Poden Pujol i Mas pensar en Catalunya ?

En el moment que ens trobem, després de veure on ens han portat i on ens poden portar encara, poden Jordi Pujol i Artur Mas pensar en Catalunya , en la seva imatge, en el seu bon nom ?.

Poden reflexionar sobre com ens sentim i ens sentirem els catalans i les catalanes, en el nostre estat anímic potser durant molt de temps ?

Creuen que val la pena reflexionar sobre el catalanisme per intentar recuperar el prestigi que han danyat tan greument ?

Pensen que el catalanisme es pot refer ? Els milions de ciutadans i ciutadanes que ens n’hem reclamat en el passat i ara, com ho fem per no avergonyir-nos-en, per continuar sentint-nos orgullosos de pertànyer a un país pel qual val la pena lluitar ?

Com tornar a reconstruir una moral comuna, els nostres senyals de distinció i d’orgull de ser catalans, avançats, moderns, solidaris, atents a les novetats de la història i d’afrontar els reptes col.lectius ?

Com ens podrem presentar davant el món com persones respectuoses de les lleis i dels valors dels quals sempre hem presumit ? Pot qualsevol President a partir d’ara i durant molt de temps apel.lar a la feina ben feta, a acomplir amb els deures i amb les lleis, al millor de les nostres tradicions i forma d’ésser ?

Com celebrar les festes més nostrades, la nostra festa nacional, com estar orgullosos dels nostres pròcers més dignes, en aquells sense tatxa ni màcula, en els qui van fer progressar el país, en els nostres màrtirs, en la gent de bona fe treballadora, que han maldat per tenir un país digne ?

Poden pensar com sortirem durant els propers mesos i anys a l’exterior , creuen que poden sostenir els seus discursos ?

Evidentment que poden fer-ho. Una altra cosa és que estiguin tan atrapats per la seva història, l’un de fa molts anys , l’altre de no fa tants que els condiciona. De Jordi Pujol no podem esperar res. Va liderar Catalunya durant 23 anys i per recuperar el respecte dels qui van confiar en ell i pels qui no hi vàrem confiar però el respectàvem no pot fer res, absolutament res. Que ens deixi en pau i que la trobi si li és possible que ja té i tindrà prou feina fins al final dels seus dies.

Però el President Mas encara pot assumir que encapçala un país que no pot rebre una altra garrotada en forma de frustració col.lectiva que es pot sumar a les que ja venim acumulant darrerament. El poble català es mereix un camí d’il.lusió col.lectiva, de creure en un futur ambiciós però possible. No mereix descobrir de cop i volta que ha estat de nou enganyat. Els catalans i les catalanes necessitem saber que allò que se¡ls proposa és la recerca del bé comú per damunt de qualsevol altre de particular – ja sigui material o d’ambició o de justificació personal -.

Aquesta setmana Artur Mas encara pot reconduir el rumb per de pressa que vagi el vaixell. Miquel Iceta li va dir que els socialistes estem disposats a donar el suport, limitat però significatiu, que necessita ell i el país en el seu conjunt. Vull creure que encara presidirà el seu viatge l’altura de mires que Catalunya necessita d’un President.

Tornar als catalans i a les catalanes un PSC útil

El PSC va néixer per servir d’instrument de transformació i útil als homes i dones de Catalunya. En els darrers temps no se’ns ha vist així perquè no ho hem estat. Reconeguem-ho com a primer pas per ser creïbles. Hem de tornar el PSC a les persones a les quals servim perquè no és nostre – només l’administrem com millor sabem – sinó seu.

Algunes causes de la nostra situació

Les crisis financeres i immobiliàries, les polítiques de la dreta catalana i espanyola, el nacionalisme d’allà i molt especialment el del PP impugnant l’Estatut, retallant competències de tot tipus i recursos i el nacionalisme d’aquí que respon amb una escalada de confrontació i sense sentit de govern.

