Reportatge fotogràfic d’una matinal de pedra seca a Vilaverd

Posted by manelmar on 04 Novembre, 2013 11:03

El dissabte 2 de novembre al matí vaig trobar-me amb l’amic Antoni Pallise, ja feia dies que l’Antoni em comentava que caminant per la zona cremada l’estiu del 2012 al terme de Vilaverd havia trobat diferents construccions de pedra seca.Així dons que ens dirigirem cap el Pla d’en Viver, també anomenat Plans de l’Oliver, molt proper al terme de Montblanc.

La sortida fou realment molt fructífera en qüestió de troballes de construccions de pedra seca, amb diferents barraques, aixoplucs, marges, pujadors de marges ...

Pedra buidada per recollir aigua de la pluja amb uns curiosos forats al seu voltant.

Barraca de pedra seca amb mitja volta. Té un frescal o cocó al seu interior i un petit ràfec damunt la portalada. L'entrada feta amb un arc de mig punt té les pedres molt treballades.Davant de la barraca hi ha un tancat amb parets de pedra seca força curiós.

Restes d'una petita barraca o aixoplic.

Dalt del pla hi ha nombroses costruccions que formaven diferents tancats.

A la vessant que dona cap a Vilaverd varem trobar diferents aixoplus excavats dins de grans roques i amb parets de pedra seca.

Una altra de les barraques localitzades.

Barraca mixta amb volta de pedres i excavada dins la roca. La construcció està feta amb pedres força grans.

Pujadors construïts per poder pujar amb l'animal a les diferents feixes aterrassades.


Mas de Tuells – Solivella

Posted by manelmar on 02 Setembre, 2013 12:28

Al terme de Solivella, molt a prop de la carretera de Sarral, hi podem veure el mas de Tuells a la partida del terme que porta el mateix nom..Es tracta d’un mas de grans dimensions amb un volum considerable, té planta baixa i dos pisos. Als padrons municipals de Solivella hi trobem famílies empadronades en aquest mas fins els anys 1883 i 1889.

Entrada principal del mas

El pou del mas


Forn rajoler als Torrents – Vimbodí i Poblet

Posted by manelmar on 30 Agost, 2013 08:41

Aquesta darrera setmana d’agost  he tingut la sort de redescobrir un antic forn de coure obra, concretament un forn rajoler. Gracies al Josep Poblador que em va facilitar el contacte amb l’Esteve Armengol, propietari del forn i persona conscienciada en la conservació d’aquest patrimoni, ja que no tant sols l’ha conservat, sinó que fins hi tot l’ha restaurat acuradament.

Interior del forn

El forn es troba adossat al mas dels Torrents i en un perfecte estat de conservació.

Vista des de baix del forn. Aquest a estat protegit amb una coberta per evitar l'aigua.

Interior de la cambra de combustió.

La zona dels Torrents havia estat un indret on va proliferà aquest tipus de industria. A banda d’aquest forn, al costat del mas hi ha les restes d’un altre forn i més propers a l’ermita dels Torrents també trobarem les restes i testimoni de dos forns més.

MAS DE L’ANGLÈS – Vallclara

Posted by manelmar on 27 Agost, 2013 13:19

El mas de l’Anglès està situat a tocar del terme de Vimbodí i Poblet, al costat mateix del camí que unia Vallclara amb el monestir de Poblet.

Actualment està molt derruït, si bé deuria haver estat un mas important. Dins del mas encara es conserven els cups de vi.

Al costat del mas trobem una construcció de planta quadrada que fou un antic forn d’obra per coure rajoles, panots, maons, teules, caitons, tovots...Aquest mas consta en els papers auxiliars d’edificis habitats del cens de població de Vallclara de l’any 1900, a partir d’aquesta dada ja no apareix com habitat.

Porta d'accés al forn d'obra

Interior del forn


Font dels Boixets. La frescor a l’estiu

Posted by manelmar on 21 Agost, 2013 11:51

Els dies calorosos de l’estiu és molt aconsellable buscar indrets ben frescos.

Un bon lloc és la font dels Boixets, al bosc de Poblet, a gairebé 1.000 m d’altitud hi trobarem un ambient ombrívol i l’aigua de la font (diuen que la més fresca de la comarca) ens ajudarà a refrescar-nos.

El recorregut fins arribar-hi, sigui a peu, bicicleta o motoritzats també ens farà gaudir de bons paisatges i natura.


Forns de calç a l’obaga de la Vall – Montblanc

Posted by manelmar on 29 Juliol, 2013 17:56

L’obtenció de calç mitjançant forns omplerts amb pedra calcària i posats a una combustió de 900 a 1.000 graus fou una pràctica habitual a les nostres muntanyes fins als anys seixanta del segle XX.

Els forns de calç es feien allà on trobaven la matèria necessària: pedra calcària i llenya per la combustió.

