No els hi doneu ni un euro, ni un! Segur que això és el que més mal els faria.

Una organització amb una ràdio casposa, anticatalana, que fomenta l'odi entre persones i comunitats nacionals.

Una organització que prefereix que, al tercer món, les persones morin de SIDA ja que no són capaços de retenir la seva incontinència sexual. No volen tenir en compte ni les explicacions culturals d'aquest fet, ni res de res. La mort és la seva preferida. Totes les desgràcies que puguem imaginar, menys tocar un condó. Això sí que no. Seria pecat. Quina raó que tenen. Però s'equivoquen en assenyalar el pecador. S'haurien d'assenyalar a si mateixos, vestits de negre, amb lleugers tocs liles o vermells. Fan por.

Una organització que vol que tots, els seus i els que no són seus, visquin com ells dictaminen. Que no accepten la pèrdua d'influència sobre el poder i que ja han assumit la pèrdua d'influència sobre els seus i el que no són seus. Només els interessa el poder i els diners.

Una organització que mira enrera i no endavant. Que odia el progrés, que ens vol subjugats.

Una organització que s'emmiralla en el Cardenal Segura i no en Vidal i Barraquer. Ni tan sols l'organització catalana segueix la trajectòria de Vidal i Barraquer, Pont i Gol, Jubany.

I jo em pregunto com és possible que una organització que compta, o ha comptat, en les seves files amb gent tan compromesa com Casaldàliga, tan abnegada com Òscar Romero, com Ellacuría i tantes i tantes persones que escampen esperança i il·lusió entre els que més sofreixen, pot estar comandada per aquesta gent tan farisaica, tan ansiosa de poder, que inspiren odi i no amor? La resposta deu ser en la manca de democràcia d'aquesta organització. Déu va fer l'home lliure i als seus representants a la terra els fastigueja molt que Déu fes l'home lliure.

He vist avui una monja iraquina pel Telenotícies que explicava el servei que fan al seu hospital de Bagdad. Tota aquesta gent, humil, que sofreixen, però que estan compromeses amb el seu entorn, amb els febles, totes aquestes persones són l'ànima d'aquesta organització. Llàstima que l'ànima és emmudida pels homes vestits de negre.

Si volem, als homes vestits de negre els podem fer més mal allà on més els dol. L'estat ja no dóna diners als homes vestits de negre a través dels pressupostos generals. Ara som els ciutadans que tenim la paella pel mànec. Fem que es noti. Sumeu-vos a la campanya, "ni un euro pels homes vestits de negre". Ni una casella de la declaració de l'IRPF al seu favor. Fem trontollar el seu poder. Creients, ateus, agnòstics, tots i totes a l'una. Mostrem-los que, si volem, els podem fer caure del seu pedestal. Vinga, va, és un bon moment. Ara ve la declaració. Som-hi!!