Resolució del Parlament sobre la situació de la joventut

Després del Ple celebrat el 2r4 i 25 de juliol a petició del PSC, la resolució aprovada fou la següent:

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 25 de juliol de 2013, ha debatut les propostes de resolució presentades pels grups parlamentaris, subsegüents al debat sobre la situació de la joventut tingut els dies 24 i 25 de juliol de 2013.

Finalment, d’acord amb el que disposa l’article 134 del Reglament del Parlament, ha adoptat la següent

Resolució

I. Marc general

I.1. Qualitat democràtica

1- El Parlament de Catalunya es compromet a promoure les reformes per a un aprofundiment de la qualitat democràtica que la ciutadania, i específicament una gran majoria de catalans joves, primera generació nascuda i educada en democràcia, reclamen amb urgència i preocupació.

2 – El Parlament de Catalunya manifesta la necessitat d’avançar cap al reconeixement del dret de vot als setze anys.

3 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a posar en marxa programes d’augment de la participació democràtica, social, cultural, política, educativa i associativa especialment destinats a joves.

4 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a activar mesures efectives i dotades de recursos per tal de perseguir les activitats il•lícites, les agressions i les manifestacions feixistes i racistes de grups organitzats amb aquestes finalitats.

I.2. Competències i dotació pressupostària

5 – La situació que viu el col•lectiu jove és dramàtica si ens fixem en les dades de l’atur. És per això que en el context actual és fonamental enfortir les polítiques actives d’ocupació i millorar les polítiques passives com a mecanismes d’apoderament del jovent en la cerca de feina. En el mateix sentit, no es pot permetre que es continuï precaritzant la situació laboral del jovent, que en dificulta l’emancipació. D’aquesta manera cal situar en el centre del debat la manera de facilitar no només l’accés del jovent al mercat laboral, sinó la seva estabilitat en condicions dignes de treball.

6 – El Parlament de Catalunya declara la necessitat que el Govern completi el desplegament de l’article 142 de l’Estatut d’autonomia, que atorga la competència exclusiva en matèria de joventut, i, en conseqüència, disposi d’un ventall ample i estable de polítiques públiques destinades a les persones joves, per tal de compensar els factors que incideixen en una major fragilitat d’aquest col•lectiu respecte a altres sectors de la societat. La Llei 33/2010, de l’1 d’octubre, de polítiques de Joventut, i el Pla nacional de joventut de Catalunya 2010-2020 han de constituir el marc de les polítiques que han de desplegar els poders públics catalans, amb el rang institucional i la suficiència financera adequats per a afrontar una prioritat social.

7 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Prioritzar les polítiques d’ocupació juvenil amb la dotació econòmica suficient en els nous pressupostos de la Generalitat, de manera que es garanteixi el compliment de les propostes de resolució aprovades en el Ple monogràfic sobre la joventut.

b) Negociar amb el Govern de l’Estat la gestió de la part proporcional del PIB (18,8%) dels recursos del fons europeu per a lluitar contra l’atur juvenil, d’un total de 1.900 milions d’euros.

c) Negociar amb el Govern de l’Estat que revisi les dotacions econòmiques destinades a polítiques actives d’ocupació, de manera que es mantinguin els mateixos criteris de proporcionalitat que tenia la dotació del 2011.

d) Sol•licitar al Govern de l’Estat el traspàs dels recursos econòmics que pertoquen a la Generalitat i que l’Estat dedica a polítiques de joventut, ja que són competències transferides, tal com estableix l’article 143 de l’Estatut.

e) Crear un espai de concertació que inclogui el Govern i els agents socials i econòmics més representatius de Catalunya en l’àmbit de l’ocupació juvenil, és a dir, sindicats, patronals i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya en representació dels joves, amb l’objectiu d’elaborar un acord marc per a l’ocupació juvenil que estableixi objectius a mitjà termini a partir dels reptes que fixa el Pla nacional de la joventut de Catalunya 2010-2020 i permeti una acció conjunta dels agents esmentats pel que fa a la creació, i també el seguiment i la proposta de futures millores de l’acord.

f) Desplegar el Pla nacional de joventut de Catalunya 2010-2020 pel que fa al «Projecte de Govern» i les accions que se’n deriven a tots els nivells, amb la participació imprescindible del món local i del moviment associatiu juvenil.

g) Reconèixer el municipalisme com l’àmbit més adequat des del qual es pot afavorir la construcció dels projectes de vida dels joves, amb recursos que els permetin assolir la plena ciutadania, i defensar-ne les competències delegades per llei davant de propostes i tendències recentralitzadores.

h) Reimpulsar les polítiques locals de joventut com una de les màximes prioritats de l’acció de la Direcció General de Joventut, desencallant el finançament dels plans locals i els programes territorials per tal que els municipis puguin tornar a comptar amb els recursos suficients.

8 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a adoptar un compromís polític de dotació econòmica suficient als pressupostos del 2014 per a desenvolupar i executar les mesures que estableix aquesta resolució.

II. Educació

9 – Els joves són el futur del país, en tots els sentits: no només en l’àmbit econòmic i laboral, sinó també perquè són els que marcaran el tipus de model de societat que tindrà el país. I per això necessiten la millor formació possible.

L’educació és un element central previ i connectat amb l’esfera laboral, en la mesura que la trajectòria educativa és el punt de partida per a la generació d’oportunitats en la trajectòria laboral, fonamental per a igualar oportunitats d’emancipació i participació entre els joves que es troben en situació de desavantatge dins el sistema productiu.

Per això, cal incorporar mecanismes formatius correctors que permetin millorar les oportunitats professionals dels joves pel que fa a llur relació amb el mercat laboral, tenint en compte la resta d’esferes de la vida personal.

La formació és clau per a millorar la competitivitat de les empreses i l’ocupabilitat dels joves, que són els primers a ésser expulsats del mercat de treball, sobretot els que tenen menys estudis, ja que s’ha demostrat que els joves que estudien formació professional tenen el triple d’oportunitats d’entrar al mercat laboral.

La formació i l’ocupació han d’anar en la mateixa línia, i el Govern treballa en aquesta lògica, assegurant que ningú no es quedi fora de la cadena formativa per qüestions econòmiques: ni a l’escola, ni als instituts, ni a les universitats.

10 – La formació dels joves és un factor essencial per a llur desenvolupament vital: aporta coneixement i facilita competències i habilitats. Potenciar la formació dels joves ha de permetre impulsar la recuperació econòmica i posar una base formativa sòlida per a l’equilibri entre l’ocupabilitat dels joves i els llocs de treball presents i futurs. En aquest sentit, i en el context econòmic actual a Catalunya, no ens podem permetre que cap persona es quedi sense estudiar per raons econòmiques: cal greixar l’ascensor social i garantir que els joves d’avui no esdevinguin una generació perduda.

11 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Adoptar un pla d’adequació de la formació disponible en els diversos nivells educatius a les necessitats del mercat de treball, a mitjà i llarg termini, tant en metodologies de treball com en continguts i especialitats formatives.

b) Assegurar l’adaptació de l’oferta de cicles formatius a les demandes del sistema productiu, donant veu a l’òrgan de coordinació existent amb els agents socials i econòmics més representatius, i fent partícip en el compromís per a la formació el món local, assegurant-ne la participació en la definició del mapa d’ensenyaments.

c) Impulsar un pla de reentrada a l’ensenyament reglat per als adolescents i joves que l’han abandonat prematurament, incrementant les places públiques de programes de qualificació professional inicial i adequant-les a les necessitats territorials, i potenciar programes de transició en l’àmbit escola-treball.

d) Potenciar el coneixement del patrimoni natural, social, cultural i històric entre els joves, tant pel que fa a l’àmbit local com al conjunt del país, i reconèixer la importància que aquest patrimoni té per a la cohesió social i la construcció del sentiment de pertinença comarcal i nacional.

e) Impulsar els valors de l’esforç, el mèrit i el respecte al professorat entre els alumnes i fomentar la cultura de la responsabilitat i la superació personal.

f) Presentar un pla contra l’absentisme escolar comptant amb tota la comunitat educativa, com a eina especialment dirigida a disminuir el nombre de joves que no finalitzen els nivells educatius com l’educació secundària obligatòria o els cicles formatius de grau mitjà.

g) Incrementar els programes de control de l’absentisme i de l’abandonament del sistema escolar i a establint al mateix temps mecanismes per a fomentar la continuïtat en les diferents etapes educatives i formatives.

h) Intensificar les polítiques de mobilitat de la Unió Europea per a aconseguir que les persones joves puguin dur a terme activitats educatives reglades i activitats formatives laborals en altres estats membres.

i) Implantar un servei d’orientació en l’àmbit laboral i de l’autoocupació en la formació professional i universitària, que ajudi els joves a cercar llur via en les etapes posteriors del sistema educatiu.

j) Signar acords amb les universitats i fomentar, en el marc dels centres de formació professional, que els joves puguin fer pràctiques becades a la Generalitat o a les empreses i entitats que hi estan vinculades, i també a l’empresa privada i les pimes, sense que això vagi en detriment del personal públic de l’Administració ni de les plantilles d’aquestes empreses.

II.1. Educació secundària

12 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Assegurar l’educació en l’àmbit de les noves tecnologies i en un ús no abusiu i responsable de les xarxes socials.

b) Incloure l’orientació laboral i l’emprenedoria en tots els cursos escolars des de tercer d’educació secundària obligatòria, relacionant l’ocupació amb les necessitats de competències de les feines i els nivells educatius exigits. Específicament, dur a terme a tots els instituts d’educació secundària tallers per a l’ocupació, per tal que els alumnes prenguin consciència de la importància d’assolir uns coneixements generals i específics per a ésser menys vulnerables a la desocupació, treballant els valors basats en la responsabilitat i l’esforç.

c) Crear dins el curs 2013-2014 un sistema coordinat d’informació i orientació als joves sobre el millor itinerari formatiu, que integri totes les dades globals i territorials d’oferta formativa i les de l’Observatori del Treball, que estigui a disposició dels centres educatius i que es posi al servei dels joves en les etapes d’educació secundària.

d) Presentar un pla estratègic per a aconseguir que l’orientació educativa esdevingui una eina bàsica de suport als joves en els centres de secundària.

e) Potenciar les vocacions científiques dels alumnes de secundària amb la promoció de la recerca, la creativitat i l’enginy, i amb l’apropament a les institucions vinculades a la recerca científica i tecnològica.

f) Desenvolupar programes destinats a facilitar que joves desocupats que van deixar els estudis prematurament puguin obtenir el títol d’educació secundària obligatòria.

II.2. Formació professional

13 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Prestigiar la formació professional i dotar-la del reconeixement públic necessari com a formació primordial per a l’economia i per a l’equilibri en el sistema formatiu.

b) Garantir que l’accés als estudis de formació professional no resti limitat a cap persona per raons econòmiques i articular immediatament un sistema de bonificacions complementari que, com a mínim, cobreixi el 50% del preu públic dels alumnes becats.

c) Ordenar i planificar el sistema de formació professional per a detectar-ne les deficiències.

d) Centralitzar tota l’oferta de formació professional en un portal web.

e) Integrar els tres subsistemes de formació professional (programes de qualificació professional inicial, formació professional de grau mitjà i formació professional de grau superior) i avançar en el reconeixement i l’acreditació de competències.

f) Incrementar les places de formació professional i ocupacional amb itineraris d’inserció, sobretot en sectors emergents, reorientant l’oferta en funció de les necessitats dels sectors productius i adequant-la als sectors estratègics de país.

