Mes: juliol de 2015

 

 

Deu reflexions sobre el tema

1 – Perquè hem canviat una de les propostes més importants que encara dissabte era vigent, la referida al dret a decidir o, dit d’una altra manera, a la defensa d’una consulta legal i acordada. Així la formulàvem al programa del 2012 que ha constituït el nostre contracte amb el poble de Catalunya:” Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en què es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat.”

 

2 – També ho vàrem sostenir:

 

• – jo personalment quan vaig ser president del grup:  en nombrosos mitjans de comunicació o al propi debat de política general en què em vaig enfrontar a Artur Mas al setembre de 2012

 

• – al Parlament de Catalunya el 13 de març del 2013 amb una proposta nostra que es va aprovar  amb 104 vots a favor (CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA, en contra 27 diputats del PPC i C’s i l’abstenció dels tres diputats de la CUP ): “ instar el govern de la Generalitat a iniciar un diàleg amb el govern de l’estat per tal de possibilitar la celebració d’una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur”.

• – també al Congrés dels Diputats el 26 de febrer del 2013

3 – No puc entendre que renunciem a un dret, quelcom insòlit en la historia de la Humanitat però sembla que ja estava decidit i pactat fa setmanes perquè fins  i tot Carme Chacon sembla que ho havia posat com a condició i ja ho va donar per fet abans fins i tot que ho aprovéssim. Vegis si no les seves declaracions dues setmanes abans

 

4 – El darrer 11 de setembre del 2014 jo no era a la manifestació de Tarragona amb el PP i C’s i altres grups que sempre han manifestat la seva indiferència o animadversió vers el nostre autogovern. Era a Barcelona reivindicant el dret dels catalans i les catalanes – especialment el de les persones treballadores – a decidir el seu futur com a nació que som. Era al costat dels companyes i companyes d’UGT i altres sindicats reivindicant que acabessin les agressions del Govern  del PP a la nostra capacitat d’autogovern i als nostres drets i que ens deixessin decidir el nostre futur com volen la gran majoria de catalans i catalanes ( 80 % gairebé en totes les enquestes )

5 – Mentre no reconeguem clarament que estem disposats a escoltar i posar a votació allò que demanen més d’un milió i mig de catalans i catalanes, tampoc no se’ns reconeixerà com a vàlida la nostra proposta de federalisme

 

6 – 50.000 persones ja són suficients perquè tramitem una ILP ( Iniciativa legislativa Popular ) i no considerarem el que demanen un milió i mig de persones ?

 

7 – Dir que Catalunya és una nació  no és suficient. Com el moviment es demostra caminant. Si ho som i no acceptem el dret a decidir, la nostra proposta de federalisme no té credibilitat. I si és una nació Catalunya, la sobirania resideix en el poble de Catalunya, al menys per a milions de catalanes i catalans entre els quals em compto que ja sabem  que la Constitució del 1978 digui que és el poble espanyol però també sabem que la Constitució no és inamovible ni és possible que tothom defensi tots els seus preceptes.

 

8 – Aquests tres anys se’ns ha vist massa sovint al costat del PP i de C’s

 

9 – Fins a l’últim moment he intentat que el PSC contemplés en el programa d’aquestes eleccions la possibilitat de la consulta. A continuació transcric la mva esmena al programa que no va ser acceptada “ A Catalunya, la pregunta del referèndum ( sobre la Constitució ) podrà contemplar , alternativament a la resposta positiva, la que pugui proposar la majoria qualificada del Parlament de Catalunya i que substituiria a la resposta negativa “

 

10 – Un PSC amb perfil, autonomia i projecte propi per Catalunya és el que desitjo.Així és com el vàrem concebre i fundar i així és com cal que sigui, avui més que mai, el PSC. I que sigui autènticament d’esquerres, la qual cosa vol dir entre altres coses, feminista i ecologista.

Un PSC que torni a tenir la vocació de ser el Partit de tots els socialistes de Catalunya i no només d’uns quants, on hi càpiguin tots els i les que se sentin d’esquerres de veritat ( persones lluitadores pel canvi permanent ) independentment de la sensibilitat nacional que tinguin. Perquè al cap i a la fi, allò que ens uneix és la llibertat, la justícia  i la igualtat d’oportunitats.

