Arneres al terme municipal de Solivella (I)
El terme de Solivella és molt ric i divers en construccions rurals i les arneres també hi són presents. És el terme municipal on hi he pogut fer més localitzacions d’aquest tipus d’arquitectura rural.
Una arnera és un espai deixat en un marge per ubicar-hi una arna (rusc, buc, casera ...). Aquest espai calia deixar-ho en el mateix moment de construcció del marge de pedra seca. Per tant, hem de tenir present la previsió que s’havia de tenir en el moment d’aixecar aquestes construccions. També hi comptava l’orientació. Normalment es tractava d’un marge orientat a migdia per aprofitar el màxim les hores de sol.
L’arna utilitzada
per col·locar-la a l’arnera podia ser de qualsevol dels tipus existent: arna de
tronc, arna de canya o de sarga, arna de suro, arna de fusta o comú. Altres
cops l’arna era qualsevol estri possible per a tal fi (una portadora vella, una
capsa de llauna...
Els avantatges
d’una arna col·locada dins d’una arnera eren bàsicament la protecció sobre les
inclemències meteorològiques com ara la pluja i el vent, i el que era més
important, la protecció dels atacs dels depredadors ja que només quedava
descoberta la cara de l’arna on hi havia les piqueres d’entrada i sortida de
les abelles i que era la part que elles podien controlar per defensar-se.
Aquestes construccions les podem trobar amb una sola arnera aïllada o bé un grup d’arneres.
A la partida de
les Sarteres del terme de Solivella hi podem localitzar diferents grups d’arneras
com ara un conjunt de 8 arneres dividides en dos marges, 6 arneres al marge de
dalt i 2 arneres en el marge de sota.
Algunes arneres (
tres d’elles) estan tapades amb una llosa de pedra que encara protegia molt més
a l’arna.
Coordenades: 346486;
4591024. Altitud
Barraca i font a la solana de la Vall. Montblanc
Darrerament l’empresa del servei d’aigües de Montblanc a obert uns senders a tocar del mas de Ponet, a tocar del barranc de la font del Guasch.
Seguint un dels
senders oberts vaig arribar fins a un indret on hi ha una barraca construïda
aprofitant la balma de una roca de pedra tosca. Dins de la barraca encara es
conserva bona part del jaç fet amb rames i filferro i també una petita llar de
foc en un racó. A l’exterior es pot veure el tub de llauna que feia de
xemeneia.
La barraca encara
conserva la porta de fusta folrada amb llauna i podrem veure la inscripció: Jose Vallbona Pujol any 1967.
A la dreta de la
barraca hi ha una font (desconec el nom), d’on capten l’aigua. A l’esquerra
trobarem una gerra de ceràmica mig colgada i plena d’aigua.
Per sota de la
barraca i la font hi ha les restes d’una bassa.
Tot plegat força curiós en un indret de difícil accés i que fa pensar en l’aprofitament de la zona per algun tipus de conreu i fins hi tot d’hort, donada l’existència de la bassa.
Coordenades de la barraca: 343451; 4580268. Altitud: 605 m.
El pou de gel dels Capellans. Sarral
l pou de gel dels Capellans està situat al costat de la rasa o torrent de l’Escanceta. És molt probable que al mateix torrent hi hagués alguna mena de basses on es canalitzés l’aigua del torrent i un cop glaçada, el gel deuria ser tallat i empouat al pou.
Les restes actuals tenen uns 5 metres de diàmetre. La cavitat del pou esta plena de terra i l’alçada actual des del terra fins al lloc on es veu que arrancava la volta és d’uns 2,30 metres.
Les coordenades
són: 353411; 4590965. Altitud 487 m.
Barraca amb cisterna. Montblanc
El terme de Montblanc té un gran i valuós patrimoni de barraques de pedra seca (180 barraques inventariades i introduïdes al Wikipedra). Avui us deixo unes imatges d’una barraca singular, ja que té una cisterna al seu interior, fet no massa comú.
La barraca la
podem trobar al costat mateix de la pista forestal que puja de Montblanc fins a
l’ermita de Sant Joan. A la dreta d’un revolt, tot just després de la cruïlla
amb el sender que puja fins a la Pasquala, passant pel Roquer del Penitent.
Si entrem dins de la barraca podrem observar la cisterna al seu interior.