14 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Elaborar un pla de mesures contra l’atur juvenil, en matèria de formació i ocupabilitat, amb l’objectiu de:

1r. Desenvolupar el III Pla general de formació professional a Catalunya (2013-2016) per a afavorir la connexió entre la formació empresarial i la formació dual.

2n. Establir el sistema integrat d’informació de la cartera de serveis de formació professional, adoptant les mesures necessàries per a donar a conèixer a les persones i a les empreses l’opció formativa dels cicles de la formació professional inicial, com a via per a aconseguir una qualificació que millori les possibilitats d’ocupació dels joves.

3r. Crear el protocol integrat d’orientació professional: definir i construir itineraris de formació al llarg de la vida.

4t. Implantar el nou procediment de detecció de les necessitats de formació de les empreses.

5è. Desplegar un sistema d’equivalències entre formació inicial i formació ocupacional.

6è. Implantar el nou sistema de reconeixement i acreditació de l’experiència laboral.

7è. Formació bonificada: crear un programa de difusió de la formació de demanda.

b) Dur a terme les actuacions pertinents per a mantenir renovat permanentment el catàleg de títols de formació professional inicial, per mitjà de l’actualització dels continguts necessària que contribueixi a millorar l’ocupabilitat dels joves.

c) Negociar amb les empreses, mitjançant les associacions empresarials, si escau, fórmules per a incrementar les places de pràctiques en empreses per a alumnes de cicles formatius, i definir sortides concretes que facilitin el pas entre els ensenyaments professionalitzadors i el mercat laboral.

d) Assegurar que els ensenyaments professionalitzadors siguin accessibles tant a escala territorial com pel que fa als horaris, per mitjà de l’horari nocturn i els instruments d’ensenyament no presencial (Institut Obert de Catalunya).

e) Elaborar i actualitzar periòdicament un mapa de necessitats formatives relacionades amb les demandes del mercat de treball. Aquest mapa, que s’ha d’elaborar en coordinació amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, els agents socials i les entitats locals, ha de servir de base per a establir una planificació dinàmica de l’oferta formativa.

f) Incrementar el nombre de places dels diversos sistemes de formació professional i ocupacional, especialment en els sectors emergents, i reorientar l’oferta en funció de les necessitats dels sectors productius.

g) Elaborar i posar en pràctica un pla de millora de la imatge social de la formació professional, amb l’objectiu de fomentar-la i d’augmentar el percentatge d’estudiants que opten per la formació professional fins al percentatge mitjà actual de la Unió Europea.

h) Elaborar i posar en pràctica un pla per a integrar els subsistemes de formació professional i apostar per la connexió de la formació i l’empresa per mitjà de la formació professional dual i en alternança.

i) Intensificar l’extensió, per al curs 2013-2014, de la modalitat de formació dual i en alternança treball-formació, amb l’objectiu de doblar l’oferta, com a mínim, d’aquest tipus d’estudis per al curs 2014-2015.

j) Estendre l’oferta pública del curs de formació específic per a l’accés als cicles formatius de grau mitjà, substitutiu de la prova d’accés, regulat per la Resolució ENS/1245/2012, del 13 de juny, per tal de millorar les oportunitats d’accés a aquests cicles.

k) Treballar amb la secretaria de la Unió per la Mediterrània en la creació d’un programa Erasmus per als estudis professionalitzadors en l’àmbit mediterrani.

l) Potenciar l’oferta de formació continuada i formació ocupacional en la xarxa de centres de formació professional inicial, especialment els de titularitat pública, com a millor garantia de disposar d’una oferta integrada de formació professional en tots els territoris i sectors. Crear i estendre una xarxa pública de centres integrats de formació professional que tingui una oferta de formació professional integrada des de la visió territorial i els sectors productius.

m) Ampliar l’oferta complementària de formació semipresencial i a distància per a afavorir l’accés de les persones ocupades a la formació professional inicial.

n) Crear en el termini de sis mesos un sistema coordinat d’informació i orientació per a poder orientar sobre el millor itinerari formatiu de les persones, que integri totes les dades globals i territorials d’oferta formativa i les de l’Observatori del Treball i estigui a disposició dels centres educatius.

o) Incrementar l’oferta pública de la formació professional inicial per al curs 2013-2014 per a assegurar que cap persona que sol•liciti aquesta formació no quedi sense possibilitat de continuar estudiant.

p) Elaborar i actualitzar, en coordinació amb els agents socials, un mapa de necessitats formatives relacionades amb les perspectives d’ocupació, que ha d’ésser la base per a establir una planificació dinàmica de l’oferta formativa ajustada a les necessitats del territori.

q) Impulsar la consolidació de centres d’excel•lència de formació professional, especialment en els sectors emergents i d’alt potencial de creixement.

r) Elaborar programes de col•laboració dels centres de formació professional amb el teixit productiu a fi de facilitar la formació dels joves en el si de les empreses.

s) Continuar oferint la formació basada en l’excel•lència en l’àmbit agroalimentari, que permet als joves ésser més competents professionalment.

t) Emprendre mesures per a potenciar el desenvolupament professional dels joves en l’àmbit de l’audiovisual.

u) Potenciar la mobilitat europea dels estudiants de cicles formatius de grau superior, per mitjà d’acords amb altres regions europees.

15 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Congelar l’import del preu públic per matriculació als cicles formatius de grau superior en centres públics del Departament d’Ensenyament per al curs 2013-2014.

b) Congelar les taxes de matriculació dels cicles formatius de grau superior per al curs 2013-2014 i estudiar retirar-les o revisar-les per als cursos següents, de manera que, en funció de l’increment dels ingressos de la Generalitat, s’incorporin noves mesures urgents per a millorar l’equitat en l’accés a la formació professional.

16 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Adoptar, abans de finalitzar l’any 2013, estratègies de clusterització que connectin els centres de formació professional amb les universitats, els centres tecnològics i les empreses amb l’objectiu d’afavorir la creació d’itineraris formatius per als alumnes i la permeabilitat entre els professionals i el professorat.

b) Dissenyar i impulsar l’establiment de vincles entres les universitats i els sectors productius, que potenciïn el paper de la recerca, el desenvolupament i la innovació per a millorar la competitivitat de l’economia de Catalunya.

c) Aprovar un pla per a la revalorització de la formació de tercer cicle i els doctorats en el mercat laboral, per a ampliar les oportunitats laborals dels joves amb un alt nivell de formació.

d) Fomentar els programes d’intercanvis internacionals a partir de l’ensenyament secundari, la formació professional i l’ensenyament universitari com a experiències estratègiques amb un valor afegit en el mercat laboral.

II.3. Universitats

17 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Garantir l’educació universitària com a servei universal, amb un sistema d’accés que no estigui limitat per qüestions econòmiques.

b) Elaborar un estudi sobre les conseqüències socials del passat increment dels preus d’accés als estudis universitaris i proposar, en conseqüència, conjuntament amb les universitats públiques catalanes, un model de preus públics de caràcter progressiu, equitatiu i no discriminatori.

c) Ajustar i revisar les taxes i els preus públics per al període 2014-2017, per a garantir l’accés als estudis superiors i universitaris a tothom, perquè ningú no en resti exclòs per motius econòmics, de manera que es tendeixi a la rebaixa progressiva de les taxes en funció de la recuperació econòmica dels ingressos de la Generalitat.

d) Revisar el canvi de coeficient d’estructura docent en les enginyeries per a fer efectiu l’acord del Parlament que insta a garantir «l’equitat d’accés a les universitats públiques, i congelar en tot cas els preus de totes les matrícules per al curs 2013-2014», revisió s’ha d’aplicar per mitjà del sistema de beques Equitat, que garanteixi la congelació dels preus en les primeres matrícules en els estudis d’enginyeria.

18 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Integrar en la formació superior universitària el desenvolupament de competències orientades a la innovació i l’emprenedoria.

b) Potenciar un programa de treballs de final de grau universitari orientat a la realització de projectes industrials en els diferents àmbits i sectors socioeconòmics.

c) Estendre els programes de doctorats industrials, amb la finalitat d’incorporar doctors a les empreses per a desenvolupar projectes de recerca i desenvolupament, tot retenint talent i capital humà.

19 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Definir un mecanisme àgil de coordinació de les borses de treball universitàries i també fomentar les borses especialitzades per àmbits i més coordinades amb el Servei d’Ocupació de Catalunya que ofereixin ofertes laborals, pràctiques en empreses i formació complementària.

b) Assolir, mitjançant acords amb associacions empresarials, l’increment dels convenis universitat-empresa per a oferir estades, projectes de fi de carrera, pràctiques i àdhuc primeres experiències laborals, sempre en condicions laborals dignes.

c) Fomentar la signatura de convenis entre universitats i pimes per a promoure la contractació en la primera feina.

d) Estendre al conjunt de les universitats i dels agents socials el programa pilot de pràctiques dels estudiants de grau amb el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, i incloure-hi estades internacionals.

e) Instar les universitats, incorporant-ho a les normatives corresponents o als contractes programa, a oferir horaris lectius compatibles amb el manteniment d’un lloc de treball, i, alhora, assegurar que totes les titulacions amb més demanda es poden cursar en línia, si el tipus d’estudis ho permet.

II.4. Altres ensenyaments

20 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Incrementar l’oferta d’ensenyaments de règim especial, d’escoles d’adults i d’estudis a distància per mitjà de l’Institut Obert de Catalunya i de la Universitat Oberta de Catalunya.

b) Augmentar el nombre de places de les escoles oficials d’idiomes per a facilitar l’aprenentatge de llengües estrangeres i millorar la capacitació dels joves en idiomes, garantint sempre la qualitat i l’eficiència en les classes.

c) Instrumentar, partint de la igualtat d’oportunitats per a tothom, les mesures necessàries per a facilitar i garantir un nivell suficient de competència en terceres llengües, especialment en anglès, i introduir una prova comuna l’últim any de grau que n’acrediti un coneixement suficient; i també, incrementar el nombre d’assignatures impartides en anglès, la participació en programes de mobilitat internacional i la realització d’activitats acadèmiques i de pràctiques externes.

II.5. Ajuts i beques

21 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Negociar amb el Govern de l’Estat el compliment dels articles 131.3.d i 172.1.g de l’Estatut d’autonomia, relatius a la gestió de beques de l’ensenyament obligatori i postobligatori i de les beques universitàries, d’acord amb les sentències existents, per tal de poder construir una política integral de beques i ajuts a l’estudi.

b) Reclamar al Govern de l’Estat la transferència plena de les beques i els ajuts per a l’ensenyament superior.

c) Reclamar el traspàs de les beques del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport a la Generalitat de Catalunya.

d) Reiterar la reclamació al Govern de l’Estat del traspàs efectiu de les beques d’ensenyament superior del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport amb la dotació econòmica necessària i suficient que permeti desenvolupar un nou pla de beques i ajuts propis amb criteris per llindars de renda, rendiment acadèmic, mobilitat geogràfica i diferents modalitats, i també de les beques salari, que permeti augmentar la cobertura i un sistema progressiu, equitatiu i just d’accés a l’ensenyament superior.

