Catalunya, tres anys sense decidir en energia

L’article 133.1 de l’Estatut de 2006 vigent, atorga a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia… “ (i) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les instal•lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal•lacions existents a Catalunya; (ii) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal•lacions corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal•lacions existents a Catalunya…”.

Tot i que el PP va recórrer la definició de “competències compartides”, la Sentència del Tribunal Constitucional del 2010 estableix que “ la Generalitat pot [en el marc que fixa l’Estat] establir politiques pròpies “. Per tant, calia desplegar i concretar per mitjà d’una llei les esmentades disposicions bàsiques. Però què s’ha fet de llavors ençà?.

El primer govern d’Artur Mas, després de dos anys de passivitat va aprovar cuita-corrents el 9/10/2012 en plena pre-campanya electoral el Pla d’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 sense haver-se vist al Parlament malgrat les continues demandes dels grups de l’oposició. Per a sorpresa general, un cop passades les eleccions, CiU i ERC acorden revisar-lo el 19 de desembre. Un Pla, doncs, que només va durar dos mesos i nou dies sense que a hores d’ara sapiguem res més. Catalunya deu ser l’únic país desenvolupat que no té Pla d’Energia amb les conseqüències negatives per a empreses, generació de llocs de treball i consumidors mentre altres com Holanda, Dinamarca, o Escòcia o Baden Wurtemberg , tenen ambiciosos plans de transició energètica cap a les energies renovables.

Portem, doncs, tres anys de passivitat governamental. Mentrestant han passat moltes coses però ni el Conseller Mena ni ara Felip Puig han fet res més que lamentar-se que no tenien competències mentre que Comunitats Autònomes amb menys competències han estimulat noves polítiques d’estalvi energètic i de producció de les poques renovables que el Govern del PP s’ha anat carregant amb les seves reformes. O presentaven recursos d’inconstitucionalitat – Andalusia, Canàries, Extremadura o Galícia governada pel PP – davant la invasió de les poques competències que tenen mentre el Govern català, amb molta més raó per fer-ho, deia que els seus serveis jurídics no ho veien clar. Com s’entén aquest servilisme respecte del govern d’Espanya del PP mentre que el propi govern de Galícia presentava recurs? Només ara, a principis d’estiu, el conseller Puig ha anunciat que estudiaran el darrer atac a les renovables del Govern del PP “només pel que fa a les competències de la Generalitat” però fins que no ho veiem al Registre del Constitucional no ens ho acabem de creure.

Perquè sempre les polítiques del PP que mantenen l’statu quo afavoridores dels combustibles fòssils i nuclears són les que ha defensat el Govern de CiU, ara amb la complicitat d’ERC.

El Govern de Catalunya ha renunciat a decidir en matèria d‘energia a Catalunya fent cas omís de resolucions del Parlament com les que el comminaven a aprofitar la biomassa, una de les renovables que encara és rendible per substituir instal.lacions de gasoil i gas reduint així a més, el risc d’incendis; donar suport al projecte Zèfir d’investigació d’eòlica marina a l’Ametlla de Mar i Tarragona que sembla perdut definitivament; elaborar un Pla per les comarques amb centrals nuclears preveient la seva substitució quan acabi la seva vida útil o involucrar-se en la seva seguretat. Perquè si l’accident de Fukushima l’11 de març del 2011 va obrir un debat al món, a Catalunya el Govern l’ha ignorat totalment i encara ara quan amenacen nous perills als seus reactors, el Govern diu que d’això aquí ja se n’encarrega el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN). Però a Catalunya, un dels països més nuclearitzats del món si tenim en compte que té tres nuclears i genera la meitat de residus d’Espanya i ho relacionem amb 32.000 km2 i set milions d’habitants. Cal que tinguem com té l’Estat de Baden-Wurttemberg, una Comissió de Protecció Radiològica i inspectors permanents a les nuclears com permet l’article 132 de l’Estatut que estableix que La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les lleis “.

La Generalitat ha d’impulsar que els municipis integrin la planificació energètica en la planificació urbanística i estudiï processos de municipalització de la xarxa elèctrica, transport, distribució però també generació, empenyi plans d’eficiència i estalvi i lluiti contra la pobresa energètica que provoca que milers de llars catalanes pateixin fred a l’hivern – entre un cinc i un deu per cent segons l’estudi de 2012 de l’Observatorio de la Sostenibilidad de España (OSE) -.

El Govern de CiU-ERC vol decidir el futur però no és capaç d’actuar sobre el present. Si altres ho fan, amb imaginació, valor, coratge i sense dependències dels grans interessos dels combustibles fòssils i nuclears per què Catalunya no?

Jordi Ortega/ Xavier Sabaté

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>