Progres recalcitrants i cristians bocamolls
Llegeixo amb tristor un escrit de la Comunitat educativa de l'Escola Pública Mare de Déu de la Candela de Valls lamentant que s'ha tornat a perdre una altra oportunitat per a actuar sobre un desequilibri històric en el repartiment equitatiu dels fills de la immigració entre els diversos centres escolars de Valls. L'objectiu del plantejament de la comunitat educativa de la Candela és facilitar el major grau d'integració dels nou vinguts, o sigui, donar-los una oportunitat real d'integració, i un equilibri en la ratio que cada escola vallenca ha de tenir per a aconseguir aquest objectiu.
Es lamenta, en el mateix escrit, que tothom fa el sord davant els seus plantejaments. Des de la meva humil posició, he parlat en més d'una ocasió en aquest bloc sobre aquest tema i també a Ràdio Valls en la tertúlia en la que participo des de fa uns dos anys. Entenc la desesperació de la comunitat educativa de la Candela, els entenc perfectament, perquè, des del meu punt de vista, estem davant una injustícia que clama el cel.
Per una banda, trobem les escoles cristianes que a la nostra ciutat són les escoles d'elit que, malgrat rebre cabals públics, es desmarquen d'aquesta obligació d'atendre les necessitats reals de la societat. Des del meu punt de vista, també fan un flac favor a l'ideari cristià d'estar al costat dels més pobres i marginats.
A l'altra banda, hi trobem una escola pública, en aquest cas la meva, que amb un historial dels que anomenem progre, s'oposa a acceptar mecanismes que facin viable un repartiment equitatiu de la nova emigració que no lesioni la qualitat de l'ensenyament, a l'ensems que faci possible l'oportunitat d'una major integració a la societat que els acull. En Javier Marías ja es queixa de fa temps que avui dia es defensen plantejaments conservadors i retrògrads revestint-los d'una pàtina d'esquerres i progressista.
La realitat actual a Valls ens mostra una escola, la Candela, que acull a les seves aules un percentatge d'mmigració insostenible. El 70% del seu alumnat és immigrant. Això en una societat, la vallenca, amb un 17% d'immigració. El desequilibri, com es pot observar, és descomunal. Jo diria que insostenible des de tots els punts de vista. Aniria més enllà, diria que és immoral. És condemnar l'escola, condemnar la comunitat educativa i condemnar una part dels futurs ciutadans de Valls a una marginació en un guetto sociològic.
Davant d'aquesta problemàtica, la comunitat educativa vallenca gira l'esquena a aquesta realitat. L'ajuntament de Valls també. L'Ajuntament desisteix de les seves responsabilitats de governar sobre aquest desequilibri. I això no és responsable.
Les escoles concertades també giren l'esquena a aquesta realitat com si el problema no els incumbís. La majoria de les escoles concertades de Valls són regentades per comunitats catòliques. Xocant, no? M'agradaria sentir les seves argumentacions, perquè fins ara encara no he sentit la seva veu enlloc. No haurien de parlar públicament sobre la seva posició? perquè si no ho fan costa d'entendre com fan compatible el seu posicionament respecte a l'ideari cristià que suposadament defensen. D'aquesta manera podríem saber si els seus arguments són sòlids o no. Podríem conèixer si tenen plantejaments alternatius reals que tendeixin a resoldre el problema. Tenen alguna cosa a dir?
En una altra banda, tenim l'escola pública Enxaneta, l'única escola pública que s'oposa a la proposta de l'escola la Candela. Tampoc no en conec els seus arguments, les seves alternatives. Com ja he dit, és l'escola on han anat les meves filles i on encara n'hi va una. Jo no sé en quin òrgan prenen la seva posició. Debat entre els pares, obert a la participació per a conèixer quina és l'opinió d'una part de la seva comunitat educativa no n'hi ha hagut. Per tant, m'agradaria conèixer els arguments que presenta en nom nostra en el Consell Escolar vallenc. Trobo que els pares hi tenim dret. Més si tenim en compte la condició d'escola pública i més si atenem el seu passat històric com a centre docent dinamitzador dels nous corrents educatius en èpoques passades.
Tot plegat em sembla inadmissible. La manca de solidaritat de la comunitat educativa de Valls respecte a aquest problema és flagrant. La inhibició de l'Ajuntament és greu. Si els mecanismes de consens no funcionen solidàriament, els òrgans de govern en matèria educativa, ja sigui municipal o nacional han d'intervenir i actuar, però em sembla que no es pot acceptar l'estatus quo actual sense fer-hi res.
Animo, doncs, a la comunitat educativa de la Candela que no defalleixi. Que no llenci la tovallola. Que insisteixi. No estan sols, encara que puguin tenir aquesta sensació.
27/02/2010, 16:20
Conec de primera ma el problema de la immigració a les escoles de Valls, i ho vaig patir quant, ja fa uns anys, jo era el representant de FAPAC a Valls i vam intentar solucionar un problema que s'arrossega des de fa molts anys. No ens en vàrem sortir. L'any passat em vaig sorprendre, com tu aquest any, que la meva escola (sempre ho serà, encara que ja no hi vagin les meves files), no acceptés un acord pel repartiment de l'alumnat a Valls. No vaig tardar ni 5 minuts a agafar el telèfon i parlar amb qui em podia donar una explicació. Explicació que em va semblar correcte, coherent i molt allunyada del que la premsa deia. M'imagino que aquest any la proposta i els arguments deuen ser els mateixos i la meva sorpresa ja no ha estat tal tot i que m'agradaria que la solució fos una altra. Segurament el que si que manca es comunicació i una millor informació per part de la premsa.
