Manel Martínez

l pou de gel dels Capellans està situat al costat de la rasa o torrent de l’Escanceta. És molt probable que al mateix torrent hi hagués alguna mena de basses on es canalitzés l’aigua del torrent i un cop glaçada, el gel deuria ser tallat i empouat al pou.

 Per accedir al pou sortirem de Sarral per la carretera T-233 direcció Forés. Agafem el primer camí a mà dreta i seguim el camí. Cruïlla a l’esquerra (trobem un indicador). Seguim pel camí fins trobar un altre indicador. Aleshores hem de baixar direcció al torrent per un senderó amb fort pendent. El sender ens portarà fins al pou de gel.

Les restes actuals tenen uns 5 metres de diàmetre. La cavitat del pou esta plena de terra i l’alçada actual des del terra fins al lloc on es veu que arrancava la volta és d’uns 2,30 metres.

Les coordenades són: 353411; 4590965. Altitud 487 m.

El terme de Montblanc té un gran i valuós patrimoni de barraques de pedra seca (180 barraques inventariades i introduïdes al Wikipedra). Avui us deixo unes imatges d’una barraca singular, ja que té una cisterna al seu interior, fet no massa comú.

La barraca la podem trobar al costat mateix de la pista forestal que puja de Montblanc fins a l’ermita de Sant Joan. A la dreta d’un revolt, tot just després de la cruïlla amb el sender que puja fins a la Pasquala, passant pel Roquer del Penitent.

Si entrem dins de la barraca podrem observar la cisterna al seu interior.

A prop de l’antic llogaret dels Cogullons (Rojals – Montblanc) podem trobar un pou del gel. L’indret és fàcil de localitzar. Podem anar pel GR-171 de Rojals als Cogullons i al arribar a la font del Grèvol (situada al costat mateix del sender), ens hem de desviar pel PR que puja de la Bartra. A pocs metres, en una zona on creixen diferents teixos, trobarem el pou de gel. Es pot baixar a dins del pou per un dels costats ensorrats.

Dins del pou hi ha un dos exemplars de teix, un d’ells de grans dimensions, fet que ens indica els molts anys transcorreguts des de l’ensorrament de la cúpula del pou.

Encara s’aprecien les pedres de l’arrencada d’un dels arcs que deurien formar la cúpula del pou.

En una de les entrades d’aquest Bloc (30 d’agost de 2013) ja comentava l’existència de varis forns rajolers i teuleries a la zona de l’ermita dels Torrents (Vimbodí i Poblet).

He trobat una fotografia de l’ermita dels Torrents de l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on a primer terme es pot apreciar l’activitat d’un d’aquells forns. Concretament del forn situat on ara hi ha els fogons d’una àrea de lleure.

© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

https://www.facebook.com/Arxiu.Fotografic.CEC

Es tracta d’una fotografia realitzada l’any 1909 pel fotògraf Josep Massot i Palmés. Es veu l’estesa de maons a la part superior, on deuria haver l’era del forn, i on actualment hi ha una creu de terme. També s’aprecia una estructura de fusta que deuria ser el cobert del forn pròpiament dit i algunes teules que també es deurien coure al forn.

 <

  Estat actual del lloc on hi havia l'era del forn d'obra

Restes de l'antic forn d'obra davant de l'ermita dels Torrents. Vimbodí i Poblet. 

El nom del mas d’en Carles és conegut internacionalment per aquelles persones interessades en l’art rupestre, ja que allà mateix es poden contemplar algunes pintures: 16 figures d'estil esquemàtic. Aquestes pintures ja eren conegudes pels habitants de la zona, que en comunicaren l'existència a S. Vilaseca i a J. Iglesias, i els acompanyaren per primera vegada l’any 1927.

