Mes: gener de 2013

Davant la diversitat i disparitat de notícies que estan apareixent sobre la instal.lació anomenada “ Barcelona World “ en els terrenys del Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) que presideix la Generalitat:

1- És cert que les inversions previstes s’han rebaixat molt considerablement ?

2- Donat que el Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) que presideix la Generalitat va acabar la seva existència el 2012, que l’ajuntament de Salou el va abandonar i que va acabar sense acord la nova proposta d’estatuts que havia d’elaborar un grup d’experts, quin organisme tractarà l’expedient de les noves instal.lacions ?:

3- Quins estudis s’han elaborat sobre les necessitats de proveïment i depuració d’aigües ?

4- Quins estudis s’han elaborat sobre les necessitats de proveïment i d’energia ?

Xavier Sabaté

Des que Artur Mas va ser elegit president, va tornar el pensament únic a Catalunya, l’única veritat que tants beneficis de diversos tipus ha reportat al nacionalisme català de dretes. El principal és fer aparèixer que CiU no és responsable mai de res d’allò que passa a Catalunya. Així, els dos darrers anys la veritat revelada era l’aliança CiU-PP, mentre que en el debat darrer en què es varen debatre tres declaracions favorables al dret a decidir, va ser amb altres socis. Una sola de les declaracions –la seva– era la veritable, la bona, la que després es trasllada als mitjans i a partir i al voltant de la qual ha de girar tot el país, les tertúlies on es difon la santa doctrina, la que permet estigmatitzar com a infidel i antipatriota o atorgar patents de catalanitat i fidelitat a la pàtria.

Alguns s’han convertit a aquesta nova religió i són, com tots els conversos, els més actius i sorollosos de l’àgora, no sigui que no se’ls vegi prou o que no se’ls perdoni antics pecats. Els conversos no han trobat els darrers mesos ni un sol motiu de crítica a un president que en els dos anys que porta al càrrec no pot exhibir més que crítiques a una Espanya que no ens permet viure a l’Arcàdia feliç. Però també han arribat insuportables xifres de pobresa, d’atur, de llistes d’espera sanitàries i casos d’irregularitats als jutjats com mai.
Alguna cosa més ? El seu fracàs electoral. Demanava una majoria sense precedents, excepcional i contundent que no va arribar i, davant les alternatives de dimitir o tirar endavant encara que sigui a costa d’estampar-nos a tots contra les roques, escull la segona deixant que el timó de la barca, l’hora de sortida de la nau, la velocitat i potser fins i tot el moment d’estavellar-nos el dugui ERC. Caram quina renúncia a dirigir Catalunya un president!

Amb el Parlament atomitzat es fa molt difícil governar el país, amb la fragmentació de la societat catalana i la polarització en dos extrems es tallen ponts de diàleg i llaços que havien conservat unit el poble de Catalunya, unió que és l’única força possible dels catalans. Però qui dia passa, anys empeny i, això sí, qui no combrega amb la doctrina oficial és antipatriota.

Crisi ? Connais pas. Esforços per construir una Unió Europea forta i capaç d’encarar el futur en un nou marc ? Silenci, no fos cas que es descobrís que hem de traspassar moltes competències a la Unió i hem de construir un nou continent d’interdependències. Domicilis fiscals fora de Catalunya de fills o pares de presidents i expresidents? Casos de corrupció ? Deuen ser a Espanya, a casa nostra tot són invents de l’enemic. Això sí, acabem amb el sector públic venent aigua, instal·lacions de residus perillosos, privatitzant la Sanitat? No ho teniu ben entès, és per eixugar el dèficit que ens imposen des d’Espanya. I és que no defenseu la independència, elixir que ens atorgarà prosperitat, llocs de treball i la vida eterna.

El dia 23 de gener al Parlament es van discutir tres declaracions donant suport al dret a decidir? No ha sortit a gairebé cap mitjà però vostè ja sap que l’única bona, conforme a dret i doctrina, és una de sola. Els diputats que no la van votar ? Són infidels, venuts, antipatriotes, dependents d’Espanya. Ah! I no oblidin uns quants llocs comuns i estereotips com que els països que se’n surten, de la crisi, són tots petits, quan siguem independents tindrem aigua i energia de sobres, no caldrà exèrcit ni representació exterior, en quatre anys tornarem el que devem i si no som a la Unió Europea, no importa. Fins i tot li trobarem lliga on jugar el Barça perquè rebrà ofertes de mig món.

