Mes: maig de 2011

Cada hora que passa sense que Benet Jané rebutgi l’oferiment dels vots de Plataforma per Catalunya per ser dde nou alcalde, l’encara batlle del Vendrell fa un flac favor al seu partit, a la seva vila que els darrers anys ja ha sortit massa cops als mitjans per aquesta i altres qüestions poc edificants i a si mateix.

Benet Jané, a qui reconec la seva dedicació a la tasca pública i la seva mesura i tracte cordial que al menys a mi sempre m’ha dispensat, m’ha sorprès aquests anys per la seva falta de decisió sobre l’escàndol dels abusos sexuals d’un alt funcionari de l’Ajuntament a una menor i per no haver- se distanciat clarament de Plataforma per Catalunya.

Benet Jané juga amb foc amb aquestes coses i a mi no m’importaria si qui s’hagues de cremar fos únicament ell. Però com a ciutadà d’aquestes comarques i enamorat per molts motius de la vila nadiua del mestre Casals, em sap molt de greu que no elevi una mica més la mirada i tingui una visió més ampla del món i dela història. Ell que ja té una edat adequada per comprendre aquestes coses i és un home a qui agrada viatjar segur que m’entendrà – ho sé perquè el conec – aquestes paraules.

Allò que ja no sé és si l’ajudaran a rectificar. Pel bon nom del Vendrell i per ajudar a construir una bona convivència a la seva ciutat i a Catalunya.

Encara és a temps de fer-ho. Els ciutadans li ho agraïríem

Aprovades al Parlament de Catalunya dues Propostes de Resolució del PSC sobre la Ciutat del Repos i de Vacances i una altra sobre el sistema tramviari del Camp de Tarragona

1 – Sobre la Ciutat del Repos i de Vacances

Xavier Sabaté ha defensat avui a la comissió d’Empresa i Ocupació una Proposta de Resolució ( PR ) demanant al Govern de la Generalitat que faci efectiu l’acord signat el passat novembre entre l’Ajuntament tarragoní i el Govern de la Generalitat que feia referencia a la cessió d’una part de les instal.lacions de la ciutat del Repòs i de Vacances per a usos socioculturals.

El text original deia això, però Xavier Sabaté ha acceptat una esmena del grup de CiU ” per tal d’aconseguir la seva aprovació ” ( vegeu el text original i el text finalment aprovat que transcrivim al final ) .

Malgrat això, Sabaté ha manifestat en el curs de la seva intervenció que vigilarà l’acompliment de l’acord signat entre l’Ajuntament i el Govern i que ” no entendria que aquesta cessió a la ciutat de Tarragona no es materialitzes abans de finals d’any perquè ” ja haurà passat un any i és un acord fàcil d’acomplir per al qual nomes cal voluntat política ”

Sabaté ha ironitzat dient: “ accepto incloure que es digui que es reemprenguin les converses però em temo que aquí l’única conversa que s’esdevindrà serà la trucadaa repetida de l’alcalde a la Direcció de Patrimoni per veure si acceleren la redacció del conveni. Per tant, a partir d’ara, que el Govern redacti el conveni i el lliuri a l’Ajuntament per ser firmat. No hi ha més “

Text original del PSC: ” El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer efectiu l’acord signat el 25 de Novembre de 2010 amb l’Ajuntament Tarragona aprovant la cessio d’ús temporal d’una part de les instal.lacions de la Ciutat de Repòs i dee Vacances per a realitzar activitats socioculturals ”

Text aprovat despres de l’esmena de CiU: ” El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a reprendre, en un màxim de dos mesos les converses amb l’Ajuntament Tarragona per tal d’estudiar la cessio d’ús temporal d’una part de les instal.laciions de la Ciutat de Repòs i de Vacances per a realitzar activitats socioculturals ”

2 – Sobre el sistema tramviari del Camp de Tarragona

Així mateix, Xavier Sabate ha defensat una altra PR a la Comissió de Territori i Sostenibilitat que també ha acabat transaccionant amb el grup de CiU sobre el sistema tramviari del Camp de Tarragona.

