100 % renovable o amb nuclear ? Parlem amb números

 

80153 Cap al 100 Renovable CUB.indd

No podem parlar per impressions ni per allò que ens sembla. Més enllà del que cadascú pensi – els qui pensem que un país 100 % renovable és possible i els qui pensen que no és possible i totes dues postures responen a idees i no n’hi ha cap de “neutra” -. I si hem de parlar de números, els qui fa anys que els fem i hi hem dedicat moltes hores, trobem estrany que quan els aportem, llavors se’ns digui que no són creïbles o que tenim apriorismes ideològics. En tot cas, els qui diuen això també usen l’apriorisme ideològic de tenir la impressió ( poc recolzada en números segons el meu parer ) de no creure que el futur pugui ser renovable

Parlem, doncs, de números:

1.-Els números de la SUFICIENCIA:

 Disposem de suficient quantitat d’energia renovable i neta al Planeta ? Sí, rebem cada dia 900 vegades més l’energia que consumim. I només parlem de la del sol. Hauríem d’afegir la que ja aprofitem de l’aigua dels rius, la del subsòl, la que podem aprofitar dels corrents marins i altres. Que gairebé tota aquesta és discontinua ? És cert. La diferència és que aquesta la podem emmagatzemar mentre la que hem tingut aquests anys procedent dels recursos fòssils ( gas i petroli ) o urani és limitada i no infinita i que ens ha costat i ens costa molts conflictes de tot tipus, bèl·lics fins i tot i milions de morts cada any i de malalties a causa de la contaminació.

2.- Els números de la Capacitat:

2.1.- Renovable versus nuclear : Podem generar l’energia suficient a Espanya, país de sol i vent per prescindir de les nuclears abans del que  està previst tancar-les. Produeixen cada any 58.000  Gwh de mitja els darrers anys. Les renovables  noves avui ja autoritzades són 121 Gw que poden produir al voltant de 306.000 Gwh cada any . És a dir, 4,5 vegades el que produeixen avui les nuclears que s’han de tancar, en tot cas, a partir del 2027 i esglaonadament fins al 2035. Podem instal·lar aquesta nova potència renovable en aquests anys ?  De sobres al ritme que va la resta d’Espanya sense comptar Catalunya. De fet, ahir dissabte la nuclear del sistema elèctric peninsular va operar a 4.995 MW, l’equivalent a tenir dos reactors aturats, perquè teníem molta renovable. Si no les instal·lem és perquè no volem  https://www.diaridetarragona.com/economia/economia-empresas/articulo-NG13046865

2.2.- Renovable versus gas: La Fotovoltaica sola ja supera el gas aquest hivern que és l’estació que menys hores de sol rebem https://cincodias.elpais.com/companias/2024-02-29/la-fotovoltaica-supera-al-gas-y-ya-aporta-casi-el-10-de-la-electricidad-en-la-espana-peninsular.html

2.3.- Comença a haver països que són en el bon camí. Al ritme actual , Espanya també. Els incrèduls d’un sistema 100% renovable usen l’exemple d’Alemanya que ha tancat les nuclears i encara tira del carbó i gas. No podem comparar-nos amb ells que tenen un país més petit i més poblat i amb 30/40 % menys d’hores de sol que Espanya. Nosaltres ens hem de comparar amb altres països com Austràlia que camina molt ràpid cap un sistema 100 % renovable a tota pastilla amb sistemes potents d’emmagatzematge d’energia amb aigua i bateries i altres sistemes que aquí encara no volem construir . Veieu aquest enllaç https://reneweconomy.com.au/south-australia-hits-new-wind-and-solar-record-as-it-surges-towards-fast-tracked-100-pct-renewable-target/ o aquest altre que parla dels països amb més potencial de renovables al món en els proper anys: https://www.pv-magazine.es/2024/02/28/ee-uu-china-alemania-espana-y-australia-son-los-paises-con-mayor-potencial-de-crecimiento-renovable-segun-un-informe/

2.4.- Fa 3 anys que els pronuclears no parlen de França. Amb una greu crisi del seu sistema amb nombrosos períodes de plantes nuclears aturades, des del 2021 que no parem d’exportar-los electricitat d’altres països veïns. Enguany encara hi tornarem i jo crec que així estarem durant anys. Mireu enguany el seu calendari de 2024 : només 7 no s’aturaran , 17 ho faran menys de dos mesos, 32 ho faran més de 2 mesos de les quals 3 ho estaran més de 6 mesos. I quan més velles es facin, pitjor

2.5.- Espanya exporta electricitat cada any Tant el 2022 com el 2023 Espanya va exportar a França 9 Twh sobre un total exportador d’11 Twh i de 15Twh

3.- Els números dels Costos:

3.1.- Ningú sap el que costarà la construcció d’una nuclear entre altres coses perquè entre que comença i es posa en funcionament passen molts anys . Els costos s’han disparat a Flamanville a França (10.000 milions de sobre-cost i 10 anys de retard ) https://www.naiz.eus/eu/info/noticia/20220112/el-reactor-de-flamanville-tendra-un-sobrecoste-de-9-300-millones-y-mas-de-12-anos-de-retraso o Okiliuoto a Finlàndia ( 13 anys i 13.000 milions de sobre-cost sobre les previsions inicials  https://www.eleconomista.es/energia/noticias/11534405/12/21/Finlandia-estrena-nueva-central-13-anos-de-retraso-y-un-sobrecoste-de-11000-millones.html

3.2 .- L’energia nuclear és molt més cara que la renovable. De fet, el que preveuen els francesos per al 2026 és vendre l’electricitat a 70€ el Mw quan portem uns dies a Espanya – mai no havia passat al mes de febrer i fins a l’estiu encara passarà més i hi tornarem a la tardor  – es ven pràcticament a zero euros gràcies a la renovable en algunes hores del dia. Per això, entre altres coses, portem 3 anys que exportem molta electricitat  a França com hem dit abans . Veieu el següent enllaç:  https://montelnews.com/news/617bc2c5-7eaa-4c09-99d3-a79a4f85e46c/french-nuclear-supply-deal-unworkable-analysts

3.3 .- Els números dels residus. L’energia nuclear encara serà més cara a partir de juliol a Espanya.

