El bloc d'en Climent

Acabo de llegir, una mica per damunt, l'enquesta electoral que publica avui el diari La Vanguardia. Sense aprofundir massa en la lectura dels resultats de l'enquesta, el primer que he de dir és que els resultats de l'enquesta no em sorprenen. Ja sabem que les enquestes no són una ciència infalible, però sí que mostren quines són les tendències actuals de la societat en el que allí es planteja. Després els ciutadans corroboraran o no aquella tendència, però, si més no, reflecteixen un estat d'opinió en un moment concret. També cal tenir en compte la seriositat amb què s'ha fet l'enquesta, però, en principi, no teniem perquè pensar que no tingui un mínim d'objectivitat necessari per a donar-li una certa credibilitat. (Segueix)

Fa dies que volia comentar el caos que part del nostre país està vivint arran del temporal de neu d'aquesta setmana. Estava esperant que la normalitat es tornés a imposar en la vida quotidiana per escriure aquestes ratlles, però vista la realitat i ineficàcia dels gestors de la cosa pública he decidit no esperar perquè és possible que quan les coses tornin al seu lloc potser ja me n'hauré oblidat del que volia dir. Segurament, tinc dins el pap moltes coses que vull treure, per tant, pot ser que l'escrit surti una mica llarg. (Segueix)

Els toros, les curses de braus, estan de plena actualitat en les pàgines dels mitjans d'informació, en els mitjans audiovisuals, arran de la iniciativa legislativa popular que s'està debatent al Parlament de Catalunya i que demana de prohibir-les al nostre país. És un debat que aixeca passions, tant entre els defensors de mantenir-les, com en els detractors i partidaris de suprimir-les. A part del debat al carrer, hem pogut sentir arguments d'autoritat entre les diferents personalitats que han comparegut a la comissió que debat la ILP. Des del meu punt de vista, unes amb més autoritat que unes altres. Hi hem vist intervencions de part interessada directament, gent relacionada amb el món del toreig, i de personalitats del món de la filosofia, la ciència, etc. (Segueix)

Llegeixo amb tristor un escrit de la Comunitat educativa de l'Escola Pública Mare de Déu de la Candela de Valls lamentant que s'ha tornat a perdre una altra oportunitat per a actuar sobre un desequilibri històric en el repartiment equitatiu dels fills de la immigració entre els diversos centres escolars de Valls. L'objectiu del plantejament de la comunitat educativa de la Candela és facilitar el major grau d'integració dels nou vinguts, o sigui, donar-los una oportunitat real d'integració, i un equilibri en la ratio que cada escola vallenca ha de tenir per a aconseguir aquest objectiu. (Segueix)

Enguany és l'any que commemorem el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Salvador Espriu. Veig amb tristor com el meu país ha passat de puntetes sobre un fet com aquest. Espriu, un poeta digne d'estar en la galeria universal dels grans poetes, no ha estat, des del  meu punt de vista, tractat amb la dignitat que la seva obra es mereix. El nostre país està malalt. El nostre país alardeja sovint de la seva cultura tant com és capaç de deixar escapar una oportunitat com aquesta per honorar i reconèixer els seus prohoms. Què hi farem, segurament no ens els mereixem. Des de la meva modèstia, vull contribuir al record d'aquest gran poeta de la nostra llengua amb la reproducció de tres poemes seus. Mal futur veig pel meu país si no sabem reconèixer aquells que han contribuït a fer de la nostra llengua una llengua moderna, donant-li una categoria que sembla que no sabem apreciar. (Segueix)

Arran del meu darrer apunt sobre la Comissió d'Investigació del Parlament de Catalunya sobre l'incendi d'Horta i d'alguns comentaris que agraeixo, i per no ser part i comentarista alhora, vull fer un segon apunt amb alguns matisos sobre el mateix. (Segueix)

He pogut seguir una mica les compareixences de diferents membres del cos de bombers a la Comissió d'investigació que el Parlament de Catalunya ha constituït per a investigar no sé ben bé què de l'incendi d'Horta de Sant Joan. I dic no sé ben bé què perquè amb dos dies de compareixences encara no sé què coi estan investigant. Potser algú m'ho sabrà explicar. Teòricament, la Comissió ha de discernir si hi ha alguna responsabilitat política en la desgraciada mort de cinc bombers en l'incendi forestal esmentat. En paral·lel, si no m'equivoco, hi ha una causa judicial oberta contra dos detinguts acusats de provocar l'incendi. (Segueix)

El passat dissabte, en la tertúlia de Ràdio Valls, vaig quedar sol amb el representant del Partit Popular perquè el tercer tertulià va haver de marxar per a atendre una urgència imprevista. De seguida vaig veure que en ser un tète a tète havia d'augmentar una mica la tensió i la beligerància de les meves intervencions per tal de no avorrir l'audiència i mantenir-la fidel a la tertúlia. Un dels temes que vam tractar era sobre el que d'una forma àmplia anomenem "la mamòria històrica". El tema que ens hi portava era que, finalment, el govern municipal de Valls atenia la demanda d'ERC de recuperar un dels espais protagonistes de la contesa bèlica a Valls, faig referència a la petició de subvencions per adequar el "camp d'aviació", un espai que durant la guerra civil va servir com a aeròdrom militar i que, si la memòria no em falla, va acollir l''ultima visita d'un avió per allà els anys cinquanta o seixanta. Com veieu es tracta d'una iniciativa prou light del que anomenem "memòria històrica", però malgrat això al PP no li semblava bé destinar recursos a aquesta qüestió. En el cas de Valls, tampoc li sembla bé dignificar la fossa comuna del cementiri vallenc o conservar el refugi subterrani que hi ha sota la plaça del blat o al mateix camp d'aviació. Un dels arguments utilitzats pel representant del PP no em ve de nou. Deia: "No remenem la història". Aquest argument el solen utilitzar aquells que han estat escrivint la història d'un país a la seva manera, a la manera dels guanyadors. Utilitzen arguments com salvar la convivència, etc. Des del meu punt de vista, arguments prou gastats i que no s'aguanten. Imagineu quina història llegiríem si els nazis haguessin guanyat la guerra, no! (Segueix)

L'hivern implacable fa el seu curs, i quin curs enguany, no? Havíem perdut la noció, en les nostres contrades, del què és un hivern com cal. La tardor ja ens va avisar que aquest seria un hivern cru, amb tots els elements propis de l'hivern, fred, vent, pluja i vent. Sense dades empíriques m'atreviria a dir que aquest és un dels hiverns amb menys radiació solar dels que recordo. Ja sé que la nostra memòria acostuma a ser molt curta pel què fa a experiències meteorològiques i climàtiques, però aquesta és la sensació que en tinc en aquests moments. Fins i tot, la Candelera ens va confirmar que el viu de l'hivern encara restarà un temps entre nosaltres. Recordeu allò de "si la candelera plora, l'hivern és fora, si la candelera riu, l'hivern és viu". I enguany la Candelera ens va fer una bona riallada. O sigui que haurem de mantenir els nostres abrics ben a la vista per escapolir-nos de refredats i altres malures. (Segueix)

En els darrers dies s'ha publicat que diversos fabricants han cridat milions de cotxes a revisió per defectes de seguretat en alguns dels seus models. S'hi han vist implicats fabricants com Toyota, Honda, PSA i altres. Avui mateix, també, he pogut llegir a la premsa que Toyota, el fabricant japonès, estava reclamant als seus proveïdors rebaixes en els preus del 30%. Déu n'hi do! (Segueix)