El text que ha presentat el diputat socialista es còpia literal de la moció que va aprovar l’Ajuntament tarragoní en el plenari del mes de febrer. Xavier Sabaté ha recordat que

El text original deia: ” El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a

1 – Ratificar la prioritat del sistema tramviari del Camp de Tarragona en el marc de les inversions previstes en auest territori.

2 – Mantenir el calendari previst per al seu ddesenvolupament i a continuar, sense demora, l’estudi informatiu actualment en marxa i seguidament la redacció del projecte i adjudicació de les obres

3- fer les previsions necessàries, financerees i pressupostàries pel. Desenvolupament del sistema tramviari del Camp de Tarragona

El Text aprovat despres de l’esmena de CiU és igual en els punts 1 i 3 però el 2 ha quedat redactat de la forma següent :

2 – establir abans de final d’any el calendari previst per al seu desenvolupament i a continuar, sense demora, l’estudi informatiu actualment en marxa i seguidament la redacció del projecte i adjudicació de les obres

Xavier Sabate ha manifestat al respecte que espera que això no signifiqui una minva de l’interès del Govern de la Generalitat que hauria de ser màxim i que es contradiu amb les manifestacions del Delegat del Govern a Tarragona sr. Joaquim Nin que va manifestar que aquest no era un projecte prioritari per a l’actual Govern de la Generalitat i h agraït a la diputada tarragonina Victòria Forns la seva predisposició a aprovar la PR i ha acabat dient que ” no ens caldra esperar sis mesos per saber la voluntad del Govern sino que en poques setmanes ho podrem veure en els pressupostos de la Generalitat

Aquesta és la xifra d’apoderats i apoderades – 443 – i interventors i interventores – 718 – del PSC disposats a servir els ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona en la jornada electoral de demà diumenge .

Mai com en aquestes eleccions tantes persones s’havien proposat a ajudar els socialistes contribuint a més a garantir, amb la seva presència, el normal desenvolupament de la jornada, la disponibilitat de mitjans suficients i la transparència del procés.

Les xifres són molt fredes sempre però n’hi ha que amaguen molts significats. Aquesta de 1.161 expressa valors democràtics, compromís i fidelitat a uns valors i principis que en el temps que corre és digne d’admirar.

Vagi per a ells i elles, el meu reconeixement en nom de l’Executiva de Federació del Camp de Tarragona del PSC. Amb tants col•laboradors i col•laboradores continuarem essent grans encara que de tant en tant ens afectin crisis que no hem creat nosaltres.

Estic convençut que aquestes amigues i amics són la nostra principal imatge. No surt als castells però sense ells i elles la democràcia no existiria. Així de simple

“ Si s’ha de pactar amb el PP fes-ho sense manies i sense complexos “

Aquesta va ser la frase textual de Duran Lleida ahir a Tarragona en presència d’Artur Mas i adreçant-se a la seva candidata Victòria Forns.

Però qui va dormir més content ahir a la nit no va ser la candidata de CiU sinó Alejandro Fernàndez que va rebre aquestes paraules com la confirmació que pot ser l’alcalde de Tarragona tal com ja han gairebé admès en públic la candidata convergent i el del PP.

De fet, en tot el discurs d’ambdós mandataris barcelonins, en cap moment es van referir a ella com alcaldessa. També saben que a la societat tarragonina no li ve de nou la col•laboració PP-CiU al llarg dels anys de l’alcalde Nadal – 14 de 18 – així com a la Diputació Provincial.

Saben també tots dos que si Trias a Barcelona és alcalde amb els vots del PP, aquest no li oferirà gratis sinó que a canvi demanaran alguna penyora important i aquesta pot ser molt bé Tarragona.

Un altre cop els destins de Tarragona es decidirien , doncs, a Barcelona com ho van ser en el passat i com ho va ser Salou fa pocs mesos.

Duran va preparar ahir el terreny. Els tarragonins i tarragonines estan avisats. No es tracta que Victòria Forns sigui alcaldessa amb els vots del PP sinó que Alejandro Fernàndez pot ser alcalde amb els vots de CiU a Tarragona… naturalment si sumen

Falten pocs dies per decidir sobre com serà la nostra vida els propers quatre anys. Això és molt seriós i mou a la reflexió. La nostra salut, l’educació, l’economia, l’oci, les relacions entre nosaltres, la cultura, l’esport i tantes altres coses seran d’una manera diferent segons qui guanyi les eleccions.

