loCEL

 

Enguany han aparegut dos llibres monogràfics sobre Sant Jaume d'Enveja, editats pels mateixos autors, que contenen informació d'interès lingüístic: Sant Jaume d'Enveja - Els Muntells - Balada. Recopilació històrica, de Roberto Folch; i Pedania de Sant Jaume d'Enveija: història i etnografia, de Josep M. Tomás i Prats.

Com sol passar en esta mena de llibres, hi trobem un vocabulari, més o menys extens (Folch, pàg. 333-354; Tomás, pàg. 377-378), un recull de locucions (Folch, pàg. 357-361) o refranys (Tomás, pàg. 371-375), malnoms (Folch, pàg. 363-373; Tomás, pàg. 213-218), notes sobre l'etimologia del nom de la població (Folch, pàg. 35-49), etc., tot ben il·lustrat amb fotografies antigues.

 

Apuntem a continuació una mostra del vocabulari de Roberto Folch, destacant els defectes i les virtuts d'esta mena de llibres.

 

Ces: Anus. 2. Boca de ces: boca petita, boca de pinyó.

Massana: poma.

 

La grafia que trobem al diccionari normatiu és ses i maçana.

 

Adena: oca, femella de l'ànec.

Macado: mocador.

 

Probablement, és àdena i macadó, amb accent. Casos com este i l'anterior desmereixen les publicacions.

 

Amela: ametlla.

Aspill: espill.

Cotompel: cotó.

 

Les grafies ametla, espill i cotó en pèl no donarien la idea exacta de quina és la pronunciació, però farien una bona funció didàctica.

 

Aguarginga: albergínia.

Aré: aparell rústic per a ventar l'arròs.

 

La presentació d'estes variants fonètiques és útil per als especialistes, però és poc didàctica; en el segon cas, especialment, perquè no dóna la forma que recull el diccionari normatiu (erer).

 

Baldi: galleda, cossi.

Buseraco: rebia aquesta "floreta" el jovenet o l'home poc preparat que pretenia fer un treball de persona gran o més preparada.

Rano: granota de dimensions considerables.

 

El testimoni de paraules com estes, que no trobem enlloc més, i d'altres dialectalismes de més o menys extensió (matalap, quisquiller, rendilla, etc.), és el que fa que esta mena de llibres, malgrat les deficiències que solen tindre, siguen sempre benvinguts.

 

Albert Aragonés

 

 

L'Institut d'Estudis del Baix Cinca i l'Associació Cultural del Matarranya acaba de publicar el llibre Xandra. Estudis aragonesos de llengua i literatura. Estudios aragoneses de luenga e literatura. Estudios aragoneses de lengua y literatura, d'Artur Quintana i Font, a cura d'Hèctor Moret.

El llibre recull trenta-dos textos fins ara dispersos sobre la llengua i literatura catalana, aragonesa i castellana de la Franja d'Aragó.

Al final, sota el títol de "Reculls bibliogràfics" trobem un repertori dels seus estudis filològics i literaris (publicats i inèdits), una llista de les seues traduccions i una bibliografia sobre l'autor.

A continuació copiem els títols dels treballs reproduïts:

“Xandra, un basquisme ribagorçà"

“Quin català a l’escola?"

“¿Qué aragonés n’a escuela?"

“Unha lei –tres aplicacións: Arán, La Franja, a terra Navia-Eo"

“Chenesis y carauteristicas de l’aragonés común"

“Perspectives del català a l’Aragó"

“Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l’Aragonés"

“Un text occità suposadament català del segle XIII"

“Scripta ribagorçans del segle XIII."

“La lengua de la Codoñera en el siglo XVI"

“El lèxic de la Codonyera"

“L’apicultura tradicional a Pena-roja"

“Els parlars del Baix Matarranya"

“Encara més Capcirs “els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Oriental)"

“La literatura popular catalana a l’Aragó"

“L’onomàstica en la literatura popular catalana a l’Aragó"

“El mite del Comte N’Arnau a la Ribagorça?"

