He llegit que el jugador del Depor, Sergio, nascut a Catalunya i exjugador de l'Espanyol, opina que el català és un dialecte. No diu de quina llengua, suposo que tampoc deu saber massa què és un dialecte i què és una llengua. També me n'assabento que arrel d'un editorial de la prestigiosa "Nature" defensant les llengües minoritàries, un científic espanyol hi escriu dient que a Catalunya costa molt d'aprendre el castellà, més que no pas l'anglès, diu. En un cas, el primer, em pregunto què coi va aprendre a l'escola aquest futbolista per afirmar que el català és un dialecte, encara que no sàpiga què és un dialecte. En el segon cas, em pregunto si Catalunya té alguna part de territori que jo no conec i on l'anglès és llengua habitual als diaris, la tele, als jutjats, al carrer, etc. Avui dia, de tot en diuen científic i futbolista.

Mare de Déu, m'agradaria saber el mètode científic que el senyor aquest ha fet servir per fer una afirmació com aquesta. M'agradaria saber també què coi vol dir el futbolista de l'Hospitalet amb la seva afirmació. Només que el primer es fixés en el segon veuria que la seva afirmació és falsa. Però, vaja, tant li fa. Avui, com sempre, tothom pot pontificar sobre Catalunya i els malparits dels catalans. I tan panxos!

Fins i tot el president del govern espanyol pot venir al nostre país tantes vegades com vulgui a prometre coses que ni li han passat pel cap de complir. Pobre país el nostre. Que un espanyol digui a un català que li parli en castellà és la cosa més normal del món. Si un català gosés demanar a un espanyol que li parlés en català seria motiu de portada als diaris de tota Espanya com a exemple de discriminació.

Sempre m'ha costat entendre raonadament que una persona es cregui superior a una altra. Però encara em costa més d'entendre que una persona es cregui superior i amb més drets que una altra pel simple fet de parlar una llengua i no una altra.

Espanya és un estat on es fan lleis de dues menes. Unes per fer-les complir i unes altres per passar-se-les pel folre. El govern espanyol actual és especialista en això. Fa lleis com la que regularitza les parelles de fet equiparant-les al matrimoni però només ho fa de boca. Només cal veure com en l'àmbit laboral, entre d'altres, això no és cert. Fa lleis socialment avançades com la de Dependència que després no dota econòmicament i no pot complir. I això que és una llei de "dependència" i no d'independència. Fa estatutets d'autonomia que després incompleix sense complexos i fa quedar als estatutaris com a draps bruts. I així podríem seguir...

Sabeu què! Entre el "zapatero embustero" i "l'ansar de les açores" prefereixo aquest darrer. Aquest últim, si ens enredava, ho feia en la intimitat. Per la resta, anava més amb la cara descoberta. El d'ara ens enreda a la cara i encara li riem les gràcies (vol dir que el votem, no pas jo).

La pena, però, de tot plegat, és que el nostre país està content. Aplaudim les seleccions espanyoles, els tennistes que fan parlar en castellà, els partits polítics que fan llàstima l'un darrera de l'altre, etc. Ens foten el pèl, els calers i, fins i tot, ens han pres la dignitat. El nostre país, pobre, és esquizofrènic total. Ningú no ens respecta, ni falta que els fa.