MAS D’EN JUST – Vilaverd

Posted by manelmar on 09 Juliol, 2013 10:02

El mas d’en Just es troba dins del terme de Vilaverd, a la zona anomenada “Garrigues de Vilaverd”, tocant a l’antic terme de Rojals.Es pot accedir per l’antic camí de Vilaverd a Rojals i també per una pista que baixa de Rojalons.Fou un dels masos importants de la zona i molt conegut pels excursionistes. Actualment es troba en estat ruïnós i en pocs anys ja només quedaran quatre pedres.Als padrons municipals de Vilaverd des de l’any 1889 fins a l’any 1939,sempre hi consta empadronada la mateixa família Dulcet – Buldó. Segurament després de la guerra el mas ja no fou habitat permanentment.


MOLÍ DE VIERN O DEL SALES – Vallclara

Posted by manelmar on 14 Juny, 2013 13:27

Ja feia temps que anava darrera de trobar el molí de Viern i després de alguns intents en solitari aquest setmana he tingut la sort de comptar amb l’ajut del Felip Espasa, que precisament dema farà 69 anys.El molí es troba a la capçalera del barranc de Viern, on neix el riu Milans, que després s’anomenarà riu Francolí. Actualment el seu accés està completament perdut i tota la construcció envoltada de molta vegetació.Es tracta d’un molí d’origen medieval. Deuria ser un molí força important per les restes que encara es conserven. El seu estat actual és molt deplorable, si bé encara es conserva un bonic cacau, la portalada d’entrada i alguns arcs apuntats.Al seu interior encara hi ha una de les moles de pedra.

Felip Espasa al costat d'un dels arcs

Mola de pedra que es troba a l'interior de les restes del molí

Paret de la bassa.

Entrada al cacau


MAS DEL DUC – Forès

Posted by manelmar on 28 Maig, 2013 09:35

Mas situat a les terres baixes del terme de Forès a la partida del Pla del Pi, a poca distància del mas del Sanahuja i proper al terme de Sarral.Actualment està en ruïnes, però les seves restes encara donen testimoni de que es tractava d’un mas important. També es conserven les restes dels cups de vi.


Barranc del mas d’en Llort – Rojals (Montblanc)

Posted by manelmar on 16 Maig, 2013 13:39

Aquest barranc esta situat a la part alta de la Vall de Lladrons, dins del que antigament fou el terme de Rojals.

És un barranc amb abundància d’aigües i on trobem una bona mostra d’art rupestre, testimoniatge de la presència dels humans des de molt antic.

Caminar i endinsar-se per aquest bell indret ens resultarà del tot gratificant, ja que a la zona trobarem diferents fonts, basses d’aigua i bancals amb murs de paret seca que foren utilitzats als anys seixanta com a viver de planta forestal.

Dins del barranc hi trobem el mas d’en Llort, que dona nom al barranc. Aquest mas encara es manté de peu, ja que fou utilitzat com a casa forestal i actualment es fa servir com a suport a les visites guiades a les pintures rupestres. Davant del mas encara es conserva una era.

Mas d'en Llort restaurat.

Molt a prop del mas d’en Llort hi trobem el mas i el corral de Pepet (el corral aprofita una balma), el mas es troba ensorrat, però deuria ser un mas forcà singular ja que fou alçat al voltant d’una roca, alta i plana, que quedava com a paret mitjanera dins del mas. Entre les runes del mas encara es pot apreciar les restes d’un cup de vi i dalt de la roca hi ha les restes d’un forn de pa fet amb pedra tosca.

Restes de mas de Pepet.Corral del mas de Pepet que aprofita la balma. 

Seguint el camí més amunt hi trobarem el mas d’en Ramon Bessó o mas d’en Bessó del qual només hi queda les parets d’un habitacle, que sembla ser que deuria ser la pallissa, ja que està situat sota d’una era i té una porta d’accés a la part superior per poder entra la palla.

Construcció que resta en peu del mas d'en Bessó.

Era del mas d'en Bessó.