Perquè per guardar els residus milers d’anys a partir del juliol l’energia procedent de les nuclears espanyoles tindran un impost especial anomenat “ tasa ENRESA” ( destinat a la  Empresa Nacional de Residuos Radiactivos, S.A. ) https://www.enresa.es/esp/inicio/sobre-enresa/quienes-somos/creacion-de-enresa

Això suposarà una pujada del 40% de la taxa, passant dels 7 ,98 €/MWh actuals a 11,14 €/MWh – Això perquè, entre altres coses, no s’ha estat capaç de trobar un magatzem centralitzat per guardar els residus i hem de mantenir set magatzems temporals descentralitzats (ATD),, la qual cosa ha suposat un extra-cost de 2.000 milions. Això encarirà encara més el Kwh de les nuclears https://elperiodicodelaenergia.com/la-nueva-tasa-enresa-deja-en-fuera-de-juego-a-todas-las-centrales-nucleares-espanolas/

3.4.-La pròpia indústria nuclear va signar el tancament i s’hi reafirma:

Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP van firmar ara fa 5 anys al març de 2019 un protocol per al tancament del parc nuclear espanyol amb un calendari que va entre 2027 ( Almaraz ) i acabant el 2035 amb Vandellós y Trillo. Temps més que suficient per disposar d’electricitat renovable ( veieu el punt 2.1 )

3.5.- Els números dels Costos de l’assegurança que mai no s’han imputat a una nuclear. Ningú vol assegurar una nuclear. Veieu aquest enllaç que demostra que hauríem de multiplicar per 20 el preu de l’electricitat si volguéssim cobrir l’assegurança d’una nuclear: https://www.manager-magazin.de/finanzen/versicherungen/a-761954.html

4.- Els números de les Noves oportunitats:

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha xifrat en 230.000 milions d’euros les inversions necessàries per dur a terme la Transició Energètica a Catalunya. Són moltes oportunitats . Si no les aprofitem nosaltres ho faran altres, això és indiscutible https://www.eic.cat/sites/default/files/Estudi_Transicio_Energetica_Catalunya_2022_CAT_V5.pdf

5.- Els números de la Independència energètica

És d’aquells costos que s’anomenen intangibles i que acostumem a qualificar de “ no té preu “ com la salut o disposar de treball o de cobertura sanitària o educativa…” no té preu “

Quin preu podríem aplicar a ser independents de Monopolis i Oligopolis, Putins i magnats del petroli i del gas i de l’urani  ?. Volem la independència energètica podent-la tenir o anem tan sobrats que continuem regalant aquesta possibilitat a aquests personatges ? Veieu el llibre “Energia Sobirana” de Jaume Morron i Ramon Tremosa https://www.grup62.cat/llibre-energia-sobirana/358489

6.- Els números de veus molt més autoritzades que la meva

No ignoro que un sistema elèctric no és el mateix que un sistema energètic i que hem de multiplicar per 3 l’actual producció elèctrica. Farem els números un altre dia però amb molta més autoritat que jo han demostrat que és possible i us invito a llegir-los:

6.1 Josep Centelles https://www.agapea.com/Josep-Centelles-i-Portella/Cap-al-100-renovable-9788499217482-i.htm

6.2.- Eduard Furró: https://www.todostuslibros.com/libros/catalunya-aproximacio-a-un-model-energetic-sostenible_978-84-9921-747-5

6.3 .- Jaume Morron i Ramon Tremosa https://www.grup62.cat/llibre-energia-sobirana/358489

6.4.- Manel Torrent https://www.fnac.es/a10414294/Manel-Torrent-Energies-Renovables

6.5 .- Daniel Pérez https://www.casadellibro.com/libro-la-superpotencia-renovable-cat/9788419558305/14234501

6.6 .- Pedro  Fresco https://www.barlinlibros.org/el-nuevo-orden-verde

6.7 .- Salvador Salat https://www.balascheditor.cat/producte/diccionari-de-la-transicio-energetica-energia-de-la-a-a-la-z/

6.8.- Carles Riba https://www.amazon.es/Recursos-Energ%C3%A9ticos-Y-Crisis-Horizontes/dp/8499213707

6.9 Joan Vila Llanars https://www.amazon.es/ECONOMIA-EN-CANVI-CLIMATIC-coleccion/dp/8418826126

 

 

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

El clima en lucha contra nosotros

Contra nosotros quiere decir contra todos los seres vivos que habitamos el Planeta Tierra. Pero más contra unos que contra otros porque ataca y hace más daño a los más débiles que no pueden defenderse, enferman más y mueren más pronto.

Y de débiles tenemos en todas las familias, en todos los grupos de amigos. Son los niños y los mayores que tienen el sistema inmunológico más delicado, las edades menos activas a las que el mercado tiene poco en cuenta y al parecer, el conjunto de la sociedad tampoco. El Cambio Climático está provocado principalmente por el uso de combustibles fósiles que aparte de aumentar la temperatura contamina mortalmente. Hoy, sea cual sea el día que usted lea este artículo, morirán 10 personas de forma prematura en el área de Barcelona, alrededor de veinte mil en el mundo ( cifras de la OMS ). Por el COVID murieron unas 60.000 personas en España y nos asustamos. La contaminación se lleva 44.000 cada año y no nos indignamos. Ni tampoco por quienes quedarán heridos de por vida como enfermos de las vías respiratorias principalmente niños y mayores con sistemas inmunológicos débiles que son más susceptibles a las olas de calor y enfermedades asociadas.

Hay un segundo grupo de afectados y amenazados especialmente que son las clases más desfavorecidas económicamente con menos acceso a sistemas de atención médica que tampoco pueden llevar a cabo inversiones para resistir los calores extremos reformando sus hogares poco aislados, adquiriendo nuevos productos tecnológicos y gastos corrientes elevados que no todo el mundo puede permitirse para protegerse de las elevadas temperaturas. Y no es que éstas provoquen algunas molestias ligeras sino que influyen decisivamente en la convivencia, en angustias e insomnios que acaban también deteriorando el estado general de la salud.

Hay un tercer grupo de seres vivos que no pueden quejarse ni defenderse: los vegetales y los demás animales. Aparentemente los defendemos con leyes llamadas de protección de animales y ecosistemas pero la principal protección que deberíamos procurarles es la del clima extremo que les provoca enfermedades hasta ahora insospechadas y la inadaptación al medio en que viven. Los ecosistemas se ven afectados por el aumento de las temperaturas, lo que resulta en la pérdida de hábitats naturales y la extinción de especies. Cada día, se pierden más de 150 especies, cada año entre 18.000 y 55.000 especies se convierten en extintas.

El cambio climático amenaza finalmente la economía. Los desastres naturales relacionados con el clima, como inundaciones y sequías extremas, causan daños a infraestructuras, agricultura e industria. Y particularmente al turismo que representa el 12% del PIB de Cataluña. El estudio de la Universidad alemana de Kiel sobre los sitios Patrimonio de la Humanidad amenazados por el cambio climático menciona que 47 de los 49 lugares analizados sufrirán impactos graves por inundaciones o erosión o por ambos factores. Entre ellos está el conjunto de Tarraco en nuestro país.

Y todavía hay gente que pide proteger la estética del paisaje cuando se quiere implantar energía renovable que es la manera más efectiva de lucha contra el cambio climático. Olvidan de forma insensata los problemas que ocasiona el nuevo clima y, de paso, sirven a los intereses de los monopolios y oligopolios que combaten en sentido contrario.

Antonio Guterres, secretario General de la ONU hace pocas semanas ante los principales dirigentes del mundo criticaba la falta de progreso en la reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero y decía: ” La Humanidad ha abierto las puertas del infierno. Este espantoso calor está teniendo efectos terroríficos. Angustiados agricultores ven cómo se pierden sus cosechas por las inundaciones, temperaturas sofocantes provocan enfermedades y miles de personas huyen espantadas de los históricos y furiosos incendios. La acción climática no está a la altura de la magnitud del desafío”.

El clima está en lucha contra nosotros. En realidad, sin embargo, detrás de él se camuflan agentes muy potentes. Son estos quienes han provocado las temperaturas extremas y se resisten a abandonar el sistema económico y energético antiguos. El tiempo es un factor crítico pero todavía podemos actuar para proteger a las generaciones futuras. Está en nuestras manos decantar la batalla.

