El bloc d'en Climent

M'han sorprès les paraules d'Eto'o (perdoneu si no s'escriu així). L'home s'ha cansat de no guanyar títols, imagino que es refereix a títols col·lectius, però, de ben segur, que també pensa en els títols individuals. En el fons, la seva reacció és ben normal. Tothom vol ser en el lloc adequat i en el moment adequat. (Segueix)

Estic escrivint aquestes ratlles enmig d'un temps magnífic. Plou a l'exterior, i plou d'una manera que feia temps que no veia. No, no penseu pas que està plovent a bots i barrals, no! Però plou bé. Sembla que la mare natura recupera el seu bon seny i ha pensat que hi havia de fer alguna cosa pel seu compte, ja que els humans demostrem cada dia que no sabem resoldre massa bé els nostres problemes. (Segueix)

En pocs dies, diverses persones m'han comentat que, de tant en tant, fan visites al meu bloc per veure què s'hi explica, per veure què hi ha de nou. Quan veuen que m'adormo una mica, m'estiren les orelles. Penso que són persones molt generoses i que m'estimen una mica i volen que, de tant en tant, en deixi anar alguna. Tot plegat, m'ha fet adonar que això de mantenir un bloc actiu és una responsabilitat i que adormir-se una mica, deixar-lo inactiu massa temps, és una manca de respecte. (Segueix)

Aigua. El Fabra defineix aquesta paraula com a "líquid transparent, inodor, insípid, compost d'hidrogen i oxigen, de fórmula H2O, que fon a 0º i bull a 100 ..."

És curiós que un element amb tan poca salsa, no té color, per tant no sembla tenir vida, inodor, el nostre nas té poca feina ensumant-la, insípida, pugui portar tant de cap tota la humanitat. Alguna de les característiques de la definició sembla que no acaben de ser del tot exactes. Ara descobrim que una colla de someliers ens diuen que sí que te gust i que té olor.

Molts analistes polítics asseguren que aquest líquid serà la causa més comuna de les guerres del futur. El control de l'aigua serà tant o més estratègic que el de l'energia. De fet, no seria estrany, tots hem sentit allò de l'aigua és vida. I de moment, sembla que tots volem seguir vivint. (Segueix)

S'ha acabat la Setmana Santa. Un temps per a tots els gustos. Pels que els agraden les pel·lícules de romans és un temps excel·lent. Els canals de TV en van farcits, encara que, tot sigui dit, no tant com abans. TV3, fidel a la tradició, ha programat Ben-Hur, tot un clàssic.

Per als amants de la neu també acostuma a ser un bon moment. Enguany, tenint en compte que la setmana santa ha caigut molt aviat, ho han tingut prou bé. No deixa de ser curiós que en ple segle XXI, la societat occidental, tan avançada, segueixi mantenint una festa que ve marcada per les fases de la lluna. Aquest fet ens enllaça de ple amb els nostres  avantpassats.

 (Segueix)

Dilluns de pasqua, dia ventós a la comarca de l'Alt Camp. La tradició assenyala aquest dia com un dia eminentment de camp. La majoria exercim de camperols en plena natura. És el dia de la Mona. Tradició catalana antiga. Així com molts pobles feien el dia del gos l'endemà de la seva festa major, els catalans fem el dia del gos després de cada una de les tres pasqües. Nadal, la florida i la granada.

No els hi doneu ni un euro, ni un! Segur que això és el que més mal els faria.

Una organització amb una ràdio casposa, anticatalana, que fomenta l'odi entre persones i comunitats nacionals.

Una organització que prefereix que, al tercer món, les persones morin de SIDA ja que no són capaços de retenir la seva incontinència sexual. No volen tenir en compte ni les explicacions culturals d'aquest fet, ni res de res. La mort és la seva preferida. Totes les desgràcies que puguem imaginar, menys tocar un condó. Això sí que no. Seria pecat. Quina raó que tenen. Però s'equivoquen en assenyalar el pecador. S'haurien d'assenyalar a si mateixos, vestits de negre, amb lleugers tocs liles o vermells. Fan por. (Segueix)

Fa uns dies, un bon company em va comentar que estava esperant a fer unes proves clíniques per a poder començar un tractament. Un tractament seriós i agressiu, però necessari. El fet, però, és que li havien ajornat vàries vegades la prova perquè la màquina que fa aquest tipus de proves estava avariada. El meu company s'havia de traslladar a un hospital de BCN a fer aquestes proves, però calia esperar a que reparessin l'artefacte i li donessin nova cita. Aquest entrebanc era important perquè li feia retardar el començament del tractament. Penso que el que he narrat fins ara no sorpendrà ningú. Estem tan habituats a sentir parlar de llistes d'espera que fins i tot pensem que és inevitable. (Segueix)

Divendres 25 de gener va morir a Valls un noi de 34 anys mentre treballava en una teulada al polígon industrial. CCOO ja ha demanat una investigació profunda perquè els primers indicis apunten que no es complien les normes de seguretat indispensable. Avui dia hi ha mitjans suficients per a garantir la seguretat dels treballadors.  (Segueix)

S'acaba un any i en comença un altre. Aquest fet no té, realment, massa importància per la majoria de les vides de la majoria de les persones. De fet, tot això dels anys no obeeix a res més que a la immensa necessitat que els éssers humans tenim de mesurar-ho tot. Fins i tot, sembla que hi ha un gran consens en el fet que el monjo medieval a qui li van encomanar datar el naixement de Jesús, va errar el tret al voltant de 4 o 6 anys. Però no hi fa res. Hi ha mesures molt més importants, com les que pertoquen als diners. En aquest cas, sí que seria important un error. (Segueix)