“Un danze trilingüe setcentista de Pena-roja de Tastavins"

“La Franja com a escenari literari (en els escriptors no franjatins)"

“La literatura en català a l’Aragó. Els darrers vint anys"

“L’espai fecund de l’articulisme"

“La influència d’Espriu en la moderna literatura en aragonès"

“Fra Roc Albert Faci, de la Codonyera, folklorista i estudiós del català al segle XVIII"

“Desideri Lombarte en el record"

“Introducció al teatre de Desideri Lombarte"

“Juli Micolau. Síntesi de modernitats"

“La llengua de Jesús Moncada"

“La poesia d’Hèctor B. Moret"

“El fons Joseph Saroïhandy de la Biblioteca Interuniversitària de Bordeus"

“La llengua de Santiago Vidiella"

“Rudolf Wilmes y Ballibió"

 

Acaba d'aparèixer el llibre Plantes del port, I. Equisets i falagueres. Arbres i arbustos. Arbres monumentals (Grup de Recerca Científica 'Terres de l'Ebre', Ulldecona, 2008), de Ferran Royo, Lluís de Torres, Salvador Cardero, Rafel Curto, Manolo Arrufat, Jordi Beltran i Álvaro Arasa.

El dimarts 15 d’abril, a les 19,30h, es va presentar a la sala polivalent de la biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa; i el dimarts, 22 d'abril de 2008, a les 20.00 h, a la Sala d’Adults de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, d'Amposta.

El llibre ha comptat amb l'assessorament lingüístic de Joan Beltran Cavaller.

Podeu trobar més informació a la web del Grup de Recerca Científica 'Terres de l'Ebre'.

Divendres 11 d’abril a les 20.00 h al Museu del Montsià d’Amposta va tenir lloc la presentació de les actes del II Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa, editats per Onada Edicions (Benicarló 2008), a cura de Miquel Àngel Pradilla Cardona, en dos volums.

A continuació apuntem els articles publicats:

Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa

-    Agut Clausell, Fàtima: “Teatre i teatralitat al calendari festiu del Baix Maestrat”
-    Alvarez Chavarria, Clara & Gil Solés, Daniel: “Els noms de les biblioteques de les Terres de l’Ebre”
-    Aragonés Salvat, Albert: “La llengua vehicular dels llibres de text d’ESO de català i valencià”
-    Barceló Cortés, Agustí: “Torreblanca: memòria d’un fitònim i paisatge oblidat”
-    Bel Beltran, Agustí: “En realitat, els lladres no eren ampostins -Un ianqui a la diligència d’Amposta a la Ràpita-”
-    Benavent Serena, Salvador: “Les bandes de música: entitats culturals en evolució”
-    Buj Alfara, Àngela: “Marques d’ús en informants del Montsià”
-    Camacho Molina, Tomàs: “La revista Recapte del MRP de les Terres de l’Ebre”
-    Cid Català, Josep-Sebastià: “Composicions de la Ribera d’Ebre a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”
-    Cubells Bartolomé, Olga: “El camp semàntic dels animals vertebrats i invertebrats a la Ribera d’Ebre. Una mostra d’ecodialectologia”
-    Duran Pino, Rafael Tomàs: “Josep Ferré Royo. Un polifacètic dramaturg ampostí”
-    Fabà Prats, Albert & Pradilla, Miquel Àngel: “Aproximació demolingüística a les comarques de la diòcesi de Tortosa”
-    Fabra Noche, Elena M.: “La pintura de Ferran Arasa en el context cultural del segle XX”
-    Gargallo Gil, José Enrique: “Març, marçot; abril, abrilet. Refranys meteorològics i cultura popular a les Terres de l’Ebre”
-    Gil Duran, Núria: “Artistes i representació del territori ebrenc: els autòctons i els turistes dels segles XIX i XX”
-    Gumbau Morera, Felip: “L’estalvi de síl·labes en els parlars tortosins. Una aportació de criteris per a la llengua comuna”
-    Lluis Ginovart, Josep: “El patrimoni arquitectònic a l’antiga diòcesi d Tortosa. Realitats d’un somni dispers”
-    Lluis Ginovart, Josep: “La catedral (1149-1374), focus iluminae”
-    Mateu Beltran, Cèsar: “Una recerca en curs: l’arxiu de Xodos”
-    Monfort, Pau: “Evolució musical i funcional dels diferents components de la banda de música”
-    Pérez Navarro, Vicent Josep: “Una mostra d’etnotexts sobre les activitats tradicionals a la diòcesi de Tortosa”
-    Sanz, Laura: “Epístoles d’un mestre” 
-    Saura Vizcarro, Anna & Pradilla Cardona, Miquel Àngel & Buldó Escoté, Magda; Güell Segarra, Sílvia & Verge Caballer, Joan Anton: “La /a/ àtona final del parlar de Càlig”
-    Serra Masdeu, Anna Isabel: “Els projectes de l’arquitecte Josep Prat i l’academicisme a les Terres de l’Ebre”
-    Subirats Sebastià, Emigdi: “Joan Cid i Mulet”
-    Subirats Sebastià, Emigdi: “Lletres Ampostines”
-    Tena Subirats, Marta: “El català i la immigració. Ús del català entre els joves immigrants del Montsià”
-    Tena Subirats, Marta: “Coneixement del català a la Sénia”
-    Verge Caballer, Joan Anton & Pradilla Cardona, Miquel Àngel & Buldó Escoté, Magda; Güell Segarra, Sílvia & Saura Vizcarro, Anna: “La labiodental fricativa sonora a Canet lo Roig (Baix Maestrat)”

