És fantàstic comprovar que els fenòmens naturals com la pluja, el vent, la sequera, els huracans poden arribar a ser tan políticament incorrectes com ho han estat les darreres setmanes. I dic que és fantàstic perquè, encara que sovint comporten mort i desgràcies, els fenòmens naturals són de les poques coses que encara avui dia escapen de la mà de l'home (home-dona).Hem tingut nombrosos exemples aquests dies de com un fenomen devastador com un terratrèmol pot canviar l'agenda informativa d'un tema cap a un altre. Així el devastador terratrèmol xinès ha eliminat de les pàgines dels diaris i de les pantalles de la TV conflictes com el passeig de la torxa olímpica i la situació del Tibet. O com un fenomen com un huracà pot fer retornar a primer pla de l'actualitat la crua dictadura militar de Birmània. O, fins i tot, com un fenomen passa informativament per damunt de l'altre, com ha passat amb la Xina respecte de Birmània.

En unes poques setmanes la mare natura ha fet net de milers i milers d'humans sobre la terra. Sembla, talment, que la terra necessiti periòdicament fer una sacsada per posar-nos a tots plegats a lloc.

A vegades, com ja he dit, els fenòmens naturals són políticament incorrectes. Passa ara amb la pluja a Catalunya. Què no donarien alguns polítics perquè la sequera s'hagués allargat algun mes més i no haguessin arribat, caiguts del cel, aquests centenars de litres d'aigua tan inoportuns. Ara que tots patíem per l'assedegada Barcelona. Ara que començàvem a posar tubs i més tubs.

Els ebrencs de pro s'han posat a celebrar-ho ben de pressa. A vegades quan sento alguns discursos que ens arriben de les terres del sud del Principat em sembla veure el riu Ebre com un riu immaculat, que fa el seu curs plàcidament, gairebé d'una manera bucòlica. Que en tant que ésser viu està també a mercè dels fenòmens naturals. Com si en el seu territori no el fessin patir refrigerant centrals nuclears, o abocant-hi tones i tones de residus a Flix o regant planes immenses com la humanitat ha fet de temps immemorial amb els cursos fluvials.

Em pregunto si algú té la resposta de fins on és correcte de fer un transvasament? Fins a 50 Km? Fins a 100 o fins a 200? Potser se m'escapa que els rius estan molt còmodes en els seus límits provincials i no gens en els límits interprovincials?

Jo no sóc d'aquells que creuen que l'home, inspirat en la cultura judeocristiana, és amo i senyor de la terra. Però sé que sempre ha actuat com si ho fos. Prop d'on visc hi ha un riu que de cop i volta desapareix i no es torna a veure més. Tinc l'esperança que algun dia tornaré a veure les aigües del Gaià circulant per la seva llera. Els avenços tecnològics i la consciència ecològica de la societat ho faran possible. No en tinc cap dubte.

La nostra societat creix cada vegada més, el progrés és impecable, tothom vol anar endavant i no enrere, i aquest curs imparable de la societat farà que cada vegada més hàgim de compartir els recursos naturals dels què disposem. Caldrà fer-ho amb seny, amb respecte per tothom i amb respecte per la natura, però és de la natura d'on hem tret tot allò que ens ha permès progressar. A l'Ebre, a Barcelona o a l'Empordà. I ho seguirem fent, amb cura, però els nostres paisatges hauran de canviar, els nostres hàbits també. Per cert, he llegit aquests dies que els barcelonins estan donant exemple al món de com reduir el consum d'aigua. He vist comparacions punyents. Algú em sabria dir quin és el consum mitjà d'un habitant de l'Ebre, jo no ho he pogut esbrinar enlloc.

En fi, vagi per dendavant el meu respecte per tota la gent de l'Ebre, vagi per endavant la meva solidaritat envers ells, per totes les mancances històriques que hagin pogut patir. El meu petit país també en té i en seguirà tenint. Sobretot la meva admiració per la seva capacitat de lluita i de defensar el que creuen que és seu. Però siguem sensats, de la mateixa forma que cal reparar les injustícies històriques que els diferents territoris hàgim patit i no acceptar compravendes o compensacions, també hem de ser capaços de veure què podem fer tots plegats per resoldre els problemes.