El mas d’en Carles està situat en la vessant oriental del barranc del Pirro. Es tracta d’un mas balmat que aprofitava una visera de la roca d’una gran cinglera.Encara que avui sembli impossible pensar que aquest indret fos habitat, hi ha testimonis documentals que certifiquen que era habitat. La darrera família documentada en aquest mas la trobem inscrita al llibre de compliments pasquals de la parròquia de Sant Salvador de Rojals de l’any 1820, es tracta de Joan Solé Gavarró i la seva muller Tecla Nogués amb quatre filles. En un llibre de testaments de la mateixa parròquia trobem el testament d’en Joan Solé del mas d’en Carles realitzat l’any 1826.

Per accedir al mas d’en Carles hem d’anar per l’antic camí de Rojals a la Bartra. Abans d’arribar a una pista forestal, veurem unes fites a mà esquerra que ens portaren per un sender fins al mas. Darrerament la vegetació de la zona ha estat aclarida i el sender senyalitzat amb fites de petits muntets de pedres que faciliten arribar-hi.

Avui m’he dedicat ha netejar la llera de dos ponts per poder-los mesurar, fotografiar i inventariar.

El primer el trobem al costat del camí de la Coma que puja del fons de la Vall fins la Serreta de Sant Josep, tot just a l’alçada del molí de Fora de la Vall. Actualment no hi passa per damunt seu cap camí transitable, si bé darrerament el pas ha estat obert per tal d’accedir a alguna finca.

Lloc del pont abans de netejar

Vista del pont un cop netejat

Interior del pont

Pas per damunt del pont

El segon pont és més conegut si bé la vegetació sempre el té ocult. Es tracta d’un petit pont situat al costat del molí de Dins de la Vall i que serveix per creuar el torrent d’aigua que baixa de la cascada de la Vall i de la font del Jesús.

La vegetació no deixa veure el pont

El pont després de netejar

Al costat del camí de la Pasquala, pujant a mà esquerra, en l’indret anomenat “bosc del París”, trobem les restes d’un mas. Tot fa indicar que es tracta del mas d’en Fort.

Són molt poques les dades sobre aquest mas. Per les restes que encara es conserven sembla que deuria tractar-se d’un mas de grans dimensions, o al menys  amb moltes dependències,si més no algun corral pel bestiar.

Al plànol de les Muntanyes de Prades de l’any 1967, editat per l’editorial Montblanc, apareix citat com a “mas del Forn”.

Al llibre dels Masos de Rojals de Josep M. Contijoch i Vicenç Bayona citen un mas d’en Fort “situat a dalt dels Plans de Sant Joan, quasi a la partió del barranc de la Vall”, però no detallen més la seva localització.

En Josep M. Grau al seu llibre sobre “La Indústria tradicional de Montblanc i la Conca de Barberà en el segle XVIII” comenta un acte de venda de 20 jornals de terra a la partida de la Pasquala de l’any 1713, als comuns de Tarragona, propietaris aleshores de la finca de la Pasquala. En les afrontacions de la peça de terra venuda hi diu que “a occident afronta part amb el camí que baixa de les pinedes al mas d’en Fort”.

Agrairia molt qualsevol referència sobre aquesta masia que es troba tot just davant del mas medieval anomenat d’en Sanahuja.

De fet, tan d’aquesta masia (de la que desconec el nom) com dels masos d’en Sanahuja (entrada en aquest bloc el 12 d’abril de 2011) i mas del Duc (entrada en aquest bloc el 28 de maig de 2013) i que també és molt proper, en tinc molt poques dades i estic molt interessat sobre qualsevol dada que algú em pogués facilitar.

Enhorabona a l’equip de gestió del Paratge Natural de Poblet i a la seva brigada de treballs de manteniment per la bona feina realitzada en la recuperació de la font del Ferro de Castellfollit.

Aquesta font situada a l’entrada del barranc de Castellfollit, a la dreta de la pista i tot just a l’inici de l’alzinar que trobem després d’una parada de vinya, es trobava desapareguda en mig de la vegetació. Tan sols restava una petita captació de l’aigua ferruginosa.

Bassa recuperada on van a parar les aigües ferruginoses abans de sortir pel broc de la font.

Detall dels sediments ferruginosos de l'aigua