No m'ha agradat gens la forma com Antoni Bassas ha gestionat el seu adéu als Matins de Catalunya Ràdio. Penso que n'ha fet un gra massa. Catorze anys al capdavant d'un programa de ràdio són molts anys i quan sento que als treballadors normals se'ns diu que ens hem d'acostumar a canviar d'empresa i que això de treballar sempre al mateix lloc, forma part del passat, penso que en l'àmbit de la comuncicació caldria veure amb normalitat que un professional posi punt i final a la seva relació laboral i comenci una altra aventura en un altre lloc.

Jo no sé les raons reals que han motivat el canvi. Però el que no m'ha agradat és que Bassas s'hagi prestat al joc d'interessos polítics i que s'hagi acomiadat com una diva de l'òpera. Tampoc em semblen encertades les seves declaracions respecte a que la classe política catalana és justeta si no pot aguantar un programa com el seu. Els fets demostren que el seu programa seguia sent líder d'audiència, però també demostren que ho era cada vegada menys.

El canvi d'en Cuní per ell va ser viscut amb molta més normalitat que no pas el seu. Decididament penso que Bassas no ha estat a l'alçada que se li suposava. Sempre he cregut que la manera de deixar càrrecs o protagonismes mediàtics diu molt de la persona que hi ha al darrera. I em temo que a l'Antoni Bassas els fums li han pujat una mica massa.

No sé si el faran sant o no, però de ben segur que si cregués sincerament que els mitjans públics han d'estar al servei del país no s'hauria acomiadat de la manera que ho ha fet al llarg de les darreres setmanes. Potser l'equivocat sóc jo, però vull creure que la ràdio pública catalana seguirà fent un servei al país, amb Bassas o sense.

Les altres emissores de ràdio van escalant posicions, ho haurien seguit fent amb ell o sense. RAC1, la SER, etc. Tothom s'espavila; i és que el nostre país, per sort, és molt més i té molts bon professionals més enllà d'Antoni Bassas. Mentre jo he estat fidel als Matins de Catalunya Ràdio, molts coneguts i conegudes meves n'havien ja fugit. I la meva fidelitat a Catalunya Ràdio no depenia d'Antoni Bassas, de qui hi havia coses que m'agradaven i d'altres que no.