Herència patrimonial i sectors socioeconòmics a les comarques de la diòcesi de Tortosa.

-    Arasa Tuliesa, Alvaro: “Quan bufa el vent de llent”
-    Borrell, Cedó, Neus: “El patrimoni de la pedra en sec. L’experiència de la fundació El Solà en el seu l’estudi, divulgació i preservació”
-    Bosch Argilagós, Josep: “La importància de la muntanya en el procés de neolitització a la regió del curs inferior de l’Ebre, segons investigacions al jaciment arqueològic de la Cova del Vidre (Roquetes)”
-    Carbó, Ferrer Josep Lluís: “La Santantonada todolellana”
-    Cardona Mestre, Cristina: “Descripció del procés de producció del treball de pauma. La creació d’un centre de referència dels treballs de pauma a Mas de Barberans”
-    Castellanos Maduell, Eva: “Sirgar pels camins de la memòria”
-    Cervera Soler, María & Portolés Górriz, Ángel: “El curs de catalogació del patrimoni cultural com a projecte cultural en el territori”
-    Cid Català, Josep-Sebastià: “Reptte, un projecte de didàctica i patrimoni”
-    Duch Cortinas, Jordi: “La ramaderia als Ports: el cas de Mas de Barberans. Efectes socio-ambientals dels canvis en la darrera meitat del segle XX”
-    Fabregat Galcerà, Emeteri: “Cicles econòmics i colonització agrícola al delta de l’Ebre Incidència sobre la població i el medi (segles XII a XX)”
-    Farnós Bel, Àlex: “El patrimoni a les Terres de l’Ebre: de l’oblit a l’ús social, mitjançant la gestió”
-    Ferré Trill, Xavier: “1950-1960: projeccions sociopolítiques del valencianisme nacional”
-    Ferreres Bonfill, Juan Bautista: “Reptes i possibilitats d’aplicació d’un model de desenvolupament turístic integrat als parcs naturals de la Tinença de Benifassà i  dels Ports”
-    Germain Otzet, Josep; Josep-M. Forcadell Roig; Josep Nebot Cerdà; Ferran Royo Pla: “Els espais d’interès natural: estudi, avaluació i preservació”.
-    Jiménez, Natàlia: “La gestió del riu Sénia”
-    Llarch, Manel: “«L’espai viscut». Estudi toponomàstic de la vessant cara mar del Parc Natural dels Ports”
-    Maluquer Ferrer, Joan: “L’arquitectura rural, un patrimoni per estudiar i per protegir”
-    Murià Giné, Amadeu: “Fusta, barques, comerç i els quatre ports abans dels vapors”
-    Oliver Foix, Arturo: “El territori en època ibèrica: un substrat de l’actualitat?”
-    Pastor Batalla, Isidre & Presmanes Ribas, Lluïsa: “Els béns patrimonials no catalogats als estudis d’impacte ambiental: l’exemple de la carretera entre Freginals i Amposta”
-    Pietx, Jordi: “Custòdia del territori: intervenció directa de la societat civil en la preservació dels valors naturals, culturals i del paisatge”.
-    Portolés Górriz, Ángel: “El patrimoni com a desenvolupament del territori”
-    Querol Gómez, Antoni: “La ciutat de Tortosa: «la desamortització, noves funcions i usos urbans»”
-    Roig Vidal, Joan: “Immigració francesa a les nostres terres”
-    Royo Pla, Ferran: “Singularitats de la flora de la regió ilercavònica”
-    Sanz Arnau, Vicent: “Memòria visual de Traiguera al segle XX”
-    Sauch Cruz, Núria: “Els sectors socioeconòmics del territori de la diòcesi de Tortosa durant la crisi de l’Antic Règim”
-    Selma Castell, Sergi: “La valorització del patrimoni cultural”
-    Subirats Rosiñol, Pepa: “Inventari de peces fetes amb pauma a Mas de Barberans. Aproximació a l’intercanvi de peces de pauma per d’altres productes: baratar”
 

L'editorial oferix una oferta als assistents al congrés:
 
a) Art i lletres 25 € (preu llibreria 30 €)
b) Herència patrimonial i sectors socioeconòmics 20 € (preu llibreria 25 €)
 
Les peticions s’han de fer a l’adreça electrònica miquelangel.pradilla@urv.cat (especificant en l’assumpte: publicacions congrés diòcesi). 

