S'acaba un any i en comença un altre. Aquest fet no té, realment, massa importància per la majoria de les vides de la majoria de les persones. De fet, tot això dels anys no obeeix a res més que a la immensa necessitat que els éssers humans tenim de mesurar-ho tot. Fins i tot, sembla que hi ha un gran consens en el fet que el monjo medieval a qui li van encomanar datar el naixement de Jesús, va errar el tret al voltant de 4 o 6 anys. Però no hi fa res. Hi ha mesures molt més importants, com les que pertoquen als diners. En aquest cas, sí que seria important un error.

Bé,  avui una companya de feina m'ha dit: "quina sort que ja han passat les festes". Sembla que h ha un cert consens en que aquestes festes cansen força. I això que no són pas llargues. Molta gent només fa els dies oficials de festa i prou. Possiblement, el que cansa és el contingut que hem donat a les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis. Molt de menjar, molts regals, molta família, moltes despeses, ... Tot és molt, molt!

Tot plegat em fa pensar que quan envegem els personatges que surten per la tele pels seus diners, per la seva fama, per la seva actualitat, no fem l'esforç de posar-nos realment a la seva pell. Perquè si ho féssim, no sé si els envejaríem. Perquè les seves vides em fan pensar en les coses que més odiem de les festes de nadal. Com que les festes tradicionals van perdent pes, ara hi posem sempre molt de contingut. Com que la castanyada sembla que no és prou, doncs hi hem d'afegir el Halloween nord-americà. Com que amb els Reis i el Pessebre no en tenim prou, hi hem d'afegir l'arbre de nadal, el pare noel, i no sé què més. Penso que les nostres vides s'han adaptat molt al què deia al començament. Som o pensem que som pel què ens mesuren. Sempre hem d'estar rodejats de gent, parlant molt, celebrant-t'ho tot. Qüestió no parar.

No sé si és l'edat, potser sí, però jo ja fa temps que vaig darrera de la discreció. No m'agrada gens tot el que s'associa a l'abundància. M'agrada el silenci, m'agrada la intimitat de casa meva, més que no pas la disbauxa i la pressa que hi ha  fora. M'estic tornant més essencialista, més pràctic. Les meves necessitats són cada vegada més petites, però encara visco enmig de massa abundància, i sobretot de la recerca de l'abundància. Bé, ja veurem com evoluciona tot plegat.

Dèiem que molta gent acaba fatigada de les festes de nadal. Potser és la millor època pels empresaris, sembla que els treballadors i treballadores esperen, amb ànsia, el retorn a la feina. Salut per tothom.