També trobarem molts marges de pedra seca que van abancalar una bona part dels costers del barranc i on es deuria plantar vinya i cereals (segurament el cereal deuria ser sègol, més resistent al fred).

Sobre els diferents masos de Rojals es pot consultar el llibre de Josep M. Contijoch i Vicenç Bayona “Els Masos de Rojals” monografia del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.

Les mines d’aigües de la Pasquala - Montblanc

Posted by manelmar on 14 Maig, 2013 17:45

La zona de la Pasquala, coneguda pels seus pous de gel, és molt rica amb aigua i subministradora d’aquest preuat líquid a la població de Montblanc.

Al voltant de la casa de la Pasquala hi trobem diferents fonts ( font de la Pasquala o de la Teula, font del Solà...) i dues mines d’aigua. La primera, anomenada mina de Baix, o de l’Escut (fent referència a un escut de pedra que es troba en un contrafort de pedres, al costat mateix de la boca de la mina), fou excavada l’any 1804, i la segona, anomenada mina de Dalt s’excavà l’any 1934 i consta de 35 m de fondària amb dues derivacions.

Mina de Dalt.

Mina de Baix o de l'escut.

Escut dels Canonges de Tarragona, antics propietaris de la zona de la Pasquala.

La conducció de les aigües de la Pasquala fins a la Font Major de Montblanc fou una gran obra de principis del segle XIX. En un dels dipòsits reguladors de la conducció de les aigües es pot apreciar una làpida de pedra gravada amb data de 1804 que recorda aquells fets.

   

Làpida de pedra gravada per recordar la portada de les aigües a Montblanc.

Les aigües recollides de les mines i les fonts foren conduïdes per una canonada fins a la vila de Montblanc. Al llarg del recorregut d’aquesta canonada hi trobem els anomenats “pilars de l’aigua”.

Sobre les aigües de la Pasquala es pot consultar el llibre de Joan Pallisé Clofent “Els camins de l’aigua. Fonts naturals i aigües al terme de Montblanc” de Cossetània Edicions.

 

 


MILMANDA. Antiga granja cistercenca – Vimbodí i Poblet

Posted by manelmar on 27 Abril, 2013 13:52

 

Entre Vimbodí i Poblet, a uns 2 km al Nord del monestir s'alça l'antiga granja cistercenca de Milmanda, que té els seus orígens en l’època romana, segons els vestigis que s’han trobat, probablement fou una antiga Vil·la Romana anomenada “Escupianda”.

La primera referència documental de Milmanda és de l'any 1148 i sembla ser que ja estava fortificada aleshores. L’any 1163 aquest mas fortificat passà a mans dels monjos del monestir de Poblet els quals hi bastiren una granja principalment agrícola i ramadera. Posteriorment, els abats van ordenar reedificar-lo i ampliar-lo en diverses ocasions (1316-1348 i 1564-83). Entre els anys 1316 i 1348, durant el període abacial de l'abat Ponç de Copons, es bastí la torre de defensa de l'entrada. A principis del segle XVII l’abat Felip Genovès el convertí en un casal residencial amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs.

Després de la desamortització  de 1835 passà a mans privades. Als padrons municipals de Vimbodí hi trobem sempre inscrita la mateixa família Molas des de 1905. Al darrer quart del segle XX l’edifici i les terres foren comprades pel celler Torres que actualment elabora excel·lents vins amb les vinyes dels seus voltants.

Al pati interior es pot apreciar un bonic empedrat

Vista de Milmanda des del camí del monestir de Poblet

 


Els treballs de forja al món rural

Posted by manelmar on 22 Abril, 2013 11:23

Les construccions dins l’àmbit rural són bàsicament senzilles i funcionals. Els treballs de forja realitzats pels serrallers o ferrers dels nostres pobles també tenien els mateixos objectius, ser senzills i funcionals, així hi tot la mà artística del serraller quedava plasmada en molts dels seus treballs.

Reixa anomenda popularment "llargandaix".

És especialment en els picaportes, anelles, panys i altres elements de portes i finestres on es pot apreciar l’art dels seus elaboradors.