L`Editorial Moll ha publicat el primer volum de l`obra Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Tom I: Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a part), de Miquel Duran i Ordinyana, que ha col.laborat en la revisió del lèxic ictionímic de la segona edició del diccionari de l’Institut d'Estudis Catalans.

En paraules del Dr. Joan Veny, autor del pròleg, ens trobam davant un llibre "que fa una revisió dels noms científics i vulgars dels nostres peixos, en ressegueix la seva transmissió amb labor detectivesca i en traça descripcions acurades i assequibles al lector mitjà, sense renunciar a les exigències científiques; un llibre fet per un rar centaure ictiòleg i lingüista, que farà les delícies dels que se senten atrets per les espècies marines i els seus significants, un doble tresor, etnogràfic i lingüístic, que hem de maldar per protegir i salvaguardar com la part més preuada del nostre patrimoni".

 

 

Dissabte 29 de març de 2008, de 17.30 a 18.30 h, presentem la publicació de les actes de la jornada 10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1995-2005), a la Sala Jordi Brull, a la plaça Pati de la Immaculada, 1, de Jesús (Tortosa), en el marc de la I Jornada in memoriam de Josep Panisello.

El llibre recull les comunicacions de Jordi Ginebra Serrabou, Àngela Buj Alfara, Lluís Gimeno Betí i Xavier Rull i Muruzàbal, sobre diversos aspectes de la primera edició del diccionari normatiu de l'IEC.

Hi esteu convidats.

Per a més informació, visiteu esta pàgina web del CEL.

 

Entorn i vigència de l'obra de Fabra. Actes del II Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra». Edició a cura: Anna Montserrat i Olga Cubells. Cossetània, Valls, 2007. Col·lecció: Antines; 11

A l'octubre de 2007 va aparèixer aquest volum que aplega vint-i-vuit ponències i comunicacions presentades a les actes del II Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», que va tenir lloc a Tarragona del 7 al 9 d’abril de 2003.

Entre els treballs, n’hi ha de signats per personalitats de prestigi del món científic i acadèmic, imprescindibles en un recull com aquest, però també per lingüistes menys coneguts, sovint a causa de la seva joventut, que enriqueixen el volum col·lectiu amb perspectives diferents, derivades d’unes activitats professionals també diverses.

Les contribucions d'estudiosos amb vincles a la nostra associació són nombroses: "Gèminis: l’oasi cultural de la segona postguerra a Tortosa" (p. 39), de Montse Castellà Espuny i Tere Izquierdo Salom; "El Fabra que vindrà. Encara més sobre els fonaments ideològics de la reforma fabriana" (p. 51), de Jordi Ginebra; "El policentrisme normatiu: una nova conjuntura estandarditzadora per a la llengua catalana?" (p. 133), de Miquel Àngel Pradilla Cardona; "La via tortosinovalenciana de per i per a" (p. 209), de Joan Mascarell i Xavier Rull; "El problema gràfic dels compostos" (p. 253), de Xavier Rull; i "Influència del diccionari de Pere Labèrnia en el diccionari de Pompeu Fabra" (p. 317), de M. Teresa Domingo Masdéu.

Des de la pàgina de Cossetània, us podeu descarregar les primeres 25 pàgines i consultar l'índex, la presentació i l'article "La convergència sintàctica" d'Antoni Arnal i Bella (URV).

Enguany, entre el 17 i 19 de desembre, està previst de celebrar el tercer col·loqui, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili. Si voleu més informació, podeu descarregar-vos la primera circular.

 

 

 

 

 L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha publicat les actes de la I Jornada d'Onomàstica, toponímia i antroponímia del Maestrat i dels Ports, que va organitzar a Sant Mateu, els dies 24 i 25 de novembre de 2006, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Mateu, el Centre d'Estudis del Maestrat i el Centre d'Estudis dels Ports.

