El bloc d'en Climent

Avui el Parlament de Catalunya ha acceptat tramitar la Iniciativa Legislativa Popular que propugna la modificació de la llei de protecció dels animals de Catalunya. La modificació tindria com a conseqüència que al principat no es podrien celebrar curses de braus. Aquest és un debat que aixeca passions entre partidaris i detractors. Avui el Parlament ha decidit admetre el debat de la iniciativa. Això no significa que la iniciativa sigui aprovada tal qual, i ni tan sols que hi hagi modificació de la llei. Veurem com acaba la història. Són moltes les possibilitats obertes. Que la modificació acabi fent impossible les curses, com que no hi hagi modificació. (Segueix)

Les distribuïdores i els exhibidors de cinema es queixen del projecte de llei que el govern català vol tirar endavant per tal que els ciutadans del nostre país tinguem la possibilitat real d'escollir la llengua amb la qual volem veure les pel·lícules que es projecten als cinemes de Catalunya. Uns i altres fa anys que boicotegen aquesta possibilitat. Els sembla que oferir per nadal unes poques còpies de cinema per canalla en català és el deure que tenen envers el nostre país. Reiteradament s'han negat a assolir un acord amb el nostre govern per tal d'ampliar l'oferta de cinema versionat al català. Ara que sembla que es comencen a creure la voluntat del govern de fer possible aquesta tria, ara ofereixen arribar al 8% de pel·lícules doblades al català. Els hauria de caure la cara de vergonya. (Segueix)

Ens diuen que la Generalitat aprovarà el Codi de Consum que, entre altres coses, contemplarà que les empreses de serveis hauran de tenir una oficina física a Catalunya i que el seu telèfon d'atenció al públic haurà de ser gratuït, o sigui, un 900. Estem tant acostumats a trucar a les companyies de serveis a través dels 902 i a les esperes interminables i a la impossibilitat que t'atenguin enla teva llengua que no puc fer més que donar la benvinguda a la nova normativa. Aquest darrer aspecte, el que fa referència a l'atenció lingüística no sembla que estigui contemplada en la normativa, encara que, de fet, penso que ja està recollit en anteriors normatives, com la de política lingüística. Una altra cosa és la realitat, o sigui la gairebé impossibilitat de ser atès en català per la nostra companyia d'electricitat, de telefonia, de...

Em sembla bé la mesura. Ara bé, em pregunto una cosa. Això també afectarà els serveis depenents o relacionats amb l'administració? Sempre m'ha xocat que el telèfon de "sanitat respon", per exemple, sigui un 902. Sembla que la salut és un dret fonamental per a les persones i l'accés als gestors de la salut també ho hauria de ser. Sanitat respon es convertirà en un telèfon d'atenció gratuït també, o l'haurem de seguir pagant? Suposant que la norma no afecti aquests serveis públics, potser estaria bé que prediquessin amb l'exemple, no? A veure si veiem coherència en els serveis administratius, estaria bé.

Jo ja fa temps que uso les alternatives als telèfons 902, però no tots colen. N'hi ha que fins i tot responen però deuen detectar que no s'ha fet la trucada a través del 902 i no t'atenen. Bé, un passet més que ja veurem si les empreses compleixen. Això de l'atenció al públic sembla que no és el fort de les empreses de serveis, quan des del meu punt de vista és una de les poques coses que poden distingir unes empreses d'unes altres. Totes s'assemblen massa.

Ara que alguns han aprofitat aquest diumenge per celebrar la constitució espanyola del 78 i ara que el proper diumenge més d'un centenar de municipis celebraran consultes sobre la independència de Catalunya, els catalans tenim l'oprtunitat de celebrar un referèndum constitucional que permeti als ciutadans de Catalunya manifestar-se sobre la independència nacional de Catalunya. I com es pot fer això, algú es preguntarà! Doncs aprofitant les esqletxes constitucionals. (Segueix)

Aclareixo a l'avançada que jo no vaig votar a favor de la Constitució Espanyola, ni de cap dels Estatuts d'Autonomia de Catalunya. Penso que és un aclariment important a fer d'entrada. La meva via no passa ni per la constitucional espanyola, ni per l'estatutària. (Segueix)

En els darrers dies s'ha ridiculitzat i criticat que el Parlament del nostre país contractés els serveis de traducció simultània per atendre la visita d'una delegació nicaragüenca al nostre país. L'argument és el de sempre, com que nosaltres entenem i sabem parlar el castellà no calia utilitzéssim el servei de traducció simultània. Amb Catalunya, amb els catalans, sempre es fa servir aquesta argumentació que ningú utilitzaria per defensar la mateixa posició amb cap altra llengua o país. Imagineu que una delegació portuguesa visita el parlament espanyol i com que, si es vol, poden entrendre's perfectament no cal que usin el servei d'interpretació.Ningú gosaria criticar el servei de traducció. En el nostre cas, sí, tothom s'hi veu amb cor, fins i tot nosaltres mateixos. És una prova més que estem força malalts del terrat. Acomplexats. (Segueix)