Ja perdonaran la digressió però més enllà del relat oficial hi ha una altra realitat.

Catalunya necessita decidir el seu destí com més aviat millor. Només hi ha dos camins: el de la negociació i el de l’enfrontament. Nosaltres, conscients de la realitat i de les possibilitats i perquè Catalunya sempre ha sortit malparada quan ha triat el camí de l’enfrontament, havíem proposat el de la negociació exigent amb la màxima unitat possible. S’ha aprovat un altre camí i el respectem perquè som demòcrates i qui li ha donat suport té la responsabilitat de tirar-lo endavant. Vull suposar que hauran calculat tots els riscos, mesurat forces i el balanç els ha sortit positiu. Endavant, doncs. Però no els acompanyarem. Algú ha de quedar per si s’han de recollir les restes del naufragi.

Per últim, algú dirà que al PSC tenim un problema i és cert. Alguns companys pensen de forma diferent de la majoria. Porto setze anys de parlamentari i he de dir que des del setembre passat en què vaig assumir la responsabilitat de president del Grup i ara amb Pere Navarro, hi ha democràcia interna al Grup, es consulta i es prenen les decisions de forma democràtica. Per tant, ni direcció ni Pere Navarro van decidir la votació del ple sinó col·lectivament.

De pas, diré que si un dia decidís que no puc votar el que decidim democràticament, presentaré la meva renúncia al càrrec com he fet en dues ocasions al llarg de la meva vida política.

La primera, l’alcalde Recasens va rectificar i em vaig quedar; la segona, el president Montilla em va recollir l’acta de diputat però em va demanar que tornés a fer de delegat a Tarragona. Ho vaig fer sense soroll i no precisament per una iniciativa dels nostres rivals que riuen quan aconsegueixen la nostra divisió, divisió que perjudica tothom. Democràcia als partits i respecte a les decisions
adoptades democràticament.

L’únic senyor i l’única fe ja la prediquen i imposen uns altres.

Publicat al Diari de Tarragona el diumenge 27 de gener de 2013

Text final que hem presentat al Parlament els socialistes

El Parlament de Catalunya insta el govern de la Generalitat a iniciar el procés per fer efectiu el dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col.lectiu d’acord amb els següents principis:

1 – El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i podrà exercir el seus dret a decidir de forma acordada entre els governs català i espanyol a través d’un referèndum en el marc de la legalitat en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca.

2 – El procés de l’exercici del dret a decidir serà, en el seu cas, escrupolosament democràtic, garantint la pluralitat d’opcions i el respecte a totes elles, en especial per part de les institucions i els mitjans de comunicació públics a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular

3 – Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l’exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés

El conseller Mas Collell, fidel als principis i les pràctiques d’un govern que fa dos anys es va dir bussiness friendly, duu a terme una liquidació del poc que queda públic al nostre país per fer-nos més dependents encara dels grans poders empresarials i financers.”

Em refereixo a la sortida a concurs al DOGC d’ahir, set de gener, a la venda de la Planta de Residus especials de Constantí fins ara de la Generalitat, “és a dir, de tots els catalans i catalanes.”

Això ho ha fet sota la política de fets consumats i d’amagatotis, en un tema tan delicat com aquest que des de l’inici va requerir de la màxima informació i consens a tot el territori.

Falta de garanties i incògnites

Aquesta venda suposa que passa a control privat, i per tant a la lògica del benefici econòmic exclusivament, el funcionament de la planta i “a partir d’ara, en conseqüència, no tindrem les garanties de seguretat, de respecte al medi ambient, de manteniment dels llocs de treball – més de quaranta – i de les aportacions al municipi de Constantí de finançament de les despeses de l’enllumenat públic i de les aportacions en concepte de cànon.”