El llibre, que porta per títol Actes de la I Jornada d'Onomàstica (Sant Mateu, 2006), conté comunicacions sobre toponímia i antroponímia del Maestrat i dels Ports, a càrrec d'Àngela Buj Alfara, Pere-Enric Barreda, Jesús Bernat Agut, Núria Carod, Ernest Querol, Josep-Antoni Verge, entre altres.

 

Sumari

Figueres Górriz, Ascensió. “Presentació”, p. 7

Barreda, Pere-Enric. "Toponímia d'origen antroponòmic de la Tinença de Culla i Ares", p. 11-20.

Bellés, Paco. "Els malnoms de Culla", p. 21-36.

Beltran Zaragozà, Andreu, “El llibre parroquial de Benlloc (1554-1593)”, p. 37-48.

Pérez Piquer, Aigües Vives. "Els treballs toponímics de l'AVL", p. 49-55.

Bernat Agut, Jesús. "Toponímia de la cartografia de Vistabella entre 1911 i el 2005", p. 57-100.

Buj Alfara, Àngela. "De Benicarló a Benissanet: notes toponímiques de les comarques centrals", p. 101-114.

Carod Segarra, Núria. "Toponímia de Sant Mateu", p. 115-126.

Casanova, Emili. “La normalització de la toponímia del Maestrat: el cas de la Torre del Domenge > Torre d'en Doménec”, p. 127-132.

Coloma, Xavier. "Classificació dels topònims de Xert", p. 133-138.

Ferrando Muria, Aureli. "La derivació en la toponímia de Culla i la seua rellevància semàntica. El cas de Culla (Alt Maestrat”", p. 139-142.

Ferrer, Ramon. “Ullada a l'antroponímia medieval de Sant Mateu”, p. 143-147.

Guardiola, Ferran. "Els treballs d'Eixarch Frasno", p. 149-162.

Mateu Bellés, Joan. "Geografia i toponímia del Maestrat. Els espais humits temporals", p. 163-175.

Nieto Ballester, Emilio. "Xodos i Sorita: el que el mestre Coromines va dir-ne i el que nosaltres podem afegir-hi", p. 177-183.

Querol, Ernest, "Morella és un orònim", p. 185-200.

Ribés Pallarés, Josep-Miquel. "Aproximació a la toponímia urbana de Costur", p. 201-216.

Verge Caballer, Josep-Antoni. "Significació del topònims rurals del terme de Rossell", p. 217-233.

 

 

 

L'Institut d'Estudis Catalans ha publicat el primer volum del Petit atles lingüístic del domini català, a càrrec de Joan Veny. Es tracta d'una selecció de mapes procedents de l'Atles lingüístic del domini català adreçada als estudiants i al públic no especialitzat.

 

 

 

Dissabte 29 de desembre de 2007, es presenta el llibre Mont-Roig. El patrimoni immaterial (la literatura oral), de Josep A. Carrégalo Sancho. Es tracta del número 12 de la col·lecció Lo Trill, publicada per l’Associació Cultural del Matarranya.

La presentació tindrà lloc al Saló Cultural de Mont-roig de Tastavins, a les 19.30 h. Abans es farà un cercavila dels gaiters de la Galdrufa i d’altres col•lectius de gaiters anunciant els actes, i en acabar, un aperitiu ofert per l’Associació Cultural Sucarrats.

Més tard, el poeta i rapsoda José Miguel Gràcia Zapater farà un recital de poemes i romanços (a les 18 h.) i Margarita Celma farà una conferència sobre la música popular i tradicional del Matarranya (a les 18.30 h.).

També s'ha programat l'actuació del grup “Dulzaineros del Bajo Aragón” (a les 19.30 h.), un sopar a la posada Guadalupe (cal reservar taula directament a la fonda) i, per acabar, l'actuació dels grups Draps i Ojo no caigas, a mitjanit.

Font: Llibreria Serret.

 

 

Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Morella (16 i 17 de desembre de 2005). Edició a cura de Miquel Àngel Pradilla. Institut d'Estudis Catalans-Ajuntament de Morella, Barcelona-Morella, 2006.

Aquest volum aplega les intervencions a les jornades que es van celebrar a Morella a finals de 2005, on van intervindre destacats estudiosos de la llengua i de la literatura de la comarca dels Ports. 

A la "Presentació" (p. 9-10), Joan Martí i Castell, a més de presentar les intervencions de la jornada, fa esment del traspàs de Josep Panisello i Chavarria i presenta la publicació com un homenatge pòstum amb l'agraïment més sentit.

