Arran del meu darrer apunt sobre la Comissió d'Investigació del Parlament de Catalunya sobre l'incendi d'Horta i d'alguns comentaris que agraeixo, i per no ser part i comentarista alhora, vull fer un segon apunt amb alguns matisos sobre el mateix.
En primer lloc, el que motiva el meu apunt és el desconcert respecte a les compareixences que fins ara s'han donat i l'objectiu que pretesament hauria de tenir una comissió parlamentària. Esbrinar si hi ha o no hi ha responsabilitats polítiques exigibles en tota aquesta qüestió. Amb tota sinceritat, no sé trobar l'enllaç, ni els motius que han induït a fer presentar els caps dels bombers perquè expliquin les decisions preses i ens facin el relat dels esdeveniments que van portar finalment a la desgraciada mort de cinc servidors públics. La meva incapacitat en trobar aquest lligam penso que desacredita les comissions parlamentàries, que han de servir pel què han de servir, però que es desvirtuen quan la ciutadania, a la llum del què hem pogut veure fins ara, no podem entendre el perquè de tot plegat. En el nostre país es fan poques comissions parlamentàries, no hi estem habituats, però és que les poques que es fan les desvirtuem perquè sempre hi ha interessos amagats que no cerquen els objectius que es diu, sinó uns altres.
En segon lloc, i com a persona que ha estudiat una mica de dret i amb algun any d'experiència sindical i en investigació d'accidents a nivell laboral, penso que el cos de bombers i qualsevol òrgan públic, ha de fer com les empreses privades, i com mana la llei, una investigació exhaustiva de la successió dels fets que desemboquen en un accident laboral o de qualsevol altre tipus. Per treure'n conclusions i aplicar-hi mesures correctores, si cal, amb l'objectiu que en el futur, i en la mesura del possible, i en circumstàncies similars no es tornin a produir desgràcies similars. Si cal, també, amb l'ajuda d'inspecció de treball, tècnics, etc. Imagino que això ja s'ha fet o s'està fent en l'àmbit que pertoca. Però dubto que aquesta feina s'hagi de fer en una comissió parlamentària.
En tercer lloc, si d'aquesta investigació se'n dedueixen que hi ha hagut responsabilitats de tipus penal, seran els tribunals que hauran de vehicular les demandes penals, si hi són. Si es dedueix que no n'hi ha, doncs no res. Si es dedueix que hi ha responsabilitats de tipus laboral, els jutjats del social són els que hi hauran d'intervenir, sinó no res. L'important des del meu punt de vista, és que hi hagi responsabilitat per part del propi cos en estudiar a fons el cas, i com he dit al principi, si es detecten possibles millores de cara al futur, incorporar-les als protocols d'actuació d'incendis forestals. Si cal incrementar inversions amb equipaments, que es facin. Aquesta sí que és feina dels governs i dels parlaments. Si cal incrementar la inversió en formació de protecció personal dels bombers, doncs que es faci. Com que jo no em dedico a apagar focs no tinc la formació, ni elements de judici per poder jutjar tots aquests protocols. Sí, però, que hi ha una cosa que m'ha cridat l'atenció d'alguna cosa que han explicat els propis bombers. Sembla ser que la coordinació entre els bombers de la Generalitat i els del Ministeri no va ser l'òptima. Sembla, pel que ells mateixos han explicat, que la decisió d'abastir de combustible als bombers del ministeri hauria deixat sense suficient combustible als GRAF com per poder ampliar la zona de seguretat. Aspectes com aquests haurien de ser els que després d'haver-los estudiat a fons s'haurien de corregir de cara al futur, per millorar l'efectivitat i la seguretat dels bombers. Però repeteixo que això no crec que es pugui fer mitjançant una comissió parlamentària.
En quart lloc, i si m'equivoco doctors té l'església, (és una expressió), la causa judicial oberta sobre aquest succés és contra els presumptes iniciadors del foc, no sobre el procediment en l'extinció o sobre les causes de la mort dels bombers. Vull dir amb això que un tribunal no pot jutjar sobre una cosa sobre la qual no hi ha una demanda. El jutge o jutgessa haurà de sentenciar sobre una demanda concreta. Si la demanda és penal contra els presumptes culpables detinguts pels Mossos, el tribunal decidirà sobre això i no sobre altres coses. Amb agreujants com la mort de cinc bombers, però només sobre si els imputats són culpables o no.
Cinquè, en el que pertoca al debat públic no podem oblidar el context en el què es van desenvolupar els fets. L'incendi, els factors que hi intervenen, climatològics, meteorològics, geogràfics, els actors, etc, i altres coses que a un profà com jo segur que se li escapen. Però, en principi, sense perdre de vista que els bombers de la Generalitat gaudeixen d'un prestigi reconegut que suposo que s'han guanyat a pols, que ningú no els hi ha regalat. Al mateix temps, amb la intel·ligència suficient com per a acceptar que malgrat aquest prestigi, segur que encara hi ha coses en les quals es poden millorar. La millora, en tots els àmbits de la vida, és contínua i progressiva.
I sisè i últim, si volem millorar el prestigi de les nostres institucions públiques, en aquest cas el nostre parlament, utilitzem les eines que tenim a l'abast, en aquest cas les comissions parlamentàries, pel que han de servir, utilitzem-les correctament, perquè sinó l'únic que s'aconsegueix és afegir més desprestigi tant per les institucions i les seves eines, com pels seus protagonistes.