( traducción del original catalán )

Publicat dins de General | Feu un comentari

El clima en lluita contra nosaltres

Contra nosaltres vol dir contra tots els éssers vius que habitem el Planeta Terra. Però més contra uns que contra altres perquè ataca i fa més mal als més febles que no poden defensar-se, emmalalteixen més i moren més aviat.

I de febles en tenim a totes les famílies, a totes les colles d’amics. Són els infants i els més grans que tenen el sistema immunològic més delicat, les edats menys actives  a qui el mercat té poc en compte i pel que sembla, el conjunt de la societat tampoc. El Canvi Climàtic està provocat principalment per l’ús de combustibles fòssils que a banda d’augmentar la temperatura contamina mortalment. Avui, sigui quin sigui el dia que vostè llegirà aquest article, moriran 10 persones de forma prematura a l’àrea de Barcelona, al voltant de vint-mil al món ( xifres de la OMS ). Pel COVID van morir unes 60.000 persones a Espanya i ens vam esgarrifar. La contaminació se n’emporta 44.000 cada any i no ens indignem. Ni tampoc pels qui quedaran ferits de per vida com a malalts de les vies respiratòries principalment nens i més grans amb sistemes immunològics debilitats que són més susceptibles a les ones de calor i malalties associades.

HI ha un segon grup d’afectats i amenaçats especialment que són les classes més desfavorides econòmicament amb menys accés a sistemes d’atenció mèdica que tampoc no poden dur a terme inversions per resistir les calors extremes reformant les seves llars poc aïllades, adquirint nous productes tecnològics i despeses corrents elevades que no tothom es pot permetre per protegir-se de les elevades temperatures. I no és que aquestes provoquin algunes molèsties lleugeres sinó que influeixen decisivament en la convivència, en angoixes i insomnis que acaben també deteriorant l’estat general de la salut.

HI ha un tercer grup d’éssers vius que no es poden queixar ni defensar-se: els vegetals i els altres animals. Aparentment els defensem amb lleis anomenades de protecció d’animals i ecosistemes però la principal protecció que els hauríem de procurar és la del clima extrem que els provoca malalties fins ara insospitades i la inadaptació al medi en què viuen. Els ecosistemes es veuen afectats per l’augment de les temperatures, la qual cosa resulta en la pèrdua d’hàbitats naturals i l’extinció d’espècies. Cada dia, es perden més de 150 espècies, cada any entre 18.000 i 55.000 espècies es converteixen en extintes.

El canvi climàtic amenaça finalment l’economia. Els desastres naturals relacionats amb el clima, com inundacions i sequeres extremes, causen danys a infraestructures, agricultura i indústria. I particularment  al turisme que representa el 12% del PIB a Catalunya. L’estudi de la Universitat alemanya de Kiel sobre els llocs Patrimoni de la Humanitat amenaçats pel canvi climàtic esmenta que 47 dels 49 llocs analitzats sofriran impactes greus per inundacions o erosió o per ambdós factors. Entre ells hi ha  el conjunt de Tarraco a casa nostra.

I encara hi ha gent que demana protegir l’estètica del paisatge quan es vol implantar energia renovable que és la manera més efectiva per lluitar contra el canvi climàtic. Obliden de forma insensata els problemes que ocasiona el nou clima i, de pas, serveixen els interessos dels monopolis i oligopolis que lluiten en sentit contrari.

Antonio Guterres, secretari General de l’ONU fa poques setmanes davant els principals dirigents del món criticava la manca de progrés en la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i deia: “ La Humanitat ha obert les portes de l’infern. Aquesta espantosa calor està tenint efectes terrorífics. Angoixats agricultors veuen com es perden les seves collites per les inundacions, temperatures sufocants provoquen malalties i milers de persones fugen espantades dels històrics i furiosos incendis. L’acció climàtica no és a l’alçada de la magnitud del desafiament”.

El clima està en lluita contra nosaltres. En realitat, però, darrera d’ell es camuflen agents molt potents. Són aquests els qui han provocat les temperatures extremes i es resisteixen a abandonar el sistema econòmic i energètic antics. El temps és un factor crític però encara podem actuar per protegir les generacions futures. Està en les nostres mans decantar la batalla.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Descarbonizar las Tierras del Ebro

DESCARBONIZAR HOY, CUIDAR EL MAÑANA - Vulcanic

 

Los nuevos récords de calor de este verano han sido una prueba más del camino que llevamos hacia el desastre si no ponemos remedio. Sí, este verano ha sido el más fresco de los próximos. Estamos en situación de emergencia. Ya no sirven cuidados paliativos sino acciones radicales: cambios de modelo de consumo, reducción y ahorro energético y sustitución de los combustibles fósiles por energías renovables.

 

No actuamos lo suficiente para que todavía no nos quememos. Es lo del síndrome de la rana hervida que se utiliza para explicar cuando no actuamos ante un problema que empeora progresivamente: Si colocamos a una rana en agua hirviendo, saltará; pero si la ponemos en agua tibia y se calienta lentamente al fuego, no percibirá el peligro y se cocerá hasta la muerte.

 

Debemos actuar en todo el mundo para conseguir unas emisiones cero, es decir, sin consumo de energías fósiles (petróleo y gas) y en todos los sectores sin excepción. En el Planeta y por tanto también en las Terres de l’Ebre debemos dejar de emitir gases de efecto invernadero. Y esto no es imposible sino obligatorio, es un imperativo moral que debemos a los actuales niños y jóvenes y a las próximas generaciones. Debemos ser unos buenos antepasados y dejar un mundo en el que se pueda vivir.

 

Hay que poner negro sobre blanco las acciones que debemos llevar a cabo para descarbonizar nuestras tierras. No es difícil pero es un estudio laborioso. Y hay que empezar porque necesitamos una hoja de ruta de lo que hay que hacer. No podemos dar palos de ciego o creer que poniendo cuatro paneles en los tejados tendremos suficiente. Hay que planificar, detallar, temporalizar, saber de cuánto estamos hablando y de dónde lo sacaremos.

 

Hay pocos estudios al respecto. El Colegio de Ingenieros industriales de Cataluña habla de 230.000 millones. En las últimas elecciones calculé los millones que habrá que invertir hasta 2050 en algunos municipios y me salieron 48.000 en Barcelona, 2.000 en Tarragona, 350 en Valls; 50 en Flix, 12 en La Fatarella. Si lo hacemos antes, mejor.

 

Es necesario captar inversiones y decidir qué papel deben tener las administraciones para preservar mejor el interés público y el beneficio para los ciudadanos.

 

Y en las Terres de l’Ebre deberíamos aspirar a más inversiones: en primer lugar las que se pueden derivar del hecho de disponer de energía km0 y por tanto más barata que puede atraer otras actividades económicas. Pero también otras del propio sector energético renovable: energía solar, eólica pero también quisiera referirme al gran proyecto energético de hidráulica de bombeo en Ribarroja-Flix-Ascó-La Fatarella que empieza a madurar y deberíamos impulsarlo más porque puede significar durante diez años muchos puestos de trabajo, nuevas posibilidades de actividad económica asociada y, si sabemos negociar bien, muchos Kwh de energía eléctrica barata para atraer otras inversiones.