Bastants errors nostres també

Tot això és cert. Però al costat reconeguem els nostres errors: les inèrcies, un excés de conformisme, falta d’esperit de lluita, emmirallament en polítiques conservadores a falta de propostes d’esquerra, més confiança en les elits dominants que no pas en les pulsions i les energies del poble de Catalunya. El PSC apareix desdibuixat i sense perfil d’esquerres i catalanista que ens caracteritzava. I això en un moment de veritable transició política, econòmica i social en què més se’ns ha buscat per escoltar solucions als gravíssims problemes que ens aclaparen.

Els ciutadans volen una nova transició

Els ciutadans i volen replantejar-ho gairebé tot: una economia al servei d’uns pocs i basada en l’abús de recursos finits; la democràcia i les seves institucions, formes de representació, els partits, eradicació de la corrupció i la transparència; drets conquerits i amenaçats com sanitat, habitatge, treball, educació, pensions, discapacitats, igualtat de gèneres i d’opcions sexuals; l’ús de l’espai públic i els drets de manifestació, expressió i intimitat; o nous drets com l’aigua, l’energia o un medi ambient saludable que deixi d’empitjorar-se a marxes forçades.

Monolitisme o conviure amb el pluralisme

També hem estat percebuts com un partit monolític recelós del pluralisme i la diversitat en una organització que hauria d’aspirar a aplegar tothom que es reclami del socialisme i estigui disposat a lluitar per l’emancipació social dels ciutadans. Ens plau des d’aquesta perspectiva llegir entre el decàleg de compromisos del nou primer secretari Miquel Iceta el punt que diu: “ Sumar. Catalunya és plural. El PSC també. Al PSC no hi sobra ningú, hi cap tothom que comparteixi la nostra Declaració de Principis. Faré de la diversitat el nostre patrimoni. Necessitem un projecte que sumi al voltant d’unes idees i d’uns valors”. El 18 de gener passat alguns dèiem gairebé el mateix a un article publicat en un diari de tirada nacional

Catalunya-Espanya, una relació enverinada

I, per suposat, també es qüestiona la relació Catalunya-Espanya deteriorada des que el Tribunal Constitucional el 2010 i sectors reaccionaris i nacionalistes espanyols van decidir menysprear i retallar l’Estatut que havíem votat els catalans el 2006. Un conflicte d’aquestes dimensions no es pot solucionar si no és tornant a votar i contemplant totes les opcion. La nostra és la federal que vol dir nou pacte i nou respecte a la nació catalana, a la nostra personalitat, a la nostra voluntat d’autogovernar-nos el màxim que sigui possible en un món d’interdependències.

Tenim dret a plantejar una pregunta

Per aquesta consulta els socialistes tenim una pregunta. El passat desembre en vaig suggerir una. Ara Miquel Iceta n’ha concretat una altra que ens sembla encertada. Esperem que sigui igual de reconeguda com ho és la que van acordar altres partits encara que és lògic que considerem més vàlida i possible la nostra que l’altra que suposa la separació unilateral i sense acord.

Un PSC disposat a transformar-se

Aquesta situació requereix d’un PSC que canviï i que elabori propostes per resoldre les dificultats més immediates. Però cal una reflexió més extensa i profunda perquè els problemes són estructurals i requereixen noves solucions. Això no ho podem fer ara sinó en un congrés proper l’any vinent.
Això no vol dir que no hi treballem des d’ara mateix. Els catalans i les catalanes necessiten un altre PSC

Un PSC amb una agenda política que contempli els reptes del segle XXI. Entre altres:

o Domesticar els mercats financers.

o Crear Institucions Europees federals.

o Recuperar la confiança en la política.

o Política de re-industrialització ecològica de la societat.

o Revolució energètica atorgant un nou paper al sector públic i a empreses mixtes en la producció i distribució d’energia elèctrica i apostant clarament per les renovables

o lluita contra el canvi climàtic.

o Drets fonamentals i llibertat en la era digital.

o Lluita contra la desigualtat per una altre model de creixement.

o La salut, prosperitat i alta qualitat de vida.

o Cooperació i pau.

o Construir una alternativa d’esquerres capaç d’obrir espais comuns de diàleg.

o Un PSC inequívocament partidari que el poble de Catalunya sigui consultat amb la seguretat que continuarem la lluita per l’emancipació social sigui quin sigui el resultat que acceptarem- només faltaria– democràticament.

