Els toros, les curses de braus, estan de plena actualitat en les pàgines dels mitjans d'informació, en els mitjans audiovisuals, arran de la iniciativa legislativa popular que s'està debatent al Parlament de Catalunya i que demana de prohibir-les al nostre país. És un debat que aixeca passions, tant entre els defensors de mantenir-les, com en els detractors i partidaris de suprimir-les. A part del debat al carrer, hem pogut sentir arguments d'autoritat entre les diferents personalitats que han comparegut a la comissió que debat la ILP. Des del meu punt de vista, unes amb més autoritat que unes altres. Hi hem vist intervencions de part interessada directament, gent relacionada amb el món del toreig, i de personalitats del món de la filosofia, la ciència, etc.

Un dels arguments que es fan servir entre els defensors és que les curses de braus formen part de la nostra cultura. Fins i tot, aquells que volen situar aquest debat en el context del conflicte Catalunya - Espanya el fan servir. Ja hem sentit la senyora Aguirre, el govern valencià, o alguns membres del nostre parlament. Particularment no m'interessa barrejar les coses. Ells sí que estan interessats en posar-lo en aquest context. Nosaltres no ho hauríem de fer. Penso que el debat, en aquesta qüestió, és un altre. El que se cenyeix estrictament a les curses. He buscat al Fabra i al diccionari de l'Enciclopèdia la definició de la paraula cultura. En l'accepció que ens interessa hi diu: Conjunt de tradicions i de formes de vida (materials i espirituals) d'un poble, d'una societat o de la humanitat. A tenor d'aquesta definició, crec que es pot afirmar que les curses de braus han format part de la cultura catalana al llarg de força anys. Penso que en un debat serè i obert es pot defensar aquesta hipòtesi. Ara bé, és suficient això per negar el dret a plantejar la seva supressió? Clarament crec que no. Intentaré argumentar perquè és lícit plantejar la supressió de les curses i perquè la meva posició és favorable a la seva supressió.

És suficient que una manifestació cultural, pel simple fet de ser-ho en l'accepció que he reproduït, hagi de ser mantinguda? Crec que no. Penso que el concepte "cultura" s'ha de contraposar permanentment amb un altre concepte, el de "civilització". Segons els mateixos diccionaris la civilització és l'avenç de la humanitat en l'ordre intel·lectual, social, moral, etc. Penso que aquest és un concepte important, fins i tot, més que el de cultura. És des d'aquest concepte de civilització que caldria afrontar la qüestió. Els romans van copiar una cultura superior a la seva, com era la grega. Però en molts aspectes la van degradar. Els grecs tenien una gran tradició teatral, recordem les seves tragèdies, per exemple. Quan en l'obra que es representava hi havia d'aparèixer una escena violenta, era el cor l'encarregat de narrar l'escena. Els romans, que eren en aquest aspecte una mica més bèsties, quan calia fer una escena on un personatge havia de morir, feien aparèixer un esclau i el mataven en plena representació. Més realisme impossible. I més bestialitat, des del nostre punt de vista, impossible. És el fenomen de la civilització qui va desterrar aquesta pràctica dels teatres. És el fenomen de la civilització qui va abolir espectacles circenses com la lluita de gladiadors, la lluita de feres i homes, el martiri dels cristians, etc. La humanitat va evolucionar en els aspectes a que feia referència la definició. Vàrem anar endavant. És tan sols un exemple de com la civilització va modulant al llarg de la història la cultura dels pobles. Des d'aquest punt de vista, crec que les curses de braus han de ser abolides de la nostra cultura, és un símptome de civilització. Algú podria dir que el que podem fer és deixar que el costum vagi desapareixent com sembla que ja ho està fent en aquests moments. Jo no hi estic d'acord. Hi ha costums que cal erradicar d'arrel quan una societat se n'adona que no forma part de la civilització. De la consciència humana en constant evolució.

Amb això, per mi, n'hi ha prou perquè el Parlament es manifesti sobre la qüestió. Canàries va prohibir les curses fa anys sense que ningú barregés les coses. Sembla que als catalans se'ns veda aquesta possibilitat. Sempre hi ha qui té interés a situar-ho tot en el debat identitari. No és el meu cas. Els que defensen les curses diuen que avui dia hi ha temes més importants que no pas aquest. Hi estic d'acord, però que hi hagi altres temes més interessants no impedeix que no es pugui parlar de res més que del que diuen és el més important. Segurament ni tan sols ens posaríem d'acord en què és el més important. 

M'ha sobtat molt l'argument que s'ha utilitzat relatiu a que el toro no pateix. No ho acabo d'entendre. No heu vist mai com grinyola un gos quan algú l'adoba? No em sembla que ho faci perquè li plau que l'adobin. Per tant, algun tipus de dolor han de sentir. Els toros tenen unes bones banyes que imagino que serveixen per a ser utilitzades per a la seva defensa. I la defensa passa per embestir un altre toro que competeixi amb ell per una femella, per exemple. Els animals són sovint més persones que les mateixes persones. Ells saben que no cal arribar a matar l'altre en una baralla, simplement cal que l'altre tingui clar que el seu rival és més fort. Llavors, hi ha tot un tipus de senyals que fan evident al contrincant que no cal que segueixi lluitant perquè accepta la seva superioritat. Se sotmet al seu contrincant oferint-li el coll, o jaient a terra, o amb altres tipus de llenguatge comunicatiu. I el poderós no avassalla, ja en té prou amb això. Se suposa que una cornada fa mal, que una mossegada fa mal. Els humans arribem sempre més lluny. Ningú no em podrà convèncer que els animals no pateixen. Que no senten dolor. Els veterinaris bé anestesien els animals per practicar segons quines intervencions, o prescriuen medicaments pel dolor. Per tant, no m'empasso que els toros no senten dolor quan una banderilla se'ls clava al llom, o quan una espasa els travessa.

En definitiva, se'm fa difícil trobar arguments que justifiquin en els temps actuals la supervivència de les curses de braus, un espectacle que ofereix una sagnia que es disfressa d'art. I penso el mateix dels correbous. De totes maneres, acabo igual que vaig acabar en un apunt de fa setmanes. Estic segur que els parlamentaris catalans s'acoquinaran acomplexats per la perícia de qui vol situar aquest debat en el conflicte nacional. I no tindran la valentia dels canaris. Em voldria equivocar, però em sembla que l'encertaré. I si l'erro, em plaurà, i molt, de rectificar el meu pronòstic. Aviat ho sabrem.