Això és així i és molt seriós. De fet, la Tarragona que tenim ara és en bona mesura encara hereva dels 18 anys de Joan Miquel Nadal com alcalde gairebé sempre amb el PP i els quatre darrers de l’alcalde Ballesteros.

Ara la disjuntiva és o Ballesteros o qui i què ? Perquè tothom sap que si no és ell , avui i potser durant bastants dies no sabrem qui i com se’ns governarà. É s adir, ens trobem que si no és Ballesteros és una incògnita. Fernández o Forns ? dos anys cadascun ? un i tres ? o els quatre un dels dos ? No em voldria trobar a la pell d’un votant del PP o de CiU. Per a qui i per a què serviria el meu vot ? El meu vot per a què i per a fer a quin alcalde serviria en realitat ?

I els vots a altres opcions d’esquerra ? Doncs ñles enquestes no enganyen en el cas de Tarragona perquè totes són coincidents. Pot ser que la nit de les eleccions els electors i electores d’aquestes opcions tan respectables com qualsevol altra es trobin que el seu vot no ha servit per elegir cap regidor i vegin com tenim un alcalde o alcaldessa de la dreta.

El vot a Ballesteros és l’únic que se sap per a què serveix i a favor de quin alcalde va.

L’experiència d’haver viscut i dirigit moltes campanyes m’ha ensenyat que quan no vas bé o captes poc l’atenció sempre hi ha algú que t’aconsella que la diguis grossa; fins i tot encara que no sigui veritat allò que dius i ni ho pugui ser. Perquè cal distingir entre allò que és o pot ser possible i allò que no ho pot ser i és producte de la invenció pura i dura

Per això quan sento aquests dies alguns candidats del PP – al de Barcelona al debat que vaig poder seguir – o al de Tarragona amb la burrada que PSC i CiU a la nostra ciutat tenen pactat que Sagesa de Reus acabi suplantant Joan XXIII faig un somriure i em dic: “ aquest, o no va bé, o no arriba a la gent i algú l’ha aconsellat que la digui grossa “ .

Alejandro Fernandez ha suposat un canvi notable al PP local i li ha millorat els resultats. Home dedicat tota la vida a la política, domina l’escenari i té capacitat de comunicació. Però dir això o demanar que l’estació ja compromesa a l’aeroport s’hauria d”aturar ell sap que son tant l’una cosa com l’altra, impossibles. I ho ha dit sense parpellejar. No em puc creure que ell cregui que ens ho empassarem els ciutadans. Crec que ens menysté, fins i tot em sento insultat en la meva humil i segurament poca intel•ligència i crec que milers de tarragonins i tarragonines, també.

Els ajuntaments han estat i són un motor fonamental per la cohesió social de Catalunya. Són el nivell de govern més proper per detectar i respondre a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes, especialment en aquests moments de dificultats econòmiques per moltes persones i famílies.

Des de fa anys els alcaldes i regidors socialistes aquí presents hem volgut incorporar en els nostres pobles i ciutats la preocupació per l’atenció a la salut dels nostres veïns i veïnes. Igualment, s’ha de reconèixer el paper fonamental que el municipalisme ha tingut i té en la vertebració del sistema públic de salut en el nostre país.

Amb aquest teló de fons, assistim atònits a les retallades en els serveis sanitaris i socials que vol dur a terme el govern de Catalunya. Són retallades improvisades, injustes socialment i amb una clara càrrega ideològica: la Generalitat governada per Convergència i Unió no aposta per un model social que protegeixi els catalans i catalanes més fràgils sinó per la defensa dels interessos d’aquells que més tenen.

Els municipis serem els primers en ser impactats per uns pressupostos de la Generalitat retallats en el seu vessant més social. Als ja minsos pressupostos municipals, caldrà sumar la pressió sobrevinguda del desmantellament de pilars fonamentals de l’estat de benestar com la salut o l’educació, àmbits que durant els darrers anys de govern de progrés havien viscut millores sense precedents.

Només en salut es preveu que fruit de les retallades 18.000 treballadors del sector poden perdre la seva feina. Igualment els ajuntaments haurem de fer front a l’empitjorament de l’estat de salut de la població fruit d’una accés als serveis bàsics de salut amb majors llistes d’espera i menor personal.

