Fa uns dies, un bon company em va comentar que estava esperant a fer unes proves clíniques per a poder començar un tractament. Un tractament seriós i agressiu, però necessari. El fet, però, és que li havien ajornat vàries vegades la prova perquè la màquina que fa aquest tipus de proves estava avariada. El meu company s'havia de traslladar a un hospital de BCN a fer aquestes proves, però calia esperar a que reparessin l'artefacte i li donessin nova cita. Aquest entrebanc era important perquè li feia retardar el començament del tractament. Penso que el que he narrat fins ara no sorpendrà ningú. Estem tan habituats a sentir parlar de llistes d'espera que fins i tot pensem que és inevitable.

Fa unes setmanes, ens van dir que ens apujaven la lectra, el telèfon, el butà el gas, etc. Tots ells preus regulats per l'administració. 

Fa uns mesos, una mare em deia que s'havia gastat gairebé 500 euros en llibres de text per als seus dos fills. I si hi sumava el cost de les activitats extraescolars....

Fa un any que, dia rere dia, ens estan pujant la llet, el pa, la benzina, el gasoli, etc, etc.

Ara l'eixerit "Zapatero remendón" diu que ens regalarà a alguns ciutadans, em sembla que només als que fem la declaració de l'IRPF, 400 euros. Hem sentit aquests dies tot tipus de comentaris i reaccions davant d'aquest anunci. Que si és progressiu o que si no ho és de progressiu, que si és una proposta d'esquerres o si no ho és, i tot el que vulgueu.

Jo imagino que tots deuen tenir la seva part de raó, uns potser una part més gran i altres més petita. Però jo, que acostumo a fer uns raonaments una mica més senzills i més pràctics, em pregunto si amb aquests 400 euros el meu company hagués pogut fer la prova clínica més aviat del què l'ha fet. O si podré cobrir totes les despeses de lectra, gas, telèfon...O si li arreglarem la vida a la mare que feia vida i miracles per pagar tot el que es necessita per començar el curs dels seus fills.?

M'atreveixo a dir que la majoria de ciutadans preferiríem que es guardessin els 400 euros, que ja són nostres, i invertissin millor els diners que els contribuents aportem a les arques de les administracions. Perquè n'aportem molts, i per molts cantons.

Si fessin que l'educació dels nostres fills fos menys costosa per les famílies, si creguessin que l'educació és una inversió per als individus que es recuperarà al cap d'uns anys, tots en gaudiríem dels beneficis.

Si els nostres diners, inclosos els 400 euros, els empressin en inversió en hospitals, reducció de llistes d'espera, millorar l'atenció primària, etc, els ciutadans i ciutadanes veuríem cobertes les nostres necessitats primàries més satisfactòriament.

Deuen pensar que a base de donar-nos diners nostres, algun dia podran fer desaparèixer la sanitat pública i ens la faran pagar directament, o ens retiraran les pensions, com que entre els 400 euros, els que donen quan neix un fill, etc ja compleixen, doncs apa, espavileu!

Algú ha dit que si es pensen que els ciutadans som rucs. Jo he arribat a la conclusió que sí que s'ho pensen. I he arribat a una altra conclusió més terrible, que realment som rucs, sí, rematadament rucs. Em costa de creure que amb la immensa maquinària que mouen els partits polítics en les campanyes electorals, aquests facin propostes que la ciutadania pugués catalogar com a ridícules. Això significa que tot estar calculat i, per tant, si la fan, és perquè saben que molta gent hi caurà embadalida i els hi donarà bons resultats.

Trista conclusió la meva, ho sé, però no he estat capaç de treure'n cap altra, i, per si algú s'ha perdut entre tanta lletra, la repetiré: definitivament som rematadament imbècils! I perdoneu.