El bloc d'en Climent

Em plau molt que una entitat tan prestigiosa com la Fundació Bofill ratifiqui el que ja vaig escriure en un apunt a finals del mes de juny. El vaig titular "No a l'apartheid escolar". Aquell apunt va suscitar algun comentari que mostrava el desacord amb el meu plantejament. Un desacord, només faltaria, ben legítim. (Segueix)

Llegeixo a l'e-notícies que Loquillo també odia Barcelona. Sembla que d'aquesta manera dóna suport a un llibre de no sé qui que es titula d'aquesta manera. Darrerament observo que alguns personatges públics s'apunten a odiar Varcelona, Catalunya, i alguns, fins i tot, s'exilien cap a les espanyes. Loquillo disfressa el seu discurs criticant algunes polítiques de l'ajuntament de Barcelona. Això em sembla ben legítim, però confondre que no t'agradin unes determinades polítiques que el govern d'una ciutat emprèn amb odiar la ciutat em sembla que té altres motivacions.

Loquillo, Boadella, etc demostren un autoodi vers el seu país o la seva ciutat que no se sustenta en raons públiques, sinó, més aviat en frustracions personals. Observo que quan hom no triomfa en el seu àmbit personal, en certs àmbits de la cultura, vomiten el seu odi i frustració contra una ciutat o un país. Si fos per ells, ens obligarien a comprar els seus discos, a anar a veure les seves obres de teatre o el què sigui. Jo penso que se'ls veu masssa el llautó. Però ells sabran. Ja s'ho faran. Penso que la majoria de nosaltres podem viure perfectament sense ells, de la mateixa manera que el país o la meva ciutat podrien viure perfectament sense mi.

Good Bye, au revoir, hasta luego cocodrilo. Adéu siau Loquillo. Ningú és imprescindible. 

He de reconèixer que en Joan Saura és un polític que mai m'ha fet el pes. Això, però, no m'ha estalviat la perplexitat quan vaig sentir les seves declaracions relatives al cotxe oficial del president del parlamement de Catalunya. Em fa fàstic la demagògia barata i el populisme que polítics com Saura practiquen. Em repugnen, no puc fer-hi més. Imagino que deu pensar que ha fet un gran favor al país amb les seves declaracions. Imagino que deu pensar que ha fet contents els seus acòlits. Imagino que deu pensar que s'ha marcat un punt a favor i ha colat un gol a la segona autoritat del país. Imagino....

Aquest apunt el deixo aquí perquè em fa por dir-la massa grossa. Alguns polítics pensen que el poble ens mamem el dit, que ens faran beure a galet amb qualsevol estirabot que soni bé. Més li valdria a en Saura, amb responsabilitats de govern, fer propostes per veure com sortim de la crisi en la qual el nostre país i els seus ciutadans estem immersos. Més li valdria a en Saura preocupar-se de perquè els Mossos d'Esquadra han de començar a prestar serveis a les comarques meridionals de forma precària, amb instal·lacions indignes per a atendre la gent. Més li valdria...

La pobra Hvala es veu que ha de pagar els plats trencats a la Vall d'Aran. És curiós, si mes no, els pocs detalls que s'han donat de l'atac que l'ossa Hvala va protagonitzar contra un caçador de la Vall d'Aran fa molts poquets dies. Pel que he pogut llegir, la crònica del succés és prou confusa. Tot plegat em fa pensar que darrera d'aquest fet s'hi amaguen altres tipus d'interessos que poc tenen a veure amb tota aquesta història. (Segueix)

Aquest diumenge dia 12 d'octubre, la colla d'amics, no tots, però gairébé, hem fet una excursió al Cap i Casal per visitar la seu del Parlament de Catalunya, seu de la sobirania popular del poble de Catalunya, encara que la Constitució que, de moment, ens regeix no reconeix l'esmentada sobirania. El palau de la Ciutadella és un edifici que paga la pena de ser visitat, tant des del punt de vista arquitectònic i artístic, com pel fet que és on el poble català és representat políticament. 

D'entrada és xocant que el nostre Parlament s'ubiqui en un edifici que va ser enlairat per vigilar el poble català vençut després de la guerra de successió entre els Borbons i els Àustries. L'edifici formava part de l'immens complex militar bastit per Felip V sobre les ruïnes de gran part del barri de la Ribera enderrocat per les tropes castellano-franceses victorioses el 1714. El complex de la Ciutadella era una humiliació pels catalans del segle XVIII que havien gosat defensar les seves llibertats seculars. El Parlament de Catalunya ocupa l'edifici dedicat a emmagatzemar l'arsenal de l'exèrcit ocupant. (Segueix)

El passat dia 1 de setembre vaig fer un apunt explicant el que vaig fer arran d'una notícia apareguda a l'Avui.cat i del tipus de comentaris que es feien a aquella notícia i que els responsables de la web mantenien a la xarxa. Un tal Sergi em fa un comentari que inicialment no volia contestar. Però, finalment, he decidit que sí que valia la pena de contestar. No pas a ell, sinó al que diu i al que les seves paraules deixen entreveure del què pensa. (Segueix)

Els catalans som, realment, un cas patològic digne dels millors estudis sociolingüístics mundials. Si jo fos un professional d'aquest ram em dedicaria de ple a l'estudi del nostre fenomen. Estic segur que brillaria a tot el món com a manual de males pràctiques dignes de ser rebutjades per qualsevol col·lectivitat que estimi la seva llengua i cultura. (Segueix)

Acabo de sentir per la ràdio el mensypreu del portaveu de la companyia Air Berlin cap a la llengua catalana. Trobo cínica l'argumentació que el representant espanyol de la companyia fa servir per a mantenir el refús de la companyia a l'ús del català en les seves comunicacions amb els seus clients. Jo no sóc massa partidari dels boicots organitzats. Hi tinc les meves reserves. Però trobo que la cara dura que la companyia està fent servir en aquesta qüestió és del tot inadmissble. Ja no tan sols per als catalanoparlants, sinó també per a qualsevol persona sensible amb les cultures de qualsevol part del planeta. (Segueix)

Escric aquestes ratlles en plena Diada Nacional de Catalunya. I tal com diu el títol d'aquest apunt, em pregunto si realment el nostre país es mereix ser anomenat com a nació. Jo mateix ja he contestat que sí que som una nació, tant des del punt de vista etimològic, com en certa forma, encara que no gaire, política.  (Segueix)

He llegit que el Barça ha fitxat en Joan Oliver com a director general. He llegit que el Barça ha fitxat directius de l'òrbita de Convergència i Unió. He llegit i sentit que el Barça enviarà a jugar la Copa Catalunya al Barça Atlètic. He llegit que el Barça de Laporta i Guardiola és més catalanista que el d'abans. He llegit... (Segueix)