El constitucional ha acabat la seva reunió sense resultat conegut. Alguns diuen que l'estratègia catalana ha donat el seu fruit en haver ajornat novament una sentència. Particularment penso que això no és cap estratègia avantatjosa. Més aviat els partits catalans semblen més preocupats per no tenir una sentència que els contamini les seves campanyes electorals. Aquesta estratègia però només serveix als seus interessos, al país no l'afecta el quan, sinó el què. Jo penso que el tribunal sentenciarà com sigui abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. Saben que la immediatesa de les eleccions fa més difícil una resposta política unitària. Ens coneixen prou bé. I no deixaran d'aprofitar-la. Ens segueixen faltant líders clarividents i que sàpiguen recollir les ànsies de llibertat de bona part de la ciutadania. Tampoc en sabran. Ja hem vist com ha anat la tramitació de la ILP per a la convocatòria d'un referèndum per a la independència convocat pel nostre parlament. CiU l'ha aprovat sabent i esperant que el govern espanyol la freni. Els interessa més que s'evidenciï la dependència de la nostra llei de consultes que no pas fer un referèndum de debò que no volen. Els interessa més desgastar el govern català que no pas que poguem decidir sobre la nostra sobirania. (Segueix)
Ara, després de les primeres retallades governamentals sobre diversos aspectes de l'estat social, el govern apressa a empresaris i sindicats a pactar una Reforma Laboral profunda. Si no ho fan així, amenaça amb fer la Reforma Laboral unilateralment. Jo no sóc cap expert per valorar si l'ordenament jurídic espanyol necessita una reforma laboral o no, però sí que tinc la meva opinió sobre moltes de les coses que es diuen i sobre aquella expressió catalana de "fer passar bou per bèstia grossa". Ens estan mentalitzant que la reforma laboral, la reforma del mercat treball, ha de tenir unes virtuts, unes conseqüències, que no crec que tinguin. Sembla que aquesta reforma hagi de resoldre els grans problemes de l'economia o del mercat de treball a Espanya i Catalunya. (Segueix)
Després d'alguns apunts no massa engrescadors, ni optimistes, em ve de gust penjar un petit video amb música. Aprofitant que en Rufus Wainwright ha visitat Barcelona per oferir un recital al teatre del Liceu, m'ha semblat adequat penjar algunes interpretacions del cantautor estatunidenc-canadenc d'algunes cançons del gran Leonard Cohen. Espero que us agradin.
Bé, tothom ja s'ho temia. Les tisores han començat a funcionar. Fins ara eren a ca l'esmolet, però ara ja estan en mans del govern espanyol. I molt em temo que amb les tisores no s'acontentarà. Penso que, un cop gastada la fulla de les tisores, treurà la màquina de segar. La de segar als nostres peus. (Segueix)
El sol ha reaparegut de nou. Jo no sóc masa amic del sol, però un hivern trist i humit me l'ha fet enyorar. No sé si es quedarà gaire temps amb nosaltres, però això m'ha fet pensar que estem a la primavera. I ja se sap, la primavera la sang altera. És l'estació que crida l'enamorament. Bé, enlloc de paraules el que avui ofereixo és música, música en majúscules, de Gioachino Rossini, el compositor i inventor d'un plat meravellós com els canalons. Es tracta del duo de dos gats interpretat per dos nois d'un cor. És divertit i invita a l'optimisme. És una delícia.
Abusos sexuals de l'església! Pecat i delicte.
Ja fa temps vaig escriure un apunt en el qual parlava dels casos d'abusos sexuals per part de membres destacats de l'església catòlica i vaticinava que aquest assumpte aniria a més. No vaig equivocar el meu diagnòstic i el meu auguri s'ha confirmat. En aquests moments, l'escàndol esquitxa fins a les màximes autoritats de l'univers catòlic. El prestigiós THE NEW YORK TIMES publica avui documents relatius a algun cas en el que l'actual papa de Roma es va inhibir d'actuar. Fons vaticanes ja han justificat l'actuació argumentant que es tractava d'un cas produït molts anys enrere i que el sacerdot autor dels abusos a nens era ja molt gran. El sacerdot en qüestió ja és mort. (Segueix)
Jo no sóc pas purità, però dues imatges que s'han pogut veure recentment per les televisions em deixen perplex davant la indiferència amb què la nostra societat permet alguns tipus d'espectacle. Una imatge fa referència a les imatges que el govern francès ha difós per tot el món en què es veuen cinc persones a la sortida d'un supermercat i que són presentades com a presumptes terroristes autors de la mort d'un gendarme francès. Se suposa que el que volien transmetre les autoritats franceses és que van per feina i que no s'estan d'hòsties. Sort que en aquells moments no hi devia haver cap policia per allí, perquè sinó potser els hauria passat el que li va passar a aquell pobre noi brasiler que va ser abatut per un policia britànic al metro poc després d'un atemptat terrrorista a la capital londinenca. (Segueix)
Els toros, les curses de braus, estan de plena actualitat en les pàgines dels mitjans d'informació, en els mitjans audiovisuals, arran de la iniciativa legislativa popular que s'està debatent al Parlament de Catalunya i que demana de prohibir-les al nostre país. És un debat que aixeca passions, tant entre els defensors de mantenir-les, com en els detractors i partidaris de suprimir-les. A part del debat al carrer, hem pogut sentir arguments d'autoritat entre les diferents personalitats que han comparegut a la comissió que debat la ILP. Des del meu punt de vista, unes amb més autoritat que unes altres. Hi hem vist intervencions de part interessada directament, gent relacionada amb el món del toreig, i de personalitats del món de la filosofia, la ciència, etc. (Segueix)
En els darrers dies s'ha publicat que diversos fabricants han cridat milions de cotxes a revisió per defectes de seguretat en alguns dels seus models. S'hi han vist implicats fabricants com Toyota, Honda, PSA i altres. Avui mateix, també, he pogut llegir a la premsa que Toyota, el fabricant japonès, estava reclamant als seus proveïdors rebaixes en els preus del 30%. Déu n'hi do! (Segueix)
El govern espanyol sembla que va una mica perdut en la qüestió de la Seguretat Social i les prestacions de jubilació. Bé, de fet, a mi em sembla que va perdut en moltes coses. En els darrers dies hem vist com s'han llençat a l'opinió pública diverses propostes amb la intenció, al menys ho sembla, de copsar com rep la ciutadania aquestes propostes. Després de cada proposta i després de veure que no rebia cap mena de suport, ni polític, ni sindical, ni empresarial, ha hagut de matisar cascuna d'aquestes propostes. El govern socialista, des del meu punt de vista, no para de fer trampes. Intenta confondre la població barrejant crisi econòmica i reforma de la seguretat social. (Segueix)