Un PSC amb mètodes nous

– d’un PSC amb personalitat i perfil propis, que adopti les seves decisions sense cap sospita de mediatització.

– un PSC que no tingui altre objectiu que la millora de les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya en primer lloc.

– Un PSC que demostri que està en alerta permanent davant les noves injustícies i desigualtats que sempre es reprodueixen al llarg de la història i ara més que mai.

– Un PSC que s’organitza no només territorialment sinó que ho fa també en funció d’idees i projectes compartits i diversos. Els corrents d’opinió i les sectorials han de ser formes organitzatives a potenciar i primar.

– Un PSC que davant un temps nou vol respondre amb polítiques i mètodes nous que ens facin ser útils i recuperar la connexió amb els ciutadans. Les consultes a la militància, la potenciació de la presència activa en els moviments socials, sindicals i de lluita per la igualtat d’oportunitats ha de ser habitual. Els Congressos han d’organitzar els debats sense ponència oficial i discutint les que arribin dels diferents col.lectius territorials, sectorials obertes a persones no afiliades i corrents d’opinió.

– Un PSC, en definitiva, amb perfil propi d’esquerres i catalanista, ecologista i feminista.

El congrés d’aquest dissabte obre una nova etapa en la qual ens sentim compromesos per respecte a la nostra història i al contracte amb els ciutadans i ciutadanes que vam establir fa 36 anys i als quals volem continuar servint. Felicitats Miquel Iceta i nova Executiva. Tots a treballar per les milers de catalanes i catalans que ens esperen i confien o volen tornar a fer-ho en nosaltres. Estem a la vostra disposició des del lloc que ens assigneu o escollim.

Visca el socialisme, visca Catalunya ¡¡

” Sigues agosarat, diferent, poc pràctic, qualsevol cosa que asseguri el teu objectiu i la teva mirada imaginativa front als jugadors segurs, les criatures comunes, els esclaus de l’ordinari” ( Alfred Eisenstaedt, fotógraf )

El Món Agrari del Segle XXI a debat

Article del diputat del PSC Óscar Ordeig sobre el debat monogràfic al Parlament sobre el món agrari el 9 de juliol de 2014

El físic nord-americà David Locke que deia “ Els agricultors són els fundadors de la civilització”. La frase il•lustra perfectament la importància històrica que ha tingut l’agricultura, lligada a l’economia i al territori, i les múltiples transformacions fins a l’actualitat. De fet, aquesta setmana el Parlament de Catalunya celebrarà un Plenari Monogràfic sobre el Món Agrari a Catalunya que servirà per establir les prioritats del Govern de la Generalitat pels propers anys.

Aquest debat arriba en un dels moments més oportuns ja que hi ha molts temes pendents de resoldre i que requereixen de respostes urgents des de les diferents administracions públiques i que afecten i preocupen al sector agrari. El debat, al mateix temps, servirà per reivindicar la importància que ha assolit el sector agroalimentari actualment. Per posar alguns exemples sobre el què ens hi juguem; cal saber que l’agroalimentari és el primer sector industrial de Catalunya (excepte la construcció), amb un 3,6% del total del PIB, fent del nostre territori el primer clúster del sector a Europa. A més, la Fira Alimentària de Barcelona és la tercera fira d’alimentació més important del món. Aquestes dades, conjuntament amb un augment de la facturació de les seves empreses, de les exportacions, de l’ocupació i de la innovació any rere any, malgrat la crisi econòmica, ens obliguen a prendre decisions encertades per tal de continuar sent competitius.

Tot i això, aquest xifres macroeconòmiques amaguen realitats complexes i, en alguns casos, extremadament injustes. La dualitat del sector, amb explotacions molt grans o molt petites, i les enormes dificultats dels petits agricultors i ramaders per tirar endavant és un dels principals reptes del present. A més, l’augment constant dels costos de producció i de l’energia i la davallada dels preus que reben els agricultors dificulta, encara més, la seva supervivència.

