El bloc d'en Climent

Arran del meu darrer apunt sobre la Comissió d'Investigació del Parlament de Catalunya sobre l'incendi d'Horta i d'alguns comentaris que agraeixo, i per no ser part i comentarista alhora, vull fer un segon apunt amb alguns matisos sobre el mateix. (Segueix)

He pogut seguir una mica les compareixences de diferents membres del cos de bombers a la Comissió d'investigació que el Parlament de Catalunya ha constituït per a investigar no sé ben bé què de l'incendi d'Horta de Sant Joan. I dic no sé ben bé què perquè amb dos dies de compareixences encara no sé què coi estan investigant. Potser algú m'ho sabrà explicar. Teòricament, la Comissió ha de discernir si hi ha alguna responsabilitat política en la desgraciada mort de cinc bombers en l'incendi forestal esmentat. En paral·lel, si no m'equivoco, hi ha una causa judicial oberta contra dos detinguts acusats de provocar l'incendi. (Segueix)

El passat dissabte, en la tertúlia de Ràdio Valls, vaig quedar sol amb el representant del Partit Popular perquè el tercer tertulià va haver de marxar per a atendre una urgència imprevista. De seguida vaig veure que en ser un tète a tète havia d'augmentar una mica la tensió i la beligerància de les meves intervencions per tal de no avorrir l'audiència i mantenir-la fidel a la tertúlia. Un dels temes que vam tractar era sobre el que d'una forma àmplia anomenem "la mamòria històrica". El tema que ens hi portava era que, finalment, el govern municipal de Valls atenia la demanda d'ERC de recuperar un dels espais protagonistes de la contesa bèlica a Valls, faig referència a la petició de subvencions per adequar el "camp d'aviació", un espai que durant la guerra civil va servir com a aeròdrom militar i que, si la memòria no em falla, va acollir l''ultima visita d'un avió per allà els anys cinquanta o seixanta. Com veieu es tracta d'una iniciativa prou light del que anomenem "memòria històrica", però malgrat això al PP no li semblava bé destinar recursos a aquesta qüestió. En el cas de Valls, tampoc li sembla bé dignificar la fossa comuna del cementiri vallenc o conservar el refugi subterrani que hi ha sota la plaça del blat o al mateix camp d'aviació. Un dels arguments utilitzats pel representant del PP no em ve de nou. Deia: "No remenem la història". Aquest argument el solen utilitzar aquells que han estat escrivint la història d'un país a la seva manera, a la manera dels guanyadors. Utilitzen arguments com salvar la convivència, etc. Des del meu punt de vista, arguments prou gastats i que no s'aguanten. Imagineu quina història llegiríem si els nazis haguessin guanyat la guerra, no! (Segueix)

Mai hagués pensat que això de Reagrupament em sorprendria tant. Estic esgarrifat amb tot el que he llegit, tant als diaris, com a la mateixa web de l'associació. Tot plegat em recorda els millors temps de l'estalinisme, o del feixisme més pur. Tant que han criticat els partits clàssics i resulta que els milloraran per la banda alta, vaja, que surten de polleguera. Ni el macartisme no ho hagués fet millor. La crucifixió que han aplicat als dirigents tarragonins i que segueixen aplicant em sembla vergonyosa. Llegiu el web, llegiu. Sembla que estigueu llegint el pamflet d'una secta. I em sap greu dir tot això, però és el que penso. He llegit la carta que avui mateix ha publicat en Xavi Rull, de Valls, i em sembla prou convincent. (Segueix)

Reagrupats de nou a l'entorn del nou messies.

Reagrupats de nou pels interessos personals.

Reagrupats de nou per saltar-se a la torera el que en assemblea havien decidit, simplement perquè ara al líder li convé.

Reagrupats de nou per fer un exercici d'antidemocràcia, per repetir el que no han parat de criticar dels altres.

Reagrupats de nou després d'una jugada estratègica per fer fora els que defensaven el que la majoria havia decidit. (Segueix)

Distribuïdors i exhibidors de cinema de Catalunya amenacen amb fer un tancament patronal dels seus cinemes el proper dia 1 de febrer en protesta per la futura llei del cinema de Catalunya. Aquests empresaris s'han posat entre cella i cella l'objectiu de boicotejar la llei que, entre altres coses, ha d'oferir la igualtat d'oportunitats reals als espectadors que vulguin veure cinema en català o en castellà. Durant tot l'any, no només per nadal per poder veure en Doraimon o pel·lícules semblants en comptats cinemes del Principat. Doncs bé, a mi em sembla que aquest lobby es mereix ja d'una vegada una resposta de la ciutadania que els deixi ben clar que les lleis del Parlament serveixen a un país sencer i no només els seus estrets interessos.