La implicació de molts ajuntaments socialistes en el funcionament dels serveis d’atenció sanitària, en la provisió de serveis de salut pública, en les tasques d’educació i promoció de la salut o la participació activa en el govern d’institucions sanitàries; constitueix un magnífic exemple del rol que els ajuntaments han desenvolupat en el sector sanitari a les comarques tarragonines.

Per tot això, els alcaldes i alcaldables socialistes del Camp de Tarragona:

1. Reclamem a la Generalitat de Catalunya que faci marxa enrera i dediqui els recursos suficients per no erosionar l’estat de salut i benestar dels nostres conciutadans. Igualment, ens oposem a qualsevol retallada en la política d’inversions sanitàries que cohesionen equitativament i eficientment el nostre territori.

2. Vetllarem pels interessos dels més desafavorits, i treballarem contra l’exclusió social d’aquelles persones que per raó de la seva salut o situació de dependència tenen més dificultats per viure amb plena autonomia.

3. Exigim el ple desplegament i funcionament dels Governs Territorials de Salut perquè volem seguir participant del govern del sistema sanitari. Els ajuntaments han d’estar presents en la planificació sanitària, compartir competències en salut pública i gestionar o cogestionar l’assistència sanitària.

4. Volem evitar que el govern de Convergència o Unió malmeti els avenços que en l’àmbit sanitari han liderat els i les socialistes tant des del govern de la Generalitat com des de molts ajuntaments compromesos per la millora del sistema públic de salut.

5. Exigim, per últim, l’aplicació efectiva de la Llei de Salut Pública i el desplegament complert de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Article de Josep Fèlix Ballesteros al Diari de Tarragona d’avui 13 de maig de 2011

No sé si sempre som capaços de copsar la importància d’unes eleccions atrafegats com anem i pensant tan poc com pensem en el temps que vivim. Però Tarragona es juga el seu futur. La ciutat físicament parlant però allò que és més important, la seva gent, les persones que hi viuen i les que vindran.

Doncs si això és així i ens juguem la nostra salut, com creixen els nostres infants, el treball de les persones que el tenen i el de moltes que en busquen, una vida digna per als i les més grans, hem de reflexionar amb extrema cura a qui atorguem la nostra confiança per orientar millor el present i el futur

A Tarragona ens vàrem trobar una ciutat amb greus mancances, algunes d’elles històriques que en divuit anys anteriors no es van saber resoldre. Des d’un teatre digne, tenir cura del medi ambient, els barris més necessitats atesos amb una acció reparadora potent, una ordenació urbanística consensuada, un Pla Estratègic de futur. I sobretot una política social adequada a la crisi que ja s’estava iniciant. Prova de tantes mancances  és que aquests dies de campanya els candidats de l’oposició em retreuen que encara queden coses per fer. A mi també m’hauria agradat avençar més.

Perquè a Tarragona li calia l il·lusió col·lectiva, perspectives de futur. Hem treballat i treballem en aquesta direcció convençuts que Tarragona pot assolir fites més altes. Però també hem maldat per fer una Tarragona amable,  propera, humana, que creu en valors i els practica i els predica. En aquests moments d’incertesa planetària, de despersonalització en un món tan global, on decisions a milers de quilòmetres ens afecten la majoria de cops per a mal, hem de ser conscients que Tarragona la formem homes i dones que podem i hem de  compartir il·lusions i esperances, ajudes mútues i projectes personals.

Vull una Tarragona en la qual aquesta segona dècada del segle vint-i-u adquireixi una nova “ re-humanització ”. La cultura de l’estalvi, de la feina ben feta, de l’estima per la creació, la cultura i el medi ambient. Per això facilitarem i valorarem encara més totes les aportacions voluntàries, des de les més petites fins les més grans. Perquè totes són i han de ser iguals de valuoses; des de destinar una part del nostre temps a les persones que ho puguin precisar fins a aportacions materials per millorar un parc, un centre sanitari, educatiu o cultural.