Si analitzem l’evolució de la renda agrària durant els últims 10 anys, aquesta ha disminuït un 29%. Aquesta situació és deguda a diferents factors. Alguns d’ells tenen relació directe amb el gran augment dels costos de producció, com l’energia, els fertilitzants, l’alimentació animals o la mà d’obra. Aquests elements, juntament amb el fet que alguns dels preus percebuts pels productors s’han mantingut o han caigut de manera preocupant, com és el cas dels cítrics (-22%), l’oli d’oliva (-33%) o la fruita seca (-21%), han posat entre les cordes molts agricultors.
Un dels principals reptes és, doncs, la millora de la cadena alimentària i la comercialització per tal de garantir l’equitat de les parts i uns preus més justos.

L’Observatori Agroalimentari de Preus és una bona eina per detectar aquests desequilibris, tot i que calen solucions més efectives, a nivell català, espanyol i europeu per garantir que els productors no hagin de vendre per sota dels costos de producció i que el mercat actuï de forma transparent.

També cal potenciar els productes locals, amb el comerç de proximitat i certificats de qualitat.

Un altre element essencial per la competitivitat del sector depèn d’Europa. La manca d’una Política Agrària Comuna adaptada a les necessitats dels agricultors catalans fa que els agricultors catalans siguin dels que menys ajudes públiques reben de Brussel•les. Per exemple, el pagès català rep només el 12% del total dels seus ingressos dels ajuts de la UE, mentre que un pagès alemany en rep el 32%. O el fet que la mitjana de fons europeus dels agricultors espanyols sigui de 5.600 €/any, mentre que la mitjana dels ajuts a França sigui de 20.000 €/any.

També l’accés al crèdit, els deutes i impagaments de l’Administració amb el sector i la simplificació administrativa són altres dels deures a resoldre durant els propers mesos i que no poden esperar més. A més, cal donar facilitats per a la contractació de les assegurances per les pedregades i les destrosses que causen. La setmana passada vàrem viure l’enèsima pedregada a les comarques de Lleida, amb pèrdues quantioses. Això, acompanyat de facilitats per a la instal•lació de les xarxes antipedra. Altres dels temes pendents que caldrà abordar són els augments dels robatoris a les zones agràries i la necessitat d’augmentar la vigilància policial. O un control més eficaç de la fauna salvatge i de gestió dels espais cinegètics i de garanties de les indemnitzacions en cas de danys.

Tanmateix, caldrà exigir una resposta urgent, a curt i llarg termini, per a la correcte gestió dels purins de les granges de Catalunya arrel del tancament de les plantes.

Per últim, no voldria deixar passar per alt els incidents de fa pocs dies a la frontera de França amb les destrosses de fruita d’agricultors catalans. Per aquest fet, també proposarem que el Parlament es pronunciï i demani al Ministeri d’Agricultura que reclami la imposició de sancions per part de la Unió Europea a França i que adopti mesures urgents per garantir la lliure circulació efectiva de mercaderies entre els països membres. També caldrà reclamar que la Unió Europea estableixi mecanismes de control i d’estabilitat de preus per tal d’evitar que els productors hagin de vendre per sota del preu de producció.

Crec doncs, que aquest és un debat que ens hauria d’interessar a tots ja que, de ben segur, ens acaba afectant a tots plegats. Ja ho deia Hipòcrates a l’antiga Grècia, “que el menjar sigui el teu aliment i que l’aliment sigui la teva medecina”.

Òscar Ordeig. Diputat PSC al Parlament

Socialistes del Camp de Tarragona donem suport a Pérez Tapias com a Secretari General del PSOE

Càrrecs locals i militants de base del PSC i de la JSC donen suport a José Antonio Pérez Tapias i explicaran la seva candidatura al territori per aconseguir guanyar la consulta per elegir al Secretari General del proper dia 13 de juliol.

