Mes: desembre de 2014

publicat al Diari de Tarragona el 3 de gener de 2015

A Catalunya vivim deu vegades més amuntegats que a Suècia ( 234 habitants per km quadrat per 24 ).  Allà van camí d’un 50 % d’energia renovable i aquí encara estem en menys d’un 5% i sense objectius perquè no disposem de Pla d’Energia a l’espera del que van anunciar fa dos anys CiU i ERC.  Però si volem arribar a l’objectiu del 20 % que marca la UE per al 2020 no hi arribem ni de lluny.
A Suècia la majoria professa el luteranisme que posa més l’èmfasi en la responsabilitat i a casa nostra el catolicisme que ho fa en el penediment.

 
I no sé si serà per això que també som tan distints en la forma de governar però  aquests dies nadalencs ens han donat una lliçó que potser ens ha passat desapercebuda atrafegats com estem en les nostres coses: El govern socialdemòcrata sorgit de les eleccions de setembre, havia decidit avançar  les eleccions a finals de novembre  perquè Demòcrates de Suècia, partit populista i xenòfob s’havia aliat amb la resta de la dreta per impedir aprovar els pressupostos.

 
Això va ser rebut com un veritable drama per l’opinió pública en un país que no avança eleccions des de fa més de cinquanta anys . Els suecs saben de la paràlisi que suposa per a un país qualsevol convocatòria electoral i com sovintejar eleccions contribueix a aturar projectes públics i privats, afavorir inestabilitats institucionals, econòmiques i jurídiques.

De manera que tots els sectors socials van reclamar un acord entre el govern de centre-esquerra i l’oposició de dreta i que es deixés de banda Demòcrates de Suècia.
I ha estat així que la resta de partits han arribat a un acord a partir del qual es desconvoquen les eleccions i es pacten uns pressupostos fins al 2022, és a dir vuit anys durant els quals tothom sabrà a Suècia com planificar les activitats econòmiques, socials, mediambientals o laborals i legislatives; els inversors també sabran que no hi haurà incerteses ni inseguretats de cap tipus. I han acordat coordinar les polítiques sobre pensions, defensa i energia.

 
L’acord entre la coalició de govern de socialdemòcrates i Verds i l’aliança dels quatre partits de centre-dreta suposa que el primer minstre Stefan Lofven haurà de respectar el pressupost de l’oposició el pròxim any, encara que pot fer alguns canvis a la primavera, moment en el qual l’aliança de centre-dreta s’abstindrà de votar contra el pressupost del Govern.
S’ho imaginen aquí això ? El sr. Mas ha convocat dues eleccions en quatre anys, n’anuncia unes altres amb la qual cosa ja aniríem per tres eleccions en quatre anys i mig i diu que en divuit mesos ens tornarà a convocar a les urnes, és a dir, en sis anys, quatre eleccions. I el cap d’ERC diu que no passa res si no tenim pressupost fins al maig.

Més val que no els ho expliquem als suecs però em venen a la memòria els versos d’Espriu : Com m’agradaria allunyar-me nord enllà on diuen que la gent és neta i noble, culta , rica, lliure, desvetllada i feliç.

Diguem-ho clar, el Govern de la Generalitat ens ha enganyat amb la incineradora de residus industrials. I ens fa més dependents i menys lliures. En primer lloc al municipi de Constantí i als seus  ciutadans i ciutadanes. L’any 89 el Govern de llavors, per cert de CiU com ara, va prometre garanties i compensacions als cosntantinencs i constantinenques i a tots els ciutadans de l’àrea .

Les garanties que ens va donar fa més de vint anys eren que  vetllaria com a govern per l’interès general i que, a més, compensaria l’acceptació de la planta amb avantatges d’equipaments i econòmiques a la vila de Constantí, des de la qual durant la Guerra del Francès, el general Suchet va dirigir  el setge de Tarragona de 1811.

Doncs el compromís s’ha trencat. Ara la planta s’ha privatitzat totalment i queda sota la lògica del mercat que buscarà lògicament el màxim benefici econòmic i s’han esvaït les compensacions al municipi. Addicionalment, el compromís de garantia d’estabilitat laboral, molt important en instal.lacions de risc com aquesta, només és per dos anys i ningú no garanteix que a partir d’ara sigui una obligació de l’empresa comptar amb treballadors experimentats, formats i estables com volem.

Més encara, quan un govern del nostre país hagi de planificar alguna instal-.lació especial o de risc, quin municipi es tornarà a creure les promeses de seguretat i de compensacions que se li puguin fer ?. Per exemple si  el Govern de Catalunya vol acomplir les recomanacions de la UE d’emmagatzemar gas a Balsareny (Bages) com ens deia fa un mes al Parlament el conseller Puig.

L’única manera de preservar l’interès general és la presència dels representants dels ciutadans i dels treballadors en aquests tipus d’empreses per assegurar que es fa correctament  la selecció dels materials a tractar i els efectes de les seves emissions i que el municipi afectat – en aquest cas el de Constantí – rebi les ciompensacions que s’hagin acordat a l’inici sense que el pas el temps les elimini perquè un govern irresponsable se’n desentengui.

De moment el Govern de la Generalitat s’ha rentat les mans i ha demostrat que , un cop més, passa del territori. Però l’ajuntament de Constantí no ho pot permetre i el conjunt de la societat de les nostres comarques on hi ha gairebé tots els tipus de les instal.lacions  de risc de Catalunya, tampoc.