 

Los nuevos fondos provenientes del llamado impuesto nuclear pueden ayudar. Sería necesaria la voluntad de actuar conjuntamente superando los lógicos localismos que a veces impiden acciones de envergadura. Seamos optimistas y pongámonos al trabajo

Publicat dins de General | Feu un comentari

Descarbonitzar les Terres de l’Ebre

DESCARBONIZAR HOY, CUIDAR EL MAÑANA - Vulcanic

Els nous récords de calor d’aquest estiu han estat una prova més del camí que portem cap al desastre si no hi posem remei. Sí, aquest estiu ha estat el més fresc dels propers. Som en situació d’emergència. Ja no serveixen cures pal·liatives sinó accions radicals: canvis de model de consum, reducció i estalvi energètic i substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

No actuem prou perquè encara no ens cremem. És allò de la síndrome de la granota bullida que es fa servir per explicar quan no  actuem davant d’un problema que empitjora progressivament: Si una granota es posa en aigua bullint, saltarà; però si podem la granota en aigua tèbia i s’escalfa lentament al foc, no percebrà el perill i es courà fins a la mort.

Hem d’actuar a tot el món per aconseguir unes emissions zero, és a dir, sense consum d’energies fòssils (petroli i gas) en tots els sectors sense excepció. Al Planeta i per tant també a les Terres de l’Ebre hem de deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle. I això no és impossible sinó obligatori, és un imperatiu moral que devem als actuals infants i joves i a les properes generacions. Hem de ser uns bons avantpassats i deixar un món on es pugui viure.

CaI doncs posar negre sobre blanc les accions que hem de dur a terme per descarbonitzar les nostres Terres. No és difícil però és un estudi laboriós. I cal posar-s’hi  perquè ens cal un full de ruta d’allò que cal fer. No podem donar pals de cec o creure que posant quatre panells a les teulades en tindrem prou. Cal planificar,  detallar,  temporalitzar, saber de quant estem parlant i d’on ho traurem.

Hi ha pocs estudis sobre això. El Col·legi d’Enginyers industrials de Catalunya parla de 230.000 milions. A les darreres eleccions vaig calcular els milions que caldrà invertir fins al 2050 a alguns municipis i em van sortir  48.000 a Barcelona, 2.000 a Tarragona, 350 a Valls; 50 a Flix, 12 a la Fatarella. Si ho fem abans, millor.

Cal captar inversions i decidir quin paper han de tenir les administracions per preservar millor l’interès públic i el benefici per als ciutadans.

I a les Terres de l’Ebre hauríem d’aspirar a més inversions: en primer lloc les que es poden derivar del fet de disposar d’energia km0 i per tant més barata que pot atreure altres activitats econòmiques. Però també altres del propi sector energètic renovable: energia solar, eòlica però també em voldria referir al gran projecte energètic d’hidràulica de bombeig  a Riba-roja-Flix-Ascó- La Fatarella que comença a  madurar i l’hauríem d’impulsar més perquè pot significar durant deu anys molts llocs de treball, noves possibilitats d’activitat econòmica associada i, si  sabem negociar-ho bé, molts Kwh d’energia elèctrica barata per atreure altres inversions.

Els nous fons  provinents de l’anomenat impost nuclear poden ajudar. Caldria voluntat d’actuar conjuntament superant els lògics localismes que de vegades impedeixen accions  d’envergadura. Siguem optimistes i posem-nos a la feina

Publicat dins de General | Feu un comentari

Als 50 anys de la mort de Pau Casals , discurs de l’ex-President José Montilla

Nueva web de la Fundación y el Museo Pau Casals - Fundació Pau Casals

Pare Abad,

President Aragonès

Dr. Jordi Cassasas

Dr. Jaume Carbonell

Presidents 

(autoritats locals)

Molt apreciat pare Abad, president de la Generalitat, president de la Universitat Catalana d’Estiu, presidents, … Dr. Carbonell,  ….

Vull sumar-me als agraïments a la Universitat Catalana d’Estiu per la iniciativa d’organitzar aquest acte de record i reconeixement de la figura de Pau Casals a poques setmanes del cinquantenari de la seva mort, ocorreguda el 22 d’octubre de 1973 a San Juan de Puerto Rico.

Li agraeixo, Dr. Cassasas , la seva amable invitació.

És un fet rellevant que avui ens trobem aquí, a Sant Miquel de Cuixà, el president de la Generalitat, Molt Honorable Sr. Pere Aragonès i els qui hem tingut l’honor de precedir-lo en aquesta responsabilitat, aplegats a l’entorn de la figura de Pau Casals.

Representem, tots nosaltres, l’expressió d’una societat plural i diversa que aspira a exercir el seu autogovern com una via per a millorar el benestar de tots els homes i les dones que la formem.

Els qui hem tingut la responsabilitat de governar Catalunya, i la persona que avui assumeix aquest paper, hem treballat (amb tots els nostres errors i encerts) per fer de Catalunya un país més just, més pròsper i més unit al voltant dels valors universals que van constituir també els anhels de Pau Casals: democràcia, justícia social, pau i fraternitat entre els pobles.

És molt el que ens uneix en el reconeixement a Pau Casals. No hi ha dubte que és un dels noms més universals de la cultura catalana. Ens ho ha explicat molt bé el Dr. Carbonell i jo, que no sóc historiador ni musicòleg, no hi tinc res a afegir, més enllà de posar de manifest els accents de la trajectòria de Casals, més polítics que historiogràfics, que em resulten més suggerents:

Intèrpret, director d’orquestra, compositor i mestre, va ser un gran artista de referència internacional de la música del segle XX. Va ser allò que avui en diríem un artista del món global, però que mai no va ni oblidar ni de deixar de fer present la seva condició de ciutadà de Catalunya.

Efectivament, va ser un home de món, però no va perdre mai les seves arrels. Va ser un defensor de Catalunya en els moments més difícils, doncs considerava que la cultura i la diversitat cultural eren la més gran expressió de riquesa de la humanitat. Alhora sentia una relació fraternal amb Espanya.

Pau Casals va viure intensament els tràgics esdeveniments del segle XX davant dels quals no va mantenir una actitud neutral o contemplativa. De fet, van marcar la seva trajectòria no només professional sinó també ciutadana:

  • La fractura, la divisió i l’odi viscuts als anys 30; l’esperança de la II República Espanyola; el cop d’Estat militar contra les institucions democràtiques; la guerra civil i, després la llarga dictadura del General Franco.
  • L’exili a partir de L’any 1939 aquí, a Prada de Conflent, des d’on es dedicà a ajudar els milers de refugiats republicans espanyols, molts d’ells als camps de concentració del Sud de França. Ho feia personalment amb els seus recursos, i també ho va fer amb la participació d’institucions internacionals com S. Aid for Spanish Refugees, de Nova York. En paral·lel es va convertir en un dels ambaixadors culturals de la II República Espanyola i amb la seva música defensà en molts països el valor de la democràcia.
  • La profunda decepció que li va produir l’actitud dels governs de les democràcies europees que primer van trobar en la doctrina de la no intervenció el pretext per deixar de banda l’Espanya i la Catalunya democràtiques i que després, acabada la guerra mundial van oblidar la nostra causa i fins i tot van legitimar la dictadura franquista i la llarga nit que es va imposar a casa nostra.

