El pou de gel dels Capellans. Sarral
l pou de gel dels Capellans està situat al costat de la rasa o torrent de l’Escanceta. És molt probable que al mateix torrent hi hagués alguna mena de basses on es canalitzés l’aigua del torrent i un cop glaçada, el gel deuria ser tallat i empouat al pou.
Les restes actuals tenen uns 5 metres de diàmetre. La cavitat del pou esta plena de terra i l’alçada actual des del terra fins al lloc on es veu que arrancava la volta és d’uns 2,30 metres.

Barraca amb cisterna. Montblanc
El terme de Montblanc té un gran i valuós patrimoni de barraques de pedra seca (180 barraques inventariades i introduïdes al Wikipedra). Avui us deixo unes imatges d’una barraca singular, ja que té una cisterna al seu interior, fet no massa comú.
La barraca la
podem trobar al costat mateix de la pista forestal que puja de Montblanc fins a
l’ermita de Sant Joan. A la dreta d’un revolt, tot just després de la cruïlla
amb el sender que puja fins a la Pasquala, passant pel Roquer del Penitent.
Si entrem dins de la barraca podrem observar la cisterna al seu interior.

El pou de gel dels Cogullons
A prop de l’antic llogaret dels
Cogullons (Rojals – Montblanc) podem trobar un pou del gel. L’indret és fàcil
de localitzar. Podem anar pel GR-171 de Rojals als Cogullons i al arribar a la
font del Grèvol (situada al costat mateix del sender), ens hem de desviar pel
PR que puja de
Dins del pou hi ha un dos exemplars de teix, un d’ells de grans dimensions, fet que ens indica els molts anys transcorreguts des de l’ensorrament de la cúpula del pou.
Encara s’aprecien les pedres de l’arrencada d’un dels arcs que deurien formar la cúpula del pou.

Testimoni gràfic d’un antic forn d’obra als Torrents
En una de les entrades d’aquest
Bloc (30 d’agost de 2013) ja comentava l’existència de varis forns rajolers i
teuleries a la zona de l’ermita dels Torrents (Vimbodí i Poblet).
He trobat una fotografia de l’ermita dels Torrents de l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on a primer terme es pot apreciar l’activitat d’un d’aquells forns. Concretament del forn situat on ara hi ha els fogons d’una àrea de lleure.
© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista
de Catalunya
https://www.facebook.com/Arxiu.Fotografic.CEC
Es tracta d’una fotografia realitzada l’any 1909 pel fotògraf Josep Massot i Palmés. Es veu l’estesa de maons a la part superior, on deuria haver l’era del forn, i on actualment hi ha una creu de terme. També s’aprecia una estructura de fusta que deuria ser el cobert del forn pròpiament dit i algunes teules que també es deurien coure al forn.
Estat actual del lloc on hi havia l'era del forn d'obra
Restes de l'antic forn d'obra davant de l'ermita dels Torrents. Vimbodí i Poblet.

Mas d’en Carles – Rojals (Montblanc)
El nom del mas d’en Carles és conegut internacionalment per aquelles persones interessades en l’art rupestre, ja que allà mateix es poden contemplar algunes pintures: 16 figures d'estil esquemàtic. Aquestes pintures ja eren conegudes pels habitants de la zona, que en comunicaren l'existència a S. Vilaseca i a J. Iglesias, i els acompanyaren per primera vegada l’any 1927.
Per accedir al mas d’en Carles hem d’anar per l’antic camí de Rojals a

Feixes d’antics conreus abandonades

Petits ponts de pedra a la Vall de Montblanc
Avui m’he dedicat ha netejar la llera de dos ponts per poder-los mesurar, fotografiar i inventariar.
El primer el trobem al costat del camí de la Coma que puja del fons de la Vall fins la Serreta de Sant Josep, tot just a l’alçada del molí de Fora de la Vall. Actualment no hi passa per damunt seu cap camí transitable, si bé darrerament el pas ha estat obert per tal d’accedir a alguna finca.
Lloc del pont abans de netejar
Vista del pont un cop netejat
Interior del pont
Pas per damunt del pont
El segon pont és més conegut si bé la vegetació sempre el té ocult. Es tracta d’un petit pont situat al costat del molí de Dins de la Vall i que serveix per creuar el torrent d’aigua que baixa de la cascada de la Vall i de la font del Jesús.
La vegetació no deixa veure el pont
El pont després de netejar

Mas d’en Fort o del Forn
Al costat del camí de la Pasquala, pujant a mà esquerra, en l’indret anomenat “bosc del París”, trobem les restes d’un mas. Tot fa indicar que es tracta del mas d’en Fort.
Són molt poques les dades sobre aquest mas. Per les restes que encara es conserven sembla que deuria tractar-se d’un mas de grans dimensions, o al menys amb moltes dependències,si més no algun corral pel bestiar.
Al plànol de les Muntanyes de Prades de l’any 1967, editat per l’editorial Montblanc, apareix citat com a “mas del Forn”.
Al llibre dels Masos de Rojals de Josep M. Contijoch i Vicenç Bayona citen un mas d’en Fort “situat a dalt dels Plans de Sant Joan, quasi a la partió del barranc de la Vall”, però no detallen més la seva localització.
En Josep M. Grau al seu llibre sobre “La Indústria tradicional de Montblanc i la Conca de Barberà en el segle XVIII” comenta un acte de venda de 20 jornals de terra a la partida de la Pasquala de l’any 1713, als comuns de Tarragona, propietaris aleshores de la finca de la Pasquala. En les afrontacions de la peça de terra venuda hi diu que “a occident afronta part amb el camí que baixa de les pinedes al mas d’en Fort”.

Masia al davant del mas Sanahuja – Forès
Agrairia molt qualsevol referència sobre aquesta masia que es troba tot just davant del mas medieval anomenat d’en Sanahuja.
De fet, tan d’aquesta masia (de la que desconec el nom) com dels masos d’en Sanahuja (entrada en aquest bloc el 12 d’abril de 2011) i mas del Duc (entrada en aquest bloc el 28 de maig de 2013) i que també és molt proper, en tinc molt poques dades i estic molt interessat sobre qualsevol dada que algú em pogués facilitar.

Recuperada la font del Ferro de Castellfollit – Bosc de Poblet
Enhorabona a l’equip de gestió del Paratge Natural de Poblet i a la seva brigada de treballs de manteniment per la bona feina realitzada en la recuperació de la font del Ferro de Castellfollit.
Aquesta font situada a l’entrada del barranc de Castellfollit, a la dreta de la pista i tot just a l’inici de l’alzinar que trobem després d’una parada de vinya, es trobava desapareguda en mig de la vegetació. Tan sols restava una petita captació de l’aigua ferruginosa.
Bassa recuperada on van a parar les aigües ferruginoses abans de sortir pel broc de la font.
Detall dels sediments ferruginosos de l'aigua

Manel Martínez
Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.
Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.
Contacte: manelmar@tinet.cat