Estic acabant de llegir un llibre sobre art romànic i m'he pujat de la meva biblioteca el següent llibre que llegiré quan l'acabi. Es tracta del llibre d'en Joan B. Culla "Israel, el somni i la tragèdia". Penso que en el moment actual m'ajudarà a situar una mica millor la trista realitat de la guerra que s'està produint des de fa setmanes entre Israel i la Franja de Gaza. Des de ben jove he llegit força llibres relatius a l'holocaust jueu que es va produir a Europa durant el règim nazi. Alguns llibres de Primo Levi, Treblinka, les memòries d'Albert Speer, algun llibre del Nobel de literatura Imre Kertész i d'altres. Al prestatge de la biblioteca m'està esperant encara "Les benignes" de Jonathan Little que llegiré segurament aquest proper estiu. Fa cua, també, "El noi del pijama de ratlles", però aquest vindrà més endavant. (Segueix)
Ja fa unes setmanes que tenia ganes de dir quatre paraules sobre l'ús de telèfons mòbils a l'escola. Sempre que he sentit a parlar sobre l'ús d'aquests tipus d'aparells a les escoles ho he fet en relació als estudiants o alumnes. Darrerament, però, me n'he assabentat que alguns mestres en alguns centres escolars fan servir els seus mòbils a les escoles durant les seves hores de treball amb els alumnes, o sigui, durant les classes que imparteixen. És sobre aquest fet que vull dir quatre mots. (Segueix)
Ahir vam anar al Gran Teatre del Liceu a veure Les noces de Fígaro, de Mozart. La producció que vam veure era del propi Liceu i de l'òpera de Cardiff (Gales). La direcció musical anava a càrrec del mestre Ros Marbà i la direcció d'escena d'en Lluís Pasqual. És un espectacle digne que va merèixer l'aprovació dels assistents a la representació. (Segueix)
Estirar més el braç que la màniga
S'ha escrit molt al voltant de l'actual crisi econòmica. I més que se n'escriurà, perquè em sembla que la cosa va més aviat per llarg que no pas per curt. S'ha escrit molt dels responsables directes, els bancs, els especuladors, els directius sense entranyes de moltes multinacionals, l'afany de guanyar calers i presentar beneficis desorbitats mitjançant l'enginyeria financera, la idea que el capitalisme sense regles era la panacea. Ben segur que tots aquests són els responsables màxims de la situació que vivim. (Segueix)
Em dol en l'ànima veure constantment l'imparable flux de notícies sobre la corrupció política a l'administració pública de les Illes Balears. Em sap greu veure el degoteig incessant de notícies tan negatives que donen la sensació que les Illes Balears és el refugi dels corruptes de tot l'estat.
Penso que el mal que el Partit Popular, sobretot, ha fet a la imatge de les illes és poc més que irreparable. El trist de tot plegat és que no tan sols han fet mal a la seva imatge, sinó de manera real al país. El boom immobiliari, l'especulació, la connivència política han destrossat un país que era una joia a la mediterrània. No sé si la cosa té remei o si ja no hi ha res a fer. No cal dir, que desitjaria que fos possible la marxa enrera, però no ho sé.
L'únic que espero és que els responsables de tot plegat, els autors d'aquest dany que s'ha fet a les Illes i el dany que s'ha fet a l'activitat política, la de debò, la del servei píblic, acabin engarjolats pels seus actes. Penso que és l'últim consol que ens queda.
He llegit un article interessant del professor Vicenç Navarro que va publicar a finals del mes d'agost en un diari barceloní. Parlava sobre frau fiscal i despesa pública. He d'advertir, d'entrada, que no sóc cap expert en economia, ni res que s'hi assembli. Més aviat, sóc un sofert patidor de les receptes econòmiques que el govern espanyol està aplicant des de fa anys i panys. Ja sabem que l'economia, mes que cap altra cosa, és qui, amb molts anys d'antelació va iniciar això de la mundialització. Però els governs estatals, encara que alguns vulguin fer veure que no, tenen alguna cosa a dir sobre la marxa econòmica d'un estat. I les seves decisions no són, de cap manera, neutres. (Segueix)
Celebro amb molt de goig la notícia que al monestir de Poblet no hi queda ni resta de les despulles del Príncep de Viana. Ho han confirmat el grup de científics catalans i granadins que han estat treballant els darrers mesos per esbrinar si les despulles conservades a la seva tomba, pertanyien o no a l'esmentat personatge. Igualment, celebro que les despulles que es conserven a Segovia, també jacents entre la pau monacal de Santa María la Real de Nieva, no es corresponguin tampoc a la reina Blanca de Navarra, mare de Carles, príncep de Viana i esposa de Joan II. (Segueix)
Ahir vaig dedicar una estona a repassar qüestions de configuració del meu bloc. Gairebé des del seu inici no ho havia fet i no sé el perquè, però, ahir se'm va acudir de fer-ho. La veritat és que no he canviat res de tal com estava configurat, però sí que em vaig adonar d'algunes cosetes curioses. (Segueix)
Ja fa temps, arrel dels funerals per les víctimes de l'atemptat de Madrid de l'11 de març, vaig criticar l'apropiació que l'església catòlica espanyola fa d'aquest tipus d'actes. També criticava la categoria de funerals d'estat que a aquest tipus d'actes es donava. Ara, arran del desgraciat accident de Spanair torna a passar el mateix. Trobo immoral aquest tipus d'actuacions, tant per part de l'església catòlica, com dels òrgans de l'estat espanyol. (Segueix)
He començat la segona setmana de vacances d'estiu. Som ja al bell mig de l'estiu i podríem dir, de moment, que l'estiu ha estat, fins ara, força benèvol. Això en termes relatius, és clar. Hi ha persones que els agrada un estiu assolellat i calorós i hi ha persones, com jo, que preferim un estiu temperat. El d'enguany, des del meu punt de vista, ha estat d'aquests darrers. En general s'ha pogut dormir força bé i això ja és prou important. El dia ja s'escurça de forma evident. Com ja vaig dir una vegada, des del punt de vista climatològic, els dies llargs i clars és l'únic que m'agarada d'aquesta estació. (Segueix)
