Estic escrivint aquestes ratlles enmig d'un temps magnífic. Plou a l'exterior, i plou d'una manera que feia temps que no veia. No, no penseu pas que està plovent a bots i barrals, no! Però plou bé. Sembla que la mare natura recupera el seu bon seny i ha pensat que hi havia de fer alguna cosa pel seu compte, ja que els humans demostrem cada dia que no sabem resoldre massa bé els nostres problemes.He consultat el web del Centre Meteorològic de l'Alt Camp i veig que en el que portem d'any ha plogut a Valls una seixantena de litres fins avui. Avui en portem uns 8 litres, i segueix plovent. Pluges mediterrànies, sí. Però la primavera té comportaments estranys en els darrers temps, igual que la tardor. Segurament, amb perspectiva històrica, els meteoròlegs ens dirien que agafant un període llarg de temps, res no està fora de la normalitat. Seria bo que aquesta facilitat que tenim de mirar enrera, la sabéssim projectar també per a mirar endavant. Una mica més enllà, a trenta anys, per exemple.

És important el dia a dia, el resoldre les necessitats del moment. Però també ho és, i molt, saber entreveure les necessitats futures, saber analitzar la població que tindrem d'aquí 30 anys i començar a pensar en tot allò que necessitarem per poder donar els recursos i serveis essencials per a aquell nombre de població. Encara seria millor si aquesta mirada endavant la fessin, conjuntament, els polítics, els tècnics, els agents econòmics i els agents socials. Plegats, no pas cadascú pel seu compte.

No podem canviar de lloc Catalunya, geogràficament parlant, potser sí políticament. Per tant, tenim el bo i el dolent propis de la posició geogràfica que ocupem. No podem fer ploure més, no podem fer sortir rius allà on no n'hi ha, però estic convençut que, a part de dessalinitzadores, tembé podem fer algunes coses més. Sobretot en el camp de la gestió de l'aigua. Tots els sectors. Els industrials, els agrícoles i ramaders, els municipals, etc. Millorant tècniques de regadiu, donant suport als pagesos per fer-ho possible. Millorant les conduccions d'aigua actuals, evitant les pèrdues xifrades en molts hectòmetres cúbics. Millorant els reaprofitaments de les aigües per a usos industrials, de rec de jardins, etc. Hi ha molta feina a fer i, amb temps, amb serenor, seria possible fer una bona feina, sense demagògies, sense estridències.

Em fa por, però, que repetim vells errors i que no donem la talla necessària per a deixar als nostres fills i filles un país que no hagi de patir per l'escassetat d'aigua. Solucions n'hi ha, excuses no.

Avui dia, hi ha gent que viu a la conca del Gaià i que mai han vist passar el riu, els hi va desaprèixer ja fa uns anys i només els queda la llera despullada. L'aigua va cap a un altre lloc. És possible retornar el riu al seu lloc. Si les indústries que aprofiten l'aigua del Gaià fan els deures, podríem tornar a veure el Gaià al llarg de tot el seu curs fins al mar. És un dret de tots fer que això sigui possible. És un deure, de tots, però d'alguns més que d'altres, fer realitat aquell dret.

Ja veurem com tot plegat es desenvolupa. Avui, però, volia celebrar que la mare natura s'ha espavilat més que no pas nosaltres, però això tampoc no ens hauria d'estranyar.