Aquests dies s'ha parlat força de la nova llei electoral de Catalunya, bé potser caldria parlar més pròpiament del projecte de nova llei electoral i més pròpiament de llei electoral de Catalunya, ja que en una trentena d'anys de democràcia el nostre país no ha tingut llei electoral. Diria que qui s'hi va posar a treballar una mica seriosament va ser el conseller Carretero en la passada legislatura. Ara el projecte ha reviscolat davant el desprestigi creixent de la cosa pública, si és que a la cosa pública li quedava encara algun prestigi. (Segueix)

Fa dies que m'estava aguantant de fer un apunt com aquest, però avui ja no em puc retenir més. La meva filla gran ha començat l'ESO enguany. En general està, i estem,  molt satisfets de l'institut que conjuntament vam triar. Va contenta a classe i està estudiant amb molt d'interès. Considero que el Jaume Huguet de Valls és un bon institut. Ella, com tants d'altres, ha començat enguany una etapa nova en el seu historial acadèmic amb un salt important com és passar de l'ensenyament primari al secundari. Ara haurà de començar a espavilar-se una miqueta més del que estava acostumada, però inicialment seguirà necessitant el suport dels seus pares per habituar-se al nou cicle.  (Segueix)

Vaig veure l'altre dia el Club Super 3 fent publicitat de la jornada de Halloween. Em vaig sentir decebut. No amagaré que sóc un enemic convençut d'aquesta importació cultural, tot i ser conscient que no tinc res a fer, ho sé. Però vaig veure que teníem la batalla perduda quan des del Club Super 3 es parlava del halloween com qui parla del sant Joan o del carnaval. Com si fos una cosa nostra.

Imagino que és molt difícil lluitar contra el colonialisme cultural, però no per ser una tasca gens fàcil em sembla que ens hàgim de rendir tan fàcilment. No sé els motius pels quals el Club Super 3 s'ha rendit. Em sembla, però, ben trist. Tot un símptoma que la guerra l'hem perdut. No sé si és l'audiència, la comoditat o què, però crec que la Televisió de Catalunya hauria de resistir una mica més. Però no. Què hi farem. En nom de la globalització i la modernitat, mica a mica, ho anem acceptant tot. Ens ha calat tan profundament el missatge que ens hem d'obrir al món que ens fa sentir ridículs si ens oposem a tradicions culturals que no ens toquen per enlloc. Malgrat que algú em pugui titllar de localista, em seguiré oposant a la seva introducció i pel què a mi fa seguiré insistint a les meves filles que nosaltres no celebrem, ni celebrarem el halloween, com no tenim pare noel, ni sant nicolau, ni ... 

Dies enrere el país i l'estat veí anaven de corcoll buscant una lleona pels ports de Tortosa i Basseit, concretament pels voltants de la Sénia. Els telenotícies i els telediarios n'anaven plens. Ens deien que veïns de la zona, veïns i testimonis fidedignes, afirmaven haver vist una lleona passejant per aquells indrets i remenant contenidors de pollastres morts. La població de la zona es va armar, fusell a l'espatlla i salacof al cap per si topaven amb l'animal ferotge. La ciutadania espantada es va confinar a casa per por de tenir una trobada desagradable i tràgica amb la fera ferotge. Una lleona de grans dimensions es passejava per aquells paranys com ho solen fer els seus parents per la sabana africana. Tothom s'ho va creure. 

Com no podia ser d'altra manera, es va posar en marxa un dispositiu colossal per donar caça i captura a la feratgina. Agents rurals armats, guàrdia civil vigilant, prohibició de caminar per segons on, helicòpters mobilitzats, visors nocturns. Trampes pròpies de la selva i la sabana per donar cacera a l'animal que diversos testimonis havien corroborat i reconegut. Imagino que les autoritats devien ensenyar fotos de possibles sospitosos, tots lleons o lleones, per verificar que els testimonis de càrrec sabien què era un lleó o lleona. 

Aviat es va pensar en un circ que havia passat temps enrere per aquella zona i que presumiblement podia haver perdut un animaló com aquell. Però ai làs, l'esmentat circ no duia animals com el que es buscava. Aviat es va pensar en algun depravat que podia tenir un animaló com aquell al jardí de casa seva i se li podia haver escapat. Clar, tots pensàvem que de ser així, aquesta persona no posaria una denúncia o un anunci al diari que digués que havia perdut un lleó de color crema i una mica de barbeta. Ja l'enxamparíem ja, al lleó i a l'amo. 

L'animaló en qüestió no havia causat cap mal a ningú, ni tan sols havia espantat ningú directament. Més aviat els testimonis davant els riscos terribles de caure en les grapes d'un animal tan perillós s'havien espantat sols. No sé si en algun moment algú havia pensat que es podia tractar d'un animal prehistòric perquè enlloc no es trobaven indicis, petjades, de lleó. Potser era una lleó amb ales, una figura mitològica. 

Passats els dies els experts arriben a la conclusió que l'animal no és un lleó, ni res que s'hi assembli. És un gos. Gros, això sí. De color crema, això també. La cacera es veu impossible. Agafar-lo viu serà difícil. Sembla que s'imposa la filosofia de Bush, l'atac preventiu, primer disparar i després preguntar. Ja s'hi havien esmerçat massa diners. Helicòpters, Mossos, Rurals. Bufa, si s'hagués tractat d'un rescat hauria sortit car.