I és que Pau Casals havia nascut, recordem-ho, en plena Guerra Carlina. Va viure també el desastre de la I Guerra Mundial, la Guerra civil espanyola, i la II Guerra Mundial. Per a ell, la guerra era la pitjor expressió del que podien fer les persones, en contraposició a la música, que era el llenguatge universal de la concòrdia.

Després de la victòria aliada de la II Guerra Mundial de l’any 1945, va decidir protestar amb el seu silenci. No comprenia com els aliats reconeixien el règim dictatorial de Franco. Per aquesta raó, l’any 1946 va pronunciar un discurs a la BBC en el que va dir que no tornaria a tocar en els països aliats fins que no retornés la democràcia a Espanya.

Tanmateix la creixent tensió entre la URSS i els USA, polaritzant el món en el marc de la guerra freda, el va preocupar molt i va fer canviar la seva actitud de no tocar més als països aliats. Estava molt atemorit per la possibilitat d’una nova conflagració mundial amb armes nuclears. I en va fer d’això una nova causa, desenvolupant un gran activisme cívic en defensa del retorn de la democràcia a Espanya i alhora per l’impuls d’una nova governança mundial a través de la ONU en un món sense fronteres i en pau. Per aquesta raó, Pau Casals va ser reconegut com una personalitat de referència internacional en la defensa de la pau i els drets de les persones. Per això va ser convidat en quatre ocasions a les Nacions Unides: 1958, 1963, 1971 i l’any 1973, com ens ha explicat el Dr. Carbonell.

Hem tingut ocasió d’escoltar el magnífic i conegut discurs de 1971 “I am a Catalan” amb la famosa referència a la institució de Pau i Treva tan adequada al fet de trobar-nos a l’abadia de Cuixà.

Vull fer referència també al que va pronunciar anys abans, l’any 1958, molt expressiu del seu tarannà i dels seus compromisos. Hi ha un paràgraf que diu així:

 “La confusió i el temor han envaït el món sencer. El nacionalisme mal concebut, el fanatisme, els dogmes polítics i la manca de llibertat i de justícia encoratgen la desconfiança i l’hostilitat que agreugen cada dia més el risc que correm, però tot i així tots els éssers humans desitgen la pau”

Per últim, i com a colofó dels meus accents sobre la trajectòria de Pau Casals, vull destacar que essent, certament, un músic d’alt nivell, mai no va deixar de banda ni la música popular i tradicional ni la passió per fer de la seva una feina pedagògica, divulgativa.

Hi ha, en aquest aspecte, una etapa especialment singular de la seva activitat i del seu compromís cívic. Quan es va instal·lar a Barcelona l’any 1919,  tornat de la seva estada a Nova York, Casals va treballar per impulsar el nivell simfònic de la ciutat però alhora va treballar per fer arribar la música, que per a ell era un vehicle de cohesió i d’emancipació social, als sectors populars que n’eren aliens. És així que, amb la implicació de joves com Rafael Campalans i d’altres persones vinculades a l’Ateneu Politècnic, va impulsar l’Associació Obrera de Concerts, que va tenir un èxit extraordinari fent arribar els concerts a les persones més humils: els obrers i obreres de les fàbriques, els pagesos i camperols, els estibadors del port…

Podem així entreveure que no creia possible separar la música de la vida i per això la seva carrera artística va ser una expressió de compromís i defensa de la pau, la democràcia, els drets i la dignitat de les persones. Fou, ho repeteixo, home de fortes conviccions morals i ètiques que van orientar, amb coherència, la seva trajectòria vital.

Aquesta actitud de coherència i rigor és el que el va dur a cancel·lar concerts, a descartar ofertes professionals i, fins i tot, a no retornar al país mentre no es produís la victòria de  la democràcia que ell anhelava. Malauradament la seva mort prematura no li va permetre tornar a casa amb tots els honors que li haurien reconegut els catalans i les catalanes de totes les condicions.

Pau Casals és, doncs, un motiu d’orgull per a tots nosaltres, mereixedor de respecte i de memòria.

Així com he parlat dels meus accents sobre la trajectòria professional i cívica de Pau Casals, també vull extreure’n la meva particular visió sobre el seu llegat. Deia al començament que els valors universals defensats amb convicció i coherència per Pau Casals al llarg de tants anys (democràcia, justícia social, pau i fraternitat entre els pobles), refermen les meves pròpies conviccions polítiques.

La política democràtica ha de servir per facilitar la convivència i per crear i protegir un codi de conducta que ens dona eines per a fer-la possible.

Sobre la base d’aquest codi, que s’alimenta de consensos i de pactes, les societats avancen protegint els drets, exigint el compliment dels deures i posant en marxa polítiques públiques que asseguren la cohesió social i cultural de la societat i, també, de la nació.

Al riscos i incerteses globals del món d’avui s’afegeix, en el nostre cas, un període de difícil governança. Vull reivindicar el valor del nostre sistema de democràcia parlamentària, que aquests dies ha demostrat la seva capacitat de construir acords.

Crec que això ofereix noves oportunitats i esperances, i és així com vull acabar aquesta breu intervenció.

Tinc l’esperança que els que creuen que només hi ha una manera d’entendre Espanya arribaran a comprendre o, si més no, a acceptar, que aquesta diversitat és un valor que cal protegir. No es pot construir una nació negant a una part de la seva ciutadania el seu dret a pertànyer-hi simplement perquè entén la seva identitat nacional d’una manera diferent.

L’Espanya pretesament homogènia, excloent i reclosa en els seus mites ha de donar pas a una Espanya fraternal, respectuosa de la diversitat dels pobles que la conformen i capaç de gestionar amb intel·ligència la seva pluralitat.

Tinc igualment l’esperança que siguem capaços d’abordar els problemes, que hi són, no des de la confrontació i la desqualificació, sinó des de l’exercici del diàleg, la negociació i el pacte. Entre nosaltres a Catalunya i amb la resta d’Espanya. Per fer possible la millora continuada del nostre autogovern.

Aquesta és la funció de la política. De la política útil, més enllà dels discursos abraonats, dels ultimàtums, de la desqualificació dels adversaris i de la simplificació dels problemes i de les solucions.

Aquest és, per a mi, el llegat de Pau Casals.

Moltes gràcies per la seva atenció

José Montilla

Publicat dins de General | Feu un comentari

La vigència de Joan Reventós

El meu admirat Toni Batista publica avui un article al Diari de Tarragona que reprodueixo al final titulat “ La renovada actualitat de Joan Reventós. El socialisme català que necessitarà Pedro Sánchez”. Acaba recordant la frase de Joan Reventós l’any 1988: ” fer que la convivència sigui possible ” escrita en una carta agraint a una família de Torredembarra que hagués deixat el seu local tant a Convergència uns anys abans com al PSC de forma altruista.

Ve molt a tomb  del que estem vivint aquests dies.  40 anys després d’aquella frase del Joan encara tenim pendent que la convivència sigui possible.  No és cap novetat,  fa segles que aquest mosaic que en aquest mosaic que és Espanya tenim pendent que la convivència sigui possible. I ho tenim pendent perquè n’hi ha que s’entesten que només hi hagi una Espanya única i uniforme  i volen imposar-la.

A mi ja no em cega cap  bandera ni  cap sigla encara que  no deixaré de defensar mai les que més em representen:  les de la Justícia social i d’una Espanya diversa.

