Això no, Antonio Balmon

Al PSC no sobra ningú. Falta més disposició a seguir un mateix camí i un mateix discurs però no sobra ningú. Falta més ganes de parlar de Catalunya i dels catalans perquè el PSC no és més que un instrument com ho són tots els partits.

Sobren – o són incomplerts – articles de gent del PSC que no parlen de les pitjors dependències com són la falta de feina, la pobresa, la de l’energia, la dels preus dels aliments, la de la desigualtat en accedir a l’educació obligatòria i universitària, la de la gent jove sense autonomia i la de la gent gran, la de la investigació i la de la seguretat – espionatges USA i terrorisme internacional inclosos, eh ? – , la de la crisi de la indústria i de la pagesia, la dels drets de les dones que van en regressió a cada crisi, la de l’ecologia o la crisi climàtica.

És a dir, de totes les dependències que alguns ens volen fer creure que no cal parlar-ne perquè ja els va bé, en són còmplices i les volen mantenir; o que altres de bona fe creuen que si un dia Catalunya és independent administrativament d’Espanya les tindrem solucionades mentre que nosaltres estem convençuts que ja ara en això que anomenen “el procés ” en lloc de reduir-se, s’estan augmentant i s’incrementaran encara més. És a dir, serem més dependents del que ens està fent el capitalisme que volia refundar Sarkozy el 2008, el govern d’Espanya del PP i el de CiU i ERC a Catalunya. Però a mi no m’enreden. Joan Fuster ja va substituir allò de Josep Pau Ballot al final de la seva gramàtica en català (1815) “puix parla en català Déu li’n do glòria” per allò més ajustat a la realitat “ puix parla en català vejam a veure què diu “

Per tant, avui al PSC no podem escriure cap article sense parlar d’aquestes dependències però tampoc no en podem fer cap sense defensar aferrissadament el dret a decidir del que som – o no ? – partidaris. Jo vaig ser el primer dirigent del PSC – llavors ho era – que el passat quatre de setembre de 2012 el va defensar als matins de TV3 i continuo pensant que és compatible i necessari defensar aquest principi amb la nostra opció federal; perquè no serem creïbles d’aquesta si no defensem primer aquell.

Sobren desqualificacions per totes bandes avui a Catalunya. Aquests darrers dies alguns – Montserrat Capdevila i un servidor especialment – hem patit de totes mides insults tan barroers que m’han fet recordar un dels millors versos de Dante a la Comèdia “ ed elli avea del cul fatto trombetta “ Si critiques a aquest Govern que patim avui a Catalunya ja ets sospitós, miserable i inútil, botifler i traïdor per un tweet en què li retreia la seva inoperància i passivitat i deia que es dedicava a organitzar la cadena. No sé si va ser afortunat el final del raonament, però aquest és un govern que ja porta tres anys i no pot exhibir més que minva en la qualitat i agilitat en la prestació dels serveis públics, frustració, empobriment dels catalans i divisió fins al punt que ja ni la nostra bandera és senyal d’unitat perquè si vols ser bon català has de lluir-ne una altra.

Alguns venen ara cridant quan els esperàvem en la creació de la primera escola catalana a Tarragona quan encara era viu el dictador, quan corríem sense ganes, quan fundàrem el primer sindicat de treballadors de l’ensenyament unitari de Catalunya, quan cantàvem als Orfeons i era una acció de catalanitat, quan posàvem diners a terminis per fundar publicacions en català o quan ens fèiem socis – i encara ho som – d’Omnium Cultural, sí , aquesta entitat que organitza la Via Catalana iniciativa que respecto profundament encara que no la comparteixi i encara que aquests dies alguns forassenyats s’hagin proposat enfrontar-m’hi maldestrament. Aquest Omnium del qual no em dóno de baixa perquè malgrat que ara s’ha convertit en una eina al servei del Govern, algun dia haurà de recuperar el seu esperit fundacional que continuarà essent necessari.

A mi tampoc no m’agrada darrerament la posició ni els articles massa parcials de la nostra realitat del company Quim Nadal, ni crec que faci cap favor al partit ni tan sols a aquells que ara l’aplaudeixen i fa quatre dies – i ara en privat estic segur que també – el denigraven. Però no li hem de dir que sobra. En Quim, com a bon deixeble de Jaume Vicenç Vives segur que subscriu la tesi que Vives desenvolupa a Notícia de Catalunya en el sentit que allò que queda, finalment, com a característiques més definitòries de la personalitat catalana són el seny traslladat del món rural a l’urbà i re-definit, la idea de pacte, d’origen feudal, però adaptada amb posterioritat a las circumstàncies polítiques, també com a compromís de solidaritat.

Tampoc no m’agraden les sortides de to, les aparicions a la premsa abans del debat intern ni les discrepàncies en públic – impròpies si ets a la direcció – amb Pere Navarro que va confegir una direcció plural i unitària que no es comporta com voldríem els afiliats i és necessari en qualsevol projecte col.lectiu. Un Pere Navarro que ha aconseguit en pocs mesos capgirar les relacions amb el PSOEi la seva visió d’Espanya. Que es rectifiqui, doncs, el que calgui però que no marxi ningú.