Per això lluitaré

Zona afectada pel Pla director urbanístic del Centre Recreatiu i Turístic Vila-seca i Salou

Valoració positiva del Pla que ha de fer possible la inversió i la generació de llocs de treball

Respecte a  la reunió que avui ha mantingut la Comissió de Seguiment del PDU ( Pla Director Urbanístic ) que es va acordar al Parlament “ recordo un cop més que correspon als ajuntaments de Salou i de Vila-seca la decisió de planificar el seu territori, perquè tot i que per la importància de l’actuació és bo que hi hagi una reflexió més àmplia, cal no oblidar que l’autonomia municipal s’ha de reconèixer.“

“ Els socialistes hem donat suport al projecte des del primer dia a condició que fos sostenible, respectuós amb el territori i afegint implicació social de la inversió. Avui podem dir que urbanísticament ens satisfà perquè respecta íntegrament la planificació del 2006 que nosaltres mateixos vàrem impulsar des del Govern de progrés que presidia Pasqual Maragall i en particular el que fa referència als usos que es fixaven a la platja Llarga de Salou amb alçades de planta més 3. “

“ Un territori sensible que vàrem dir que havia de  tenir en compte diferents figures de protecció com el Pla del Paisatge, de preservació del sistema costaner i el Pla del Camp de Tarragona, avui podem dir que està molt per sota del que inicialment s’havia parlat“

També pel que fa als nous usos dels Centres Turístics Integrats ( “ ressorts “ ) ens semblen molt més raonables que no pas els que inicialment es parlaven: 830.000 m2 de sostre quan algunes veus parlaven de més de dos milions de metres tindran una afectació sobre el terreny molt més integrada “

“ En definitiva, els socialistes ens sentim satisfets de la nostra aportació i del treball conjunt amb el Govern per fer possible una Planificació urbanística adequada i respectuosa amb l’entorn “

“ Dedicarem el que queda d’estiu a continuar treballant en el plec de condicions del concurs definitiu que ha de fer possible aquesta inversió que complementa i eixampla les possibilitats d’activitat turística al nostre territori i, en definitiva, allò que més importa als socialistes que és la generació de llocs de treball “

Camp de Tarragona, 28 de juliol de 2015

 

Un diputat socialista

( d’esquerres i catalanista, feminista i ecologista )

“ Crec que al món no s’ha de venir a vegetar sinó a lluitar. Sense persones que lluitessin, que sentissin el neguit de la perfecció, encara viuríem en l’època prehistòrica “

( Teresa Claramunt, activista feminista 1931 )

1 – – D’esquerres i catalanista

Aquests dies de juliol fa 40 anys que vaig arribar a Tarragona. Amb 22 anys deixava un bon lloc professional de comptable perquè un equip de mestres i pares ens vam proposar fundar la primera escola – cooperativa – en català de Tarragona. Encara li quedaven tres mesos de vida a Franco.

Començava la militància en la pedagogia activa i per la recuperació de la llengua catalana que va anar paral.lela a la meva militància sindical i política. Per això vaig col.laborar també en la fundació de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i més tard em vaig afiliar a la UGT i vaig contribuir a la fundació del PSC des del primer dia.

Sempre he entès que la lluita cívica al nostre país havia de comportar una triple militància: política, sindical i en els moviments socials.

Per això he estat actiu en nombrosos moviments i iniciatives associatives, culturals, cooperatives o esportives. Per això sóc soci  del Centro Aragonès i del Centro Galego de Tarragona, de l’Omnium i de la Coral de la URV – assaig cada dilluns durant el curs escolar més actuacions – ,  de la colla castellera dels Xiquets de Tarragona – hi procuro anar cada divendres de  juliol a setembre més les actuacions – de la Creu Roja, del Nàstic i de la Cooperativa Obrera.