El 18 de juny de 2006  era conseller de Governació i  quan sortia del Parlament  cap al Palau de la Generalitat per portar-li els resultats definitius a Pasqual Maragall em va trucar José Luis Rodríguez Zapatero llavors president.  Em va preguntar com havia anat i li vaig dir que malament Perquè aquell estatut – he  dit bé aquell – només  el va aprovar el 36% del catalans (menys del 50% de participació )  i que allò algun dia podria tenir conseqüències. De fet, en plena campanya i per una impugnació del PP i ERC – quina casualitat que es trobessin aquests dos partits en aquesta acció – ,  la Junta Electoral Central va prohibir, en una decisió sense precedents el foment exprés del vot per part de les Administracions.

El cas és que el PP  va presentar el darrer dia d’aquell estiu  un recurs d’inconstitucionalitat contra el preàmbul i contra 114 dels 223 articles d’aquell Estatut  i el Tribunal Constitucional el va retallar considerablement.  així que Catalunya és l’única comunitat autònoma d’Espanya que es regeix per un Estatut que no va aprovar la ciutadania.

I efectivament tal com vaig  dir-li José Luis Rodríguez Zapatero,  la cosa es va embolicar i encara ho està.  Jo sé que el que ahir es va expressar en la votació de la presidenta del Congrés  només és un esbós d’una possible solució  però fins que la dreta no vulgui  unes regles del joc que permetin  que,  amb paraules de Joan Reventós,  la convivència sigui possible, la solució no serà definitiva.

Li he donat mil voltes.  Fins i tot he pensat en un govern de gran coalició- Però això a Espanya i a Catalunya és anatema i perquè això fos possible sé també que haurien de canviar moltes coses. Entre altres, que la dreta assumís que és impossible una Espanya tancada, única i uniforme, que la seva força és la seva diversitat i que és l’única manera de conviure.

Mentrestant el que ahir va passar al Congreso de los Diputados  a mi em sembla molt millor que no pas l’alternativa i a la majoria d’espanyols representada pels vots dels diputats crec que també els representa més.  Encara tinc l’esperança que les posicions s’acostin i que la dreta reflexioni.  Ahir escoltant la portaveu del PP Cuca Gamarra un cop acabada la sessió  vaig pensar que  podem tenir esperança. La vaig veure prudent i mesurada.  Però potser és que sempre al final acabo sent optimista  i crec en  el desig de Joan Reventós  que la convivència sigui possible.

L’article de l’Antoni Batista

La renovada actualitat de Joan Reventós. El socialisme català que necessitarà Pedro Sánchez

Article d’Anotni Batista, Doctor en Ciències de la Informació i músic

Conseller en el primer govern Tarradellas, senador, diputat, president del Parlament i ambaixador a França, després d’una dura clandestinitat, detenció i presó, que va explicar al llibre ‘Amb un altre nom’

Per mantenir-se al poder, Pedro Sánchez necessitarà llegir i estudiar bé el llegat de Joan Reventós, aquell socialisme que venia de Rafael Campalans, amic del seu pare; aquell socialisme que va lluitar per l’amnistia i que defensava el dret d’autodeterminació de Catalunya. Els temps, sí, canvien a més nusos que la velocitat del vent de Bob Dylan, i tampoc a la història les segones parts no són bones. Però, si més no, aquell socialisme del MSC i el PSC-Congrés pot servir de jurisprudència política de cara a replantejar-se en clau actual aquelles dues reivindicacions que poden valer una legislatura.

El PSOE, com ERC, pels seus càrrecs institucionals a la República, van ser delmats després de la guerra. Trigarien anys a recuperar-se d’un memorial de greuges d’altíssim i dolorós cost humà. Però se’n van sortir, i a Catalunya el redreçament socialista passa inexcusablement per Joan Reventós Carner (1927-2004) i l’aixopluc privat esdevingut espai públic de tantes clandestinitats de les seves cases a Barcelona i el Vendrell, que em van portar a titular un capítol de la meva Memòria de la resistència antifranquista (Pagès Editors, 2021) «El socialisme acollidor de Joan Reventós».

Joan Reventós va ser professor de Dret i Economia, un intel·lectual amb una gran cultura, magnífic escriptor en prosa i en vers, peça clau de l’Editorial Ariel, amb un catàleg d’imprescindibles publicacions de pensament polític. De procedència culta i catalanista, va començar a lluitar contra la dictadura i per les llibertats polítiques, nacionals i socials i, ja en democràcia, va ser conseller en el primer govern Tarradellas, senador, diputat, president del Parlament i ambaixador a França.

L’espai més emblemàtic del socialisme acollidor d’en Reventós era la torre del carrer d’Anglí, 35, el seu domicili, separat del món urbà per una tanca invisible per la vegetació, als contraforts del Tibidabo, i també la casa pairal Can Galofre, al començament del carrer Nou del Vendrell, on guardava la documentació de la clandestinitat, que va cedir a la Fundació Campalans. L’aixopluc d’en Reventós, pel seu tarannà de parlar amb tothom, va ser molt important en l’articulació dels consensos que arrodonirien l’Assemblea de Catalunya, sí, la que el 1971 reivindicava amnistia i autodeterminació. El seu protagonisme era tal que la policia li va endossar un infiltrat, tema aquest també molt actual. El van detenir i empresonar, ho va explicar al llibre Amb un altre nom (Edicions 62, 1984).

A la fitxa que vaig exhumar dels arxius de la Via Laietana, ja li feien constar una mà de ‘delictes’: «Uno de los ayudantes de Historia del Derecho: Juan Reventós Carner; detenido, procesado, encarcelado…, por incidentes estudiantiles hace 7 u 8 años. Hoy [1966, atestat de la Caputxinada] sigue siendo profesor ayudante en dicha Cátedra; tomando parte muy activa en ‘asesoramiento’ y ‘dirección’ de disturbios». Després d’una reunió de la direcció de l’Assemblea al Vendrell, que va servir per apuntalar-ne els fonaments, dicten ordres de seguiment i vigilància dels seus domicilis i despatxos, amb intervenció dels telèfons.

Els seus vincles vendrellencs venien d’antics llinatges; el seu avi, Jaume Carner Romeu, va ser dirigent de la Lliga, diputat a Corts i ministre de la República, i la seva dona, Josepa Maria Rovira Ribas, també va néixer al Vendrell, a la plaça Nova. Estiuejaven a la platja de Sant Salvador –la família hi continua estiuejant–, on se li va fer un gran homenatge arran de la concessió a títol pòstum de la Medalla d’Or de la Generalitat, amb els castellers tan arrelats a la capital del Baix Penedès i tan apreciats per ell. Més enllà de l’anècdota, potser és una categoria que avui el passeig marítim de Sant Salvador porti el nom de Joan Reventós i el de Torredembarra, el de Rafael Campalans, que hi estiuejava i hi va morir. Els dos socialistes que van entendre els drets nacionals de Catalunya que esmento al principi d’aquest article que acaba aquí, tot just on comença l’actualitat que els haurà de menester.