El pou de gel dels Cogullons
A prop de l’antic llogaret dels
Cogullons (Rojals – Montblanc) podem trobar un pou del gel. L’indret és fàcil
de localitzar. Podem anar pel GR-171 de Rojals als Cogullons i al arribar a la
font del Grèvol (situada al costat mateix del sender), ens hem de desviar pel
PR que puja de
Dins del pou hi ha un dos exemplars de teix, un d’ells de grans dimensions, fet que ens indica els molts anys transcorreguts des de l’ensorrament de la cúpula del pou.
Encara s’aprecien les pedres de l’arrencada d’un dels arcs que deurien formar la cúpula del pou.
Testimoni gràfic d’un antic forn d’obra als Torrents
En una de les entrades d’aquest
Bloc (30 d’agost de 2013) ja comentava l’existència de varis forns rajolers i
teuleries a la zona de l’ermita dels Torrents (Vimbodí i Poblet).
He trobat una fotografia de l’ermita dels Torrents de l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on a primer terme es pot apreciar l’activitat d’un d’aquells forns. Concretament del forn situat on ara hi ha els fogons d’una àrea de lleure.
© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista
de Catalunya
https://www.facebook.com/Arxiu.Fotografic.CEC
Es tracta d’una fotografia realitzada l’any 1909 pel fotògraf Josep Massot i Palmés. Es veu l’estesa de maons a la part superior, on deuria haver l’era del forn, i on actualment hi ha una creu de terme. També s’aprecia una estructura de fusta que deuria ser el cobert del forn pròpiament dit i algunes teules que també es deurien coure al forn.
<
Estat actual del lloc on hi havia l'era del forn d'obra
Restes de l'antic forn d'obra davant de l'ermita dels Torrents. Vimbodí i Poblet.
Mas d’en Carles – Rojals (Montblanc)
El nom del mas d’en Carles és conegut internacionalment per aquelles persones interessades en l’art rupestre, ja que allà mateix es poden contemplar algunes pintures: 16 figures d'estil esquemàtic. Aquestes pintures ja eren conegudes pels habitants de la zona, que en comunicaren l'existència a S. Vilaseca i a J. Iglesias, i els acompanyaren per primera vegada l’any 1927.
Per accedir al mas d’en Carles hem d’anar per l’antic camí de Rojals a
Feixes d’antics conreus abandonades
Petits ponts de pedra a la Vall de Montblanc
Avui m’he dedicat ha netejar la llera de dos ponts per poder-los mesurar, fotografiar i inventariar.
El primer el trobem al costat del camí de la Coma que puja del fons de la Vall fins la Serreta de Sant Josep, tot just a l’alçada del molí de Fora de la Vall. Actualment no hi passa per damunt seu cap camí transitable, si bé darrerament el pas ha estat obert per tal d’accedir a alguna finca.
Lloc del pont abans de netejar
Vista del pont un cop netejat
Interior del pont
Pas per damunt del pont
El segon pont és més conegut si bé la vegetació sempre el té ocult. Es tracta d’un petit pont situat al costat del molí de Dins de la Vall i que serveix per creuar el torrent d’aigua que baixa de la cascada de la Vall i de la font del Jesús.
La vegetació no deixa veure el pont
El pont després de netejar
Mas d’en Fort o del Forn
Al costat del camí de la Pasquala, pujant a mà esquerra, en l’indret anomenat “bosc del París”, trobem les restes d’un mas. Tot fa indicar que es tracta del mas d’en Fort.
Són molt poques les dades sobre aquest mas. Per les restes que encara es conserven sembla que deuria tractar-se d’un mas de grans dimensions, o al menys amb moltes dependències,si més no algun corral pel bestiar.
Al plànol de les Muntanyes de Prades de l’any 1967, editat per l’editorial Montblanc, apareix citat com a “mas del Forn”.
Al llibre dels Masos de Rojals de Josep M. Contijoch i Vicenç Bayona citen un mas d’en Fort “situat a dalt dels Plans de Sant Joan, quasi a la partió del barranc de la Vall”, però no detallen més la seva localització.
En Josep M. Grau al seu llibre sobre “La Indústria tradicional de Montblanc i la Conca de Barberà en el segle XVIII” comenta un acte de venda de 20 jornals de terra a la partida de la Pasquala de l’any 1713, als comuns de Tarragona, propietaris aleshores de la finca de la Pasquala. En les afrontacions de la peça de terra venuda hi diu que “a occident afronta part amb el camí que baixa de les pinedes al mas d’en Fort”.
Manel Martínez
Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.
Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.
Contacte: manelmar@tinet.cat
