Tercera sessió de Teologia a l’abast (12 de gener, a tres quarts de vuit del vespre a la parròquia del Catllar)

L’experiència religiosa de Jesús

 

  1. 1.
    L’experiència de Déu
    com a Pare

Jesús, a partir dels textos de
l’Antic Testament i en un clima d’austeritat (desert) i de pregària
(Parenostre), fa una experiència de Déu, profundament alliberadora, una
experiència contrària a la màgia, a la ritualitat i al poder i destinada a
fer  “escola” (deixebles).

 

  • Jesús, sense ser un líder revolucionari,
    posa les bases d’una religiositat alliberadora, capaç de transformar les
    persones i de crear unes relacions fraternals, presidides per la justícia
    i la solidaritat i destinades a establir la pau.

 

  • Jesús invoca Déu com a Pare en la línia
    de l’Antic Testament, és a dir, com Aquell que “crida” totes les coses
    perquè “siguin” (dóna l’ésser), tots els éssers vivents perquè “visquin”
    (dóna la vida) i els éssers humans perquè “estimin” (dóna l’amor).

 

  • Jesús “personalitza” (viu en persona)
    l’elecció d’Israel com a “poble escollit” i ho fa donant a aquesta
    “elecció” un sentit universal: el poble escollit és signe o sagrament de
    tota la humanitat estimada per Déu, sense diferències i sense fronteres.

 

Jesús no pretén “fundar” una nova
religió, sinó més aviat alliberar la religiositat de les persones d’unes
estructures feixugues que fan difícils el benestar, la serenor i la felicitat.
Jesús potencia una religiositat “estètica” basada en la contemplació de la
bellesa.

 

  1. 2.
    L’experiència de
    Jesús com a Fill

Des de la seva consciència messiànica
Jesús viu la seva relació amb Déu Pare com una relació “personal” (és a dir, com
allò que el fa ser “persona”) i “espiritual” (és a dir, una relació amb Déu com
esperit). La consciència de ser el Fill és la base de la seva
consciència com a germà de tots els homes.

 

  • Jesús va viure la seva filiació divina en la línia de l’Antic Testament, on s’anomenen fills de Déu aquelles persones que han rebut de Déu un encàrrec especial en benefici del poble; Jesús va viure la seva filiació divina com enviat, ungit i messies.

 

  • Jesús va
    descobrir Déu com esperit i el va descobrir com Aquell que li dóna,
    constitueix i conforme el seu ésser més profund com a persona, de tal
    manera que la seva invocació de Déu com a Pare no la fa llavis enfora sinó
    ànima endins.

 

  • Jesús fa de
    la seva relació amb el Pare la base del seu amor universal, de tal manera
    que, essent el primer entre molts germans, fa de la seva vida (i de la
    seva mort) l’ofrena suprema i salvadora a tots els homes i dones del món.

Jesús esdevé el model religiós per
excel·lència, sense, però, voler centrar l’atenció religiosa dels homes i dones
en la seva persona. Està convençut que, el qui el veu a ell veu el Pare; però
sap i confessa que el Pare és més que ell. No sembla raonable que Jesús tingués
consciència de la seva divinitat, malgrat que la fe pasqual faci d’aquest
divinitat l’eix vertebrador de la personalitat de Jesús

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>