Germà Colón va obrir les jornades amb "La llengua a Morella, avui fa cent anys" (p. 11-18), on fa unes sèrie de comentaris sobre mots com catxapaperes i lorigueres, que apareixen en els Establiments de Morella del 1370, i compara algunes notes seues que va recollir a Morella el 1951 amb les que va prendre Mossèn Alcover als seus Quaderns de camp.

Miquel Àngel Pradilla, a "De fronteres administratives i límits geolectals. La cruïlla lingüística valencianocatalana (i aragonesa)" (p. 19-34), repassa les consideracions geolingüístiques i sociolingüístiques que s'han tingut en compte a l'hora de delimitar un dialecte "transfronterer" com és el tortosí, i Ernest Querol, amb "Dades sociolingüístiques de la comarca dels Ports" (p. 35-59), presenta les dades sociolingüístiques més recents de la comarca dels Ports.

Vicent Pitarch, en "El llegat de Carles Salvador" (p. 61-76), fa un balanç del llegat que aquesta figura irrepetible va deixar al país, i Lluís Meseguer, amb "Comarca i figuració literària" (p. 77-98), Adolf Piquer, amb "Narrativa i territori" (p. 99-111), i Andreu Carranza, amb el suggerent títol "L'olor de les paraules" (p.113-120), centren les seues intervencions en la literatura.

Clouen el recull, Joan Beltran, amb "Els parlars de les Terres de l'Ebre i del Maestrat en el context de català formal" (p. 121-129), i Josep Panisello, amb "Comentaris sobre el model formal de llengua proposat a Cruïlla i Aïnes" (p. 131-134).

 

Per a més informació:Miquel Àngel Pradilla Cardona, Llengua i territori centren el debat de les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Morella, Butlletí de l'IEC, 75 (23/12/2005)
Jornades de l'Institut d'Estudis Catalans a Morella, La Veu de l'Ebre, 22/12/2005)

El IEC clausura en Morella sus jornadas filológicas, Levante (18/12/2005)

L'Institut d'Estudis Catalans debat a Morella els parlars «fronterers» de Catalunya i València, El Punt (17/12/2005)

 (Segueix)

 

L'editorial Cossetània ha publicat dins de la col·lecció Fundació Duran-Martí el llibre Toponímia major actual de les Terres de l'Ebre, obra de l'historiador Ramon Miravall.

Segons apunta el mateix autor a les Notes preliminars, "La redacció d’aquest recull no ha estat metodològicament estricta perquè s’ha mogut per un sentit pràctic, a desgrat de la raonable exigència que poden reclamar els especialistes".

Si voleu, en podeu llegir una mostra.

 

 

 

 

Ha sortit el número 29 de la revista Estudis Romànics, que edita l'Institut d'Estudis Catalans.

Entre altres coses, s'hi pot llegir la crònica de Carles Castellà sobre la jornada «10 anys del Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1995-2005)» (p. 544-545), que va organitzar el CEL, Alambor i la Universitat Rovira i Virgili el 26 de novembre de 2005.

També hi podem llegir la necrologia del nostre estimat Josep Panisello i Chavarria (1928-2006), per Joan Beltran i Cavaller (p. 665), i les de dos escriptors imprescindibles: Manel Garcia Grau (1962-2006), per Ferran Carbó (p. 666-668); i Jesús Moncada (1941-2005), per Jordi Malé i Pegueroles (p. 635-642).

 

 

 

Es tracta d'un aplec de textos, que sembla haver publicat abans a alguna revista local, on la narradora reviu la vida de jove al seu poble, Camarles, des de l'òptica actual.

El llibre està escrit en un registre col·loquial i fa servir nombrosos dialectalismes, que recull en un glossari final de 19 pàgines, on trobem paraules i expressions com abadimat, bèmbia, coste i valgue, esclet, gaitós, gunia, morrandes, xera ma andera, etc. 

Agustí Clua i Ferré és llicenciat en Filologia Catalana i en Comunicació Audiovisual.

Crònica de l'Obra del Diccionari

A.M. Alcover

Aquest llibre conta la història del Diccionari català-valencià-balear (que ja ha arribat a la 9a edició enguany) i presenta totes les persones que s'han pogut identificar com a col·laboradores, prenent com a font el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, l'eina d'enllaç entre mossèn Alcover i els esmentats col·laboradors.

Concretament, se centra en el període que va de la Lletra de convit fins al començament del tercer volum.