S'ha acabat la Setmana Santa. Un temps per a tots els gustos. Pels que els agraden les pel·lícules de romans és un temps excel·lent. Els canals de TV en van farcits, encara que, tot sigui dit, no tant com abans. TV3, fidel a la tradició, ha programat Ben-Hur, tot un clàssic.

Per als amants de la neu també acostuma a ser un bon moment. Enguany, tenint en compte que la setmana santa ha caigut molt aviat, ho han tingut prou bé. No deixa de ser curiós que en ple segle XXI, la societat occidental, tan avançada, segueixi mantenint una festa que ve marcada per les fases de la lluna. Aquest fet ens enllaça de ple amb els nostres  avantpassats.

La setmana santa és el digne colofó civil de la quaresma. La quaresma posa fi a la disbauxa del carnaval i prepara l'escenificació, força carnavalesca, de la passió cristiana. És el gran temps de les processons. Això de les processons havia anat de baixa fa uns quants anys. No pas a la pell de toro hispànica, però sí a Catalunya. Com a botó de mostra tenim la processó de Valls. Fa molts anys, l'església, el responsable de la comunitat cristiana vallenca, va fer mans i mànigues per acabar amb aquesta tradició. Va agafar els misteris i els va penjar dalt el cor de l'església de Sant Joan. Va pensar que amagant-los de l'ull humà, els amants de la tradició oblidarien aquest antic costum. Però estava equivocat.

Uns anys més tard, la tradició s'ha recuperat, els misteris tornen a passejar per la ciutat i la febre processonària està en el seu apogeu. Més de cinc-centes persones van passejar-se per la ciutat lluint les seves millors gales, vestes, misteris. La majoria ben afeitats i empolainats. Els uns o unes amb actitud de recolliment, altres treient pit, ben cofois de ser el centre de les mirades. Els regidors de l'ajuntament satisfets o amb cara de pena. Uns misteris modernitzats i algun altre al qual li han tret les rodes. A alguna confraria li escauria més vestir-se de leigionaris i avançar amb pas decidit i amb el pit descobert. Això, i més, és la processó de setmana santa.

Allò que el cristianisme culmina amb la Pasqua, la societat civil ho culmina amb la mort, i l'espectacle de la mort. El missatge cristià genuí és vida i la cultura popular (?) s'embriaga amb la mort. L'evangeli diu allò de que la teva mà dreta no sàpiga que fa l'esquerra, o allò altra de tancar-se a la cambra per pregar, i la societat civil fa ostentació antievangèlica pels carrers. La nostra societat pateix una certa esquizofrènia. Les contradiccions, des del meu punt de vista, apareixeran nítidament d'aquí a pocs anys. 

La qüestió és si la religió, la de cadascú, ha de formar part de l'espai públic o de l'espai privat a la nostra societat, una societat aconfessional. I la qüestió és, també, el paper dels poders públics en relació amb les diferents religions presents al nostre país i a la nostra ciutat. Penso que l'important de les possibles respostes a aquestes dues qüestions és que la resposta ha de ser universal, és a dir, que ha de valdre i ser aplicable a tots els credos religiosos presents a la nostra societat i a la nostra ciutat. Tocant a la segona qüestió, i acceptant que respecte a la primera acordéssim que la religió té dret a utilitzar l'espai públic, com tractarà l'ajuntament aquest fet?

En el nostre estat tenim una experiència lamentable com és el dels funerals de les víctimes de l'11 de març, on vam poder veure el monopoli que l'església catòlica va tenir respecte d'aquells funerals. Entre aquelles víctimes n'hi havia de religió musulmana, i no sabem si d'altres confessions. Malgrat això, només l'església catòlica va ser present en uns funerals d'estat. Pels que tan sovint invoquen la constitució, cal dir que això és anticonstitucional.

L'Ashura és una festa musulmana important, els sunnites celebren la sortida de Noè de l'Arca i la fugida de Moisès d'Egipte. Els xiites, commemoren el martiri de Hussein, nét de Mahoma, a la batalla de Kerbala, per allà l'any 680. La festa és una festa de carrer. Imaginem que d'aquí pocs anys la comunitat musulmana vol celebrar-la pels carrers de la ciutat, com fan a Londres de fa molts anys, imaginem que demanen subvencions a l'ajuntament i a més conviden als regidors a celebrar la festa amb ells pel carrer. Què creieu que hauria de fer l'ajuntament prenent com a referència el què ha fet amb la processó de la setmana santa?