2 –  Lluitant per la igualtat de gènere i pel medi ambient contra el canvi climàtic

En els darrers anys he pres consciència de dos combats en què els socialistes no podem faltar:

–         la lluita per la igualtat de gènere i per això pertanyo al col.lectiu d’Homes socialistes per la Igualtat i a la tarragonina Associació Homes i Dones per la Igualtat i el Desenvolupament.

–          la militància ecologista i contra el canvi climàtic . Per això vaig fundar  el Fòrum ecològic dels socialistes de Catalunya ( també a twitter @Forum_ecologic )

Per últim, amb un grup de companys i companyes hem posat en marxa recentment l’Àmbit de Reflexió Social (ARS), encara sense presència a les xarxes, com un àmbit de reflexió de gent que ens sentim d’esquerres i que militem en diversos partits o sindicats a Tarragona o hi simpatitzem.

Per mi això és estar al carrer, en contacte amb la gent. És on sento les preocupacions dels meus conciutadans, les trasllado i he traslladat a les institucions de les que he format part, m’implico com una persona més en les tasques de forjar i enfortir el teixit associatiu social, cultural, polític, sindical.

Són les tretze entitats on desenvolupo la meva tasca cívica, el meu compromís social amb més o menys activitat en cada una d’elles. I ho saben les persones que em llegeixen a les xarxes i als mitjans de comunicació.

Naturalment on més esforços dedico és al PSC. Des del primer dia he estat actiu en l’organització, en la producció d’idees, en el debat constant. He assessorat també altres companys i companyes, des dels dirigents que han tingut més responsabilitats fins a candidats a regidors i alcaldes. He escrit tants articles , ponències, declaracions i discursos que no els puc comptar. No m’he amagat mai de les meves posicions que he portat sempre on tocava a l’interior del partit , llevat de dues ocasions en 39 anys de militància, quan he vist que la repercussió  era important i pensava que havia de sortir a  replicar algun posicionament públic contrari a la personalitat del PSC ( Sabaté invita a Chacón a afilarse a la federación madrileña del PSOE ) o que conduïa al fraccionament  ( Sabaté replica a Balmón que “no sobren companys al PSC” sinó que “sobren articles” com el seu ). Llevat d’aquests dos casos, tothom sap que sóc persona d’equip i que considera que el treball col.lectiu és molt més important que l’individual

3  – Un programa  socialista veritablement transformador i de canvi permanent però també de govern

Al febrer del 2011 redactava, amb Francesc Vallès, un manifest titulat Un PSC amb perfil Propi que podeu llegir aquí i que va ser aprovat pel Consell de la Federació XVII – Camp de Tarragona – i per moltes agrupacions. També  va tenir repercussions a la premsa i també en el si del PSC. Un cop més des de la nostra federació aportàvem idees de reforma i de canvi al PSC. Era el moment més dur de la crisi i el nou govern de Mas amb el suport parlamentari del -PP responia amb retallades. Ho denunciàvem, també a les nostres comarques i preparàrem el Congrés del Partit del mes de desembre d’aquell any de 2011 en què els socialistes tarragonins vam aconseguir una notable influència en els textos aprovats pel Congrès ( ecologia, feminisme, medi ambient, energia, prostitució, entre altres ), en els discursos del nou primer Secretari Pere Navarro que recollia bona part dels nostres plantejaments i en la configuració de la nova Executiva amb quatre representants de les nostres comarques ( Ballesteros, Vallès, Pérez, López ). Mai no havíem tingut tanta presència ni tanta influència que va arribar fins i tot al discurs final del 1r secretari Pere Navarro que havíem preparat tots dos.

El nou PSC començava a caminar en una legislatura marcada per les retallades de Mas i Rajoy ales que s’afegia el problema de la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya que Mas s’entestava en tensar i Rajoy en respondre amb mesures centralitzadores i retalls en tots els camps i singularment en allò que més ens dol als catalans: competències, cultura i llengua i recursos econòmics.

Les meves aportacions als programes electorals i als congressos han estat constants, sempre posicionant-me en les més transformadores i de canvi, els meus posicionaments i presència en els problemes socials, en les lluites per un millor benestar, també.