Perquè ens necessitem els uns als altres. Abans era quan naixíem o quan ens fèiem grans; ara ja ens necessitem tota la vida i perquè Tarragona no són només els seus carrers i places que tant ens captiven sinó també i per damunt de tot, les persones que hi vivim ara i les que vindran en el futur. Hem de perseguir que les generacions venidores estiguin orgulloses del nostre llegat no només perquè la Tarragona que els deixem sigui maca sinó perquè els tarragonins i tarragonines tinguem una manera de ser i de fer plena de valors que ens distingeixin, ens omplin personalment i serveixin d’exemple.

Article de Josep Fèlix Ballesteros al Diari de Tarragona d’avui 13 de maig de 2011

Perquè no fa càlculs personals sinó que pensa en allò que vol la gent. Si no fos així, La Canonja no hauria estat municipi independent, com a mínim fins desprès d’aquestes municipals.

Perquè ha canviat i encara canviarà més la ciutat de Tarragona de dalt a baix i per a bé la seva estructura física sinó sobretot i principalment humana. Pel que fa a la primera només dos exemples: l’acció sobre dos dels barris més necessitats, Camp Clar i la Part Alta que mai no haurien somniat el que han rebut i difícilment tornaran a rebre; o deixar encarrilats i programats la reforma de la façana marítima i el que comporta del ferrocarril per superar mancances centenàries. I en segon lloc, Tarragona pot tornar a percebre una acció social i cultural que els divuit anys anteriors havien convertit en un desert d’infraestructures i d’impuls a la creació. Ballesteros perquè amb ell Tarragona té perspectives de futur amb projectes col•lectius que il•lusionen i poden servir d’impuls econòmic inclús en època de crisi com l’actual

Ballesteros perquè parla de valors en cada xerrada que li he sentit aquesta campanya electoral, parla d’humanitat, de “re-humanització” i m’agrada el que això significa de recuperació de valors que hem perdut les darreres dècades al món occidental: esforç, estalvi, solidaritat i atenció als fràgils que ja ho som tots i en totes les èpoques de la nostra vida.

Passivitat, inoperància i tacticisme han estat els substantius que ha dedicat al govern de la Generalitat el portaveu del PSC Quim Nadal en la sessió de control d’aquest dimecres i afegí que no hi havia més de cinc mesures que hagués adoptat el Govern de la Generalitat més enllà d’una referida a la FP

El President de la Generalitat va acabar la seva resposta amb la frase lapidària i amb tota seguretat ja preparada d’antuvi ” votin a favor de Catalunya – referint-se a una proposta de CIU referida al fons de Competitivitat la setmana que ve –  i no al costat de PSOE “. A continuació s’ha produït l’immediat aplaudiment dels diputats del seu grup que, en el cas d’Oriol Pujol ha estat picar amb la mà oberta sobre la fusta tornejada en què acaben els braços dels escons.

El gest i la reacció dels diputats nacionalistes de dreta m’ha recordat el remat dels toreros quan es giren cap al públic girant l’esquena al rival en senyal de menyspreu o, si més no, de superioritat.

Perquè ben pensat, ja és això el llenguatge nacionalista conservador que, com tot pensament de dreta és dogmàtic com el del toreig: expressió i estil primaris i simples que no admeten rèplica ni matisos, ni complexitats ni altre pensament que no sigui el seu. Rotund, sec, altiu. Aquí no hi ha més que el matador que atorga i treu, permet i decideix, parla per tu i per ell, et diu allò que has de fer o que has d’evitar i recorda sempre qui està en possessió de la veritat que, naturalment,  existeix i és absoluta. O em segueixen a mi que em serveixo d’un únic argument que es la capa o la muleta – Catalunya – o no són bons rivals.

No juguen net perquè és un engany, la confrontació no s’estableix de forma franca. Ja li diuen ” engaño ” en llenguatge taurí si no m’erro.