Molta gent ignora que Rafael Campalans, il.lustre socialista que dóna nom a la nostra Fundació, va provocar una escissió amb el PSOE per fundar la Unió Socialista de Catalunya deu anys abans de la seva mort –aquests dies fa vuitanta anys a Torredembarra – encara que aquell mateix any de 1933 volien tornar a restablir relacions amb el socialisme espanyol i no ho aconseguiren.

Per tant, no sobren, Antonio, companys al PSC. Falta, això sí que es recuperi l’esperit col.lectiu per sobre de l’afany de notorietat individual i que cadascú pensi que el PSC no és més que un instrument al servei dels catalans i les catalanes i que només a ells i elles ha de servir. Sobren articles com el teu que aparten i menystenen a qui treballa i lluita honestament per assolir el millor pels catalans i les catalanes.

Perquè ningú no té la veritat o, si tu vols, tothom en té una part. És massa el que ens juguem i quan hagi passat el 2014 i es vegi que no s’ha fet cap consulta perquè al pas que anem i que ens porta aquest govern no se’n farà cap, els catalans i les catalanes tindrem nous problemes afegits i noves dependències i crisis per resoldre. Llavors, tornant a la Comèdia – començament del cant VIII de l’infern – haurem de dir “ Io dico, seguitando… “. Joan Francesc Mira comenta en la fantàstica traducció de l’obra que Dante marca amb aquest vers un punt i apart. Fray Luís de León encara ho va fer més curt: “ Decíamos ayer “. Em temo que l’1 de gener de 2015 Catalunya haurà de fer un punt i a part i haurem d’arromangar-nos perquè ens necessitarà més que mai a tots i a totes per construir una nova Catalunya amb unes noves relacions amb Espanya, més lliure i solidària, amb més igualtat d’oportunitats per tothom i que contribueixi al progrés de la Humanitat.

Espero que ens hi trobem molts i moltes perquè, contràriament a allò que alguns venen, la tasca serà molt però que molt feixuga. Però, com sempre, apassionant.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Això no, Antonio Balmon

  1. Albert Bonet diu:

    Fa falta un espectre ampli de pensament i opinió. Per, pivotant sobre ells, anar ajustant l’esperit a l’acció. Però massa sovint s’ha prioritzat el seguidisme, potser
    mes còmode, però desarticulant. No sé si Dante ho subscriuria però ha estat pa per avui… tot i que el crostó fos la somiada presidència de la Generalitar.

  2. Benvolgut Xavier,

    Per molt que ho vulguis emmascarar, el 99% dels comentaris a la teva demagògica frase: “Mingú no es pregunta a la Catalunya anestesiada per què tantes morts a les platges?. Avui 2 morts més. i el govern? Ah! Prepara la cadena” no insultàven tot i que, evidentment en feien escarni.

    No et vas retractar (encara no ho fas ara) i encara vas voler-ho utilitzar com a demostració de no se quina conspiració judeomasònica que, sincerament, no s’aguanta per una raó molt senzilla: Dels prop de 4000 tuits que has fets públics, la gram majoria criticava el Govern i la seva linia d’actuació, i ningú t’ha dit gaire res ni t’ha estigmatitzat ni tot el que ens vols vendre.

    Un dia, però, et vas passar. I molt. I evidentment, a twitter en vam fer escarni. De la mateixa manera que se li feu escarni ahir a Sergio Ramos per felicitar l’equip de waterpolo després d’haver vist un partit en diferit.

    Fixa’t el nivell del teu discurs demagògic que el dia 25 et dedicàves a reenviar a tothom una entrada de l’ANC en la que s’anunciava que interior dissenyarien un pla de conscienciació “per l’estiu vinent”. Prova clara que el tema, per molt greu que fos, no tenia la urgència que volies fer creure, ja que la solució (si existeix) és a mig o llarg termini.

    • Benvolgut Eduard, gràcies en primer lloc pel teu comentari. No m’he retractat perquè no considero haver ofès a ningú. És evident que les limitacions del tweeter imnpedeixen explicar-se com un voldria i dóna lloc sovint a malentesos com crec que s’ha produit en aquesta ocasió. No demonitzo la Cadena ni molt menys. Pertanyo a Omnium Cultural que l’organitza i la valoro i la respecto encara que no la comparteixi.
      He trobat a faltar que ningú em digui que li preocupen els morts a les platges. Ben al contrari, em sap greu el to foteta de molts que han aprofitat el tema per dir que si li picava un mosquit – comentari real però en podria posar altres – el govern preparava la cadena. A Catalunya tenim molts problemes i el que esmentava jo n’és un i valdria la pena que no els banalitzéssim perquè estem fent un país petit i despreocupat de tot.
      Finalment, com que no m’agrada acabar les disputes dient ” doncs tu amb la teva raó i jo amb la meva “, accepto que deus tenir una part de raó – sigui aquesta petita o molt gran -.
      Salutacions i gràcies de nou

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>