Antonio Sonsona conserva amb tot l’afecte la carta que Joan Reventós, com a president del PSC, els va escriure a ell i la seva germana Maria Teresa agraint-los que els hi cedissin l’antiga impremta del seu pare, al bell mig de Torredembarra, com a local de la campanya a les eleccions autonòmiques de 1988. Quan li van preguntar què li devien, va dir que no res, que si en una altra contesa tampoc no havien cobrat a Convergència, no els hi haurien de cobrar pas als socialistes. «Persones com vostès –concloïa Reventós–, amb aquesta mena de comportament, són les que fan possible que a la nostra societat la nostra convivència sigui possible».

Sí, que la nostra convivència sigui possible, també el llegat Reventós.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Emigrants ebrencs

Emigració a Espanya Anys 60 | Espanya, un país d'emigrants.

 

Veig amb disgust com han penetrat en una part de la nostra societat actituds de recels, desconfiances i odi cap a la gent que viu entre nosaltres que prové d’altres països.

Però als anys 50 i 60 del segle passat,  milers d’ebrencs es van veure obligats a buscar oportunitats de treball a l’estranger a causa de les difícils condicions econòmiques de l’època. A Flix ho vaig viure a la meva família: dues germanes del meu pare van marxar a l’Argentina, un cosí germà seu a Alemanya on també va marxar un germà de la meva mare.

Les xifres exactes de quants ebrencs van emigrar poden variar segons les fonts, però van ser milers que van deixar-nos; alguns ja no van tornar més i van arrelar lluny principalment a Europa Occidental i Amèrica. Aquella emigració va tenir impactes significatius que encara perduren a les nostres terres: econòmics,  culturals  però sobretot emocionals en uns anys en què les comunicacions eren molt complicades, parlar per telèfon era un luxe.

Recordo les cartes  escrites en paper fi perquè no pesessin i els segells no fossin cars que ens arribaven d’Argentina. A l’hora del sopar eren llegides pel meu pare i escoltades per tota la família amb un silenci absolut.

Quan venia d’Alemanya el germà de la meva mare als nebots ens  portava alguna joguina de tecnologia avançada que aquí no coneixíem. Recordo en una ocasió que mentre jugava amb una d’elles vaig sentir com explicava que la vida allà no era de color rosa, que li encomanaven la feina que no volien fer els alemanys, que l’idioma era una gran dificultat i que no se sentia ben tractat.

Algun dia caldrà fer algun estudi seriós d’aquells herois aventurers i dedicar-los algun carrer als nostres pobles per honorar la seva memòria. Potser llavors trobarem sentit al poema de Bertol Brecht “Preguntes sobre un obrer que llegeix”:

…I Babilònia, destruïda tantes vegades, qui la va tornar a construir ? // La Gran Roma és plena d’arcs de triomf. Qui els va erigir?//El jove Alexandre va conquerir  l’Índia. Ell sol?// Cèsar va derrotar els gals. No portava ni tan sols cuiner?//….

Aquests dies he sentit com els partits d’extrema dreta han utilitzat la immigració com un argument electoral propagant recels i odi. Una part de la nostra societat ha compartit aquests arguments de considerar inferior l’emigrant i fins i tot culpar-lo de bona part dels nostres mals. Però he parlat també amb empresaris que demanen que les autoritats agilitin els papers perquè no troben xofers perquè ens portin el que necessitem o treballadors per recollir la fruita.

Mandela va dir que la societat s’havia de construir usant fins al darrer maó disponible sense menysprear-ne cap però alguns encara no han après que el color de la pell està determinat únicament per la quantitat i tipus de pigment anomenat melanina i que només que haguessin nascut uns kms més al sud tindrien el mateix rebuig que ells ara professen. Llavors serien emigrants com els nostres ebrencs dels anys 50 i 60.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Una mirada ebrenca a l’energia (renovable)

Publicat a l’Ebre Digital l’1 de juliol de 2023 https://ebredigital.cat/2023/07/01/una-mirada-ebrenca-a-lenergia-renovable/

Aclareixo renovable perquè no hi hagi dubte que nomes parlo –ja només podem parlar– d’energia renovable; és a dir, la que no s’esgota, no genera residus, ni contamina, ni és perillosa.

Les formes més conegudes i capaces de generar energia de forma massiva són la que aprofitem del sol, del vent i de l’aigua. Les de tota la vida fins que van arribar carbó i petroli. Recordo com a Flix els meus avis reservaven un tros d’una finca per sembrar ordi pel matxo i la mula. Eren els nostres tractors i l’ordi la nostra energia juntament amb la fusta que trèiem també del camp.

Va arribar el petroli i vàrem traslladar a Aràbia i a Algèria aquells trossos de terra i encara els tenim allà. Però vam fer un negoci dubtós perquè allò ha comportat guerres, altes temperatures i contaminació que afecten la vida i la salut dels éssers vius.

“El PROENCAT 2050 diu que hem de destinar un 2’5% del territori -80.000 hectàrees- a generar energia renovable, i estalviar el 30% de la que consumim ara”

Hem de tornar, doncs, a produir la nostra energia inesgotable i neta. A les Terres de l’Ebre tenim moltes possibilitats de generar la que consumim aquí o lluny la que gasten els vaixells i avions que ens duen els productes que consumim, els hospitals on anem, els mitjans de transport que ens permeten viatjar o la que il·lumina els grans centres d’espectacles o esportius.

El PROENCAT2050 que ha aprovat el Govern català diu que s’ha d’acomplir la Llei de Canvi Climàtic de 2017 i tenir un sistema energètic 100% renovable. I aquesta ha de ser un 75% electricitat (ara només un 25%) i la resta han de ser gasos i líquids també renovables.

També diu que per això hem de destinar un 2’5 % del territori -80.000 hectàrees- a la generació d’aquesta energia. Finalment fixa que haurem d’estalviar un 30 % de l’energia que consumim ara.

La producció d’energia renovable a les Terres de l’Ebre pot empoderar la ciutadania. A Alemanya el 45 % de l’energia renovable està en mans de les comunitats locals, cooperatives, comunitats energètiques, petites empreses i famílies. Aquest hauria de ser un objectiu i una de les destinacions dels fons provinents de l’impost nuclear o d’altres subvencions. El sol, el vent i l’aigua són de tots i els consumidors es poden convertir en “prosumidors” (productors i consumidors).

Però també hauríem de procurar que la generació d’energia renovable anés lligada a nous projectes per revitalitzar el nostre teixit econòmic. Aquí els ajuntaments poden jugar un paper important però també els Consells Comarcals en projectes d’abast supramunicipal.

Finalment, crec que a les Terres de l’Ebre hauríem de començar a plantejar els preus de l’energia per nodes; és a dir, l’energia hauria de ser més barata on es produeix com ja fan en els països nòrdics i en altres com Austràlia o alguns estats americans. Té lògica per reconeixement territorial, per obrir oportunitats de noves implantacions productives i perquè l’energia Km0 no requereix costos de transport.

 

Una mirada ebrense a la energía (renovable)

Aclaro renovable porque no cabe duda de que sólo hablo –ya sólo podemos hablar– de energía renovable; es decir, la que no se agota, no genera residuos, ni contamina ni es peligrosa.

Las formas más conocidas y capaces de generar energía de forma masiva son las que aprovechamos del sol, el viento y el agua. Las de toda la vida hasta que llegaron carbón y petróleo. Recuerdo cómo en Flix mis abuelos reservaban un pedazo de una finca para sembrar cebada para los mulos. Eran nuestros tractores y la cebada nuestra energía junto con la madera que sacamos también del campo.