Els darrers temps he treballat més les polítiques ambientals i d’energia ( renovable, naturalment ), d’Educació ( llei de Qualificació Professional  ), Culturals i de Seguretat . En cada un d’aquests àmbits he dut a terme accions d’esquerres, és a dir, de defensa de les persones abans que res. I és que cada àmbit de la política té diferents maners d’enfocar-se i de defensar-se. Fer-ho des de posicions d’esquerra i a favor de les persones implica esforç, fermesa ,contundència en la seva defensa, presència on hi ha la gent, comunicació als mitjans de comunicació i a les xarxes. Crec que ho he fet sobradament. Però no farem els canvis que necessitem amb eslògans i twits més o menys xocants i esquerranosos. Perquè som partit de govern i sabem que només des del Govern es poden dur a terme els canvis més importants que necessita la humanitat com hem demostrat els socialistes al llarg de la història. Per això hem de posar l’economia al servei de les persones però l’economia ha de funcionar i fer possible activitat econòmica, generació de llocs de treball i polítiques socials i ambientals de protecció de les persones actuals i futures.

I hem d’estar amatents per ampliar les nostres propostes cap a noves sensibilitats i demandes socials que han anat sorgint els darrers  temps i que altres organitzacions d’esquerres sí que han recollit: un nou paper protagonista del sector públic per satisfer nous drets reconeguts els darrers anys: l’habitatge, l’aigua, l’energia, les noves tecnologies, el canvi climàtic al costat de drets més antics greument amenaçats pels governs del PP i de CIU, com la igualtat de drets i deures, especialment de gènere, l’atenció a l’educació, a la salut i a la vellesa. O les noves formes de produir, consumir i moure’ns.

4 . Un partit inequívocament catalanista, partidari  del dret a decidir i d’una consulta, com encara avui el PSC té en el seu programa

Al setembre de 2012 vaig ser  nomenat president del Grup Parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya. Era només una setmana abans de l’onze de setembre amb un Artur Mas ja definitivament decidit a convocar eleccions avançades, cregut que les guanyaria àmpliament i animant els catalans i catalanes a sortir al carrer. Mai no oblidaré aquell 11 de setembre al meu despatx del Parlament, sol des del migdia que va acabar l’acte institucional fins que va arribar la representació de la manifestació multitudinària . Vaig baixar a rebre’ls a la sala 10 amb tots els representants dels grups parlamentaris. Allà ja vaig veure de forma molt plàstica que es pretenia dividir Catalunya en dos blocs: la dels que volien la independència i la dels qui no.

Però jo ja havia fixat posició  just una setmana abans en una tertúlia a TV3 davant les preguntes impertinents de Joan B.Culla que “ Tard o d’hora hi hauria d’haver un referèndum i que tant de bo fos demà mateix “

Sé que això no va agradar a alguns companys del Partit i de la direcció de la qual no en formava part, però així vàrem actuar al Grup Parlamentari mentre jo vaig ser president, així vàrem salvar una votació compromesa al Ple del Parlament sense trencar el grup i així quan van arribar les eleccions ho vàrem recollir en el nostre programa encara avui vigent que diu textualment:

“ Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en el que es plantegi una pregunta clara a la que s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.

Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat.”

Per això el darrer 11 de setembre del 2014 no era a la manifestació de Tarragona amb el PP i C’s i altres grups que sempre han manifestat la seva indiferència o animadversió vers el nostre autogovern sinó a Barcelona reivindicant el dret dels catalans i les catalanes – especialment el de les persones trebalaldores – a decidir el seu futur com a nació que som. Era al costat dels companyes i companyes d’UGT i altres sindicats reivindicant que acabessin les agressions als catalans del Govern  del PP i que ens deixessin decidir el nostre futur com volen la gran majoria de catalans i catalanes.

No he estat ni seré mai nacionalista perquè mai no admetré que es posi la nació per damunt de les persones i perquè massa sovint el nacionalisme serveix per amagar altres interessos. Per això  i en aquell debat de política general de 2012 li deia al President Mas, entre altres, : “ El catalanisme que més sentit té per nosaltres és el centrat en i per a les persones que viuen i viuran a Catalunya…. sense cohesió social, la pròpia existència de Catalunya se’n veuria ressentida.”

