Mes: gener de 2015

 

Desprès de la notícia apareguda al Diari de Tarragona hem formulat al Govern les següents preguntes:

-Hi havia algun dispositiu de seguretat planificat per part del Cos de Mossos d’Esquadra, el dia 24 de gener de 2015, a l’estació de tren de Tarragona, o al seu entorn immediat?

 

-Hi havia algun control de documentació planificat per part del Cos de Mossos d’Esquadra, el dia 24 de gener de 2015, a l’estació de tren de Tarragona, o al seu entorn més immediat?

 

-Per quines raons agents del Cos de Mossos d’Esquadra van identificar i escorcollar un menor d’edat, el dia 24 de gener de 2015, a la tarda, a l’estació de tren de Tarragona?

 

-Per quines raons aquest menor va ser forçat pels agents del Cos de Mossos d’Esquarda a descalçar-se i treure’s l’abric, i romandre d’aquesta manera mentre prosseguia l’escorcoll?

 

-Es van produir altres identificacions per part del Cos de Mossos d’Esquadra, el dia 24 de gener de 2015, a l’estació de tren de Tarragona, o al seu entorn més immediat? Si és així, quantes identificacions més es van produïr?

 

-Quins són els criteris establerts pel Cos de Mossos d’Esquadra a l’hora d’establir controls de documentació rutinaris? És l’aparença ètnica un dels criteris per procedir a l’identificació de persones que circulen per l’espai públic?

 

-Quins són els criteris establerts pel Cos de Mossos d’Esquadra a l’hora de procedir a identificar persones que circulen per l’espai públic, fora dels controls rutinaris de documentació? És l’aparença ètnica un dels criteris per procedir a l’identificació de persones que circulen per l’espai públic?

 

-Quins són els protocols d’actuació del Cos de Mossos d’Esquadra quan, fruit del requeriment de documentació a una persona que circula per l’espai públic, es constata que aquesta és menor d’edat?

 

-Per quines raons els agents actuants del Cos de Mossos d’Esquadra no van permetre efectuar una trucada als seus pares al menor d’edat retingut el dia 24 de gener de 2015, a l’estació de tren de Tarragona, als efectes de la seva identificació i posterior escorcoll?

 

-Per quines raons es va manifestar verbalment al menor d’edat identificat i escorcollat per agents del Cos de Mossos d’Esquadra, el dia 24 de gener de 2015 a la tarda, a l’estació de tren de Tarragona, per part d’un dels agents actuants,  “que no el volien veure mai més per allà”? Quina és la base legal d’una admonició d’aquestes característiques per part d’un agent de policia?

 

-Considera el Departament d’Interior purament aleatori, o normal, que en el termini aproximat d’un any, aquest menor d’edat identificat i escorcollat el dia 24 de gener de 2015 a l’estació de tren de Tarragona, per part d’agents del Cos de Mossos d’Esquadra, hagi estat identificat fins a 6 vegades per part d’agents de diferents Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, tenint en compte que es tracta d’un menor originari de la República Dominicana, i de pell ben bruna?

 

-L’actuació dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra van donar lloc a alguna ressenya policial que afecti al menor d’edat identificat i escorcollat el dia 24 de gener de 2015, a l’estació de tren de Tarragona?

 

-És cert que la majoria d’identificacions de joves que es van produir el dia 24 de gener de 2015 a l’entorn de l’estació de tren de Tarragona, van ser requerides a persones amb aparent origen magribí, llatinoamericà, caribeny o subsaharià?

 

-Ha obert el Departament d’Interior alguna investigació per tal d’escatir les circumstàncies de les identificacions i escorcolls produïdes a l’estació de tren de Tarragona i el seu entorn, durant el dia 24 de gener de 2015?

 

-Quin és el capteniment del Govern de la Generalitat respecte a la pràctica  d’identificacions policials o controls de documentació en base al que es coneix com a “racial profiling”?

 

-Quina és la formació que reben els agents del Cos de Mossos d’Esquadra en matèria de tractament de la diversitat, en matèria de Drets Humans, i en matèria de Drets de la Infància?

 

-Quina instruccions reben els agents del Cos de Mossos d’Esquadra en matèria de controls rutinaris de documentació?

 

 

Més enllà de consideracions mediambientals, no podem deixar de dir que el subministrament d’energia és un dels problemes més greus que tenim al nostre país tot i que puguem pensar que el tenim solucionat. Quan premem un interruptor elèctric o obrim l’aixeta del gas no som conscients que al darrera hi ha multitud de circumstàncies, totes eles importants que fan possible que al final el subministrament estigui assegurat però que si una d’elles falla, tot se’n pot anar en orris. La principal , òbviament, és la pròpia matèria que subministra l’energia ( ja sigui aigua, sol, vent, combustible fòssil o nuclear ); la segona el seu emmagatzematge si és possible.

