Manel Martínez

Les peixeres, rescloses o preses són construccions realitzades per desviar l’aigua d’un riu, torrent, vall o barranc. Aquesta aigua era conduïda per les sèquies i s’utilitzava per regar les hortes o per funcionar els molins.

Al terme municipal de Forès, molt a prop del terme de Sarral, hi podem trobar les restes del mas Sanahuja. Es tracta d'un "Mas Torre", poc habitual per les nostres contrades. La torre encara es troba en bon estat de conservació, no així la resta del mas, si bé encara es poden apreciar esplèndides arcades i mostres del senyoriu d'aquest mas. Les característiques constructives fan indicar de que es tracta d'un mas medieval, si bé no es pot apreciar cap data gravada.

De moment no he pogut trobar cap dada sobre aquest mas i agrairia molt que si algú té algun tipus d'informació me la fes arribar. Correu electrònic: manelmar@tinet.cat

Entrada al primer pis de la Torre

El monestir de Poblet situat al terme de Vimbodí i Poblet fou declarat per la UNESCO l'any 1991 com a Patrimoni de la Humanitat. Actualment però, ha de compartir aquesta categoria amb la de Patrimoni Energètic donada la forta transformació del paisatge que l'envolta a base d'aerogeneradors i torres elèctriques.

Mica en mica estem fent malbé el paisatge de la Conca de Barberà i si no posem remei aviat passarem de ser una comarca singular a ser una comarca com molt d'altres, sense cap tret diferenciador.

A la Conca de Barberà estricta en cap moment podem separar les paraules "Conca" i "Vinya". Amb l'arribada dels monjos cistercencs a "l'Hortus Populeti" allà al segle XII, segurament que s'inicià el cultiu de la vinya a la comarca. Des d'aquells inicis els ceps han acompanyat el paisatge de la Conca. Amb la febre d'or de la vinya, a finals del segle XIX, la plantació de ceps fou tan extensa que arribà a llocs insòlits. S'abancalaren zones de forta pendent i els marges de pedra seca i les barraques de falsa volta sorgiren per tot arreu.

De tota aquella feina transformadora del paisatge es configurà l'actual paisatge, si bé darreramnet bona part d'aquells bancals amb marges i d'aquelles terres plantades de vinya han anat disminuint, alguns cops perquè s'ha abandonat el cultiu i d'altres perquè s'ha transformat en cultiu de cereals.

Si continuem amb aquest pas i no s'hi posa remei, potser aquest segle XXI passarà a la història com el segle de la desaparició del conreu de la vinya a la Conca de Barberà.

El mas d’en Gassol el trobem avui dia en una situació molt deplorable, en un estat ruïnós. Dia a dia es va ensorrant. La primavera passada vaig fer unes fotografies de la galeria del mas i aquesta primavera al tornar a fer noves fotografies he vist com la major part de la galeria s’ha ensorrat. Una veritable llàstima.

Aquest mas de Gassol té una llarga història i arriba a ser el mas més important de la Baronia de Prenafeta. En la segona meitat del segle XVI, el mas Foguet, entre els masos de Prenafeta, era el que tenia una major extensió de terreny, gairebé triplicava en extensió el segon més gran, que era el mas d’en Sabater, sense comptar l’extensió de terrenys corresponent al mas d’en Besant el qual s’incloïa en el mas Sabater. Així, el mas Foguet posseïa quatre-cents jornals de terra.

Al  darrer quart del segle XIV se’n deia mas de Foguet, i així fou fins al primer quart del segle XVIII que fou venut i s’anomena mas d’en Sabater. Aleshores a Prenafeta existien dos masos amb el mateix nom, ja que l’actual mas de la Sabatera també era anomenat amb el nom de mas Sabater.

Fou cap a l’any 1789 quan en Josep Gassol i Alsamora de Valls es casà amb Justa Sabater i Rubinat de Prenafeta, filla de Thedeo Sabater, i el mas adquirir el nom de mas Gassol amb el que se’l coneix en l’actualitat. per després anomenar-se mas d’en Gassol.

 Fotografia feta la primavera de 2010

Fotografia feta la primavera 2011. La galeria del mas ja es troba ensorrada.

Diu la dita popular "Rojalons, set cases i vuit forns". Actualment és un llogaret deshabitat que el trobem a mig camí entre Montblanc i Rojals. A l'any 1945 encara hi vivien tres famílies amb un total de 16 habitants.

L'abandonament de les cases comportar que una part s'ensorressin, deixant un aspecte desolador d'aquell indret. Algunes cases encara es mantenen en peu i darrerament sembla ser que volen recuperar alguna de les cases.

El mas de la Salut està situat al terme de Vimbodí i Poblet, molt proper al mas de Dalt. Fou restaurat recentment i fa pocs anys el seu entorn va patir un incendi forestal que no va arribar a afectar al mas.

Els montblanquins i montblanquines coneixen molt bé la Vall. Són molts els que fan les seves passejades fins aquest indret ple de natura amb el seu curs d'aigua que baixa tot l'any i la seva famosa cascada.

A tot aquest entorn natural l'acompanya també un ric patrimoni arquitectònic com ho és el molí fariner anomenat de dins de la Vall, ja que a prop, fora de la vall n'hi ha un altre. Malauradament l'estat de conservació del molí de dins és molt deplorable amb greu perill d'acabar tot en runes.

Les pedres tenen infinitat d'usos. Un de molt antic ha estat durant molts segles fitar les llindes entre propietaris, pobles veïns, comarques i fins i tot països.

A la Conca, com per tot arreu del país en tenim algunes mostres: