Hi ha una paradoxa que es repeteix cada cop que es posa sobre la taula el debat sobre l’energia nuclear: qui defensa mantenir-la o ampliar-la ha de saber que defensa una energia més cara, més contaminant i que ens fa més dependents de l’exterior i demostra ignorar que tenim al nostre abast alternatives més netes, més barates i de producció local. Dit d’una altra manera, contribueix al 70% de la dependència energètica d’Espanya que anualment suposa gairebé 45.000 milions d’euros; és a dir 1000 € per persona. Una vulnerabilitat incomprensible.
És com si, anant al mercat, ens volguessin convèncer de comprar tomàquets cars, importats de països llunyans i amb pràctiques poc transparents, quan a la parada del costat n’hi ha de més barats, de proximitat i d’igual qualitat. I encara més: ens demanen que, a sobre, subvencionem amb els nostres impostos aquests tomàquets cars perquè no sembli que ho són tant. Això passaria amb la pròrroga de les actuals nuclears
Aquesta és la lògica que s’amaga darrere de la defensa de l’energia nuclear més cara que la produïda per fonts renovables com la solar o l’eòlica. A més, l’urani que alimenta aquestes centrals l’hem d’importar de Rússia, Kazakhstan o Níger, països amb règims autoritaris al servei de monopolis i oligopolis que utilitzen aquest recurs com a eina de pressió geopolítica.
Aquesta dependència no és només econòmica, sinó també estratègica. Ens exposem a que, com ja ha passat amb el gas o el petroli decideixin apujar els preus o restringir-ne l’exportació segons els seus interessos.
A més, la producció d’energia nuclear genera residus radioactius que poden trigar milers d’anys a descompondre’s. És a dir, no només paguem més per una energia que no controlem, sinó que deixem un llegat tòxic a les generacions futures. I tot això, mentre podríem estar generant energia neta, barata i local amb el sol, l’aigua, el vent i l’aprofitament dels residus orgànics i biomassa que tenim.
Alguns detractors de les renovables argumenten que ocupen massa territori. Però, què és més raonable: dedicar algunes hectàrees a panells solars o aerogeneradors, que es poden integrar en espais agrícoles o industrials, o continuar depenent d’un combustible que ens contamina, ens empobreix i ens fa vulnerables?
El més insòlit és que, per fer veure que l’energia nuclear no és tan cara, es proposa que sigui l’Estat —és a dir, tots nosaltres— qui pagui l’elevat cost que suposaria actualitzar-les per continuar funcionant amb els estàndards de seguretat exigibles i el tractament dels residus trencant el principi de tot país desenvolupat que paga qui contamina. Pagaríem nosaltres i dos cops: amb la factura de l’electricitat i amb els impostos.
Qui digui que la nuclear és necessària ignora que el 85% dels països del món no la tenen, prova que és prescindible. Tampoc no serveix com a suport on n`hi ha. Perquè és molt poc flexible, lenta i no pot funcionar en casos d’emergència o de necessitat sobtada. Per aquestes circumstàncies cal tecnologies de resposta ràpida com l’aigua de costos fixos baixos perquè tingui sentit tenir-les aturades per quan calgui. La nuclear té costos fixos molt alts.
Cal fer números i calcular si amb fonts renovables acompanyats d’emmagatzematge i xarxes d’energia suficients i ben gestionades en tindrem prou. A la Península Ibèrica aquests càlculs estan fets i els números surten si fem els deures. Llavors per què es continua defensant el manteniment i la pròrroga de les nuclears ? Per dues raons ideològiques principals: 1.- Per la simplificació que es fa del sector energètic reduint-lo a una simple qüestió de generació i oblidant la revolució energètica que permet noves formes d’emmagatzematge, de flexibilitat de la demanda, de digitalització i de xarxes d’electricitat i gas renovable. 2.- Pels poderosos lobbys que aconsegueixen influir en alguns governs i partits conservadors confiant que aquests els compensaran els preus d’alguna manera i en sectors socials de bona fe que creuen que per descarbonitzar cal recórrer a les nuclears. Un apunt sobre això: Estic convençut que si acabés imposant-se la pròrroga o noves nuclears, el fre a les renovables seria espectacular i aplaudirien els seus adversaris començant pels conservacionistes mal anomenats ecologistes.
La indústria nuclear acusa de raons ideològiques als qui demostrem empíricament que és possible un món amb renovables com ho és la sobirania energètica, la sostenibilitat ambiental i una economia més resilient, competitiva i descarbonitzada. Més aviat són exclusivament raons ideològiques les úniques que sostenen la continuació.
És hora de deixar enrere tecnologies i ideologies del passat i apostar per l’energia que beneficiï a tothom, no només a uns quants interessos empresarials o geopolítics. Tenim sol, aigua, vent, residus i biomassa i tecnologies d’emmagatzematge cada cop més eficients. El que ens cal ara és voluntat i claredat de pensament.