Per això, aquells mateixos dies deia que havíem d’actuar sense complexos

5  – Un PSC amb personalitat pròpia i autònom,sense subordinacions pel que fa a la política catalana

Per fer això hem de tenir un PSC inequívocament independent pel que fa a la política catalana i actuant amb el el partit germà federal, el PSOE amb el qual treballem en els òrgans de direcció, pel que fa a la política espanyola i internacional.

El PSC ha defensat sempre que Catalunya és una nació per moltes raons però al final perquè els qui hi vivim volem que ho sigui. Sempre he treballat per això  i continuaré fent-ho.

6 – Un Partit obert i que torni a ser gran

Hi ha milers de socialistes que avui no se senten representats pel PSC .  No ens podem plantejar continuar oblidant aquesta realitat que hem de superar. Cal un partit que reconegui la pluralitat i diversitat de les sensibilitats dels milers de socialistes de Catalunya. He treballat perquè hi càpiguin tots i totes i ho continuaré fent. Qualsevol plantejament sectari o que no tingui en compte aquesta realitat no ens farà sortir de la marginalitat on som. No ho farà el canvi pel canvi de persones ni de radicalitat dels nostres plantejaments sinó  una actitud generosa  de comptar amb tots aquells i aquelles que es reclamin d’esquerres i creguin que el PSC és una bona eina per transformar la realitat i aconseguir que els treballadors i treballadores del nostre país.

Per fer-ho i a més de tenir una actitud oberta a la diversitat, a la tolerància i a la pluralitat, cal estar en contacte permanent amb les agrupacions i no només pel que fa a l’¡activitat parlamentàrua d’un diputat sinó per ajudr, assessorar en allò que convingui sobretot pel que fa a la política municipal, a la vida diària del Partit, a la presència en  els actes culturals i lúdics, festius i institucionals. També crec que s’aixo n’he donat sobrada prova de servei 365 dies a l’any i especialment en els moments de més activitat. Els afiiats i afiliades però sobretot els ciutadans i ciutadanes saben que poden comptar amb mi de forma permanent.

Accions cíviques que he dut a terme ( en negreta les vigents )

any	edat	Acció
1971	17	Grup de Folk de Flix
1974-75	21	Orfeó de Flix
1975	22	Coral Al.leluia de Tarragona
1975/76	22	Col.laboració amb el PSUC
1975	22	Associació Antics Alumnes de la Normal de Magisteri
1975	22	Assemblea de Catalunya
1975	22	Fundem la Cooperativa de l’Escola Pax, 1a de Tgna en català
1976	23	Delegat sindical
1976/15	23	Ingrés al PSC-Congrès que amb altres col.letius socialistes de Catalunya donarà lloc al PSC
1976/78  1976	23  23	Soci del Centre de Lectura de Reus  Soci fundador del diari AVUI
1976/83	23	Formo part del Grup Oganitzador de les Escoles d’Estiu durant 7 anys
1977/84	24	Fundem la USTEC (Unió Sindical de Treballadors de l‘Ensenyament de Catalunya)
1978	25	Fundem el setmanari Mestral a Reus
1978/80	25	Soci del Centre de Lectura de Reus
1979/83	26	Començo Filologia catalana a les nits mentre treballo de mestre
1982/15	29	Soci d’Omnium Cultural
1984/15	31	Afiliació a la UGT
1985/15   1987	32   34	Soci de la Cooperativa Obrera   Amb tres amics  més fem una operació per salvar la Llibreria de la Rambla
1989	36	Fundem Catalunya Sud diari. Durarà tres mesos
1990/15	37	Soci del Centro Galego de Tarragona
1992/15	39	Soci del Centro Aragonés de Tarragona
1994/15	41	Soci de la Creu Roja
1995/15	42	Soci del Nàstic
1996/13	43	Donant habitual de sang
2005/13	52	Voluntari lingüístic
2008/15	55	Coral URV
2012/15	57	Afiliació a Dones i Homes per la Igualtat i el desenvolupament a Tarragona
2012/15	59	Homes socialistes igualitaris
2013/15	60	Fundador del Fòrum ecològic
2014/15	61	Fundador de ARS ( Àmbit de Reflexió Social )

 

Miquel Iceta ha qualificat aquest dissabte de vodevil la situació que vivim a Catalunya en aquests moments.