 

En el cas del gas, la Unió Europea, a la vista de la gran importància del gas per al subministrament energètic de la Unió, i com a resposta a la crisi del gas entre Rússia i Ucraïna durant l’hivern de 2008/2009, el 2010 adoptà el Reglament (UE) nº 994/2010 sobre mesures per garantir la seguretat del subministrament de gas per enfortir els mecanismes de prevenció i resposta davant les crisis. En resum, ve a recomanar que tots els països disposin de magatzems amb reserves que puguin cobrir entre 30 i 40 dies de les necessitats de cada país.  A Espanya en funcionen tres: Serrablo (Huesca), Gaviota (Vizcaya) i Yela (Guadalajara). El Castor (Castelló) havia de ser el quart i a Catalunya s’està estudiant el de Sallent (Bages). Al món n’hi ha més de sis-cents, el primer dels quals es va construir al 1915, just ara fa ja cent anys. Per tant, ni ñés res estrany ni únic. A Berlín n’hi ha un a sota mateix de la ciutat.

Són, doncs, instal.lacions estratègiques que els Governs construeixen o fan construirt en règim de concessió per regla general. I és aquí que, també habitualment, donat que són instal.lacions d’interès públic o infrastructures d’estat, aquests asseguren a qui les construeix el pagament de les obres i gestió o indemnitzacions si no s’acaben duent a terme.

Malgrat això, en el cas del Castor que ens ocupa, el Govern del PP ha actuat irresponsablement acordant unes indemnitzacions que des del nostre punt de vista són excessives i és molt probable que siguin fins i tot improcedents

 

En primer lloc perquè el Govern del sr. Rajoy ha aprovat pagar la quantitat màxima sense cap càlcul que la justifiqui.

 

En segon terme perquè no està demostrat que no hi hagi hagut algun tipus de negligència o d’error epr part de l’empresa concessionària en la gestió que malauradament va comportar tantes angoixes entre els ciutadans de les comarques del sud de Catalunya i del nord de Castelló.

 

Per si no fos prou, és molt lamentable la decisió de carregar a la tarifa del gas de tots els consumidors sense excepció quan hi ha tants consumidors – es calcula que el 14 %, és a dir, prop de 600.000 persones – amb problemes per pagar les factures energètiques.

En definitiva, els poders públics han de servir els interessos generals abans que els privats per legítims que siguin. En aquest cas, el desenllaç del Castor és una demostració de com no es defensa l’interès públic i s’atèn graciosament el particular dels poderosos.

 

Recorden el conte, no ? El llop no va parar fins que va enganyar les set cabretes primer enfarinant-se la pota i desprès menjant molts ous fins que va afinar la veu. I parlant d’ous, mira que en té la cosa.

I no és cap frivolitat. Primer perquè això del nacionalisme sempre acaba igual, en l’exclusió dels quji no pensen com ells : “El repte que ara tenim per davant és que els de casa anem junts” deien el 3 de gener al seu compte oficialde twitter ue desprès van haver de retirar.

I en segon lloc perquè els contes formen part del registre de la Memòria del món segons va declarar la UNESCO fa pocs anys. Així que agraïm als germans Grimm que dos-cents anys enrere ens recopilessin contes com el que ens ocupa que demostren com l’engany forma aprt de l’ADN de l’ésser humà.

Ciu ens hauria d’aclarir amb urgència  tot això, no sigui que mestres com són en ocultar les coses – ara han aconseguit ocultar el nom del seu partit i el pretenen enterrar definitivament sota una llista anomenada “ de país” i volen fer el mateix amb el nom d’ERC no sigui que els guanyi les eleccions-. Doncs que ens aclareixin qui són els de casa perquè , al menys mentre hi visquem i no ens fotin fora, sapiguem qui ens accepta i qui ho fa només a contracor i de mala gana. Així anirem previnguts davant les possibles punyalades o altres ginys que vulguin usar per exterminar-nos.

Tindran molta feina, ja els aviso . Perquè som milions – la majoria – que no pensem com ells.El més probable és que ens diguin que exagerem i que ja ens accepten. En aquest cas, sàpiga vostè, lector o lectora, que només ens toleren i que sempre ha estat igual. Un servidor, fa trenta-un anys, en ser presentat personalment a la que llavors era aclamada com “ això és una dona”, el meu introductor convergent va dir-li: “ és socialista però tenim bona relació ”, a la qual cosa ella va respondre espontàniament: “ de tant en tant se’n troba algun de bo de socialista”. Anys més tard, en ser proclamat Pasqual Maragall President de la Generalitat ella mateixa va dir: “ és com si ens haguessin fet fora de casa” Veuen com això de la casa ve de lluny ?.

Clar que el seu marit, President 23 anys ja ens va engegar a la merda de dos en dos als socialistes, cosa que suposo que també volia dir fora de casa perquè a casa no se’n té d’aquesta mena de producte.Però què s’han cregut ?Jo no en vaig veure gairebé cap que es jugués el físic quan era el moment no fa tants anys; la majoria érem d’esquerres; de mestres i professors d’institut i de la Universitat que vàrem contribuir a redreçar la llengua i la cultura, la cançó, l’acollida a la gent vinguda de fora que ha estat el més important a través de partits i sindicats, tampoc no n’he vist gaire de gent d’aquesta que ara ens pretenen donar lliçons.