Jo proposo que siguem solidaris amb aquests empresaris que volen tancar els seus cinemes el dia 1 de febrer i nosaltres, els ciutadans, hi afegim un dia més de boicot. Si ells tanquen el dia 1 nosaltres deixarem d'anar al cinema el diumenge 31 de gener, a veure si els agrada. Seria collonut, un dia per ells, un dia per nosaltres. Si ells es poden permetre el luxe de tancar el dia 1, nosaltres ens podem permetre el luxe de no anar al cinema el dia 31, així podran aprofundir una mica més la seva crisi i potser deixaran lloc a altres emprenedors d'aquest país que respectin totes les llengües i estimin una mica la llengua pròpia del país. Feu-ho córrer.  

Ara que el Tribunal Constitucional té tanta feina a decidir si els catalans, en la visió de la constitució espanyola, som o no som una nació, estaria bé que els magistrats del tribunal llegissin documents com el del papa Lleó X que autoritzava als jueus de la nació catalana, expulsats de la península ibèrica el segle XV pels mal anomenats reis catòlics, a construir la que seria la més important sinagoga de Roma. El papa Lleó X no tenia els problemes que els magistrats espanyols semblen tenir sobre si els catalans formem una nació o no. Ell ho tenia ben clar i escrivia en l'autorització de la sinagoga en ple segle XVI aquest text: "universis judeis nationis Cathalanorum in Alma Urbe degentibus". Queda clar no?

Al carrer català de Roma encara hi ha avui dia una sinagoga jueva en actiu.

Mai havia imaginat que teníem un país tan entès en les tècniques d'apagar focs forestals. Aquests dies han aparegut per tot arreu experts en gestió forestal. En el camp esportiu ja sabia que el barça té milions d'entrenadors entre els seus seguidors, jo mateix m'hi apunto. Però m'ha deixat perplex descobrir que mig país té coneixements de com apagar un foc forestal i dels riscos que aquesta professió comporta. Els agents rurals amb anys d'experiència en investigació d'incendis sembla que han perdut qualsevol crèdit en el desenvolupament de la seva tasca. Els bombers, des dels seus caps fins al darrer de la fila, sembla que no saben com gestionar els incedis o protegir els seus o protegir-se a si mateixos. Vaja, això de llençar la feina ben feta a partir d'unes presumtes errades a partir d'un fet puntual sembla que els catalans ho portem a la sang. Ja sé que el cas d'Horta de Sant Joan és un cas sagnant i dolorós per la pèrdua de vides humanes, però no sé si això justifica aquesta tendència que tenim a llençar pedres a la nostra pròpia teulada. (Segueix)

Avui he anat a Rocafort de Vallbona, a la comarca de l'Urgell, a veure el pessebre vivent que en aquest poble de poc més de 100 habitants fan per aquestes dates. No és el primer pessebre vivent que veig a la meva vida, però he de manifestar que aquest tipus d'espectacle no m'ha agradat mai massa. N'he anat a veure d'ençà que tenim canalla a casa. En el cas d'avui he de reconèixer que m'ha sorprès gratament. No conec el poble a plena llum del dia, però de nit m'ha semblat un poble encantador. La seva localització, els seus carrers, les seves cases. Pel què fa al pessebre vivent, m'ha semblat impressionant tot ell, els quadres escènics, el recorregut per dins les cases, entre els diferents personatges, tots a tocar. Vull felicitar el poble per la seva capacitat i gust en organitzar una representació com aquesta. Els quaranta quilòmetres que separen Valls de Rocafort no m'han dolgut. 

Us animo, doncs, a fer una visita a aquest poblet urgellenc. He quedat sorprès de la munió de gent que hi havia i que havien vingut de totes les contrades. Si us animeu a anar-hi, abrigueu-vos, avui a quarts de vuit del vespre hi feia un fred que pelava. Tres graus positius. Però això no ha de ser motiu per deixar de veure  aquesta reeixida representació. Enhorabona als habitants de Rocafort.  

Jo no aniré a veure el partit de Catalunya contra l'Argentina. Si algú té temptacions de fer interpretacions sobre les meves motivacions espero que no les faci sense preguntar-m'ho. M'interessen, i molt, les seleccions esportives catalanes, però estic cansat dels partits de costellada. No es pot demanar permanentment als ciutadans que militem cada any per veure un partit de costellada. El que alguns volem és seleccions oficials ja, o sigui, passos ferms en aquest sentit. Si a més considerem que els partits es juguen en ple hivern, el temps no acompanya. Si a més, com s'acostuma a fer a Espanya, per a aigualir això de les seleccions nacionals catalanes han fet que juguin totes les seleccions regionals per  aquestes dates. És allò tan propi de la política espanyola del cafè per a tothom. (Segueix)