22 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Potenciar, durant la desena legislatura, el fons propi de les beques Equitat, ja impulsat per la Generalitat, que permeti avançar cap a una política pròpia d’ajuts a l’ensenyament superior, basat en els principis d’equitat, accessibilitat i sostenibilitat del sistema universitari de Catalunya.

b) Ampliar els llindars d’accés a les beques Equitat, de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, i augmentar el nombre de beques Excel•lència Acadèmica.

c) Reorientar les beques Beatriu de Pinós per a recuperar i retenir talent cap al teixit de recerca i desenvolupament de Catalunya.
d) Augmentar el nombre de beques de formació de personal investigador i de beques de mobilitat associades.

III. Política econòmica

III.1. Nova política econòmica

23 – El Parlament de Catalunya manifesta la seva disconformitat amb les actuals polítiques econòmiques i financeres que s’estan imposant des de la Unió Europea i des del Fons Monetari Internacional. Aquestes polítiques, caracteritzades per les restriccions financeres dràstiques, per la imposició de polítiques de disminució de la despesa pública i de la capacitat d’endeutament i dèficit públic als estats membres, estan portant els nostres països a una espiral de creixent recessió econòmica, de destrucció dels sectors productius, de manca de crèdit, d’atur, de pèrdua de drets socials i laborals, de degradació dels serveis públics i d’empobriment generalitzat de les nostres societats.

24 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Iniciar immediatament un conjunt de mesures per a aturar l’exili econòmic a què ja s’han vist forçats més de cinquanta mil joves catalans, a més de facilitar-ne el retorn. Aquestes mesures han de facilitar que els joves puguin desenvolupar llur vida d’una manera digna a Catalunya sense que s’hagin de veure abocats a dur a terme les seves activitats lluny del país.

b) Fer arribar a la Comissió Europea, tal com va aprovar l’11 d’abril de 2013 el Ple del Parlament, el posicionament contrari a la política d’austeritat.

III.2. Model productiu sostenible

25 – Per a poder combatre de manera eficient les mancances, les limitacions i els problemes que genera el mercat laboral per als joves del país cal fer un replantejament global. L’actual model productiu, basat en l’especulació i els beneficis a curt termini, ha acabat causant abandonament escolar, feines precàries, salaris baixos i llocs de treball poc qualificats. Cal, doncs, un replantejament global, definir el model de país que es vol i apostar per un canvi de model productiu.

26 – El Parlament de Catalunya manifesta que:

a) El model productiu de Catalunya s’ha de basar en el coneixement, en la recerca i en la innovació.

b) L’estratègia per un creixement intel•ligent, sostenible i integrador passa per l’economia verda, l’impuls de la recerca, la gestió eficient i eficaç dels recursos i la cohesió social i territorial.

c) Aposta per una economia verda com a nou motor de creixement i generació d’ocupació.

27 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Apostar per una nova economia que sigui més estable, més respectuosa amb el medi ambient, que recuperi la indústria com a font productiva i impulsi l’economia verda, amb una producció i una distribució més locals, basada principalment en fonts energètiques pròpies i amb capacitat de crear llocs de treball i benestar per a tothom.

b) Augmentar de manera progressiva i substancial, fins a igualar com a mínim la mitjana europea del 2%, la inversió en recerca, desenvolupament i innovació, ja que és la base del creixement i del canvi del model productiu, i alhora és un sector que pot garantir oportunitats als joves.

c) Continuar fomentant i donant suport al sector agroalimentari català perquè continuï essent el primer sector econòmic del país i donar oportunitats als joves per a desenvolupar llur activitat vital al territori, mesures imprescindibles per a garantir la sobirania alimentària del país, garantir l’equilibri territorial i la dignificació de la professió.

d) Promoure l’ecoinnovació, entesa com l’evolució dels processos productius, de l’organització, dels dissenys i dels materials cap a una millora ambiental del cicle de vida dels productes finals, contribuint a canviar el model productiu, fent-lo més eficient, més competitiu i més sostenible.

e) Promoure la recerca i la inversió en sectors estratègics lligats a l’economia sostenible, especialment els sectors en què Catalunya ha estat o és puntera, com ara les energies renovables, l’eficiència energètica, les tecnologies de l’aigua, la gestió dels residus i promoure’n la internacionalització.

f) Introduir criteris decidits de fiscalitat ambiental que permetin internalitzar els costos ambientals dels processos productius i invertir per millorar-los.

g) Apostar per la nova economia basada en els valors de la sostenibilitat i la responsabilitat social.

h) Orientar i prioritzar les futures inversions en la millora de la competitivitat i eficiència del transport de mercaderies.

III.3. Programa de garantia juvenil

28 – El creixement de l’atur juvenil, que és una amenaça real per al model social europeu i per a la capacitat d’Europa de recuperar-se de la crisi, obliga a adoptar un paquet de mesures urgents. Una de les més importants és la garantia juvenil.
El Programa de garantia juvenil, establert pel Parlament Europeu i finançat pel nou fons de la Unió Europea contra l’atur juvenil, té l’objectiu de garantir que tots els joves de fins a vint-i-sis anys rebin una oferta de treball, una educació continuada, una formació com a aprenents o un període de pràctiques una vegada transcorregut un determinat període de temps després d’haver acabat l’educació formal o d’haver quedat a l’atur.

Tots els estats membres de la Unió Europea han d’adoptar un pla de garantia juvenil contra l’atur dels joves, que s’ha de traduir en mesures concretes. Per tant, aquesta garantia es basa en el compromís de les administracions públiques d’oferir als joves experiències laborals i de formació i cursos de reciclatge, amb la finalitat de garantir-los la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral.

La Unió Europa ha fet una recomanació als estats membres per a implementar el Programa de garantia europeu, que té com a objectiu garantir que totes les persones joves rebin una oferta de treball, educació contínua, una formació com a aprenents o un període de pràctiques una vegada transcorregut un determinat període de temps després d’haver perdut llur lloc de treball o haver conclòs llur pas pel sistema educatiu reglat, que la Unió Europea fixa en quatre mesos.

29 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a fer que el Programa de garantia juvenil, adoptat com a política prioritària pel darrer Consell Europeu, sigui l’eix central de les polítiques destinades als joves menors de trenta anys. Aquesta garantia ha de fer efectiu el dret de dels ciutadans catalans a tenir accés, abans de quatre mesos a comptar de la finalització d’estudis o d’una activitat laboral, a una nova feina, a una formació o orientació laboral o a unes pràctiques formatives remunerades. El Programa de garantia té com a objectiu la inserció laboral estable dels joves. La Generalitat, tenint en compte que el Programa de garantia s’ha de finançar també amb fons europeus, ha d’aportar a aquesta política recursos propis suficients per a fer-la realitat.

30 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Instar el Govern de l’Estat a distribuir d’una manera justa entre les comunitats autònomes els recursos percebuts, per tal que aquestes puguin aplicar llurs propis programes, elaborats prèviament d’acord amb la realitat territorial de cadascuna.

b) Instar el Govern de l’Estat a fer les accions necessàries perquè la Generalitat pugui gestionar tots els recursos destinats a la garantia juvenil per a implantar-la durant aquesta desena legislatura, per mitjà de l’adaptació dels programes del Servei d’Ocupació de Catalunya.

c) Reforçar un model català de garantia juvenil, amb independència dels recursos que arribin des d’Europa, per tal de donar compliment a la Recomanació del Consell de la Unió Europea del 5 de desembre del 2012 als estats membres.

d) Garantir l’atenció personalitzada i continuada dels joves beneficiaris de la garantia juvenil, i l’elaboració conjunta d’un pla d’acció individualitzat per a identificar tant les capacitats i habilitats com les necessitats de cada jove i establir mesures per a millorar-ne l’ocupabilitat.

e) Vetllar perquè el Programa de garantia juvenil es desenvolupi correctament, analitzar-ne i avaluar-ne la implantació i, si escau, crear un espai de treball conjunt amb els agents implicats.

f) Instar el Govern de l’Estat a promoure les accions necessàries davant la Unió Europea per tal que se simplifiquin els processos de finançament als estats membres de les accions vinculades amb la posada en pràctica del Programa de garantia juvenil, de manera que aquests processos es puguin portar a terme mitjançant un fons específic o bé mitjançant l’establiment d’un procés de finançament, diferent de l’habitual del Fons social europeu, que permeti als estats membres amb dificultats financeres no haver d’avançar tot el cost de les accions.

g) Aplicar a Catalunya el Programa de garantia juvenil, en coordinació i per mitjà del SOC, que garanteix el dret dels joves a accedir al mercat de treball de qualitat i a rebre formació o reorientació formativa en un termini de quatre mesos.

h) Instar el Govern de l’Estat perquè la Generalitat de Catalunya gestioni tots els recursos destinats a l’aplicació del Programa de garantia juvenil a Catalunya per tal que sigui una realitat durant el proper any i se n’incrementi la cobertura de manera progressiva fins arribar al 100% abans del finiment de la legislatura.

i) Crear una taula d’aplicació, d’avaluació i de seguiment territorial formada per tots els agents implicats en el Programa de garantia juvenil.

j) Garantir els recursos humans suficients per a poder prestar l’atenció personalitzada i continuada a cada jove que participi en el Programa, i elaborar els plans d’acció individualitzats en què se n’identifiquin tant les capacitats i les habilitats com les necessitats i s’estableixin mesures per a millorar-ne l’ocupabilitat.

IV. Treball

IV.1. Drets i condicions laborals

31 – Els joves són l’esglaó més feble dins el mercat laboral; són el segment generacional que pateix les taxes d’atur més altes, un índex de temporalitat molt elevat i els contractes més precaris i més mal remunerats, per la qual cosa tant important és garantir-los l’ocupació com les condicions laborals.

32 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Aplicar les mesures següents per a millorar les condicions laborals:

1r. Garantir les inspeccions de treball necessàries per a la correcta supervisió del bon ús de les modalitats contractuals que s’utilitzen especialment amb joves ―contractes temporals i d’obra i servei, contractes de pràctiques i contractació per a la formació―, a fi de perseguir la substitució de llocs de treball estructurals amb la utilització d’aquests contractes formatius. De la mateixa manera, assegurar que l’ús de convenis de pràctiques i altres modalitats no contractuals no impliqui un encobriment d’una relació laboral.

2n. Garantir que els convenis de pràctiques i altres modalitats no contractuals gaudeixin de condicions de treball equiparables als contractes laborals.

3r. Vetllar per una inserció laboral adequada per a les persones amb diversitat funcional física, cognitiva o sensorial, i dotar-les de condicions laborals dignes igual que la resta de la població, i assegurar un finançament suficient per als centres especials de treball.

4t. Vetllar per la inserció laboral i les condicions de treball dignes dels col•lectius de joves en situació o risc d’exclusió social, com ara les persones d’origen immigrant o els col•lectius LGBT, entre altres.

5è. Garantir l’aplicació de la perspectiva de gènere en totes les mesures proposades i combatre les desigualtats estructurals de gènere ―igualtat salarial i mateixa capacitat de promoció entre homes i dones.