Posem per cas l’actual President de la Generalitat que ja tenia edat perquè el veiéssim en aquells indrets que ara volen fer desaparèixer de la memòria Repassin altres noms coneguts tant és a nivell nacional com local i el resultat és decepcionant per a ells. No hi eren. Ara tampoc no els trobem en gaires trinxeres del voluntariat social, cultural, acadèmic. I tampoc no hi seran quan acabi aquest període. Si Catalunya és independent d’Espanya o té una relació federal, és igual. La lluita per la millora de les condicions de vida de catalans i catalanes és fora de la seva agenda. En canvi per a nosaltres és la prioritària, ja veuen si es difícil que coincidim.

Porten quatre anys marejant la perdiu sense cap resultat positiu per al país amb l’excusa que tots els mals venen de Madrid com abans d’Almansa. Viuen de la tensió per ocultar tot el que ja sabem. No, no han fet res en quatre anys però al menys, ja que parlem de cases, que recordin la dita “ A la casa pairal, si no hi fas bé, no hi facis mal”. Al menys que no facin mal que n’estan fent i molt.

Ara, que també ocultin que no ens consideren de casa ja ho sabíem però va bé que tinguin la poca vergonya de no estar-se’n de dir-ho i els desmemoriats ho actualitzin. El seu menyspreu pels diferents ve de lluny, més que el conte del llop.

Però ens trobaran preparats. “En som molts més dels que ells volen i diuen” cantàvem quan ells no hi eren i tant els necessitàvem

El Crepúsculo de la ideologías va ser un llibre que el ministre franquista Gonzalo Fernàndez de la Mora va publicar el 1965. Un any després el dictador convocava un referèndum – sobre la Ley Orgánica del Estado –   que, naturalment, va guanyar de forma aclaparadora amb més del 95 % dels vots emesos i una participació del 100 % – sí, lector o lectora, els llibres d’història així ho referencien i un servidor recorda que així es van donar les dades -. El Generalísimo, segons diuen, acostumava a acabar les seves audiències amb les següents paraules: “ y haga como yo, no se meta en política “Els anys de la dictadura va haver milers de persones que van lluitar per les llibertats i una d’aquestes era precisament la que més temia el dictador: la de participació política i sindical i la llibertat de partits polítics i sindicats. Els qui encara en la clandestinitat vàrem viure aquells moments ho recordem perfectament. Estar organitzat políticament o sindical era perseguit i al mateix temps era un signe de progrés i de normalitat afiliar-se  a un partit o a un sindicat.Ara el panorama és sorprenent i hi ha símptomes que demostren que allò més de moda és precisament carregar contra aquest tipus d’organitzacions que canalitzen la participació dels ciutadans.

Només dos exemples molt propers: el president de la Generalitat ha aconseguit amagar les sigles del seu partit – vostè lector o lectora ho pot comprovar als mitjans de comunicació cada dia que han desaparegut  – i malda per concórrer a les properes eleccions amb una llista “de país”. Les raons convencen a una part de l’electorat, fins i tot sembla que a una bona part del d’ERC si fem cas de les enquestes.

A Tarragona ha sorgit un candidat que es postula per encapçalar la candidatura de CiU a les properes municipals. Una de les seves divises és que la seva candidatura, si arriba a quallar, no serà de partit i que els membres que la formin tampoc no seran polítics i si en canvi tècnics i professionals “reconeguts”. Malgrat això fa una crida a un acord amb ERC – no sabem si també els exigirà que no siguin “polítics” o no. Ningú no esc reu que no tingui l’aval d’algú de la pròpia coalició de CiU. O potser la seva gosadia ja coneguda l’està fent anar massa lluny. Perquè si tan desprestigiats veu els partits polítics, no s’entén que vulgui anar de la maneta de tres (CDC-UDC-ERC). I si tan eixerit és ( o x… ), per què no es presenta ell sol amb aquest  grup de tarragonins no polítics que ja deu tenir preparats ? Hauria de saber que ja s’ha fet polític des del moment que juga a la política igual que Franco ho va ser durant 40 anys. Això sí, renegant de la política i dels polítics com el sr. que vol encapçalar la llista de CiU afegint ERC.

Ens vol donar gat per llebre el sr. Abelló i fer-nos creure que ha tornat el crepuscle de les ideologies. Enguany que s’acompleix el cinquantenari de l’aparició del llibre, n’hi ha que el volen re-editar. Llavors aquell crepuscle no va arribar. Ben al contrari, va refermar el món de les idees per damunt de la tecnocràcia i els tecnòcrates, és a dir, per sobre dels qui no tenen ànima quan es dediquen, encara que la maleeixin, a la política.