La solució al problema dels Jocs Mediterranis – desprès de tant de temps ja hauríem de saber la denominació exacta – no és mirar el passat, ni lamentar-.nos, ni posar-los en qüestió a través d’una consulta com demana l’oposició municipal.
Les dues primeres actituds no serveixen de res, la segona, posa en perill , amb la excusa de passar la pilota a la ciutadania, la mateixa celebració dels Jocs i la paràlisi d’uns equipaments que són també per al futur.
I és aquí on m’agradaria aturar-me. Uns Jocs esportius són una ocasió per projectar-se cap al futur u a ciutat però també per deixar-la preparada per a les següents dècades en equipaments esportius.
No seré dels qui inconscientment no pensen més enllà del present o del futur més immediat per arrencar quatre vots o fer-se notar. Tarragona, com totes les ciutats, té projectes pendents. Els tarragonins tendim a pensar que en tenim més que altres. Si juguem a posar en dubte, a establir parèntesis, a consultar la ciutadania a risc que tornin a generar retards en el finançament i en l’execució de els obres, contribuirem al perill de deixar inacabades unes obres que ens són necessàries per la Tarragona del futur i no només per la dels quinze dies dels jocs. I a allargar la llista d’equipaments pendents i inacabats de la nostra ciutat.
Tota la ciutat, doncs, hauria de donar suport en aquests moments difícils , a l’acabament dels equipaments i a ala celebració dels Jocs Mediterranis el 2018. I si alguna crítica s’ha de fer, ja hi haurà lloc i temps per a fer-la més endavant. El fàcil és fer-ho en aquests moments de dificultat. Però qui ara superi la temptació del protagonisme fàcil i guardi la crítica per a més endavant , podrà esgrimir desprès la seva responsabilitat de persona de govern quan calia i fonamentar la crítica quan toqui.
Per tant, tot el meu suport a l’alcalde i al seu equip en aquests moments de dificultat. Si alguna cosa han de dir els opositors o si les coses s’haurien pogut fer millor amb altres estratègies i aliats, tot hagi acabat – i esèrem, que pel bé de Tarragona acabin bé – ja hi haurà temps .
Tarragona necessita ara de la unitat que tant ens costa sempre i que tan practiquen en altres indrets. Els Jocs Mediterranis són una bona ocasió per posar-la en pràctica ni que sigui per una vegada. Potser hi començarem a trobar la utilitat
Autor: XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, a Bluesky @xaviersabate.bsky.social (desprès de deixar de participar a Twitter) i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Mostra totes les entrades de XAVIER SABATE IBARZ
