Dono gràcies a Déu, altres dirien tinc l'enorme sort, de no ser una persona de sang calenta, vull dir que m'escalfi fàcilment davant un fet, una notícia, o qualsevol esdeveniment. No sé si és una virtut o un defecte, però el fet és que és així. Dic això perquè l'apunt que fa unes hores m'ha passat pel cap de fer era molt diferent del que en aquests moments estic escrivint. Avui, quan m'he llevat, he fet un repàs als diaris digitals que tinc afegits a la pestanya "preferits" del meu navegador. És un costum que tinc de fa temps i que em posa al dia abans de començar la jornada. Quan donava una ullada a l'Avui.cat he llegit una notícia que informava que en els darrers temps hi ha hagut uns 3000 catalans que s'han convertit a l'Islam. La notícia no m'ha sorprès massa. No sé el perquè m'he fixat en els pocs comentaris que a través del web de l'Avui algunes persones han penjat, ja que no acostumo a mirar massa aquest tipus de comentaris de les notícies perquè les poques vegades que ho he fet els he trobat de molt poca qualitat, i fins i tot barroers. (Segueix)
He llegit que el jugador del Depor, Sergio, nascut a Catalunya i exjugador de l'Espanyol, opina que el català és un dialecte. No diu de quina llengua, suposo que tampoc deu saber massa què és un dialecte i què és una llengua. També me n'assabento que arrel d'un editorial de la prestigiosa "Nature" defensant les llengües minoritàries, un científic espanyol hi escriu dient que a Catalunya costa molt d'aprendre el castellà, més que no pas l'anglès, diu. En un cas, el primer, em pregunto què coi va aprendre a l'escola aquest futbolista per afirmar que el català és un dialecte, encara que no sàpiga què és un dialecte. En el segon cas, em pregunto si Catalunya té alguna part de territori que jo no conec i on l'anglès és llengua habitual als diaris, la tele, als jutjats, al carrer, etc. Avui dia, de tot en diuen científic i futbolista. (Segueix)
He estat seguint, més o menys, la pretemporada del FC Barcelona durant les darreres setmanes. Penso que és aviat per valorar o fer una projecció de com serà la nova etapa culé sota la direcció de Guardiola. Sembla que la forma física, la rapidesa en les transicions i la pressió al contrari seran trets característics d'aquest Barça. El temps ja ens dirà si això és així i si dóna els fruits que els afeccionats esperen. Hi ha una cosa, però que no em deixa tranquil arran del cas Messi. (Segueix)
Antoni Bassas, màrtir de Catalunya?
No m'ha agradat gens la forma com Antoni Bassas ha gestionat el seu adéu als Matins de Catalunya Ràdio. Penso que n'ha fet un gra massa. Catorze anys al capdavant d'un programa de ràdio són molts anys i quan sento que als treballadors normals se'ns diu que ens hem d'acostumar a canviar d'empresa i que això de treballar sempre al mateix lloc, forma part del passat, penso que en l'àmbit de la comuncicació caldria veure amb normalitat que un professional posi punt i final a la seva relació laboral i comenci una altra aventura en un altre lloc. (Segueix)
Un altre pas enrere en l'ús del català. El cas del senyor Felip Puig
Reconec, ja d'entrada, que el senyor Felip Puig no m'agrada ni m'ha agradat mai. Penso que és una mena de polític que ens hauríem d'estalviar. Jo no sé com el senyor Puig no es cansa d'elll mateix. No sé si ell és així o aquest és el paper que li fan fer. En tot cas, repeteixo que no és una persona que em caigui bé. Si ell és la representació de la casa gran del catalanisme que pretén defensar Convergència, a mi no m'hi trobaran mai en aquesta casa gran. Més aviat m'agraden les cases de mida humana, molt més del meu estil. (Segueix)
Aquesta és la imatge del dia. El pantà de Sau amb el campanar al fons, gairebé cobert. El pantà està avui al 54 % quan fa un any estava al 37,5 %. Les conques internes de Catalunya estan avui al 44,2 % quan fa un any estaven al 56,5 %. El pantà de Susqueda, on desaigua el pantà de Sau, està a dia d'avui al 32 % quan fa un any estava al 76 %. Està, en aquests moments, Catalunya patint una sequera? Penso que és obvi que la resposta és que no. Ho estava fa dos mesos? La resposta és que sí.
Mira que em tinc per una persona força imaginativa, però mai no hagués pensat que una canonada, de tubs, no pas de canons, superés les meves expectatives de polèmica política. Abans d'anar a dormir llegeixo que Iniciativa demanarà la suspensió del famós decret de la canonada si la mare natura segueix essent tan generosa amb la primavera plujosa del Principat. Recordo ara les paraules de l'exalcalde Nadal que resava perquè no plogués, perquè no passés això. Sort que la mare natura fa el què pot, quan pot i com pot. (Segueix)
El món editorial i la política
No conec massa cosa del món dels llibres, tot i que la meva dona treballa a una impremta i tinc bons amics editors. La meva relació amb el món dels llibres és exclusivament com a lector. Aquestes darreres setmanes he observat, no negaré que amb certa perplexitat, que han aparegut força llibres de caire polític. Alguns d'ells relacionats amb diversos dirigents d'ERC, però no en exclusiva.
Indiana Jones i el Catalunya-Argentina
Aquesta setmana hi ha partit de la selecció catalana de futbol. Els responsables de l'organització estan fent crides per tal que els afeccionats vagin al Camp Nou a animar la seva selecció. Jo sóc dels que he anat a molts d'aquests partits en diferents escenaris i en diferents anys. Però ja me n'he cansat. Així de clar. (Segueix)
Natura políticament incorrecta
És fantàstic comprovar que els fenòmens naturals com la pluja, el vent, la sequera, els huracans poden arribar a ser tan políticament incorrectes com ho han estat les darreres setmanes. I dic que és fantàstic perquè, encara que sovint comporten mort i desgràcies, els fenòmens naturals són de les poques coses que encara avui dia escapen de la mà de l'home (home-dona). (Segueix)
