El bloc d'en Climent

El passat dilluns vam poder gaudir a l'empresa de la visita del secretari general de la Federació Minerometal·lúrgica de CCOO de Catalunya i del secretari general del Sindicat Minerometal·lúrgic de CCOO de les comarques tarragonines. La visita era per enfocar els propers anys de labor sindical a l'empresa, un cop passades les eleccions i havent assumit la màxima responsabilitat en la defensa dels interessos dels treballadors. Però no era sobre això del què volia parlar. Un cop passada la visita, que va durar tot el matí, vam anar a dinar. Com és habitual, durant el dinar vam repassar el país de dalt a baix i va sorgir el tema de rabiosa actualitat referent a les infraestructures i el seu col·lapse. (Segueix)

A mitjans del mes d'agost un bon amic em va comunicar que li havien trobat un petit bultet a la zona del coll. El mateix dia que vam parlar li havien fet diverses proves per conèixer l'origen del petit nòdul. En aquells moments no en sabia, encara, els resultats dels exàmens mèdics. (Segueix)

Avui he vist un bon amic. Aquesta frase la diem molt sovint, i sovint frívolament. Perquè això de l'amistat és ben bé un concepte confús. Quan parlem d'un amic o una amiga no tots usem aquest mot en el mateix sentit.

 (Segueix)

He vist aquests dies com l'estat ataca de nou. Que contra qui? Contra aquells catalans que volem que el nostre país es converteixi en estat. Motiu de l'atac? La crema d'un A-3 amb el retrat d'un senyor, ai, perdó, d'un Senyor. Sovint penso que el poder espanyol està rabiós perquè no pot engarjolar gaires catalans. Ho dic en referència a Euskadi, on cada dia tanquen basques i bascos.  (Segueix)

Estem ja en plena rutina diària. Les vacances queden lluny, són ja un mer record, bonic, això sí, però record tanmateix. Les meves filles, Judit i Xènia, també recorden amb malenconia les vacances tan guais que han passat. Amb les seves amiguetes del barri han passat un estiu fabulós, així m'ho sembla i així ho confirmen elles. Han format una bona colla. I és curiós, totes són xiquetes.

Bé, renoi, em pensava que ja no hi tornaria. Després d'unes vacances blocaires massa llargues, recomenço de nou la tasca. (Segueix)

Avui marxaré una mica del perfil que vull donar a aquest bloc. És diumenge i em permetré divagar una mica sobre un tema de certa actualitat, si és que l’actualitat és el que surt als media, i el barrejaré amb una experiència personal. Demà ja tornaré al meu perfil sindicalista d’una gran empresa industrial.  (Segueix)

Hola bona tarda. Avui m'estreno en això dels blocs. No tinc ni idea de com anirà evolucionant tot plegat, ja ho veurem. En prinicpi, em costa pensar que algú pugui estar interessat en el què jo vagi explicant per aquí, però com que el que pretenc no és vendre la meva persona, sinó compartir experiències, opinions, relacionades, sobretot amb la feina, tot i que estic força segur que d'aquí un mes aquest bloc no s'assemblarà en res al que ara estic dient.

Ostres perdoneu, tanta xerrameca i resulta que encara no m'he presentat. Sóc en Josep Ma Climent i Ferré. Visco a Valls i sóc de Valls. Ho reafirmo perquè sóc d'aquella generació que essent vallencs ens van fer néixer a Tarragona. Treballo a Lear Corporation i sóc membre del Comitè d'Empresa de la planta de Lear de Valls. El meu sindicat és CCOO. 

Bé, no em vull allargar massa més. Les estrenes més val fer-les curtetes, més que res per no cansar el personal. Ja veureu que tinc facilitat a escriure una ratlla més de les que caldrien, Però ja m'ho sabreu perdonar. Salut companys i bon cap de setmana!!

Climent