Els diputats i les diputades, diu l’article 67.2 de la Constitució espanyola, “no estaran lligats per mandat imperatiu”. Representen la sobirania popular, no a les persones que els han votat, ni la seva circumscripció.
És compatible la disciplina de partit amb la prohibició d’aquest imperatiu present en la constitució? El Reglament del Grup Socialista, – articles 33 i 34 - diu que “el comitè de Direcció podrà sancionar l’emissió de vot contrari” … i que només “el ple del grup podrà excepcionalment acordar la llibertat de vot “. És constitucional? En 16 anys només en 4 ocasions s’ha aplicat aquest article 33 del reglament.
La constitució alemanya és clara i en el seu article 38.1 assenyala que les seves decisions, només estaran subjectes a la seva consciència (nur ihrem Gewissen unterworfen) i exclou la coacció per ordres o instruccions (Aufträgen und Weisungen).
El president de l’SPD, Sigmar Gabriel, preguntat si era constitucional celebrar un referèndum entre la militància de l’SPD per acceptar la gran coalició, responia: “ prohibirem la democràcia interna del partit? Per descomptat que respectem la constitució; la decisió només vincula la direcció de l’SPD, no als diputats que votaran en consciència.” Marc Bülow, per exemple, que va fer campanya en contra de la gran coalició, també va votar en contra de la investidura “ per representar aquest 24% de l’SPD que s’ha manifestat en contra “. Dels 504 diputats que sumen SPD i CDU només 462 ho van fer a favor.
El primer ministre francès Manel Valls sua de valent per fer aprovar els pressupostos. En primer lloc ha de convèncer els seus que en un nombre no menyspreable són crítics amb les propostes del primer ministre.
El President dels Estats Units també ha de treballar a fons en determinats moments per fer aprovar a la Cambra de Representants o al Senat lleis i pressupostos importants.
Hem posat aquests tres exemples de països on no entenen que aquí parlem de disciplina i de sancions a diputats i diputades per no seguir les conseignes de la direcció. Menys encara s’entendria seguir les instruccions d’una gestora que per definició té com a funció gestionar els afers més domèstics i no prendre cap decisió important. Menys encara facilitar el govern al partit contrari quan t’has compromès amb els ciutadans a evitar-ho.
Al segle XXI els i les socialistes a Catalunya i a Espanya hem de revisar els nostres procediments. A l’inici de la democràcia, per enfortir els partits potser estava justificat que el Reglament del Grup Parlamentari digués el que encara diu i que hem citat al començament i que preveiés sancions a risc de conculcar la pròpia Constitució. Res no ha de ser etern, tanmateix. I menys quan la ciutadania io el sentit comú ens demanen canviar-ho.
Però avui la nostra relació de la política amb la ciutadania pateix un greu dèficit. Hem d’entendre d’una vegada que les formes són tant o més importants que els continguts: el respecte a la paraula donada i compromesa en les campanyes i ser també representatius de la pluralitat de voluntats d’una militància i d’un electorat que no són uniformes ni monolítics ni van a toc de pito.
En definitiva, la diversitat i la pluralitat de la població ha de trobar el seu reflex en els partits polítics. No fer-ho és no fer cas de la realitat i renunciar a ser un partit d’àmplies fronteres. Al menys els socialistes no ens ho hauríem de permetre. A no ser que vulguem continuar empetitint-nos. I menys el PSC. Sotmetre els nostres diputats i diputades a la disciplina d’un altre partit per afins que siguem – darrerament no tant – hauria de fer-nos reflexionar doblement.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015.
Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976.
Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural durant vnt anys fins que m’he donat de baixa al març del 2020, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)
He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019.
He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011.
M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic.
He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm .
Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i formo part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor
Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