Però un vodevil és una comèdia a la qual hom s’hi acut voluntàriament i s’hi va per passar una estona entretinguda i per riure.

Penso que el mot més adequat al moment actual és el de farsa que és un tipus d’obra teatral l’estructura i trama de la qual estan basades en situacions en què els personatges es comporten de manera extravagant i estranya, encara que per regla general, mantenen una quota de credibilitat. La paraula farsa es deriva de la paraula llatina “facie” pel costum d’usar farses en breus interludis còmics en els drames seriosos.

Doncs aquí som. Els autors de la farsa catalana són alhora els actors  principals però el problema principal és que en la comèdia ens fan participar a tots els catalans i catalanes i ja en comencem a estar farts.

Els farts potser  ja som majoria però  encara hi ha milers de ciutadans de bona fe que creuen les troles del sr. Mas i del sr. Junqueras. Al setembre del 2012 – com que ja va començar allí la farsa Mas-Junqueras, li vaig dir al President en el debat de política general ( no sé si tocaria res d’aqeull discurs avui i ja han passat tres anys ) que tots havíem de dir la veritat als catalans però ell el primer. I continua sense dir-la, amagant-la o, el que és el mateix, mentint. Perquè ni la independència arribarà en sis mesos ni en un any i mig així el 90 % dels catalans la volguéssim que ja es veu que no.

Li deia també: “ vostè no s’ha dedicat ni al creixement econòmic, ni a l’atur ni a disminuir l’exclusió social; s’ha dedicat només a la transició nacional “ …. “ i vostè ens ha fet més dependents socialment ( reforma laboral i retallades ), nacionalment perquè no ha lluitat per recuperar l’Estatut, més dependents dels qui manen en el món global, més dependents de l’administració de l’Estat votant amb el PP decisions que limiten la nostra capacitat de govern….”.

Tot això ho podríem dir igualment avui tres anys desprès. Mentrestant, això sí, anem sumant eleccions i deixant d’abordar els grans consensos necessaris de país en investigació, polítiques culturals, de creació de llocs de treball, de lluita contra el canvi climàtic i tantes altres. Fa pocs dies parlava amb treballadors del Liceu i em preguntaven si pensava que podrien tenir un interlocutor vàlid per parlar dels seus problemes i que no patissin els canvis que comporten sempre unes eleccions. Els vaig haver de dir el mateix que a uns inversors internacionals: que aquest és un gran país, amb agents econòmics, socials i culturals sòlids però que els governs que s’albiren són imprevisibles si volien que els fos sincer.

Què pretenen ? sumar eleccions rere eleccions ? Continuar enganyant la gent de bona fe que creu que la independència està al caure i que està justificada la inoperància i la paràlisi del govern ?

Quant de temps durarà aquesta situació que provoca el desprestigi, la hilaritat i la incomprensió de la en altres temps admirada Catalunya ?

Prou, a la feina que en tenim molta. A buscar solucions que  no passen per cap Declaració Unilateral d’Independència sinó per l’acord i el pacte per qualsevol sortida que es pensi o es desitgi.

Prou d’enganyar els independentistes de bona fe. Li deia en aquell debat que esmentava més amunt a Artur Mas: “ President, jo si fos independentista m’enfadaria amb vostè “ i li ho deia per la seva ambigüitat i per prometre l’impossible de immediat i fàcil quan si alguna possibilitat hi havia per la independència era un camí lent i molt laboriós.

Tres anys desprès no sabem res. El President no governa i cada dimecres que li preguntem al Parlament sobre els afers que li haurien de ser propis tinc la temptació de cridar : “ que vinguin els qui manen perquè aquí no hi són “. És adir, som a un país on ningú no fa el que li toca perquè tampoc no tenim cap de l’oposició.