6è. Respectar l’aplicació de les categories laborals recollides en els convenis i evitar la subocupació i la infraremuneració, i garantir alhora que els joves que tinguin una formació de baixa qualificació disposin de possibilitats de formació i de promoció dins llur lloc de treball.

b) Desenvolupar un servei d’assessorament i formació en drets laborals que garanteixi l’accés a la formació en aquest àmbit a tots els joves d’arreu dels territoris.

c) Instar el Govern de l’Estat a augmentar progressivament el salari mínim interprofessional fins als estàndards mitjans de la Unió Europa, que se situaria en els 1.100 euros.

d) Manifestar el seu desacord amb les figures de treball precàries com els popularment anomenats minijobs sempre que no es respectin els drets passius, i amb qualsevol mesura que comporti llocs de feina precaris.

e) Augmentar els controls i les inspeccions de treball als establiments de restauració, oci i serveis vinculats al turisme i als contractes de temporada per a garantir al màxim l’absència d’abusos pel que fa a horaris i condicions físiques i legals de treball.

f) Reforçar la Inspecció de Treball per a garantir la correcta supervisió del bon ús de les modalitats contractuals que es formalitzen, especialment en el cas dels joves —contractes temporals i d’obra i servei, de pràctiques i contractació per a la formació—, a fi d’aconseguir la substitució de llocs de treball estructurals amb la utilització d’aquests contractes formatius, i assegurar que la formalització de convenis de pràctiques i altres modalitats no contractuals no impliqui un encobriment d’una relació laboral.

g) Garantir l’aplicació de la perspectiva de gènere a totes les mesures proposades i combatre les desigualtats estructurals de gènere —igualtat salarial i igualtat en les oportunitats de promoció entre homes i dones.

h) Presentar-li un estudi sobre les condicions laborals de la població juvenil tenint en compte la perspectiva de gènere, i publicar-ne els resultats en un termini no superior a sis mesos, per tal de prendre les mesures que calgui.

33 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Adoptar mesures per a promoure la flexibilització dels horaris laborals amb l’objectiu de millorar notablement la conciliació de la vida familiar i la laboral.

b) Impulsar el teletreball, especialment per mitjà de fórmules mixtes que combinin aquesta modalitat amb l’activitat presencial, de manera que es garanteixin els drets socials i laborals reconeguts a tots els treballadors.

34 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Avançar cap al marc català de relacions laborals adaptat al territori per a adequar les negociacions col•lectives a les necessitats del país i instar el Consell de Relacions Laborals a fer tots els esforços necessaris per a assolir acords en l’àmbit de la negociació col•lectiva d’àmbit català en les empreses i els sectors que es regeixen per convenis estatals que caduquen el 2013.

b) Vetllar perquè la visió juvenil s’inclogui en els convenis col•lectius, i fomentar la implicació dels joves amb relació als comitès d’empresa.

c) Fomentar la implicació dels joves amb relació a les estructures directives de les patronals.

IV.2. Foment de l’ocupació

35 – L’àmbit laboral és un dels principals elements estructuradors de la vida social dels individus, i un aspecte cabdal en les trajectòries d’emancipació i les oportunitats de desenvolupament personal dels joves. Per això, el fet laboral és un dels aspectes més importants que cal resoldre dins d’una societat.
Actualment la situació laboral de Catalunya no passa pel millor moment, ja que la crisi ha tingut uns efectes durs sobre la població en general i sobre la població jove en particular. A Catalunya, a Espanya i a la Unió Europea el problema de l’atur és global, però afecta especialment els més grans de quaranta-cinc anys, les persones amb dificultats especials i els col•lectius de joves. Per això l’atur juvenil no es resoldrà amb una única mesura o un paquet econòmic d’ocupació, perquè va més enllà d’un fet puntual, sinó que es reduirà si es redueix i es reverteix la tendència de l’atur general.
Malgrat les dificultats actuals, el Parlament manifesta el seu convenciment que Catalunya continua tenint prou empenta i creativitat per sortir d’aquesta crisi apostant per la seva economia productiva i l’emprenedoria social i econòmica per mitjà de programes de polítiques per al creixement econòmic que vagin dirigides especialment a la societat del futur: els joves.

Cal prendre mesures per sortir de la crisi, dinamitzar l’economia i generar ocupació per a lluitar contra l’atur juvenil i millorar l’ocupabilitat dels joves. Cal demostrar amb accions la plena confiança en les capacitats dels joves, i posar-los a l’abast el màxim nombre d’oportunitats en tots els àmbits, perquè puguin progressar amb els majors èxits possibles.

36 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Potenciar, ampliar i reactivar la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil i coordinar-la amb el Servei d’Ocupació de Catalunya i amb els ajuntaments per a desenvolupar accions d’orientació laboral i suport a l’ocupabilitat, i per a establir una única cartera de serveis per a l’ocupació, que incorpori les dades de cada usuari, la seva formació, els serveis que ha rebut i totes les dades que serveixin per a un funcionament coordinat i eficient.

b) Destinar el 25% de tots els programes i mesures a la creació d’ocupació per a la població juvenil.

c) Fomentar la creació de llocs de treball per a joves que rebin la renda mínima d’inserció dins el programa de plans d’ocupació per a la inserció laboral dels perceptors d’aquesta prestació que es posarà en marxa durant el 2013.

d) Garantir la millora del currículum dels joves, per mitjà de la formació i les polítiques actives d’ocupació, amb un interès especial en el reciclatge de persones amb baixa formació. S’ha d’assegurar un sistema universal i gratuït d’orientació professional especialitzada per a tots els joves en situació d’atur o amb contractes precaris de treball. Aquest sistema, seguint el model alemany d’orientació professional, ha de servir per a assessorar els joves respecte a llurs necessitats formatives, l’oferta de llocs de treball o la possibilitat de crear llur pròpia empresa, en funció de llurs competències professionals. Igualment, s’ha de facilitar la disponibilitat de beques de formació i crèdits salari destinats a donar resposta a les persones amb menys qualificació professional adquirida i que, en molts casos, ara mateix ni treballen ni estudien.

e) Garantir ajuts a l’autoocupació i a l’emprenedoria per a l’impuls de projectes empresarials per a joves, per mitjà de l’assessorament i el suport financer públic. Aquest capítol haurà de fer un èmfasi especial en les iniciatives de l’economia social.

f) Garantir incentius als contractes per a joves, amb un tractament especial de les empreses del tercer sector i l’economia social. La Generalitat ha de promoure davant el Govern de l’Estat beneficiar les empreses que contractin un determinat nombre de joves com a llocs de treball nets de nova creació amb una forta rebaixa de l’impost de societats ―del 30% al 20%, i del 25% al 15% en el cas de les pimes― l’any en què duen a terme les contractacions i l’any següent addicionalment. Si l’empresa no té beneficis, podrà imputar la inversió en salaris dels nous treballadors joves com a crèdit fiscal per a quan els tingui.

g) Garantir la dotació pressupostària del pla de xoc de lluita contra la desocupació, que ha d’ésser aproximadament de 150 milions d’euros.

37 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Assegurar la disponibilitat de formació ocupacional per tal que els joves que no han adquirit les competències bàsiques definides per la Unió Europea les puguin obtenir amb l’oferta de cursos del Servei d’Ocupació de Catalunya.

b) Reforçar i accelerar el desplegament de les oficines de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil per tal que estiguin en condicions de prestar assessorament i intermediació laboral, i també en altres camps, arreu de Catalunya.

c) Incrementar els serveis, els avantatges fiscals i els ajuts o crèdits als joves emprenedors, i assegurar, d’una manera més àmplia, que els joves figurin com a capítol específic i diferenciat en totes les polítiques de reactivació de l’economia.

d) Instar la Unió Europea a crear un seguiment específic del col•lectiu jove en el Sistema d’Ocupació Europeu.

e) Fer constar entre les directrius anuals lliurades al Cos d’Inspectors de Treball la vigilància específica de la no-discriminació efectiva dels treballadors joves pel que fa a les condicions retributives o altres.

f) Facilitar la transició al món laboral dels joves amb alguna disminució reconeguda, mitjançant la inserció a l’empresa ordinària amb els programes de treball amb suport amb la dotació econòmica suficient, l’accés a centres especials de treball (CET), obrint la convocatòria per a la creació de llocs de treball protegit CET, garantir el compliment de la llei pel que fa a la subvenció del 50% del salari mínim interprofessional i al finançament de les unitats de suport a l’activitat professional.

38 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Situar els joves aturats dins el col•lectiu d’atenció prioritària.

b) Fomentar programes d’ocupació en entitats, organitzacions i empreses del tercer sector que, vinculats a l’elaboració d’algun projecte concret, permetin sol•licitar a la Generalitat la cobertura d’una plaça de feina.

c) Incrementar la durada de la formació prevista en els programes de treball i formació per a assegurar que s’adapten a les unitats mínimes de certificació dels certificats de professionalitat per a permetre’n l’acreditació.

d) Procurar que les entitats que contractin persones inscrites als programes de treball i formació els apliquin les retribucions que marquen els convenis respectius de cada grup professional.

e) Procurar que les entitats contractants dels programes de treball i formació es comprometin a generar ocupació estable, més enllà de la durada de sis mesos d’aquests contractes.

f) Impulsar programes específics de foment de l’emprenedoria i el lideratge entre les dones joves per tal de contribuir a revertir el biaix de gènere existent en el mercat laboral.

g) Combatre la infraocupació i la sobrequalificació que afecta els joves, enteses com dues expressions d’un mateix fenomen estructural, i fer una aposta pels sectors econòmics emergents, vinculats a l’energia sostenible, la cura de les persones i la innovació tecnològica, entre altres, vinculada a l’increment d’inversió en recerca, desenvolupament i innovació.

h) Assegurar el finançament suficient dels equips municipals de formació i d’orientació laboral.

i) Fomentar el model empresarial cooperatiu, basat en l’emprenedoria col•lectiva i en principis democràtics i participatius, i generador d’ocupació estable i activitat econòmica. Promoure la sensibilització entorn del model cooperatiu i la seva consolidació més enllà d’una fórmula per a sortir de la crisi, i generar programes de formació específics i simplificar els tràmits administratius.

39 – El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a instar el Govern de l’Estat a transferir la gestió integral de les polítiques passives a la Generalitat.

40 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Desenvolupar les mesures contra l’atur juvenil que determina el Pla Inserjoves del Servei d’Ocupació de Catalunya, per a menors de trenta anys, amb la incorporació dels programes següents:

1r. Programa «Joves per l’ocupació»: destinat a joves que han abandonat els estudis i no treballen.

2n. Programes de qualificació professional inicial: destinats a joves que han estat a punt d’abandonar el sistema escolar.

3r. Programa «Fem ocupació per a joves»: destinat a joves amb experiència no especialitzada i sense formació i a joves amb o sense experiència laboral i sense formació.

4t. Programa «Joves universitaris»: destinat a joves universitaris de darrer any o titulats en els darrers dos anys.