Un negoci rodó

A preu de ganga – la Generalitat ha invertit més del doble del que ara pensa obtenir amb la venda – , es disposa d’una instal·lació on obligatòriament han de portar els seus residus moltes indústries de tot el país. “Per tant, és un bon negoci per a qui compri la planta que l’explotarà gairebé en règim de monopoli.”

“Aquesta venda respon a la lògica de les empreses que ja fa temps que malden per obtenir-ne la propietat i ara l’aconseguiran a preu de saldo.”

La nostra posició:

1 – Apel·lem als diputats de CiU, i dels seus socis d’ERC, del territori perquè aturin aquest despropòsit de forma immediata. Si no ho fan els considerarem còmplices d’aquesta venda que ens perjudica als actuals i als futurs catalans i catalanes del Camp de Tarragona.

2 – Els socialistes entenem que els serveis públics importants com l’aigua – que també està privatitzant el Govern de la Generalitat a Barcelona – o els residus i més en els especials com és el cas de la planta de Constantí on es tracten residus de tota Catalunya – han d’estar sota control i direcció dels poders públics que són els únics que poden assegurar l’interès públic per davant de la lògica del benefici privat que té altres camps de l’economia per actuar.

3 – No tolerarem cap minva en la seguretat d’una planta que fina ara ha estat sota control públic i amb totes les garanties mediambientals amb controls estrictes i periòdics i amb estudis independents de la URV.

4 – Exigim informació immediata. No estem davant una venda qualsevol. Aquest és un més dels serveis que es presta a tota Catalunya des del territori del Camp de Tarragona.

5 – Considerem que el govern del sr. Mas amb aquesta venda ens fa més dependents i amb menys capacitat de decidir sobre un tema tan important del nostre teixit productiu però, sobretot i molt principalment, per a la nostra salut i la de les generacions futures. Al sud també ens mereixem un respecte perquè també som catalans.

La frase del President del nostre país Artur Mas “ Quan tenim autonomia i autogovern ens espavilem millor “, pronunciada fa uns dies en ocasió de la inauguració del desdoblament de l’Eix Transversal, és un tòpic molt suat que ens ha perjudicat tota la vida als catalans. Joan Fuster ja va substituir allò de Josep Pau Ballot “puix parla en català, Déu li’n do glòria” per allò altre més ajustat a la realitat “puix parla en català, vejam a veure què diu”. No sigui – això ja és d’un servidor – que amb l’excusa de ser o dir-se o vantar-se de ser català i proclamar-se’n cada dia, ara amb estelada inclosa, n’hi hagi uns quants que es facin l’espavilat de debò ( noti el lector o lectora que ser espavilat és molt diferent que fer-se l’espavilat ).

Perquè el sr. Mas va camí de passar a la història – si no espavila – com el pitjor president que hagi tingut Catalunya. En sortir de la famosa entrevista amb Mariano Rajoy va reconèixer que en dos anys no havia assolit cap dels objectius que s’havia proposat i ens havia promès: revitalitzar l’economia, assegurar l’estat del benestar i el pacte fiscal. No va dir res de reduir l’atur a la meitat o de contenir el dèficit però també s’ho havia proposat i també ha fracassat.

Faltat com està d’alguna cosa per exhibir que li permetés pronunciar tan falsament nacionalista frase com l’esmentada, es planta a la inauguració oblidant que des que es va començar a parlar del tal desdoblament l’any 97 governant Jordi Pujol ja hauria hagut de ploure molt i que si no hagués estat pel primer govern d’esquerres amb el Conseller Joaquim Nadal ni s’hauria encarregat el projecte, ni trobat la fórmula per al seu finançament ni el sr. Mas l’hauria pogut inaugurar. I per suposat no hauria pronunciat tan incorrecta frase. Perquè els catalans podem sentir-nos orgullosos d’altres coses, però d’acabar una obra que ja es va veure necessària fa quinze anys no ho crec.