Llegó el petróleo y trasladamos a Arabia y Argelia aquellos pedazos de tierra y todavía los tenemos allí. Pero hicimos un negocio dudoso porque esto ha comportado guerras, altas temperaturas y contaminación que afectan a la vida y la salud de los seres vivos.

Debemos, pues, volver a producir nuestra energía inagotable y limpia. En las Terres de l’Ebre tenemos muchas posibilidades de generar la que consumimos aquí o lejos ( la que gastan los barcos y aviones que nos traen los productos que consumimos, los hospitales donde vamos, los medios de transporte que nos permiten viajar o la que ilumina los grandes centros de espectáculos o deportivos).

El PROENCAT2050 que ha aprobado el Gobierno catalán dice que debe cumplirse la Ley de Cambio Climático de 2017 y tener un sistema energético 100% renovable. Y ésta debe ser un 75% electricidad (ahora sólo un 25%) y el resto deben ser gases y líquidos también renovables.

También dice que para ello debemos destinar un 2,5% del territorio -80.000 hectáreas- a la generación de esta energía. Finalmente fija que deberemos ahorrar un 30% de la energía que consumimos ahora.

La producción de energía renovable en las Terres de l’Ebre puede empoderar a la ciudadanía. En Alemania el 45% de la energía renovable está en manos de las comunidades locales, cooperativas, comunidades energéticas, pequeñas empresas y familias. Éste debería ser un objetivo y uno de los destinos de los fondos provenientes del impuesto nuclear o de otras subvenciones. El sol, el viento y el agua son de todos y los consumidores pueden convertirse en “prosumidores” (productores y consumidores).

Pero también deberíamos procurar que la generación de energía renovable estuviera ligada a nuevos proyectos para revitalizar nuestro tejido económico. Aquí los ayuntamientos pueden jugar un papel importante, pero también los Consejos Comarcales en proyectos de alcance supramunicipal.

Por último, creo que en las Terres de l’Ebre deberíamos empezar a plantear los precios de la energía por nodos; es decir, la energía debería ser más barata donde se produce como hacen en los países nórdicos y en otros como Australia o algunos estados americanos. Tiene lógica por reconocimiento territorial, por abrir oportunidades de nuevas implantaciones productivas y porque la energía Km0 no requiere costes de transporte.

Publicat dins de General | Feu un comentari

¿ Por qué más energía renovable ?

 

En este primer semestre del año se ha producido algo nuevo en el contexto energético español y es que sobre todo en los meses de temperaturas moderadas ha habido momentos en que la producción de energía renovable era tal que se han tenido que parar plantas solares y eólicas y, como consecuencia, los precios han caído hasta cero euros en algunas horas puntuales.

No lo habríamos creído hace unos meses cuando cerramos el 2022 con una media de 204 € el Mwh (a 119 € el 2021). El Gobierno español reaccionó reduciendo el precio del gas con grandes aspavientos por parte de la derecha pero finalmente lo acabó bendiciendo Bruselas. Y a continuación estableció otras medidas efectivas como las rebajas del IVA y del impuesto de la electricidad, del impuesto a la producción de la energía eléctrica y la revisión de los cargos para 2023 que mantiene valores similares a los ya rebajados durante 2022.

De modo que llevamos un 2023 con unos precios medios sensiblemente inferiores que han llegado a los 73€ el Mwh en abril ya los 55€ en el mes de mayo que ya no están tan lejos de los 40€ de media en 2020.

Entre unas cosas y otras se producen reacciones en algunos sectores poco informados diciendo que prácticamente ya tenemos resuelto el problema, que los precios son similares a los previos a la crisis, que instalar energía renovable no sale rentable, que estamos en una burbuja, que cada vez la tecnología avanza más y nos va a salvar. En definitiva que no ocurre nada si vamos más despacio o incluso si nos detenemos durante un tiempo.

Ignoran los problemas de las altas temperaturas y la contaminación que afectan a la vida y la salud de los seres vivos. Recordémoslo: 20.000 personas mueren prematuramente cada año en España, 4.000 en el área de Barcelona, 8 millones en el mundo. Aparte, existen enfermedades más frecuentes o nuevas de todos los seres vivos del Planeta y cada vez más especies en peligro de extinción. Sólo una parte de los seres humanos, los más fuertes, se defienden cómo pueden ayudarse por los avances sanitarios. Pero es menor la calidad y esperanza de vida de niños, ancianos o con vulnerabilidades de salud.

Por tanto debemos descarbonizar, es decir dejar de consumir combustibles fósiles para detener esta vorágine infernal que aumenta el CO2 pero que produce otros gases más mortíferos como los óxidos de azufre y de nitrógeno,y partículas finas y compuestos orgánicos volátiles.

Por tanto, no, no podemos parar de instalar energía renovable. Y debemos hacerlo de forma masiva para desplazar urgentemente el uso de los combustibles fósiles. Es verdad que debemos consumir menos y que la tecnología nos ayudará. Pero esto ya lo tenemos contado y solo va a solucionar el 30 o 40% del problema.

El PROENCAT2050 de la Generalitat dice que en Cataluña es necesario instalar 12.000 MW renovables nuevos hasta el año 2030 y 58.400 MW hasta el año 2050 para lograr un sistema eléctrico totalmente descarbonizado. También dice que la descarbonización del sistema energético catalán requerirá la inversión de 84.361 millones de euros. Los cálculos del Colegio de Ingenieros industriales de Catalunya triplican esta cifra. Sean cuales sean las cifras, estamos hablando de cantidades muy importantes que es imposible que puedan asumir los presupuestos públicos. En Alemania, el 45% de las instalaciones de energía renovable están en manos de cooperativas de consumidores ahora ya llamados prosumidores, de pequeñas empresas o de particulares.

Se deben electrificar todos los consumos energéticos posibles hasta un 80% frente al 25% actual. Y el resto tendrán que ser también combustibles verdes principalmente para el transporte pesado de larga distancia, el aéreo y el marítimo. No, no podemos detenernos. Debemos evitar que se produzcan episodios de electricidad renovable excedente. Porque no sobra, en falta y mucha para empezar a desplazar combustibles fósiles. Y si esto no se produce es porque todavía hay muchos intereses porque seguimos quemando combustibles contaminantes, porque todavía no almacenamos energía en baterías o en hidrógeno verde o no transformamos otros productos como los residuos que son también fuente de energía.

El PROENCAT2050 dice que todo esto requiere la ocupación del 2,5% del territorio para usos energéticos. Son 80.000 hectáreas y es necesario asumirlo. Ahora estas hectáreas las tenemos ‘subcontratadas’ en Arabia, Argelia, Rusia y otros países. Esto nos ha traído muchos problemas, no sólo de salud sino también de guerras. Así que más vale que vayamos prescindiendo de ellos y hacernos la energía nosotros como hacían nuestros abuelos cuando destinaban terrenos de las fincas que cultivaban al alimento de los animales de tiro o terrenos de los bosques por la madera. Así que ahora devuelve la energía a Catalunya, podemos generarla nosotros y estaría bien que también fuera –totalmente o en parte– de nuestra propiedad.

Publicat dins de General | Feu un comentari