5è. Intercanvis internacionals: destinats a joves amb formació professional i pràctica en l’àmbit objecte de l’estada.

b) Garantir que en els programes de polítiques actives d’ocupació es destina un 25% de les accions previstes a joves de menys de trenta anys.

c) Crear dins el SOC un programa a disposició dels joves catalans que marxen a l’estranger, per a poder planificar accions perquè es reintegrin en el teixit productiu o acadèmic i, per tant, afavorir-ne el retorn.

d) Crear, dins el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, una mesa de seguiment i coordinació de les polítiques d’ocupació juvenil. Aquesta mesa ha d’estar integrada per la Generalitat, representants del món local, representants de patronals, sindicats, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i representants del sector privat, a partir del grup tècnic sobre ocupació juvenil, ja existent en el Consell.

e) Desplegar un programa que faciliti la contractació de joves altament qualificats, vinculat a les convocatòries d’investigadors en formació i postdoctorals, conjuntament amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, i orientar-lo en les direccions estratègiques de desenvolupament del país, amb un èmfasi especial en la formació en competències transversals i d’innovació.

f) Desplegar un programa d’acompanyament orientat als menors de trenta anys per a la creació de nova empresa basada en el coneixement, com són l’empresa derivada (spin-off) i la nova empresa (start-up), sorgides d’entorns acadèmics.

g) Reforçar les xarxes de suport que calgui i potenciar el treball col•laboratiu en l’àmbit de l’emprenedoria, l’autoocupació i el cooperativisme com a opcions reals per a generar ocupació.

h) Establir un sistema de bonificacions per a joves emprenedors en les tarifes dels serveis d’Acció, d’assessorament en la creació i la internacionalització de les empreses.

i) Continuar potenciant l’aposta estratègica del Govern pel sector agroalimentari, en les àrees productiva i industrial, com a font per a generar ocupació juvenil, per mitjà de les accions següents:

1r. Oferir als joves dels àmbits rurals les eines necessàries per a incrementar el valor afegit de llurs empreses, per a fomentar-ne la transició de productors a directors d’empreses agràries.

2n. Dotar els territoris rurals de les infraestructures i la capacitació necessàries per a garantir el retorn dels joves al medi rural i, per tant, impulsar el relleu generacional.

3r. Potenciar que s’implanti la connexió en xarxa per a evitar la fractura digital per raons d’ubicació, i que s’optimitzin i s’explotin totes les possibilitats de negoci al món rural.

j) Desenvolupar mesures per a la professionalització de creadors i intèrprets en l’àmbit artístic.

IV.3. Cooperativisme, autoocupació i emprenedoria

41 – En la línia d’incentivar l’autoocupació individual i col•lectiva i, sobretot, de fomentar el cooperativisme com a base d’una economia més solidària i democràtica, és fonamental establir tota una sèrie de mesures per a facilitar tant tècnicament com econòmicament l’establiment de noves iniciatives ocupacionals. Això permetrà facilitar la creació de nous llocs de treball per als joves, desenvolupar llurs idees i innovacions i fomentar valors centrals com la responsabilitat, la solidaritat o la cooperació en pro del desenvolupament i el benestar comú.

42 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Impulsar conjuntament amb les entitats de crèdit, especialment amb les que operen amb ètica i les cooperatives, un programa per a l’extensió dels microcrèdits com a fórmula de finançament per a l’autoocupació, sobretot la de les persones joves.

b) Impulsar, des del Departament d’Empresa i Ocupació i mitjançant l’Institut Català de Finances, una línia de finançament dotada amb vint milions d’euros accessible a emprenedors joves.

c) Continuar treballant per a dotar l’Institut Català de Finances de la fitxa bancària per tal que esdevingui entitat de crèdit, amb l’objectiu que esdevingui una banca pública al servei de l’economia productiva de Catalunya.

d) Proporcionar més assessorament, acompanyament, orientació i seguiment a les persones que es volen autoocupar, i fer pública anualment una cartera de suport a l’emprenedoria, cartera que ha d’incloure:

1r. Recursos d’acompanyament per a l’activitat inicial i de consolidació.

2n. Ajuts per cessament temporal i reorientació de l’activitat.

3r. Recursos d’acompanyament per a la reorientació.

4t. Convenis de cooperació i ajuts dirigits a vivers d’empreses per al foment del cotreball.

5è. Ajuts a la cooperació.

6è. Eines de programari per a la gestió empresarial.

7è. Portal d’informació i recursos.

8è. Borsa de recursos formatius.

e) Instar el Govern de l’Estat a incloure en els punts de tramitació empresarial (PAIT) la creació de noves cooperatives.

f) Apostar decididament pel cooperativisme, per mitjà del programa AraCoop, per a impulsar la creació de cooperatives i facilitar econòmicament i administrativament que se’n creïn, ajudar en l’assessorament per a formar aquest tipus d’empresa i reduir-ne els costos inicials, sobretot en els casos de cooperatives impulsades per joves.

g) Presentar-li, dins l’any 2013, la proposta de modificació de la Llei de cooperatives, que inclogui una reforma per a facilitar i impulsar la creació i el desenvolupament de cooperatives per part de joves.
h) Impulsar, fomentar i difondre el programa Reempresa com a model pel qual es reprèn una empresa ja existent mantenint-ne l’activitat i els llocs de feina.

i) Continuar treballant per la simplificació administrativa i per treure càrrega burocràtica en els processos de creació de nous projectes empresarials —com ara no demanar als emprenedors cap paper que ja tingui una administració, per a la qual cosa cal establir els intercanvis d’informació entre administracions que ho facin possible— i garantir els nous tràmits de principi a fi mitjançant l’administració electrònica i l’elaboració d’un pla per a fer efectiva la tramitació electrònica de totes les tramitacions vigents en un termini de dos anys, amb l’objectiu que tots els tràmits es puguin fer electrònicament.

j) Crear un programa de suport —ajuts econòmics per a noves tecnologies i assessorament tècnic i jurídic— als joves que opten per treballar la terra i dedicar-se a l’agricultura i la ramaderia per tal de garantir la viabilitat dels projectes i contribuir a l’equilibri territorial i a la diversificació del mercat laboral.

43 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Elaborar i posar en pràctica un pla de coordinació de tots els serveis destinats al foment de l’emprenedoria i l’autoocupació a Catalunya, dependents de les diverses administracions públiques i entitats destinades a aquesta activitat. Aquest pla haurà de contenir mesures específiques per a la no-duplicitat d’activitats, la potenciació d’economies d’escala, l’aprofitament d’instal•lacions i recursos, i l’especialització sectorial, entre altres mesures.

b) Posar en marxa definitivament la finestreta única empresarial, la simplificació administrativa de tràmits i l’eliminació de traves i barreres administratives i de despeses burocràtiques per a l’inici d’activitats econòmiques. A aquest efecte, s’han d’adoptar mesures de coordinació efectiva de les diverses administracions i entitats implicades en la posada en marxa de negocis i activitats empresarials, i s’ha d’implantar un principi de control ex post dels requisits burocràtics i administratius.

c) Incorporar d’una manera transversal, a tots els cicles formatius i educatius, els valors i els continguts formatius relacionats amb l’emprenedoria.

d) Fomentar els estudis universitaris tecnològics per a garantir la formació d’un nombre suficient de professionals per a sustentar el creixement de les empreses tecnològiques, i també adoptar mesures per a fer possible la capitalització de l’aprenentatge dels joves, especialment en projectes d’investigació.

e) Facilitar la realització de pràctiques en empreses i entitats sense ànim de lucre, per a fer possible l’adquisició de competències professionals i aconseguir la inserció al mercat de treball. Els convenis han d’incloure mesures que permetin la conversió d’aquestes pràctiques en contractes laborals estables.

f) Instar el Govern de l’Estat a impulsar bonificacions, durant els dos primers anys, de fins al 100% de les quotes empresarials de les cotitzacions a la Seguretat Social a les empreses que contractin joves.

g) Impulsar, amb el conjunt d’administracions públiques, mesures administratives per a evitar fórmules de contractació de joves que comportin els anomenats «contractes porqueria».

h) Fer campanyes de sensibilització dirigides a empreses sobre els avantatges de la contractació de joves en llurs plantilles.

i) Impulsar convenis entre les administracions públiques i les organitzacions empresarials per a facilitar i potenciar la contractació de joves.

j) Facilitar l’accés a la informació sobre els drets laborals dels joves mitjançant informació específica en la pàgina d’Internet del Departament d’Empresa i Ocupació, que englobi totes les qüestions relacionades amb aquest col•lectiu, com ara limitacions de jornada per a menors d’edat, hores extraordinàries, contractes, permisos, formació, conciliació, cessió de treballadors o sancions establertes per a les infraccions.

44 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Substituir l’autorització prèvia per la declaració responsable com a procediment per a facilitar i agilitar l’establiment o l’explotació d’activitats empresarials per part dels emprenedors.

b) Aprofitar els instruments i programes financers provinents de la Unió Europea per a finançar projectes empresarials innovadors promoguts per joves catalans.

c) Potenciar, en totes les etapes formatives, el desenvolupament de projectes empresarials per mitjà de la inclusió de mòduls pràctics i teòrics amb relació a l’emprenedoria i la creació d’empreses, la promoció de la recerca destinada a l’emprenedoria i la immersió lingüística en idiomes estrangers vinculats a les relacions comercials, professionals i empresarials.

d) Potenciar l’activitat emprenedora entre els telespectadors, oients, internautes i altres tipus d’usuaris dels mitjans públics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

e) Potenciar els vivers d’empresa i els espais de cotreball de base tecnològica o innovadora en què s’orienti els joves i se’ls aporti un espai on iniciar una activitat empresarial, i impulsar la creació d’infraestructures per a la gestació i el desenvolupament de projectes emprenedors.

f) Afavorir el micromecenatge d’organitzacions, associacions juvenils i joves emprenedors.

IV.4. Teixit productiu

45 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Reforçar, mitjançant programes específics, la imatge de l’empresari, de l’emprenedor i de les persones que impulsen la innovació i la internacionalització des de les empreses. Cal comunicar a la societat en general i als joves en concret els aspectes positius de l’activitat econòmica de les empreses, els beneficis de la propietat industrial i intel•lectual i també la importància de la innovació i la internacionalització del teixit productiu.

b) Potenciar les estratègies de concentració, aliances i col•laboració empresarials de les pimes per a sumar capacitat productiva i augmentar la possibilitat d’innovació i d’industrialització que s’ofereix als joves, i millorar-ne la capacitat financera i d’accés a nous mercats i economies d’escala.

c) Elaborar un protocol àgil d’intervenció preferent per a la mediació en els processos de reestructuració, deslocalització o tancament d’empreses industrials que permeti, entre altres objectius, anticipar tendències, prevenir i identificar aquests processos i oferir alternatives que facilitin la viabilitat, sigui total o parcial, de les activitats d’aquestes empreses, amb l’objectiu de garantir el manteniment de les activitats productives i el màxim nombre de llocs de treball.

IV.5. Inserció laboral

46 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Iniciar un sistema de coordinació integral, a escala operativa i organitzativa, entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i altres estructures i institucions d’àmbits com l’educació, la formació professional i el sistema universitari, per a aprofitar els recursos formatius disponibles d’una manera integrada i coordinada, i millorar les possibilitats d’inserció dels joves.

b) Emprendre programes destinats als nois i noies d’entre 16 i 24 anys que no s’han graduat en educació secundària obligatòria i que necessiten un acompanyament específic per a afavorir la transició al món del treball i a la vida adulta, amb l’èmfasi en les competències professionals i en la cultura del treball i la iniciativa emprenedora, i en l’obtenció del graduat en educació secundària obligatòria.

c) Aplicar polítiques transversals per a garantir la igualtat de drets i d’oportunitats entre els joves immigrants.

d) Vetllar per una inserció laboral i unes condicions de treball dignes per a les persones amb diversitat funcional, física, cognitiva o sensorial, i instar el Govern de l’Estat a incrementar els fons de polítiques actives per a centres especials de treball i empreses d’inserció.

e) Atendre les necessitats dels joves amb discapacitat en l’entorn escolar, laboral i social amb les polítiques i els recursos específics que necessiten per a atendre la diversitat i alhora potenciar-ne l’autonomia personal.