Però tornant a la frase lapidària del President, qui interpreta allò que és ” a favor ” de Catalunya ? El President de la Generalitat ? I qui actua més a favor de Catalunya, els qui com ell voten a favor que uns quants rics catalans – entre els quals sembla que hi ha algun membre del propi govern – que esperen heretar sense pagar impostos, deixin de contribuir al bé comú o aquells que votem que han de contribuir les persones que més tenen en benefici de tots els catalans ?  O qui va més ” a favor ” de Catalunya, els qui retallen serveis sanitaris públics a tota la població perquè uns quants facin negoci amb la salut o els qui volem aquests serveis per tothom ? O qui va més “ a favor ” de Catalunya, els qui serveixen monopolis d’uns quants poderosos en molts sectors de l’economia com l’energia, el turisme o la construcció encara que sigui a costa de vendre la poca aigua que té el país o votar a favor de mesures que tinguin  en compte a tots els catalans i catalanes ? Li puc assegurar al Sr. Mas que en els darrers anys si li haguéssim fet cas a ell, Catalunya hauria sortit molt mal parada en tots aquests camps. Com ara sortirà molt atrotinada si continua pel mal camí que només en cent dies ja ens ha assenyalat.

De forma que més en contra de Catalunya ha actuat i actua el Sr. Mas que no pas aquells que som titllats de forma tan primària com incerta i injusta. El dia que deixin d’afavorir els poderosos i els qui més tenen, per molt que en ocasions siguin els seus propis familiars, llavors ens podran parlar sense que ens provoquin una rialla agredolça.

Però Catalunya no es mereix que el seu nom s’utilitzi per la confrontació política que tant mal li fa  i que tan poc contribueix a la cohesió social sense la qual el nostre país tindrà molt poc sentit.

CiU i el sr Mas fan política de la dreta a Catalunya i, naturalment, també al conjunt d’Espanya fent el joc al PP i en contra dels socialistes. En realitat el sr. Mas ens diu que votem amb ells per ajudar que arribi d’una vegada el PP.

Davant d’això li diem que no tenim cap complex. Que fem allò que creiem millor per als catalans i catalanes. Que som també conscients que darrerament, malgrat tenir el nivell mes alt d’autogovern i el finançament millor de la historia – aconseguit amb el PSOE, sr. Mas – cal refer el pacte amb la resta de l’Estat ferit per aquells com el PP i altres no pertanyents a l’àmbit polític que han anat atiant el foc a totes les instàncies fins i tot al Constitucional. Per això i per la greu crisi política que vivim hem arribat a la conclusió que aquest pacte, des del punt de vista econòmic s’ha de refer i establir mecanismes amb uns percentatges més raonables de participació com fan als països que de veritat són federals. Des del PSC  treballem i treballarem per revisar-lo. Però això no vol dir que no diguem les coses clares, no les situem en el seu context i no expliquem que els nacionalistes conservadors de CiU són el que són i juguen al que juguen malgrat que surtin perdent gairebé tots els catalans menys una minoria privilegiada.

Més altura. més pensar en tots els catalans, sr. Mas i no només en uns quants. Perquè en aquesta hora tan dramàtica per a milions de persones a tot el món i també a casa nostra, una quantitat més o menys important del Fons de Competitivitat que voldríem que s’avancés malgrat que legalment no li toqui al govern de l’Estat, no és la solució. I fer caure un govern que té la missió, fins i tot a costa de cremar-se, de superar una crisi que està encarant com pot i com sap i que comença a demostrar resultats perquè vinguin els seus amics de sempre del PP no és de rebut.

Una altra visió de les coses, un pensament i una política més pensada per a tothom i ens tindrà a nosaltres i a la resta de la societat catalana al seu costat.

Mentrestant, podrà estudiar-se el President una frase fàcil de torero per acabar les seves respostes al portaveu del PSC  i aconseguir l’aplaudiment fàcil dels seus diputats i diputades. Ridícul mèrit pírric . (Es diu que Pirros, rei d’Epir, en veure el resultat de la batalla guanyada als romans a costa de milers dels seus soldats morts va concloure: ” una altra victòria com aquesta i tornaré sol a l’Epir “)

Però no eliminarà l’evidència que governa per als poderosos i oblida la resta que són la immensa majoria. De manera que entre el PSOE i vostè, sr Mas, quan parlem de coses que afecten al conjunt d’Espanya, no escollim allò que diu vostè perquè volem assegurar tots plegats un millor servei als catalans i vostè només mira per uns pocs. I perquè darrera del que ens demana vostè ja sabem que ve la dreta per a tota Espanya. Aquella que es va reunir amb vostè d’amagat a un hotel, el va comprometre a vendre l’aigua de l’Ebre, el va fer renunciar a un nou Estaut i a tantes altres coses.