El bloc d'en Climent

Avui dia, qui més qui menys, té la sensació que al llarg del dia falten hores per poder fer tot el que voldríem. En algunes ocasions són sensacions, en d'altres sí que sembla que ens manca alguna hora més. Pot ser que concentrem massa coses per fer en un mateix dia, pot ser que no sapiguem organitzar massa el nostre temps. Això ens passa als adults, però també s'hi troben els nostres fills.

Quan nosaltres érem petits no teníem aquesta pressió del temps damunt nostre. No teníem tantes activitats extraescolars i féiem una vida menys estressada i amb molta vida al carrer. No teníem, tampoc, tants béns materials, electrònics o no, i per tant, la nostra inventiva potser era més gran que la d'ara. Particularment, no recordo haver-me avorrit mai. Ara, en general, segurament hi ha un excés d'oferta. Joguines a dojo que els nostres fills obliden al cap de ben poc temps. Sembla que només interessa la novetat.

Ara, els nostres fills tenen una oferta d'activitats extraescolars que ningú de nosaltres hagués pogut imaginar anys enrere. Teatre, anglès, música, natació, atletisme, etc. Tot d'activitats que per si soles ja són positives. Hi ha una classe mitjana més àmplia que a empentes i rodolons pot satisfer aquestes necessitats. El que no tinc tan clar és si totes elles plegades són tan beneficioses per als nostres fills. Segur que el que els pares els oferim és una barreja d'interessos, els dels nostres fills i els nostres propis. La seva formació integral i la necessitat de col·locar-los en alguns moments perquè nosaltres estem ocupats en altres coses, ja sigui la feina o qualsevol altra ocupació. No és fàcil saber el profit que de tota aquesta activitat ells en poden treure. Hi ha el risc de saturar-los massa.

No tenim altre remei que parlar amb ells i escoltar-los. Com se senten, què els agrada, com canvien els seus interessos, el seu compromís, etc. No dubto que tots actuem amb la major bona voluntat, però en els temps actuals en què ja de ben petits porten una agenda a l'escola, una agenda per a les activitats extraescolars, etc, els exposem a una saturació excessiva. A l'agenda potser també hi hauríem d'incloure el temps per a no fer res, badar, passejar, jugar amb nosaltres, etc. Cessar en l'activitat i gaudir cadascú en el que li plagui.  

Que la informació no és mai neutre és una cosa prou acceptada. Generalment, aquesta no es vol limitar exclusivament a informar i prou. Em fa pensar en això el fet que quan apareix als mitjans que la vacuna contra la grip A està resultant un fracàs en no superar el 10% les persones pertanyents als grups de risc recomanats que s'han vacunat, apareix, també, la informació que aquesta setmana que acaba s'ha cobrat unes poques vides més. Una vida és prou important per si mateixa, però la coincidència informativa, si més no, fa mal pensar. A una notícia del fracàs de la vacuna l'acompanya una altra que recorda que encara hi ha gent que es mor. Sembla que hi ha temor a donar una notícia que denota el fracàs de l'administració en la gestió de la vacuna. Per això, cal acompanyar-la amb una notícia que faci una mica de contrapès. (Segueix)

L'església espanyola sembla no tenir aturador i és, cada dia que passa, més papista que el papa. Martínez Camino, bisbe auxiliar de Madrid, o el que és el mateix acòlit de Rouco, segueix endavant amb la seva diatriba contra els diputats que recolzin la nova llei de l'avortament. El portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, que engloba les diòcesis catalanes frustrades del passat concili provincial tarraconense, segueix la seva croada pública contra el conjunt de la societat. Sense gaire èxit, sortosament. (Segueix)

Avui, després d'uns quants apunts que destrempen m'ha semblat adequat relaxar-me una mica amb música angelical. Espero que faci el fet i que us agradi.