Tampoc no crec que el Sr. Mas pugui presumir que quan tenim autonomia i autogovern ens espavilem millor. El dia abans de la frase havia sortit a la llum pública l’escàndol de la concessió-privatització de les Aigües del Ter-Llobregat. I aquí no hi ha posat la mà ningú de Madrid, eh ? S’ho va fer tot solet el Govern dels millors. Clar que segons el portaveu d’ERC la culpa és de Madrid que vol que reduïm tant el dèficit que el Govern de la Generalitat va actuar amb precipitació (sic). Qui l’ha vist i qui el veu a Oriol Amorós defensant ara l’indefensable.

Però no cal buscar gaire per trobar altres casos com el de les ITV, o el cas Palau per concloure que el President no va encertar la frase. Perquè quan tenim la possibilitat de governar-nos, no sempre l’encertem els catalans. I n’hi ha que més aviat l’encerten poques vegades i a la majoria ens fan més dependents.

Perquè que no puguem decidir ni tan sols sobre dos recursos tan bàsics com l’aigua dels nostres rius i del nostre mar perquè el sr. Mas la privatitza ens fa més dependents. O que renunciï a tenir una política energètica pròpia malgrat que l’article 133 del vigent Estatut atorga al Govern de Catalunya àmplies competències, també disminueix la nostra capacitat de decisió.

El sr. Mas prefereix dependre d’Acciona o d’Endesa que exercir una política que respongui a l’interès general dels catalans i les catalanes. Ara ja no podem decidir sobre l’aigua que, per cert, no té massa sentit que tingui propietari, no ? O si l’ha de tenir que siguin els ciutadans a través del seu govern de torn. Serà veritat que, al final, veurem la privatització de l’aire que respirem ja en bona mesura agredit i cada cop més calent ? O dels raigs de sol o del vent que poden produir energia ? O prefereix el sr. President l’energia nuclear de la qual ni se’n parla al seu programa electoral ni, naturalment, al pacte amb ERC ?

Finalment, tampoc no crec que afirmar que quan tenim autonomia i autogovern ens espavilem millor estigui a l’alçada dels temps. Quan haguem traspassat totes les competències necessàries a Europa per tenir alguna opció de futur, els actuals estats i nacions tindran poca capacitat de decisió – espero que els ciutadans en tinguem més, tot dependrà de qui governi i al servei de qui ho faci – .

Llavors, nacionalistes catalans, espanyols i d ‘arreu no podran dir “quan tenim autonomia i autogovern ens espavilem millor “. Espero que puguem dir quelcom semblant a “ ara que tenim un gran estat europeu, els catalans tenim més assegurats drets bàsics com el del treball, l’habitatge, l’educació, la salut i els serveis socails, estem més protegits i disposem de més serveis, en millors condicions i ens sentim veritablement orgullosos de la nostra condició d’homes i dones que contribueixen amb el seu esforç a un món millor i més habitable “

Clar que llavors el sr. Mas i l’inefable comentarista que l’entrevistava a la mitja part del Catalunya-Nigèria de futbol també de la setmana passada ja no podran coincidir ni lloar que Puyol s’hagi partit la cella per Catalunya.

Publicat al Diari digital El Jornal

El Govern de la Generalitat va informar l’estiu passat que al mes de gener que som es tornaria a obrir la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, l’àrea funerària tardo-romana més important de l’Occident romà. Vist l’incompliment manifest que, per altra banda, no sembla tenir data de finalització donat que les obres que s’havien de dur a terme ni tan sols s’han licitat, he formulat al Govern les següents preguntes:

1 – Quines són les causes perquè s’hagin incomplert les promeses del Govern de la Generalitat de l’estiu de 2012 de re-apertura de la Necròpolis de Tarragona aquest mes de gener de 2013 ?

2 – Quan pensa el Govern de la Generalitat licitar les obres necessàries per obrir de nou la Necròpolis de Tarragona ?

3 – Quin calendari d’execució preveu el Govern de la Generalitat perquè estiguin acabades les obres que va prometre l’estiu del 2012 ?

4 – Donat que en aquests dos anys, el Govern de la Generalitat no ha invertit ni un sol euro en el patrimoni arqueològic de Tarraco que fou declarat tot ell Patrimoni de la Humanitat el 2000, pensa el Govern esmenar aquesta greu inexplicable inacció d’un Govern que no sembla ser-ho de tota Catalunya ?