IV.6. Lluita contra l’èxode juvenil

47 – La crisi econòmica i l’augment de l’atur juvenil ha obligat molts joves de Catalunya a marxar a l’estranger en cerca d’oportunitats laborals i vitals dignes. De l’any 2009 fins al 2013 ha augmentat un 47,85% el nombre de joves emigrants, i actualment més de cinquanta mil joves d’entre setze i trenta-quatre anys viuen fora del nostre país.
Aquest èxode comporta una terrible pèrdua de capital al país, per la qual cosa calen polítiques valentes i ambicioses per a combatre aquesta xacra.

48 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Impulsar una veritable política de migracions, i no només d’immigració, tenint el compte els canvis en els fluxos migratoris que viu Catalunya actualment.

b) Crear un pla d’acompanyament i de difusió d’informació prèvia a les persones interessades a marxar a l’estranger, gestionat coordinadament entre la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil i el Servei d’Ocupació de Catalunya.

c) Gestionar per mitjà de les oficines de treball de la Generalitat la coordinació amb la xarxa Eures (European Employment Services), l’oficina de treball unificada en l’àmbit europeu.

d) Continuar impulsant els programes de pràctiques fora de l’Estat, com ara els programes Eurodissea i Leonardo da Vinci – Motiva, actualment gestionats pel Servei d’Ocupació de Catalunya, de manera que se’n puguin ampliar les places i que se’n difongui la informació.

e) Coordinar les delegacions i les oficines de la Generalitat i els casals catalans per tal que es converteixin en espais d’acollida, acompanyament i aixopluc institucional del jovent català.

f) Crear una plataforma virtual de contacte de la comunitat de joves a l’estranger per a aglutinar la informació i esdevenir un punt de serveis i de contacte.

g) Aprofitar els agermanaments municipals internacionals com a instruments per a promoure, des del món local i en coordinació amb el teixit econòmic local, experiències recíproques de formació i inserció laboral per als joves.

h) Dissenyar un pla de suport al retorn, gestionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, al qual es puguin acollir els joves que, després d’acreditar que han estat a fora, vulguin tornar a Catalunya, per a facilitar també el possible retorn de talent a Catalunya.

i) Dur a terme un pla de mesures de retorn per als joves que han hagut d’emigrar contra llur voluntat a l’estranger per la manca de feina i d’expectatives laborals.

49 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a promoure, amb el nom de «Beca queda’t a Catalunya», un programa extraordinari per a la contractació durant sis mesos de joves que hagin finalitzat estudis de grau o màster universitari o de cicle formatiu de grau superior, en els termes següents:

a) Al programa s’hi ha d’adherir la Generalitat i el seu sector públic, i també les administracions locals i les empreses catalanes, per mitjà de llurs associacions.

b) Cada ens que s’hi adhereixi ha d’aportar una cartera de llocs de treball en pràctiques remunerades per un període de sis mesos. El programa ha de cercar assolir la creació de dotze mil places l’any.

c) Els llicenciats i els graduats en cicles formatius superiors, sense experiència laboral prèvia, han de poder tenir una primera experiència laboral en la branca dels estudis que hagin seguit. S’ha d’establir un procediment de selecció objectiu i basat en mèrits.

d) Aquest programa ha de comptar amb un pressupost aproximat de 75 milions d’euros. S’ha de programar per a l’any 2014 i se n’ha d’avaluar la continuïtat per als anys successius.

IV.7. Reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya

50 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Impulsar la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya immediatament en la línia de les mocions aprovades per aquest Parlament, per tal que sigui més àgil, públic i que coordini tot l’àmbit d’ocupació i orienti les persones de manera individualitzada i defineixi estratègies de desenvolupament territorial plenament orientades a resultats, aprofitant al màxim les potencialitats dels territoris de Catalunya i potenciant la cooperació entre els diversos nivells de l’Administració.

b) Presentar dins el 2013 una projecte de llei de reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya que reculli el dret subjectiu de les persones aturades a rebre serveis de formació, orientació i intermediació laboral que en millorin l’ocupabilitat i les capacitin millor per a trobar feina.

c) Revisar els protocols d’actuació i portar a terme un procés de simplificació administrativa i unificació de processos operatius que permeti obtenir economies d’escala i eliminar qualsevol excés de burocratització en les tasques del Servei d’Ocupació de Catalunya.

d) Redefinir un nou sistema de participació de les entitats cooperadores i col•laboradores del Servei d’Ocupació de Catalunya, especialment en matèria d’orientació, formació i capacitació, que resulti més àgil, més flexible i més transparent. Aquesta col•laboració ha d’estar orientada a aconseguir una atenció en matèria d’ocupació més especialitzada i de més qualitat.

e) Implantar un sistema d’avaluació per resultats de totes les activitats del Servei d’Ocupació de Catalunya que tingui en compte particularment l’impacte en els joves i llurs necessitats específiques.

V. Salut

51 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Implantar un pla d’educació afectiva i sexual en tot el sistema educatiu, centrat en la prevenció de les malalties de transmissió sexual i els embarassos no desitjats, que ajudi a eradicar els tabús relacionats amb el sexe.

b) Garantir una bona salut sexual i reproductiva, amb accés lliure i gratuït als serveis de planificació familiar, inclosa la interrupció voluntària de l’embaràs.

c) Garantir l’accés universal als mètodes d’anticoncepció i la dispensació gratuïta de l’anticoncepció d’emergència en la xarxa sanitària pública i l’accés a l’anticoncepció d’emergència des de les oficines de farmàcia comunitària.

d) Reclamar a l’Estat que continuï mantenint en la cartera de medicaments de finançament públic els millors anticonceptius disponibles pre- i post-, o, com a mínim, assegurar que estan disponibles per a dones menors de vint-i-cinc anys.

e) Incidir en els instruments de cooperació Estat – comunitats autònomes en la necessitat de mantenir una legislació en matèria d’interrupció voluntària de l’embaràs basada en terminis, per tal d’assegurar el ple exercici del dret de les dones joves a la maternitat.

f) Garantir l’accés a tècniques de reproducció assistida per a les dones que triïn exercir llur maternitat d’una manera autònoma, en el si d’una parella lèsbica o en qualsevol forma de convivència.

g) Garantir que a Catalunya no hi haurà cap restricció en l’accés, dins la cartera comuna de serveis bàsics de la sanitat pública, als tractaments de reproducció assistida per a dones soles o dones lesbianes.

52 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Impulsar accions per a afavorir l’adopció de conductes positives amb relació a la salut individual i col•lectiva ―salut mental, salut afectiva i sexual i salut alimentària, i prevenció de l’ús de substàncies addictives― per a generalitzar els hàbits saludables entre la població jove, coordinadament amb els diversos agents i institucions implicats en cada territori.

b) Millorar i potenciar els programes d’atenció a la salut mental per a joves i els de lluita contra addiccions, atès que molts joves pateixen patologies d’aquesta índole a causa de la crisi econòmica.

c) Emprendre un pla d’actuació de prevenció i detecció precoç de trastorns mentals, concretament els relacionats amb els trastorns alimentaris, que tingui en compte la promoció d’hàbits saludables.

d) Abordar el problema del consum i l’abús de drogues associats a l’oci de manera integral i prioritzar les respostes preventives, de programes d’informació en reducció de riscos i de consum responsable, i també en el foment de cultures de lleure alternatives.

e) Impulsar les mesures necessàries per a potenciar en l’àmbit educatiu la prevenció de la drogodependència entre els joves.

f) Garantir l’educació en la prevenció de les drogodependències, mitjançant una formació continuada en aquest àmbit.

g) Impulsar els programes de prevenció del tabaquisme entre la població jove i promoure accions de prevenció del consum d’alcohol i drogues, fent un èmfasi especial en la promoció del sentit crític dels joves envers les possibles situacions de pressió pro consum que poden trobar en determinats entorns.

h) Fer campanyes de sensibilització en línia adreçades als joves, que no impliquin cap cost afegit en la despesa de l’Administració, sobre els perills d’un ús addictiu dels telèfons mòbils, els telèfons intel•ligents i els ordinadors, sobre el consum de drogues i sobre la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària.

i) Crear un portal virtual, en col•laboració amb psicòlegs i psicopedagogs, per mitjà del qual els pares, els mestres i els mateixos joves puguin sol•licitar informació i suport sobre l’addicció a les tecnologies de la informació i la comunicació.

j) Elaborar un programa específic de lleure saludable per a joves i adolescents d’entre dotze i divuit anys, basat en el foment d’activitats socioculturals per a prevenir el consum d’alcohol i d’altres drogues.

VI. Polítiques de prevenció i d’integració

VI.1. Cohesió social

53 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir, d’una manera coordinada amb els serveis socials i les entitats del tercer sector, programes de suport a joves en risc d’exclusió social, en particular els programes de lluita contra el consum de drogues i de prevenció de conductes delictives i antisocials.

VI.2. Formació en la igualtat

54 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Establir un marc legal i un control efectiu sobre els patrons estètics emprats en la publicitat, perquè no atemptin contra la dignitat de les persones o vulnerin llurs drets, i especialment sobre la publicitat que presenti una imatge vexatòria de les dones.

b) Evitar la inserció de publicitat que contingui patrons estètics, relacionals i d’assignació de rols per gènere als mitjans de comunicació en la franja horària infantil.

VI.3. Prevenció de la violència masclista

55 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Recuperar els programes de prevenció i actuació contra la violència masclista destinats als més joves, com el «Talla amb els mals rotllos».

b) Activar mesures, amb dotació de recursos, per a dur a terme tallers i formació continuada de prevenció de la violència de gènere.

c) Continuar duent a terme, des de l’Institut Català de les Dones, campanyes de sensibilització per a la prevenció de la violència masclista entre la població jove.

d) Crear un observatori de la violència masclista per a sistematitzar la recollida d’informació i unificar-ne els criteris amb la finalitat d’aconseguir un tractament efectiu de les dades, perquè aquestes incloguin tots els casos de violència contra les dones.

e) Prendre mesures per a eradicar, en els àmbits educatius i del lleure, la violència de gènere entre els joves.

VII. Justícia

56 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Incrementar els recursos destinats a justícia juvenil.

b) Continuar desplegant el programa Límits, d’atenció a les famílies, a tot Catalunya.

c) Millorar els processos de suport a les actuacions preventives dels ajuntaments amb el Programa de suport a la prevenció de la delinqüència juvenil i la mediació comunitària.

d) Continuar aplicant el model d’intervenció basat en plans de treball individualitzats amb els menors i joves d’acord amb llur grau de risc de reincidència.

e) Prioritzar, en el cas dels joves empresonats als centres de justícia juvenil o a les presons, les accions dirigides a l’aplicació de mesures penals alternatives i comunitàries, la reinserció laboral i social i les intervencions precoces.

