Espais viscuts
Els masos o molins que trobem escampats per tota la comarca van ser en el seu temps espais viscuts, on els seus propietaris o els masovers vivien i treballaven. Eren altres temps i altres formes de vida.
Avui la major part d’aquells nobles edificis resten mig caiguts o desapareguts del tot. És una veritable llàstima veure l’estat en que es trobem molts d’aquells importants masos o molins.
El recull de fotografies d’alguns dels masos i molins de la comarca que he anat guardant al llarg de molts anys, m’ha engrescat en un nou projecte.
Es tracta de recuperar de l’oblit els masos, molins i altres hàbitats dispersos que al seu dia varen ser habitats. El projecte crec que és ambiciós, ja que en deurien ser molts els hàbitats dispersos que algun dia foren espais viscuts. En un principi faré una limitació en el temps i en l’espai. Em limitaré a la primera meitat del segle XX i sobre els hàbitats dispersos de
El projecte queda obert a la col·laboració de tothom, per tant tota informació sobre espais viscuts a
Aquelles antigues màquines agrícoles ...
Podem contemplar les restes d'una antiga trilladora o màquina de batre de fusta amb rodes de ferro situada a l'entrada de Riudabella a Vimbodí i Poblet. Aquesta màquina s'utilitzava per separar el gra de la palla.
Anar al tros
Abans, anar al tros, volia dir anar-hi tot el dia. Marxar de bon matí amb el carro i l'animal, amb la vianda i el bot de vi. Tot el dia treballant la terra per treure'n alguns fruits.
Al tros hi acostumava haver una barraca o caseta per resguardar-se, fer el dinar o fer la migdiada a les hores més fortes del sol.Era un espai també destinat a l'animal, amb una menjadora per ell.
Caseta de tros al terme de Blancafort
Forns de pa. Quan la gent era autosuficient.
La vida als pobles i masos es basava en l'autosuficiència. Pocs eren els aliments o productes que venien de fora de la comarca. Els forns de pa són un exemple d'aquella forma de viure. Avui dia la major part d'aquests antics forns han desaparegut (ocupaven massa espai), però encara podem trobar-ne alguns, si bé el seu estat de conservació és molt deficient.
Manel Martínez
Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.
Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.
Contacte: manelmar@tinet.cat
