Masia al davant del mas Sanahuja – Forès
Agrairia molt qualsevol referència sobre aquesta masia que es troba tot just davant del mas medieval anomenat d’en Sanahuja.
De fet, tan d’aquesta masia (de la que desconec el nom) com dels masos d’en Sanahuja (entrada en aquest bloc el 12 d’abril de 2011) i mas del Duc (entrada en aquest bloc el 28 de maig de 2013) i que també és molt proper, en tinc molt poques dades i estic molt interessat sobre qualsevol dada que algú em pogués facilitar.
Recuperada la font del Ferro de Castellfollit – Bosc de Poblet
Enhorabona a l’equip de gestió del Paratge Natural de Poblet i a la seva brigada de treballs de manteniment per la bona feina realitzada en la recuperació de la font del Ferro de Castellfollit.
Aquesta font situada a l’entrada del barranc de Castellfollit, a la dreta de la pista i tot just a l’inici de l’alzinar que trobem després d’una parada de vinya, es trobava desapareguda en mig de la vegetació. Tan sols restava una petita captació de l’aigua ferruginosa.
Bassa recuperada on van a parar les aigües ferruginoses abans de sortir pel broc de la font.
Detall dels sediments ferruginosos de l'aigua
Mas o torre de Pau Anguera – L’Espluga de Francolí
Aquest mas es troba situat al costat esquerre (tot pujant) de la carretera de l’Espluga a Senan i proper al torrent o barranc del Reguer.
El Teular. Antic forn de teules al mas Solé. (Vimbodí i Poblet)
La indústria tradicional del foc ens ha deixat moltes empremtes a la comarca. Un exemple el tenim al costat de la carretera del monestir de Poblet a Prades i dins de la finca del mas Solé, on trobarem el Teular, un antic forn de coure teules del que ja només en queden alguns vestigis.
technorati tags: El Teular. Antic forn de teules al mas Solé. (Vimbodí i Poblet)
Reportatge fotogràfic d’una matinal de pedra seca a Vilaverd
La sortida fou realment molt fructífera en qüestió de troballes de construccions de pedra seca, amb diferents barraques, aixoplucs, marges, pujadors de marges ...
Pedra buidada per recollir aigua de la pluja amb uns curiosos forats al seu voltant.
Barraca de pedra seca amb mitja volta. Té un frescal o cocó al seu interior i un petit ràfec damunt la portalada. L'entrada feta amb un arc de mig punt té les pedres molt treballades.Davant de la barraca hi ha un tancat amb parets de pedra seca força curiós.
Restes d'una petita barraca o aixoplic.
Dalt del pla hi ha nombroses costruccions que formaven diferents tancats.
A la vessant que dona cap a Vilaverd varem trobar diferents aixoplus excavats dins de grans roques i amb parets de pedra seca.
Una altra de les barraques localitzades.
Barraca mixta amb volta de pedres i excavada dins la roca. La construcció està feta amb pedres força grans.
Pujadors construïts per poder pujar amb l'animal a les diferents feixes aterrassades.
Mas de Tuells – Solivella
Entrada principal del mas
El pou del mas
Forn rajoler als Torrents – Vimbodí i Poblet
Aquesta darrera setmana d’agost he tingut la sort de redescobrir un antic forn de coure obra, concretament un forn rajoler. Gracies al Josep Poblador que em va facilitar el contacte amb l’Esteve Armengol, propietari del forn i persona conscienciada en la conservació d’aquest patrimoni, ja que no tant sols l’ha conservat, sinó que fins hi tot l’ha restaurat acuradament.
El forn es troba adossat al mas dels Torrents i en un perfecte estat de conservació.
Vista des de baix del forn. Aquest a estat protegit amb una coberta per evitar l'aigua.
Interior de la cambra de combustió.
MAS DE L’ANGLÈS – Vallclara
El mas de l’Anglès està situat a tocar del terme de Vimbodí i Poblet, al costat mateix del camí que unia Vallclara amb el monestir de Poblet.
Actualment està molt derruït, si bé deuria haver estat un mas important. Dins del mas encara es conserven els cups de vi.
Porta d'accés al forn d'obra
Interior del forn
Font dels Boixets. La frescor a l’estiu
Els dies calorosos de l’estiu és molt aconsellable buscar indrets ben frescos.
Un bon lloc és la font dels Boixets, al bosc de Poblet, a gairebé
El recorregut fins arribar-hi, sigui a peu, bicicleta o motoritzats també ens farà gaudir de bons paisatges i natura.
Forns de calç a l’obaga de la Vall – Montblanc
L’obtenció de calç mitjançant forns omplerts amb pedra calcària i posats a una combustió de 900 a 1.000 graus fou una pràctica habitual a les nostres muntanyes fins als anys seixanta del segle XX.
Els forns de calç es feien allà on trobaven la matèria necessària: pedra calcària i llenya per la combustió.
Aixopluc utilitzat pels calciners.
L’amic Antoni Pallisé em va mostrar, aquests dies, un forn de calç a l’obaga de la Vall, sota mateix del cingle que dóna als plans de Rojalons. Es tracta d’un forn efímer, d’aquells que eren utilitzats per a fer-ne unes quantes cuites i que després s’abandonaven. Com a curiositat també vàrem trobar, al costat mateix, un aixopluc fet sota unes grans roques caigudes del cingle i que de ben segur fou utilitzat pels calciners, ja que la cuita de la pedra podia durar fins a 8 o 9 dies i, per tant, les persones que en tenien cura necessitaven algun indret per dormir, menjar i fer vida.
Pedra calcària preparada per fer una cuita
Restes del forn del costat del sender.
Manel Martínez
Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.
Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.
Contacte: manelmar@tinet.cat