Catalunya i els catalans hem retrocedir en aquests anys de govern del sr. Mas. I més que ho farem si no es canvia el Govern que presideix i ell mateix.

 

 

 

 

Nascuda a Carinyena el 1955, Manola Brunet India és membre del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya, a més de membre de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), un organisme de l’ONU. Doctora en Geografia i Història, és professora titular a la URV. Considera que la Conferència del Clima que París acollirà a final d’any és un repte com el que va ser Kioto, i que el Papa també hi té un paper.

❞En els darrers 40 anys Catalunya s’ha escalfat mig grau per
dècada de mitjana ❞

❞El canvi climàtic amenaça fins i tot la seguretat nacional i internacional❞

– Tinc un conegut que diu que amb el canvi climàtic no n’hi ha per tant, que també es van extingir els dinosaures i el món segueix girant…

– Aquests comentaris els fa o gent molt mal informada o gent ben informada però malintencionada, que no vol que s’abordi el canvi climàtic perquè defensa d’altres interessos.

– Com rebatre l’argument que la Terra sempre n’ha viscut, de canvis climàtics?

– No es pot comparar la rapidesa amb què s’està produint el canvi climàtic, que té lloc en una escala temporal humana, de dècades d’anys, amb els canvis experimentats pel clima en el passat geològic. Aquells canvis es van produir al llarg de milers i milions d’anys. Quan parlem de cicles glacials estem parlant de cicles de cent mil anys! Les escales geològiques no tenen res a veure amb l’escala humana.

– I el canvi climàtic, doncs?

– Està provocat sobretot per l’ús de combustibles fòssils i per l’emissió a l’atmosfera de gasos amb efecte hivernacle. L’escalfament fort i ràpid a Catalunya s’observa a partir del 1973.

– Què va passar el 1973?

– Aquell any finalitza l’etapa d’estancament de les temperatures que havia caracteritzat els anys 50 i 60. El 1973 la temperatura comença a pujar, a pujar, i així fins ara.

– Quant ens estem escalfant?

– En les darreres quatre dècades a Catalunya ens hem escalfat de mitjana 0,43 graus per dècada, és a dir, gairebé mig grau cada deu anys. Aquests increments doblen de llarg l’increment tèrmic global del planeta, i no s’havien observat mai abans.

– Com afecta a Catalunya?

– El clima mediterrani és un bon exemple per entendre l’acció del canvi climàtic. Aquí plou una mica a la primavera i a la tardor, no plou a l’estiu, i poc a l’hivern. Diem que la pluja no sap ploure. Doncs a més a més de comportar temperatures més elevades, el canvi climàtic intensificarà aquesta característica de les nostres pluges.

– Com seran llavors les pluges?

– Quan plogui, la pluja serà encara molt més concentrada. Plourà cada vegada menys, però sobretot plourà pitjor. Ja sabem que l’interès hídric d’una pluja localment forta és nul, i que, a més, aquesta pluja pot fer mal…

– I les sequeres?

– Les sequeres seran cada cop més llargues i més intenses. Com que plourà menys, hi haurà menys aigua, menys recursos hídrics.

– I la desfeta de les geleres, que no havia de fer pujar el nivell de l’aigua al mar?

– Sí. Hi haurà més aigua al mar, però no més aigua dolça potable. La pèrdua de les reserves d’aigua en forma de gel ja l’estem experimentant ara, per les més elevades temperatures a tot arreu. Això està claríssim.

– Claríssim per què?

– A Sierra Nevada no queda gel. És el que dèiem de l’escala humana. Un muntanyenc sap que la glacera de l’Aneto avui no té res a veure amb com era als anys 70. I abans es desfaran les reserves alpines que hi ha a Catalunya i a Espanya que les dels Alps.

– Què comporta la pèrdua de les glaceres, a banda de l’augment del nivell del mar?

– Aquestes glaceres que s’estan enretirant per l’escalfament global són la font d’aigua dels rius, i l’aigua que la gent ha d’utilitzar per viure. La seva falta tindrà un impacte sobre l’agricultura i sobre la producció elèctrica. Als Andes, per exemple, la disminució de les
glaceres és una amenaça greu per a la població. Perú, Bolívia, Colòmbia, ja se’n ressenten.