Els socialistes hem presentat al Parlament unes propostes demanant que s’apliquin mecanismes per afavorir l’estabilitat laboral en indústries com aquesta, que s’estableixin compensacions al municipi de Constantí per evitar que disminueixin els seus ingressos i no senti un precedent negatiu a l’hora de situar en el futur instal.lacions de risc al nostre país i que es constitueixi  una Comissió mixta formada per la direcció de l’empresa i representants de la Generalitat, de l’Ajuntament i del Comité d’Empresa a fi d’analitzar la marxa de la instal.lació, l’evolució de la seva plantilla i la seva estabilitat, qualificació i formació.

Aquestes propostes s’hauran de votar i esperem que tots els grups li donin suport, en especial els de CiU i ERC que governen junts arran de l’acord de legislatura que van signar. Ara que es parla tant d’independència, el territori del Camp de Tarragona i els seus habitants som molt dependents d’instal.lacions de risc. No estaria gens malament que també lluitéssim per ser més lliures i no dependents dels interessos legítims però només monetaris i priméssim els de la població. Seria una manera de posar l’economia al servei dels ciutadans que tant es reclama justament ara.

Les gravíssimes crisis econòmica i social fruit de les polítiques neoliberals dominants i la derivada de la relació Catalunya-Espanya iniciada pel Partit Popular i agreujada per la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 han coincidit amb la debilitat de la socialdemocràcia i amb la intransigència dels nacionalismes espanyol i català. També amb errors del socialisme a casa nostra que reconeixem amb humilitat. La dolorosa ruptura amb alguns companys i companyes i la pèrdua de suport social són símptomes d’un problema de fons que no resoldrem des de l’immobilisme.

La Caixa tenia i té terrenys en l’àmbit del CRT de Vila-seca i Salou on hi ha prevista encara avui la possibilitat de construir habitatges. A la Caixa, siguem clars, l’interessa treure’n rendiment i als ciutadans ens interessa que hi hagi activitat econòmica que generi milers de llocs de treball en activitats relacionades amb el turisme de negocis, congressos i convencions, comerç i joc que no ens entusiasma però que existeix a la societat.

Veremonte comença a promoure-ho i aconsegueix  convèncer quatre operadors però- tornem a ser clars – ara veiem que l’interessava fer negoci abans que comencés el negoci sense posar un duro. Millor dit, que el posessin els altres. L’excusa que no saben com quedarà l’ordenació urbanística és de riure. Saben perfectament que es podran desenvolupar les activitats previstes. Ara, potser en volien altres no previstes,,,

Ara l’empresa gestora del sòl (l’INCASOL) que tenim a Catalunya, pel fet de ser pública em mereix moltes més garanties que gestionarà el sòl millor que l’empresari que volia fer negoci abans que el negoci comencés. Com a mínim la podem controlar i tenir tota la informació que com a empresa pública ha d’oferir.

Aprofitant que el Francolí passa per La Riba, hi ha qui vol treure profit de l’assumpte i diu “ ja ho deia jo “ que acabaria malament perquè no ha acabat. Encara estem a la meitat de la meitat. NI tampoc que això significa que hi haurà un any de retard. La planificació urbanística imprescindible per desenvolupar qualsevol activitat va a bn ritme i s’acabarà al mes de gener proper. S’aprovarà inicialment i es sotmetrà a informació pública. Els ajuntaments de Salou i Vila-seca i tothom que estigui interessat podrà dir la seva.

Els socialistes diem que no ens ha agradat el darrer episodi, que el Govern que té tanta informació de l’assumpte, hauria hagut de preveure aquesta possibilitat encara que la reacció de posar l’INCASOL a gestionar el terreny ha estat ràpida.

També diem que esperem que el Govern actuï amb professionalitat i eficàcia de forma que no comprometi ni un euro públic. Així que ha d’espavilar. Nosaltres vigilarem perquè això no passi. Gestionar sòl per dinamitzar l’economia i crear llocs de treball sí, participar en empreses que no tenen finalitats socials ( una altra cosa és per satisfer serveis públics de caràcter general, satisfer drets, finalitats culturals, ambientals,,, etc.), no.

Volem, per altra banda, que es planifiqui tot l’àmbit del CRT de Vila-seca i Salou tal com es venia fent fins ara. I per tant, que no es faci una planificació segregada de la zona on s’han de desenvolupar les activitats econòmiques previstes i una altra planificació per la resta. I encara menys que en aquesta es prevegi edificar habitatges.

La zona ja srà suficientment densa com per afegir més ciment. Salou i Vila-seca, Cambrils, Reus o Tarragona estan plens de vivendes buides i tenen plans per crèixer. Deixem la zona del CRT per a activitats generadores d’activitat econòmica i de llocs de treball i no contribuïm a més bombolles immobiliàries. Per cert, si l’entitat propietària dels terrenys no tenia més expectatives que les de construir 2500 vivendes, què passa ara ? Que a més de fer negoci amb els hotels, centres de convencions i congressos, casinos i botigues,també volen fer les vivendes ? Són insaciables ¡¡

Els socialistes volem continuar contribuint que les coses es facin ben fetes i que finalment es generin milers de llocs de treball a la zona; ens agrada pensar que si això passa disminuirà la cua més horrible que conec que és la de l’atur i que hi haurà milers de persones que tindran un salari a final de mes i no pensaran que la seva vida no serveix per a res. I ens agrada pensar que quan es redacti el concurs definitiu figurarà un 1% del total de la inversió que es dedicarà a un fons social per als treballadors  i treballadores i  per a persones que tenen dificultats per moure’s o per treballar.

Article publicat al Més Tarragona el 15 de desembre de 2014