En les darreres setmanes militants del Camp de Tarragona han formant un equip que dona suport i treballa activament a la candidatura de José Antonio Pérez Tapias, que aspira a liderar el PSOE guanyant les primàries internes que estan convocades pel pròxim dia 13 de juliol. El grup està format principalment per militants de base del PSC i de la JSC, i alguns líders locals de la formació socialista en diferents municipis del territori.
En les darreres setmanes es va fer la recollida d’avals, en la que un total de 128 militants del PSC i 43 de la JSC van donar suport a la candidatura de Tapias, encara que van ser molts més els que van mostrar interès per la seva candidatura i les seves propostes. Aquest resultat va permetre situar-se en la recollida d’avals per davant de la candidatura de Pedro Sánchez i just darrera de Eduardo Madina, ambdues candidatures amb un fort suport del aparell dels socialistes al territori.

Els seguidors de Tapias al Territori defensen la seva candidatura perquè “representa el discurs més d’esquerres i més proper a les necessitats del partit i de la societat, i no ve d’ara, Tapias fa anys que defensa aquest posicionaments, no és una creació del màrqueting electoral ni ha canviat el seu discurs per guanyar vots a les primàries”. Segons defensen “Tapias representa una renovació total del discurs socialista, recuperant l’essència de la que mai s’hauria d’haver allunyat, però a la vegada innovant i adaptant-se a les necessitat de la nostra societat”.

Segons expliquen, per Tapias les prioritats immediates són “lluitar contra l’atur amb polítiques econòmiques socialistes, davant l’antipolítica neoliberal, reconstruir l’estat social que la dreta esta aniquilant, tot potenciant la sanitat i l’educació pública com a pilars de l’estat de benestar. Per fer-ho possible té molt clar que s’ha de treballar per una reforma fiscal, que ens deixi una fiscalitat justa, sense privilegis per les rendes del capital, aplicant progressivitat fiscal i eradicant el frau fiscal, l’evasió fiscal i els paradisos fiscals”. També “és un gran defensor de les llibertats individuals i les polítiques d’igualtat. I té molt clar que a Espanya i també a Catalunya ens fa falta un gir cap a la radicalitat democràtica, una democràcia inclusiva per una societat pluralista, com és la nostra, que afavoreixi la convivència, i que s’han de donar passes decidides per aconseguir la laïcitat de l’estat”.
Els i les socialistes tarragonins que donen suport a Tapias volen destacar “el seu alt grau de compromís amb la reforma de l’Estat de les autonomies, per aconseguir un Estat Federal Plurinacional. Mitjançant un procés de reforma de l’Estat autonòmic en clau de federalisme social, cooperatiu i pluralista, així com el reconeixement de les nacions existents a l’Estat Espanyol”. Per aquest motiu des de fa anys defensa també que “s’ha de promoure la apertura d’un procés constituent per renovar el pacte constitucional, que possibiliti aquests avenços a nivell econòmic, social i territorial, que donin solució als problemes existents avui dia”.

Finalment cal destacar que per Pérez Tapias “el partit socialista ha de ser dels ciutadans i les ciutadanes, s’ha de re-ubicar a l’esquerra i ha d’orientar la seva acció política de manera decidida cap al diàleg amb els moviments socials, amb la resta de forces de l’esquerra i les organitzacions de treballadors”.

És per aquests motius, que molts i moltes militants socialistes del territori veiem en Tapias l’esperança del canvi i la recuperació del partit socialista.

Entre la militància amb càrrecs interns que li donem suport hi ha en aquests moments: Rocio Léon, secretària d’Acció Política del PSC a Tarragona, Ana Santos, Secretaria de Polítiques de les Dones i Igualtat del PSC a Tarragona, Cristóbal Ramírez, Portaveu del Grup Municipal Socialista a Constanti, Yolanda Almagro, regidora i primera secretaria del PSC a Calafell, Sofia Acosta, Sec. d’Organització de la JSC a les Comarques Tarragonines, Xavier Sabaté, diputat al Parlament de Catalunya, Eloi Menasanch, Primer Secretari de la JSC a Tarragona, Marc Liria, Sec. d’Organització de la JSC a Tarragona, Alberto Castillo, Primer Secretari de la JSC a Reus, Fco. David González, Secretari de Nova Ciutadania de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Vale Pino, Secretari d’Organització del PSC a Torredembarra, Ramon Ferré, Portaveu del Grup Municipal Socialista a Calafell o Alejandro Caballero, Secretari d’Acció Política de la Executiva Nacional de la JSC.