El bloc d'en Climent

No sé si us heu fixat que la companyia aèria Spanair és notícia permanent als diaris en les darreres setmanes i mesos. No sé si us heu fixat que la majoria d'aquestes notícies són de caràcter negatiu. Sense entrar a valorar l'objectivitat de les notícies, segur que Spanair, com totes les companyies aèries, fan coses força malament, alguna de bé també deu fer. (Segueix)

He llegit avui a El Pati.cat que els polítics estan en plena febrada d'utilització del Facebook, aquesta xarxa social en xarxa, valgui la redundància. Sembla, segons es publica, que s'estan preparant el terreny de cara a properes conteses electorals. O sigui, que és possible que en la propera cita electoral el Facebook, al qual estic adherit, em bombardegi constantment per intentar-me convèncer de la bondat d'atorgar-los la meva confiança, o sigui el meu vot. (Segueix)

Un apunt frívol, que ja toca. Som al voltant del 15 d'agost, la mare de Déu d'agost, el dia més festiu, estadísticament parlant, de Catalunya. Deixant l'estadística a banda, aquests dies acostumen a ser, com a mínim en el meu record, calorosos a matar. Segurament els meteoròlegs em contradirien, no ho sé, però la meva ment associa aquestes dates a molta calor. No he mirat les temperatures actuals, però la mare de Déu d'agost no ha fallat, la calor apreta de valent. (Segueix)

El TSJV ha dit que no es pot provar que regalar vestits al representant d'una administració consituteixi un delicte i que forçosament no ha de comportar un exercici corrupte de la governació. No ho ha dit amb aquestes paraules, però grosso modo ve a dir això. Si ells ho diuen, deu ser així, però a mi em fa mala espina. Només se m'acudeixen dos motius per fer regals a algú, segurament n'hi deu haver més, però els dos que a mi em vénen al cap són ben senzills. O regales alguna cosa totalment de forma altruista perquè estimes la persona que rep el regal o bé fas el regal perquè n'esperes obtenir algun favor o perquè ja l'has rebut. (Segueix)

Darrerament sembla que estic de malastrugança. No tinc gaire sort en el tema d'emprendre viatges per motiu de feina. Si fa unes setmanes va ser perdre un enllaç aeri intermedi entre Praga i Barcelona, ahir va ser trobar-me atrapat a Saragossa en el trajecte entre la capital aragonesa i l'estació del Camp de Tarragona. Sembla que ahir cap a les quatre de la tarda es va declarar un incendi forestal que va fer recomanable l'aturada del servei del TGV entre Barcelona i Madrid i viceversa. L'incendi era a la província de Sòria a l'alçada de vàries poblacions, entre elles Medinaceli. Precisament ahir era el meu aniversari i, malgrat això, em vaig veure obligat a desplaçar-me a la capital aragonesa. Per tal de poder arribar a casa a una hora raonable i poder fer una mica de celebració amb la família vaig triar un tren que havia de sortir de Saragossa a les cinc de la tarda menys cinc minuts. Això m'havia de permetre arribar a casa al voltant de dos quarts de set. Però.... (Segueix)

Avui he llegit al diari que Telefònica, aquest monopoli-oligopoli que patim, havia proposat a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions una pujada de les quotes de connexió de la línia telefònica d'un 5%. Sortosament la Comissió els hi ha denegat. Ja era hora. Això de la liberalització dels serveis essencials sempre ha estat una quimera en aquest estat, i de rebot en aquest país. (Segueix)

La mort d'en Michael Jackson ha trasbalsat molta gent. L'anomenat rei del pop ha mort relativament jove. Cinquanta anys és una edat intermitja però que avui dia, al món occidental, la majoria considera massa aviat per morir. Jo estic a punt de fer-ne cinquanta i no sabria dir si em considero gran o jove. De fet, no em preocupa gaire, segurament tot plegat és una convenció relativa. No vull fer un panegíric del més petit dels Jackson. No era una figura que m'atragués, però he de reconèixer que algunes de les seves cançons no em desagraden. D'altres no em diuen gaire cosa. (Segueix)

La crisi segueix apretant l'economia real, les empreses i les famílies. Ho palpem cada dia. Els governs i els economistes van provant diferents receptes que no acaben de resoldre la situació. La recuperació no sembla entreveure's en un horitzó proper. Aquesta sembla ser la realitat que vivim cada dia. Sort que la inflació i l'euribor estan en quotes baixes i esperem que segueixin en aquesta tendència, perquè sinó les coses serien encara pitjors per tots i cadascun de nosaltres. Tant de bo no ens trobem amb una escalada de preus del petroli, ni res de semblant. La crisi és profunda, i ben profunda per si algú no s'ho creia. (Segueix)

Ahir dissabte vaig anar amb la Judit, la  meva filla gran, al Camp Nou a veure el partit de futbol entre el Barça i l'Espanyol, el derbi. Ara feia uns quants anys que no anava al Camp Nou. Hi havia anat força vegades amb el meu pare que, junt amb la meva mare, n'era soci i abonat. Hi vaig anar força vegades amb la Montse, la meva dona, era l'època del dream team. A mi m'agrada el futbol i sabia per experiència que anar al Camp Nou enganxa fins i tot a aquelles persones a qui el futbol no els hi diu massa cosa, com era el cas de la Montse. Així, doncs, estava segur que a la Judit li encantaria. I de fet així va ser. S'ho va passar pipa. (Segueix)

La setmana passada celebràvem el dos-cents aniversari del naixement de Charles Darwin. No tinc intenció de fer un apunt sobre Darwin i la seva teoria de l'evolució. Hi ha persones molt més il·lustrades que jo per fer-ho. De fet, aquests dies ja s'està fent. Darwin és successor de Mendel i les seves lleis que vam estudiar en el nostre batxillerat de fa molts anys i que suposo que encara s'estudia. Avui només volia escriure aquestes ratlles perquè Nicolò Machiavelli escrivia l'any 1519 en el Discursi que "només qui s'acomoda al temps, a la llarga serà afortunat". Per a un profà com jo, Darwin estructura això que altres ja havien apuntat en segles precedents. Habilitat, oportunitat, són, segurament, conceptes que han fet evolucionar les espècies. La nostra també. Si aquests conceptes anessin acompanyats de conceptes com justícia, solidaritat, l'evolució seria perfecta del tot. Però, bé, som com som i anem evolucionant com podem o com sabem. 

Entre Darwin i els creacionistes, jo, sens dubte, em col·loco al costat de Darwin. I això no em crea cap tipus de contradicció amb les meves creences religioses. Bon aniversari a tothom pel descobriment!