Acabo de veure el programa de TV3 "Banda ampla" que ha debatut sobre l'actualitat de la Grip A. Seré molt breu. He sentit tot tipus d'arguments. Jo, amb risc d'equivocar-me, segueixo conservant el meu pensament sobre tota aquesta qüestió. He setit persones amb arguments sòlids, evidentment segons la meva opinió, com la Teresa Forcades, el Dr Laporte, i l'alergònec del qual sento no recordar el nom. Per altra banda, entre els especialistes he sentit moltes indirectes acusant la Teresa Forcades de demogoga, però ni un sol argument que contradís els dubtes exposats per la Dra Forcades. En el fons, m'ha semblat detectar una punyetera enveja d'alguns d'aquests especialistes envers la benedictina. Enveges de l'epidemiòleg, del pediatra, del farmacèutic, del ... (Segueix)

L'església espanyola segueix la tradició carcavetònica en ple segle XXI. Sembla que l'església espanyola, la seva jerarquia, a mesura que els segles avancen va accentuant el seu fonamentalisme. Enlloc d'acostar-se a l'església primitiva, cada vegada s'adhereix més i més als millors temps de la Inquisició. El portaveu de la seva conferència episcopal, un senyor amb cara d'emprenyat que és bisbe auxiliar de Madrid, ha amenaçat els catòlics que votin a favor de la llei d'avortament no podran combregar perquè es situaran fora de l'església, o sigui, seran excomunicats. Ostres, vull ser diputat per un dia perquè es veu que és la manera més ràpida perquè et bandegin d'aquesta organització que cada vegada s'assembla menys i menys a la seva versió original. Amb tantes ganes d'excomunicar com tenen, no sé perquè posen tan difícil la cosa quan hom vol apostatar. (Segueix)

Aquests dies apareixen diverses notícies relatives a la grip A. Entre altres coses, a part de la seva menor gravetat a la prevista, ens diuen que s'ha arribat a una fase aguda de 290 casos per 100 mil habitants. En paral·lel ens diuen que avui dia ja no es fan anàlisis per certificar que els casos de grip detectats siguin de grip A. Simplement ens diuen que davant un quadre que presenti una infecció viral que tant podria ser de grip estacional, com de grip A, com de qualsevol altra virus que estigui passejant pels nostres voltants, el diagnòstic simptomàtic s'atribueix a la grip A. Personalment, trobo que és una manera ben curiosa d'actuar i molt contradictòria.  (Segueix)

Els ministres de sanitat de la UE han decidit tirar endavant la vacuna de la grip A. Han decidit, també, entre altres coses, que la vacuna s'administrarà en una sola dosi. Ja m'agradaria veure la cara del periodista del diari Avui que dies enrere ridiculitzava la benedictina Teresa Forcades que entre altres crítiques a la gestió de les autoritats sanitàries d'alguns països, es va posicionar en contra de donar aquesta vacuna en dues dosis. Sembla que la Teresa hi toca més del que alguns volen fer veure, ja que finalment les autoritats europees li han donat la raó en aquesta qüestió. Doctors té l'església i el diari Avui tanoques. 

Vaig llegir fa força dies un article atribuït a la monja benedictina Teresa Forcades i Vila, del monestir de Sant Benet a Montserrat. El vaig llegir en un blog de confiança, però no tenia la certesa de l'autoria fidel de l'article, per això no n'havia parlat, tot i que en tenia ganes. L'article es titula "Grip nova: una reflexió i una proposta". Em va semblar molt interessant i molt encertat. Fa ja mesos havia llegit un article d'ella també relatiu a la indústria farmacèutica. El vaig trobar lúcid i valent. (Segueix)

L'ésser humà sembla que ha perdut tota vergonya. Estic acostumat a llegir notícies sobre grans corporacions nord-americanes que paguen als seus executius sumes de diners incomptables. Fins i tot companyies que s'han situat prop de l'abisme i que la mà de l'estat, o sigui la dels contribuents, s'ha allargat per salvar-les. Alguns per celebrar-ho han anat de farra durant una setmana en un hotel de luxe. Ara descobreixo, és una manera de dir, que al país veí, que ens consumeix a nosaltres, també hi ha pocavergonyes com la copa d'un pi. Al nostre també, eh! Quants millets no hi deu haver que la seva única vergonya és que se sàpiga que són pocavergonyes! (Segueix)