 

Aixopluc utilitzat pels calciners.

 

L’amic Antoni Pallisé em va mostrar, aquests dies, un forn de calç a l’obaga de la Vall, sota mateix del cingle que dóna als plans de Rojalons. Es tracta d’un forn efímer, d’aquells que eren utilitzats per a fer-ne unes quantes cuites i que després s’abandonaven. Com a curiositat també vàrem trobar, al costat mateix, un aixopluc fet sota unes grans roques caigudes del cingle i que de ben segur fou utilitzat pels calciners, ja que la cuita de la pedra podia durar fins a 8 o 9 dies i, per tant, les persones que en tenien cura necessitaven algun indret per dormir, menjar i fer vida.

 

Pedra calcària preparada per fer una cuita

Restes del forn del costat del sender.

 


Pou artesià i sèquia subterrània a la partida de la Carlania de Barberà de la Conca

Posted by manelmar on 18 Juliol, 2013 12:17

 

La maquinària utilitzada actualment en els treballs agrícoles ha destapat una sèquia o mina subterrània en un tros de terra de la partida de la Carlania o Les Eres, al terme de Barberà de la Conca.

El propietari, en Jordi Izquierdo Gomà, m’ha ensenyat el pou artesià que es troba dins d’unes construccions antigament destinades a un corral de bestiar i a un molí d’oli. Des d’aquest pou, l’aigua, procedent d’un veta subterrània, pujava de nivell quan la pluja era forta fins a un punt on era recollida i conduïda per una canalera feta amb teules. La canalera transcorre per una sèquia soterrada fins a la zona de l’Horta Major situada a la Sèquia del Dilluns.

La sèquia subterrània, coberta amb grans lloses de pedra, està excavada en una zona on el sòl és de tapassot. Dins de la sèquia o mina hi ha la conducció de teules feta a mitja alçada.

 


MAS DELS FRARES – L’Espluga de Francolí

Posted by manelmar on 12 Juliol, 2013 11:26

Al terme municipal de l’Espluga de Francolí hi podem trobar el molí (al costat del riu Francolí) i el mas del Frares, dues construccions que com el seu nom indica deurien ser propietat dels monjos cistercencs de Poblet. Aquestes propietats foren subhastades després de la desamortització dels bens eclesiàstics de l’any 1835. El mas es troba situat a la partida de la font de l’Abella i el seu estat de conservació és força deficient, ja que una part de la paret de la façana  a caigut a terra.Els propietaris del mas dels Frares després de la Guerra Civil Espanyola eren els mateixos que els que posseïen el mas de Dalt de Vimbodí i el mas d’en Xup de l’Espluga, juntament amb altres propietats.

Als padrons municipals de l’Espluga de Francolí, que només es conserven a partir de l’any 1936, no he trobat cap família empadronada en aquest mas. Hi ha però, diferents testimonis que asseguren que es tractava d’un mas habitat. De fet uns oncles meus van habitar aquest mas a finals de la descada dels cinquanta del segle XX.


MAS D’EN JUST – Vilaverd

Posted by manelmar on 09 Juliol, 2013 10:02

El mas d’en Just es troba dins del terme de Vilaverd, a la zona anomenada “Garrigues de Vilaverd”, tocant a l’antic terme de Rojals.Es pot accedir per l’antic camí de Vilaverd a Rojals i també per una pista que baixa de Rojalons.Fou un dels masos importants de la zona i molt conegut pels excursionistes. Actualment es troba en estat ruïnós i en pocs anys ja només quedaran quatre pedres.Als padrons municipals de Vilaverd des de l’any 1889 fins a l’any 1939,sempre hi consta empadronada la mateixa família Dulcet – Buldó. Segurament després de la guerra el mas ja no fou habitat permanentment.


MOLÍ DE VIERN O DEL SALES – Vallclara

Posted by manelmar on 14 Juny, 2013 13:27

Ja feia temps que anava darrera de trobar el molí de Viern i després de alguns intents en solitari aquest setmana he tingut la sort de comptar amb l’ajut del Felip Espasa, que precisament dema farà 69 anys.El molí es troba a la capçalera del barranc de Viern, on neix el riu Milans, que després s’anomenarà riu Francolí. Actualment el seu accés està completament perdut i tota la construcció envoltada de molta vegetació.Es tracta d’un molí d’origen medieval. Deuria ser un molí força important per les restes que encara es conserven. El seu estat actual és molt deplorable, si bé encara es conserva un bonic cacau, la portalada d’entrada i alguns arcs apuntats.Al seu interior encara hi ha una de les moles de pedra.

Felip Espasa al costat d'un dels arcs

Mola de pedra que es troba a l'interior de les restes del molí

Paret de la bassa.

Entrada al cacau


Manel Martínez

manelmar

Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.

Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.


Recentment

Arxius

Subscripció