– Creu que el discurs catastrofista fa que la gent hi presti més atenció, o menys?

– Ni a mi ni a cap dels meus col·legues científics ens ha agradat mai fer alarmisme. L’alarmisme és més mediàtic que científic. Vull dir que l’alarmisme el fa, si de cas, qui recull la notícia. El canvi climàtic és una cosa seriosa i preocupant. No provoca un cataclisme de cop. És un procés progressiu cap a unes condicions climàtiques noves, desconegudes, mai vistes amb anterioritat.

– Que sigui un procés llarg té pros i contres, oi?

– Sí. La percepció de la gent es dilueix. És com qui té un fill petit i no se n’adona com, dia a dia, creix. L’hi ha de dir un altre. Però el cert és que el canvi climàtic, i en això hi ha consens científic, aguditzarà els problemes actuals. El canvi climàtic amenaça fins i tot la seguretat nacional dels països.

– Per què?

– Tornem al Mediterrani i al que comentàvem de les característiques pròpies del clima intensificades. Afegim-hi el factor població i el factor desenvolupament. La migració sud-nord té motius econòmics, però la majoria de vegades hi ha un detonant associat a una sequera, a una pèrdua de collites… Hi ha països on l’única sortida que tenen és l’emigració. Una immigració que pot deixar de ser assumible pels altres països. Sembla que estem arribant a un moment en què no és assumible. Ho estem veient.

– O sigui, que l’amenaça és a la seguretat nacional i també a la seguretat internacional.

– Per això el Pentàgon té un programa, un full de ruta, per al canvi climàtic. Preveuen que caldrà fer intervencions de diferents tipus en alguns països.

– En canvi, els EUA no han signat cap dels protocols internacionals, ni el de Kioto.

– Aquesta és una altra qüestió. El president Obama ha intentat fer avenços, però el seu Govern està mediatitzat pels poders fàctics.

– Per què la Conferència del Clima de París a finals d’any vol el compromís dels països de reduir les emissions i evitar l’augment de dos graus en la temperatura del planeta? Per què dos graus?

– La Terra es troba en un període interglacial. L’escalfament d’aquest període interglacial va ser lent i normal fins que, cap al 1750, es comencen a usar els combustibles fòssils i a acumular- se els gasos d’efecte hivernacle. Les condicions climàtiques naturals del període càlid interglacial, sense intervenció de l’home, donaven una temperatura d’entorn els 14,5 graus.

– Aquests 14,5 graus eren la temperatura mitjana global del planeta?

– Sí, són la referència. Es pretén no superar els dos graus per sobre d’aquesta referència. Se suposa que, a partir de dos graus per sobre, el comportament del sistema climàtic pot passar a ser imprevisible. L’efecte hivernacle s’intensificaria, es desbocaria, i no sabem què passaria.

– Què es creu que podrien provocar els dos graus de més?

– La deshidratació i l’alliberament dels hidrats de metà continguts en els fons marins i en el permafrost, les capes de gel permanent. El metà és un gas d’efecte hivernacle molt més potent que el diòxid de carboni. Hem vist com provoca forats a l’Àrtic. Si s’allibera en
massa, produeix un efecte hivernacle desbocat, es retroalimenta. No superar els dos graus ens donaria un cert marge de seguretat. Ara ja estem un grau per sobre dels 14,5 graus.

– Creu que l’encíclica del Papa, Laudato si, pot tenir alguna incidència en les negociacions de la Conferència del Clima a París?

– No en tinc cap dubte. El Papa té molta influència. Si el papa Francesc, de manera tan decidida, s’alia amb la lluita contra el canvi climàtic, tindrà un impacte molt positiu, tant per les negociacions de cara a la Cimera del Clima, com per a la conscienciació de la gent. L’encíclica va ser una molt bona notícia.

Entrevista de M.Victòria Bertran al Diari de Tarragona el dissabte 4 de juliol de 2015