VIII. Emancipació i dret a l’habitatge

57 – Catalunya ha estat sotmesa a transformacions importants, tant en les esferes social, econòmica, política i cultural com en la identitària. Aquests canvis plantegen nous reptes i desafiaments a les polítiques de joventut, que requereixen respostes.
En el context actual, el col•lectiu dels joves és un dels que pateix d’una manera més acusada els efectes de la crisi econòmica. Tenint en compte aquesta situació de més vulnerabilitat davant les fluctuacions del cicle econòmic, cal prestar una atenció especial al millorament de les oportunitats dels joves.

La societat és més incerta, complexa i dinàmica que mai, però això no resta sentit a les polítiques de joventut, sinó que en justifica l’existència. Cal desenvolupar accions i mesures destinades a millorar i augmentar el paper de les polítiques públiques per a avançar cap a la igualtat d’oportunitats real i la capacitat dels joves per a desenvolupar llur pròpia vida de manera autònoma i lliure com a base de la societat del futur.

Aquestes mesures passen per afavorir la recuperació econòmica del país i l’augment de l’ocupació, perquè només així es dóna als joves la seguretat de poder mantenir la capacitat adquisitiva i, per tant, les capacitats d’emancipació, i sempre tenint en compte llur salut per mitjà d’accions que afavoreixin l’adopció de conductes positives pel que fa a la salut individual i col•lectiva.

Ara bé, només amb l’acció coordinada i decidida de tots els agents es poden construir respostes i generar oportunitats per al canvi, tant des de l’acció de cada ajuntament com des del treball de les entitats juvenils i de la gent jove o des de l’acció del Govern.

L’emancipació és bàsica per al desenvolupament personal dels joves, però les taxes d’emancipació han disminuït de manera accelerada. Els darrers cinc anys s’ha passat del 37,7% de persones joves emancipades l’any 2007 al 25,5% el 2012. Cal apostar per les polítiques de foment de l’emancipació i abordar unes polítiques transversals relacionades amb la joventut.

58 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Aplicar les polítiques necessàries per a incrementar la taxa d’emancipació juvenil, que ens els darrers cinc anys s’ha reduït de manera considerable.

b) Crear, en el termini de sis mesos, un portal web o una guia específica en què s’incloguin tots els serveis, plans, ajudes o bonificacions destinats específicament als joves, que incloguin no només les que ofereix la Generalitat, sinó totes les que provinguin d’altres administracions i empreses privades que operen al país. Aquesta guia s’ha d’actualitzar de manera automàtica amb cada nova incorporació.

59 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a

a) Instar el Govern de l’Estat a mantenir els ajuts de la renda bàsica d’emancipació als joves que actualment la reben, amb independència del que estableixin els nous ajuts del Pla estatal de foment del lloguer d’habitatges, la rehabilitació d’edificis i la regeneració i renovació urbanes (2013-2016).

b) Instar el Govern de l’Estat a tornar a posar en marxa el programa de la renda bàsica d’emancipació.

c) Fer les gestions pertinents davant el Ministeri de Foment per tal que no s’obligui a tornar els ajuts per renda bàsica d’emancipació concedits en anys anteriors en els casos que, en el curs del mateix any, hagi millorat la situació econòmica del jove o la jove que n’han rebut perquè han trobat un nou treball o disposen d’una altra ajuda.

d) Instar el Govern de l’Estat a recuperar la renda bàsica d’emancipació, controlant a la vegada que això no modifiqui el preu de mercat, i a obrir noves convocatòries d’ajuts al lloguer per a joves.

60 – El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

a) Exigir al Govern de l’Estat la cessió dels habitatges de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) i de les entitats financeres intervingudes a Catalunya, a la Generalitat, als ajuntaments i a entitats socials, per a destinar-los a polítiques de lloguer assequible.

b) Exigir al Govern de l’Estat la mobilització d’habitatges buits de la Sareb a Catalunya i de les entitats financeres que han rebut ajuts públics, per a incrementar el parc d’habitatges destinat a la creació d’un fons social d’habitatges de Catalunya destinat prioritàriament a persones desnonades i a joves.

c) Impulsar convenis de col•laboració entre les administracions públiques i la Sareb amb l’objectiu de posar els actius d’habitatge de la Sareb a disposició de programes de lloguer social, orientats especialment als joves.

d) Crear el fons social d’habitatges de Catalunya a partir dels habitatges desocupats, principalment els que han quedat en mans de bancs i caixes intervinguts, i reclamar al ministeris d’Economia i Competitivitat i de Foment que cedeixin la gestió d’aquests habitatges a la Generalitat de Catalunya, inclosos els que actualment estan transferits a la Sareb, per mitjà, en tot cas, dels convenis corresponents. Aquest fons s’haurà de gestionar concertadament entre la Generalitat, les administracions locals i entitats socials, i s’hi hauran d’establir condicions especials d’accés, tant per als casos d’emancipació com de necessitat sobrevinguda d’habitatge.

e) Acordar amb la Sareb que els habitatges acabats que té adjudicats es destinin a un parc català de lloguer social.

f) Crear un parc de lloguer assequible a partir dels actuals estocs d’habitatges nous de les entitats financeres intervingudes amb diner públic o que hagin rebut ajudes del FROB. La gestió d’aquests estocs ha d’ésser pública o, en qualsevol cas, sense afany de lucre, amb un paper rellevant de l’administració local i ponderant les necessitats dels territoris.

g) Articular i consolidar promocions d’habitatges de lloguer per a joves a partir dels parcs immobiliaris de pisos buits propietat de la banca privada i de les entitats financeres rescatades amb diner públic.

61 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Facilitar l’accés al parc públic d’habitatges i el parc d’habitatges de les entitats financeres, per mitjà de programes de lloguer social.

b) Impulsar, amb la resta d’administracions públiques, acords que permetin l’obtenció d’habitatge de lloguer social per a joves amb les entitats financeres per mitjà de la intermediació social.

c) Ampliar l’oferta d’habitatge amb lloguer social.

d) Reiniciar, d’una manera immediata, les convocatòries d’ajuts directes de suport al lloguer d’habitatges per part de la Secretaria d’Habitatge i especificar en les bases els elements que tinguin una cura especial per a resoldre les necessitats dels joves.

e) Reforçar les facilitats que es posen a disposició dels joves perquè accedeixin als habitatges de protecció oficial de venda i lloguer de la Generalitat i de les empreses promotores de base municipal.

f) Instar el Govern de l’Estat a ampliar el termini màxim de liquidació dels comptes d’estalvi jove orientats a l’adquisició d’un habitatge ―de sis a vuit anys, inicialment.

g) Negociar que una part dels actius de les entitats financeres nacionalitzades siguin destinats a lloguer social i, específicament, a lloguer per a joves.

h) Desenvolupar les diverses modalitats alternatives d’accés a l’ús de l’habitatge, com ara la masoveria urbana, els pactes de convivència i intercanvi entre joves i grans, els habitatges dotacionals, etc., de manera prou àmplia per tal que s’hi puguin acollir diversos col•lectius, no solament de joves, sinó també de gent gran i famílies de tot tipus, amb la finalitat d’afavorir la interrelació generacional i evitar la creació de guetos.

i) Iniciar programes de foment de la masoveria urbana, com a nova experiència que pot donar sortida a pisos en mal estat per falta de manteniment.

j) Estudiar i presentar mesures de bonificació fiscal a les persones que lloguin un habitatge a joves.

k) Prioritzar accions dirigides a persones joves amb rendes baixes. Reservar per a aquest col•lectiu un percentatge de totes les promocions d’habitatge públic, tot garantint el crèdit per a accedir-hi.

l) Garantir que els joves tinguin facilitats per a continuar vivint al territori i, per tant, potenciar les facilitats en les reformes de l’habitatge, en la compra i el lloguer d’habitatges vells, en la rehabilitació de cases de llurs finques i en la construcció d’un nou habitatge, amb la finalitat de promoure el retorn o la continuïtat de les persones joves en el món rural.

m) Accelerar i presentar en el proper període de sessions el nou impost sobre els pisos buits per tal d’incentivar l’oferta de lloguer.

n) Crear un portal virtual que faciliti l’accés i el coneixement de l’oferta de lloguer de pisos compartits entre joves.

62 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a

a) Prioritzar els joves amb càrregues familiars en els nous ajuts que estableix el Govern de l’Estat en el marc del nou Pla estatal de foment del lloguer d’habitatges, la rehabilitació d’edificis i la regeneració i renovació urbanes (2013-2016).

b) Potenciar la institucionalització de les polítiques de joventut en l’Administració local, enfortint el treball conjunt de caràcter interinstitucional, facilitant canals d’interlocució àgils, eficients i estables que permetin detectar necessitats específiques de cada territori per a prioritzar i adaptar-hi les actuacions, impulsant mecanismes de coordinació entre institucions i administracions per a fer més eficients i eficaces les polítiques de joventut.

IX. Cultura

IX.1. Accés a la cultura

63 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a

a) Promoure la participació dels joves en el món cultural, ja sigui en la creació, la participació o el gaudi de la cultura, amb el doble objectiu d’acostar la cultura als joves i crear-los un hàbit de consum cultural i de pràctica de la cultura com un fet quotidià. Això és fonamental per a la construcció dels públics del futur i per a aconseguir una societat més lliure, justa i culta que a la llarga ajudi a la recuperació del sector.

b) Facilitar l’accés dels joves a la cultura per mitjà d’iniciatives que promoguin l’aproximació d’aquest col•lectiu a les diverses manifestacions culturals amb preus assequibles, descomptes o fins i tot gratuïtat, i paquets de serveis lligats a equipaments culturals públics o privats.

c) Implantar programes per a fomentar la cultura popular entre els joves.

d) Elaborar, per mitjà de la Direcció General de Joventut, un programa destinat als joves, que defugi la política de mercantilització i mer consum i que es basi en models que aposten per la creativitat en clau de proximitat i participació activa del joves.

e) Desplegar una política de preus públics o tarifació social en els equipaments nacionals i consorciats i els serveis, per a garantir l’accés a la cultura.

f) Potenciar les oportunitats d’accés a l’oferta cultural i artística per a joves mitjançant tarifes reduïdes o abonaments.

g) Impulsar la reproducció de produccions audiovisuals en versió original subtitulada per a millorar el domini d’idiomes estrangers i augmentar el coneixement de diferents entorns culturals.

IX.2. Foment de la creativitat

64 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Fomentar l’activitat de creació artística, cultural i intel•lectual produïda per joves.

b) Impulsar el foment creatiu en l’àmbit educatiu obligatori i en la garantia d’accessos a l’aprenentatge dels ensenyaments artístics que vinculi els equipaments culturals de proximitat amb la finalitat de garantir l’aprenentatge i l’alfabetització dels llenguatges artístics en les escoles i els instituts.

c) Definir i aprovar, conjuntament amb el món local, les línies, els objectius i els programes d’ajuts a l’activitat cultural municipal, de manera que es recuperi l’acord de participació proporcional de la Generalitat en el manteniment i la creació d’escoles públiques d’ensenyaments artístics, en les especialitats de música i dansa.

d) Incloure en el futur contracte programa amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals la presència de joves creadors i joves generadors de pensament i opinió en els mitjans públics de comunicació com a eina de creació de prestigi social de la joventut en conjunt, i fomentar el debat públic sobre la situació dels joves.

e) Establir una borsa d’ajuts a la nova creació, que prioritzi la interdisciplinarietat i que es doti a partir d’un fons de retorn de projectes amb benefici amb partides especifiques destinades a les beques per a joves creadors.

