
Podria semblar que la decisió del Govern de Mariano Rajoy atorgant l’emplaçament del magatzem de residus nuclears a Villar de Cañas – Conca -, deixa resolt el problema dels residus nuclears produïts a Catalunya i a tota Espanya. Els residus nuclears deixaran de guardar-se en condicions inadequades com fins ara, és cert. Però al voltant d’aquesta qüestió que aquests dies ha passat força desapercebuda per les festes i per altres decisions de més calat en l’economia dels ciutadans cal dir el següent.
1 – És una obvietat que el problema de tots els residus – i més dels nuclears – no es resol mentre se’n continuen produint.
Cal saber quan deixarem de produir residus nuclears a Catalunya i a Espanya. El Govern del sr. Mas no ha acomplert la seva paraula de presentar un nou Pla d’Energia el 31 de desembre i ignorem la seva opinió al voltant de l’energia nuclear encara que ens la imaginem
2 – També està clar que la seva capacitat no serà infinita i, per tant, la decisió adoptada pal.lia el problema només en part.
Cal saber quants residus podrà contenir aquest magatzem i si quan estigui ple s’haurà de continuar buscant un altre emplaçament
3 – El transport de residus nuclears és un problema a tots els països per la lògica contestació i recels socials que provoca. Un magatzem centralitzat i únic per a tota Espanya comporta transport – i no s’ha aclarit que per carretera o ferrocarril – cap a Villar de Cañas des de Zorita i Trillo a Guadalajara, Santa Maria de Garoña a Burgos, Almaraz a Càceres Cofrentes a València, Ascó i Vandellòs a Tarragona i des de Beaumont-Hague al nordoest de França que guarda gran quantitat de residus produïts a Vandellòs 1 i que han de tornar per, entre altres coses, evitar continuar gastant prop de 60.000 euros diaris que ens cobren els francesos.
Cal que els ciutadans disposem de la màxima informació sobre quan i quants residus es transportaran, per quines vies i amb quins mitjans de transport i quines mesures de seguretat s’empraran
4 – Catalunya és, des d’ara, més dependent en energia perquè hem afegit un nou motiu de dependència i no menor com el de l’emmagatzematge dels residus nuclears produïts a Catalunya.
Cal decidir si als catalans ja ens està bé que surtin de Catalunya tants diners per resoldre el problema dels residus nuclears, si això ha de ser sempre així o, mentre duri el funcionament de les nuclears, volem una altra solució i no dependre de ningú sinó només de nosaltres mateixos. Des del PSC havíem presentat – i perdut – al Parlament el darrer any una iniciativa demanant que els fons d’ENRESA que s’havien produït a Catalunya fossin traspassats per resoldre des d’aquí invertint aquests diners el problema dels residus nuclears “catalans”
5 – Des del PSC apreciem que a partir del moment que estigui construït el magatzem els residus de les centrals nuclears catalanes estaran guardats en bones condicions, és cert; i també apreciem que s’ha donat compliment a l’acord del Parlament d eno situar el magatzem a Catalunya. Però hi ha les qüestions anteriors que continuen pendents i que són de difícil gestió.
Caldrà que s’acordi quan més aviat millor un calendari de tancament de les centrals nuclears espanyoles i per tant de les catalanes i, en aquest punt, el Govern dels millors del sr. Mas no pot amagar més el cap sota l’ala i el del sr. Rajoy tampoc. Tothom sap que avui mateix es podrien tancar les nuclears espanyoles que funcionant a ple rendiment produeixen la mateixa electricitat que les de cicle combinat de gas que només funcionen a un terç de la seva potència. Simplement incrementant la seva producció un altre terç, les nuclears podrien deixar de funcionar. Però si duem a terme un seriós pla d’estalvi i eficiència i continuem incrementant les renovables, no caldria ni això. Això sí, cal un Pla de revitalització el teixit econòmic de les comarques o nes troben les nuclears catalanes tal com al Parlament es va aprovar per iniciativa del PSC en el darrer debat de Política General