El bloc d'en Climent

No seré pas jo qui negui els beneficis que l'especialització ha aportat al progrés de la nostra societat. Però una anàlisi seriosa i objectiva de la qüestió hauria de reconèixer que l'especialització ha comportat a la nostra societat uns perjudicis o mancances que cal tenir en compte. No vull pas resuscitar el debat que fa uns anys hi va haver al voltant de les humanitats, i menys de la manera com aquesta qüestió va sorgir a la palestra. Però tot plegat no ens hauria de privar de debatre sobre la qüestió en profunditat. (Segueix)

Sembla que no he estat del tot capaç de fer entendre el que he volgut dir amb el meu apunt anterior. Si més no, algú no ha copsat el sentit del mateix. Ho intentaré de nou d'una forma més planera o més directa. L'apartheid és un sinònim de segregació. El concepte va néixer aplicat al règim polític aplicat a Sud-Àfrica al llarg de molts anys de domini blanc. La segregació té molts i diversos objectius, però una de les seves conseqüències principals és que dibuixa una societat desigual i on les persones no tenen les mateixes oportunitats. Quan jo n'he parlat en l'apunt és des d'aquest darrer convenciment. I és que penso que utilitzar a l'escola criteris de segregació basats en paràmetres de més llestos i menys llestos va en contra d'un objectiu molt lloable per a mi com és el de la igualtat d'oportunitats. (Segueix)

Una veïna meva ha descobert aquesta setmana que la seva escola segrega els alumnes en grups diferents en funció del seu nivell o de les capacitats que aquests mostren. Ho hem comentat arrel que aquesta setmana les escoles han donat les notes de final de curs. Jo ja sabia que algunes escoles i penso que tots els instituts de Valls duen a terme aquesta pràctica. El que m'ha sorprès és que ella ho hagi descobert ara, després d'anys de portar les seves filles a aquesta escola. Crec que aquesta és una informació que caldria donar als pares en la primera pesentació que es fa de l'escola a les famílies que han triat o seleccionat un centre educatiu. Penso que és un dret.  (Segueix)

L'atur puja, el creixement econòmic es redueix sense arribar a la recessió, ens diuen. L'euribor, un índex que ens té a tots amb l'ai al cor també s'enfila. Els preus pugen i pugen, anar amb cotxe o anar a comprar qualsevol cosa, fins i tot els aliments, fa esgarrifar. I l'únic que baixa és el dòlar, ves quina gràcia. Per una vegada que tenim una moneda forta i no ens serveix de gaire consol. Si anéssim de turisme als EEUU d'Amèrica sí, però amb el panorama que llegim cada dia als diaris no sé si estem massa per viatgets transatlàntics.  (Segueix)

A vegades em pregunto jo mateix si no em faré pesat en clavar la banya en algunes qüestions que a mi em neguitegen. Estic pensant en aquests moments en l'afer relatiu a l'escola de les meves filles. Però, tot seguit, penso que no obligo ningú ni a llegir-me, ni a escoltar-me i això em tranquil·litza. Després, també, penso que l'educació de les meves filles i les condicions en què aquesta educació es dóna és un tema prou important per mi, com a pare, que el risc de fer-me pesat o no queda en segon terme.  (Segueix)

El FC Barcelona va perdre ahir l'eliminatòria de semifinals de la Champions davant el Manchester United. Moscou, la seu de la final, ja quedava lluny abans de començar el partit i al final es va esfumar. El Barça va perdre justament l'eliminatòria. L'United va fer un partit intel·ligent a Barcelona i ahir va controlar perfectament el temps del matx. Si hi afegim que van fer un gol ben bonic, doncs ja tenim el resultat. (Segueix)

Demà, a aquesta hora, milers de catalans i  catalanes, i persones d'altres nacionalitats, estaran pendents d'un partit de futbol que es jugarà a la industrial Manchester, Anglaterra. Manchester United i FC Barcelona s'enfrontaran en la tornada de semifinals de la Champions. Demà, al voltant de les 11 de la nit, catalans o anglesos tindran a tocar la glòria. La felicitat dels uns serà la desgràcia dels altres. Penso, però, que la derrota catalana seria més traumàtica que no pas la derrota anglesa. (Segueix)

Ahir vaig tenir l'encert, de tant en tant en tinc algun, d'anar a escoltar l'Oriol Junqueras, en un cicle de conferències que ERC de Valls ha organitzat durant el primer semestre d'aquest any. Cicle que va encetar en López Tena, va continuar amb Carme Porta i que ahir comptava amb la presència de l'Oriol. El dia 8 de maig a les 19:30 acabarà el 1er cicle amb en Joan Coscubiela. (Segueix)

Tinc la sort que el dia de Sant Jordi no compro mai cap llibre per mi. I no perquè tingui res en contra d'aquesta diada tan ferma. Ans al contrari. Trobo, com ja vaig escriure ahir, que és una festa magnífica i única al món. Passa, però, que a l'empresa on treballo fem el nostre Sant Jordi particular, durant una setmana, en la qual podem comprar llibres a un descompte molt, molt important, i que podem anar pagant en diversos terminis. No cal que us digui, que és una ruïna per mi, però molt còmoda. (Segueix)

No sé per on començar. És tanta la ràbia que sento que se'm fa difícil ordenar els meus pensaments i els meus sentiments. Em sento estafat. Penso que ens hauríem de sentir tots estafats i fer-hi alguna cosa. No ens podem quedar quiets, impassibles davant la irresponsabilitat i l'actitud criminal que les autoritats espanyoles i els directius d'Ascó i de les companyies elèctriques han mostrat.  (Segueix)