X. Moviment associatiu

X.1. Associacionisme

65 – El desenvolupament d’una ciutadania participativa, solidària i fonamentada en el principi d’igualtat esdevé central per a qualsevol societat democràtica. Precisament, els joves han demostrat reiteradament llur voluntat d’esdevenir un actiu de transformació del nostre entorn. Cal reconèixer, doncs, la tasca ingent que duen a terme milers de joves de manera voluntària pel bé de tota la societat. Seria el cas, per exemple, dels consells locals de joventut, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya o els centres de lleure educatiu. Sense aquestes entitats, com moltes altres, el país quedaria coix. Per tant, cal reforçar i reconèixer el teixit associatiu, el jovent organitzat i, sobretot, procurar sumar-hi els qui encara no hi participen, perquè aquesta xarxa és una eina indispensable per al foment dels valors democràtics i de l’activitat comunitària.

66 – El Parlament de Catalunya:

a) Reconeix i defensa el model que representen les entitats juvenils i l’associacionisme juvenil en general, elements clau i imprescindibles per a la construcció d’una societat amb qualitat i salut democràtiques.

b) Reconeix i dóna suport als consells locals de joventut com a forma de coordinació i treball en xarxa de les associacions juvenils d’un territori.

c) Manifesta que fomentar la participació, especialment la participació juvenil, és una de les prioritats per a aconseguir una societat amb més qualitat democràtica, més plural i més crítica.

67 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Reconèixer el paper protagonista del moviment associatiu juvenil en les polítiques de joventut i el conjunt de polítiques públiques, com recullen el Pla nacional de joventut de Catalunya i la Llei de polítiques de joventut, i també la seva contribució inestimable a l’aprofundiment de les estructures participatives, la creació de ciutadania crítica i d’alternatives al consumisme infantil i juvenil, el reforçament del teixit comunitari i l’enfortiment de la democràcia.

b) Promoure, amb tots els mecanismes disponibles, la participació juvenil en tots els àmbits i treballar decididament per a contrarestar el discurs fal•laç que presenta les persones joves com a apàtiques i egoistes —el mite dels «ni-ni»—, potenciant la visibilitat dels innombrables exemples de participació desinteressada en l’esfera educativa, social, política i comunitària.

c) Lluitar contra la cultura de la inactivitat amb un ventall d’instruments, inclosos, entre altres, l’educació, la cultura i l’esport.

d) Fomentar l’associacionisme juvenil amb el suport econòmic i el reconeixement de la seva tasca i apoderant les entitats juvenils, perquè esdevinguin realment autònomes i puguin participar decididament en la presa de decisions col•lectives, sobretot en l’àmbit local, la qual cosa implicaria garantir-ne la participació en els òrgans de decisió comunitaris, des dels que són clarament juvenils, com els consells locals de joventut, fins a d’altres de tipus més transversal, com ara els plans educatius d’entorn.

e) Garantir l’estabilitat econòmica de les entitats juvenils i de l’associacionisme juvenil com a garants d’un model d’escola de ciutadania.

f) Comprometre’s a garantir el suport, el reconeixement i l’acompanyament necessari de la Direcció General de Joventut de la Generalitat i de l’Administració local als projectes, les organitzacions i els col•lectius juvenils sense condicionaments ideològics o polítics de cap mena —sempre dins els límits del respecte dels drets humans—, començant per assegurar un finançament suficient del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, els consells locals de la joventut i altres plataformes i federacions interassociatives.

g) Incrementar el suport als ens locals per a potenciar la figura dels tècnics de joventut, element clau en l’acompanyament en el procés d’emancipació dels joves i la tasca diària de les entitats juvenils.

X.2. Voluntariat

68 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Potenciar el teixit associatiu mitjançant el voluntariat jove, sobretot com a orientador o com a formador expert.

b) Instar el Govern de l’Estat a establir els criteris generals de la figura del voluntariat, tant en associacions i entitats com en clubs esportius, de manera que, d’acord amb l’Estatut dels treballadors i les lleis de la Seguretat Social i del voluntariat, es delimitin amb claredat les exclusions dels règims d’afiliació a la Seguretat Social de les persones que presten serveis en entitats sense ànim de lucre que persegueixen objectius d’interès general i en són membres.

X.3. Educació en el lleure

69 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Garantir un espai propi a les entitats d’educació en el lleure perquè puguin desenvolupar amb facilitat llurs activitats.

b) Activar la dotació de recursos a les entitats d’educació en el lleure ―caus i esplais―, i reconèixer-ne així la tasca educativa per al desenvolupament personal i col•lectiu i contra l’exclusió social.

c) Reconèixer les entitats d’esplai amb monitors voluntaris i els agrupaments del moviment escolta, amb una aposta decidida per aquest col•lectiu com a eina indispensable per a l’educació dels infants i els joves i per a la transmissió de valors solidaris, participatius i democràtics.

X.4. Consell Nacional de la Joventut

70 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Garantir el reconeixement del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya com l’interlocutor entre la Generalitat de Catalunya i les organitzacions juvenils en tot el que afecta els joves, tal com estableix la Llei 14/1985, del 28 de juny, per la qual es regula el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

b) Donar suport, amb les aportacions suficients, al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya com a òrgan que canalitza les demandes dels joves.

XI. Esport

71 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Establir un pla de foment de la pràctica esportiva i l’alimentació saludable entre els joves.

b) Desenvolupar un pla de foment de l’esport per mitjà de la creació d’activitats per a evitar el sedentarisme.

c) Prioritzar el suport públic a l’esport de base, que promou la pràctica esportiva com a eina d’educació en valors i de cohesió social, de promoció d’hàbits saludables i d’igualtat de gènere.

72 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Reclamar al Govern de l’Estat que adopti les mesures necessàries per a assegurar que les retribucions econòmiques rebudes pel personal que fa de monitor, entrenador o àrbitre en entitats esportives sense ànim de lucre, com a compensació de les despeses que els genera aquesta activitat no professional, no siguin considerades un salari i, en conseqüència, no estiguin sotmeses a l’obligació de cotitzar a la Seguretat Social.

b) Reclamar a la Inspecció de Treball i de Seguretat Social que la moratòria d’inspeccions acordada actualment pel que fa a les entitats esportives s’ampliï fins que no s’hagin concretat aquests canvis, per a evitar provocar situacions de desigualtat.

XII. Transport i seguretat viària

73 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Garantir que la xarxa de transport públic faci efectiu el desplaçament dels joves fins a les universitats públiques.

b) Plantejar bonificacions, amb l’estudi previ de la viabilitat, per als actuals títols de transport dels estudiants universitaris, de manera que es permeti la combinació de diferents mitjans de transport públic i s’equiparin els diversos títols de transport existents.

c) Incrementar les bonificacions per al transport actiu per a joves en situacions de formació per a l’ocupació o cerca de feina.

d) Agilitar i potenciar el servei de pagament amb la tecnologia de targeta sense contacte en equipaments juvenils i esportius i en la xarxa de transport públic de Catalunya.

e) Elaborar un pla per a atendre els joves que es desplacen amb motocicleta, amb la finalitat de promoure una conducció segura, reduir l’accidentalitat vial i millorar la mobilitat i l’ús de l’espai públic.

XIII. Món rural

74 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Presentar en el termini de tres mesos un pla de treball per a reforçar la transversalitat entre totes les polítiques juvenils, les polítiques orientades a l’ocupació juvenil i les polítiques de desenvolupament rural, especialment les vinculades al sector agrari, i especificar-hi l’estratègia per a fer un front comú a Catalunya, Espanya i Europa en aquesta qüestió.

b) Redactar un pla nacional per a afavorir i aconseguir augmentar la incorporació de joves al sector de la pagesia, que permeti el relleu generacional i l’augment de pagesos actius.

c) Fer efectiu l’acord del Ple del Parlament del 14 d’abril de 2010 de «negociar amb el Govern de l’Estat la modificació dels requisits fixats en el Marc nacional de desenvolupament rural 2007-2013 pel que fa a la mesura d’ajuts a la incorporació de joves, per tal que en la modalitat de bonificació d’interessos puguin assolir l’ajut màxim possible les persones que necessitin un finançament a llarg termini derivat de les necessitats d’adequar el capital de l’explotació o per a l’adquisició de la totalitat o part d’una explotació, inclosa la indemnització als cohereus».

d) Aplicar les recomanacions sobre el tractament del món rural als mitjans de comunicació audiovisuals elaborades el 2009 pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), com a fruit del compromís assumit pel CAC amb la Fundació del Món Rural.

e) Fer les gestions pertinents perquè el Govern de l’Estat apliqui un paquet de mesures associades al retorn de joves formats als territoris rurals d’origen, com ara ajudes indirectes a la creació d’empreses o per al creixement dels territoris rurals d’origen, incentius fiscals i bonificacions a les quotes de cotització de la Seguretat Social.

f) Establir un pla de treball en el termini de tres mesos per a augmentar l’oferta de teletreball actual i incentivar que les empreses públiques i privades del món rural incorporin aquesta modalitat de treball.

g) Fer un estudi diagnòstic per a identificar les noves oportunitats d’ocupació i serveis relacionats amb els nous estils de vida que estan apareixent per a fomentar-los com a noves oportunitats per a l’ocupació juvenil rural.

XIV. Seguiment i avaluació de la situació dels joves

75 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir la continuïtat de mecanismes d’anàlisi de la realitat juvenil que permeten desenvolupar polítiques de joventut adequades a la situació de les persones joves, especialment l’Observatori Català de la Joventut.

76 – El Parlament de Catalunya insta el Govern a enviar-li anualment una avaluació de la situació dels joves basada en els indicadors següents:

– Estadística d’ocupació juvenil segons l’enquesta de població activa.
– Estadística de precarietat i lluita contra les males pràctiques (nombre d’actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social amb incidència directa en els joves, etc.).
– Estadística de la creació d’empreses per part dels joves.
– Estadística de l’emigració dels joves.
– Estadística d’accions de suport i recursos per al foment de l’emprenedoria jove.
– Estadística de matriculació universitària (nombre de matriculats per cada universitat, mitjana de crèdits matriculats, nombre d’estudiants ETC, mitjana del cost de cada matrícula).
– Estadística de titulats universitaris.
– Estadística de beques, ajuts i crèdits en l’àmbit de l’ensenyament.
– Estadística sobre l’accés al batxillerat i als ensenyaments professionalitzadors, abandonament prematur i titulació.
– Estadística sobre el fracàs escolar dels joves.
– Estadística sobre l’accés a l’habitatge, els ajuts de la Generalitat i les taxes d’emancipació.
– Estadística sobre salut sexual i reproductiva i sobre salut mental en els joves.
– Altres indicadors que el Govern consideri rellevants.

Palau del Parlament, 25 de juliol de 2013

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>