27/02/2010, 19:55
Em sembla, Xavi, que la manca de comunicació i informació no l'hauríem d'atribuir a la premsa. A mi em sembla que la manca de comunicació i informació arrenca ja en la pròpia comunitat educativa de l'Enxaneta, la nostra escola, perquè jo, que em considero part de la comunitat educativa, no en tinc el més mínim coneixement de les solucions que hi aportem (o hi aporten). Com en moltes altres coses relatives a la pròpia escola.
En tot cas, em fa vergonya que no s'hi trobi una solució millor que seguint carregant sobre la Candela una funció que en les actuals circumstàncies de cap manera pot acomplir. i per acabar, no m'agrada veure una escola pública com la nostra alineada amb les concertades en qüestions com aquesta.
28/02/2010, 11:10
A vegades, em dona la impressió que tu i jo parlem d'escoles diferents....
28/02/2010, 13:24
Parlem de la mateixa escola, Xavi. El que passa és que, em sembla, que tu parles des de l'òptica de qui ha estat un temps dirigint l'APA i jo des de l'òptica de pare representat per la direcció de l'APA i dels representants dels pares al consell escolar. A mi, ni a cap altre pare, se'ns ha convocat per part dels nostres representatnts per discutir quina posició hem de tenir els pares en aquest assumpte, com en d'altres. Penso que les persones que ens representen no hi són per defensar els seus posicionaments, sinó els del conjunt de pares. Ja sé que les persones no participem, en general, gaire, però això no és eximent perquè qui té una tasca representativa cerqui els mecanismes adients per a escoltar la veu dels qui volem tenir veu. Per tenir veu no cal ser membre de la direcció d'un organisme, no cal. Simplement cal voler participar quan hi ha alguna cosa sobre la qual s'ha de prendre una posició com a col·lectiu. Penso que en la qüestió sobre la que he escrit, els pares, com a part de la comunitat educativa, hem de tenir una posició com a tals, però sense un debat previ, no és possible tenir-la. I això és el que reclamo. Si jo he de defensar la posició de la meva escola en aquesta qüestió al menys cal que primer hagi tingut opció a participar en la presa de decisions a nivell escolar i que després assumeixi la posició que col·lectivament s'hagi pres encara que no sigui la meva. Penso que no reclamo res de l'altre món. I en aquesta qüestió és evident que no compartteixo la posició de la meva escola, que no conec en profunditat, si és que hi ha profunditat, ni he tingut ocasió d'escoltar, ni de parlar.
01/03/2010, 00:12
Es feia abans de que hi fos jo, es feia mentre hi era jo, i encara es fa ara (almenys així ho diu la web de l'escola) reunió de la junta de l'APA cada tercer dilluns de mes oberta a TOTS ELS SOCIS. Vols que et digui quanta gent va venir durant el temps que jo hi vaig ser?
01/03/2010, 07:55
Ho sento, però no estic d'acord amb tu Xavi. No em sembla suficient això. Si és en les reunions ordinàries de la Junta de l'APA que cal tractar això, llavors s'hauria de publicar prèviament l'ordre del dia i els temes a tractar, així cadascú sabria si hi ha temes d'interès a tractar o hi ha temes ordinaris els quals sí que pertoquen a la Junta. Però és igual. No em sembla que serveixi de justificació dir que les reunions a les que fas referència són obertes per justificar que no es debati amb anterioritat més àmpliament. Les reunions de la Junta són de la Junta, i les reunions plenàries, ordinàries o extraordinàries, haurien de servir per tractar altres tipus de temes. Si m'interessés acudir a totes les reunions a les que fas referència hauria mirat de formar-ne part de la Junta i no és el cas.
01/03/2010, 08:26
Per acabar, saps que a mi m'encanta mantenir aquest tète a tète amigable amb tu, però crec que tenim una concepció diferent de com han de funcionar els òrgans de representació com els que fem referència. Penso que una cosa és la gestió del dia a dia i l'altre la presa de posició respecte a temes que transcendeixen la gestió de la quotidianitat i que, en la meva opinió, transcendeixen l'àmbit d'aquests òrgans i cal, si més no, donar l'oportunitat a qui vulgui a posicionar-se sobre la qüestió. Serà que formo part de vàries organitzacions que quan tenen coses que a tractar que transcendixen aquesta quotidianitat convoquen expressament la resta d'associats, afiliats, militants, perquè es manifestin, sigui quina sigui l'assistència que s'aconsegueixi d'aplegar. Ja saps que és un plaer debatre amb tu. Salut.
04/03/2010, 20:12
Jo no crec que tinguem un concepció tant diferent del funcionament del que parlem, però aplicar segons quines maneres de treballar en una escola jo no se si es tant senzill com ho pintes tu. La llàstima es que jo no sàpiga escriure com tu, però a veure si a la pròxima mariscada (que ja toca no?) en parlem dos minuts...El plaer es meu. Salut!!
05/03/2010, 14:48
Jo no dic que fer-ho així sigui fàcil, ni senzill. Precisament les organitzacions a les que pertanyo també debatim permanentment sobre com vehicular aquesta participació. No és fàcil, però no per això s'hi ha de renunciar. I pel què fa a l'escriure, no siguis tan humil que ho fas prou bé i jo no faig tan bé com dius. I sí senyor, a veure si en seguim parlant tot menjant un bon plat, que qui no ens conegui potser es pensarà que ens barallem (hehehehe). Salut.