La celebració de primàries que alguns auguraven com una ocasió d’enfrontaments i divisions ha significat. La novetat no ha estat l’exemplaritat dels comportaments de la militància que contrasta amb altres indrets sinó que per primer cop han aparegut idees i formes de fer política i lideratges diversos enriquint i eixamplant l’espai del socialisme. Les pròpies paraules del guanyador Miquel Iceta aquell dia ho demostren. “ aplaudeixo els milers d’esperances que ha despertat Núria Parlon”
La posició pròpia respecte de la investidura de Rajoy prenent distància de la maniobra del PSOE ha demostrat també la sintonia amb la població de progrés que no aprovava l’aliança amb el PP encara que fos per passiva i ha demostrat que el PSC té criteri i personalitat pròpia.
L’aparició d’un nou corrent d’opinió – roj@s – al si del partit que ens homologa a altres partits socialistes i progressistes que no només toleren sinó que fomenten l’expressió del pluralisme per representar millor la diversitat de l’electorat i promocionant el debat de les idees excessivament abandonat en els darrers anys.
La celebració del XIIIè Congrés – Catalunya temps de canvi – que innova en el pensament i en l’estratègia que ens demana la ciutadania: reafirma la vigència de la socialdemocràcia davant la brutal deriva neoliberal i aposta pel federalisme davant els extremismes dels nacionalismes català i espanyol cada cop més allunyats i sense ponts de diàleg.
Un partit que es defineix també feminista i ecologista que es proposa practicar aliances amb les organitzacions socials , sindicals i polítiques que lluiten per una Catalunya més justa. Alguns han interpretat que parlàvem de coalicions electorals que en tot cas es plantejaran en el seu moment. A Alemanya els nostres companys del SPD, els de Die Linke i Die Grünen (verds) ara quan encara falta un any per les eleccions comencen a parlar ara d’idees i programes.
I una aliança amb cada ciutadà i cada ciutadana , és a dir, que volem transcendir la mera representació política per esdevenir aliats de les persones, en tot moment.
Un partit preocupat pels drets de la gent, els que ja havia conquerit i que ha posat en perill la crisi i els governs de la dreta: sanitat, educació, habitatge, pensions, igualtat de gènere ) i els nous que han anat sorgint la darrera dècada i que suposen també situacions de desigualtat: accés a un medi ambient sà, a l’energia, als nous canals de comunicació i informació, a un consum de qualitat
Un partit que lluita contra la pobresa, l’atur i la precarietat laboral, que pretén la regeneració democràtica i el bon govern, que pretén empoderar les persones a través del foment de la participació en el govern de la res-pública, de l’emprenedoria en el camp de les noves formes de l’economia – economia circular, participativa, cooperativa – , de la implicació en la lluita contra el canvi climàtic i en la producció d’energia renovable per evitar els monopolis.
Un partit que es proposa augmentar el paper del sector públic com a garant de l’interès general per sobre sempre del particular en la prestació de serveis que en molts casos són drets: aigua i energia singularment.
Un partit que proposa un nou marc de relació de Catalunya amb la resta d’Espanya que la reconegui com a nació, amb un nou model de finançament i implantant una nova cultura federal en les relacions amb les diferents institucions basada en el respecte, cooperació, lleialtat, bilateralitat i diàleg en el marc de sobiranies compartides i d’interdependències en una globalització creixent
El PSC comença a reaccionar com fa temps ens demana la societat catalana. Vivim temps molt durs on les persones han de recuperar el protagonisme. Volem que trobin en nosaltres uns aliats i unes aliades.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015.
Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976.
Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural durant vnt anys fins que m’he donat de baixa al març del 2020, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)
He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019.
He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011.
M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic.
He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm .
Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i formo part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor
Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Estic molt d’acord amb aquests pronunciaments.
El ciment endurit (fraguado) no és pot canviar. O si?
Sigueu sincers amb el poble. Companys.