MOLÍ DE VINYOLS – Montblanc

Posted by manelmar on 12 Abril, 2013 13:35

El molí de Vinyols fou un dels molins fariners importants de Montblanc. D’origen medieval, era propietat del castlà de la Vila. El trobem situat a la partida de Vinyols, entre el mas del Foraster i l’ermita de sant Josep. Al padró municipal de Montblanc de l’any 1889 encara hi havia empadronada una família en aquest molí.

Davant mateix del molí hi ha l’aljub de Vinyols construït en 1628 en unes terrenys donats pel castlà Carles Calders de Vilafranca. Aquesta gran bassa (30x65 m i 4 m. de fondària) s’omplia amb les aigües del torrent de la Vall, mitjançant una sèquia (encara es poden apreciar alguns trams de la conducció) i de la font de Vinyols. Des d’aquest aljub es regaven les hortes de Vinyols per hores segon el nombre de jornals de terra de regadiu de cada propietari. Havia un comissionat encarregat del repartiment de les aigües i del manteniment de l’aljub.

Damunt de la caseta de desaigües de la bassa podem trobar aquesta curiosa estela de pedra

MOLI DEL BONET – Sarral

Posted by manelmar on 08 Abril, 2013 09:56

Molí fariner situat al costat del riu Vallverd, dins del terme municipal de Sarral. En algunes publicacions relacionades amb els molins hidràulics de la comarca es fa referència a aquest molí ubicant-lo al terme de Rocafort de Queralt.La construcció es troba en molt mal estat i gairebé no és pot accedir per la vegetació que envolta tot l’edifici. Consta d’uns baixos, amb una volta de canó lleugerament apuntada. Una primera planta, més dos pisos. L’accés als baixos on hi ha la volta apuntada es fa per una esplèndida portalada d’arc de mig punt on hi ha alguns gravats, destaca el gravat del símbol de la creu del monestir de Santes Creus, fet que fa suposar que aquest molí fou de la seva propietat.

Aquest molí apareix com a molí fariner habitat al nomenclàtor de l’any 1860 dins del terme de Sarral, si bé en aquest nomenclàtor no hi consten ni el nombre d’habitants, ni tampoc els noms.

Portalada de la part baixa del molí

Detall del gravat de la creu

Volta apuntada de l'interior del molí

 Vista de la façana del molí des de la part de baixVista del molí des de la part superior

MAS DE L’ORGANISTA – Montblanc

Posted by manelmar on 28 Març, 2013 10:01

El que queda del mas de l’Organista ho trobem a tocar mateix del sender que puja a l’ermita de Sant Joan pel camí del bosc del Gorrines. De fet a aquest mas també se’l coneix com a mas del Gorrines o de Buió.Aquest mas tenia la particularitat de tenir aigua corrent, ja que l’aigua de la font del mas del Buió brollava dins mateix de mas i era conduïda per un sèquia cap a dues basses de l’exterior, una per sota de l’altra.Un opuscle editat l’any 1927 ens aporta un escrit d’Antoni Palau i Dolcet titulat “La vespra de Sant Joan a Montblanc” on es pot llegir:Dels dos viaranys que emmenen a Sant Joan emprenguérem el que passa per prop del mas de l’Organista. Alguns tenien set i en aquell mas refrescaren. Donàrem una ullada a les habitacions, avui desertes, corprenent-nos aquella gran llar, un temps animada per les xerrameques de les vesprades d’hivern, i ara solitària, buida, trista...”El mas apareix com habitat en una relació de cases habitades del cens de població de 1900, però amb l’observació que feia poc que havia quedat deshabitat. En Ramon Cantó en el seu treball inèdit de la història de la Vila de Montblanc de 1894, hi fa esment al mas de l’Organista com a mas habitat. De fet al seu treball hi podem trobar una il·lustració del mas.El nom d’Organista sembla ser que tenia relació amb el fet que el seu propietari tocava l’orgue de Santa Maria.


Manel Martínez

manelmar

Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.

Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.


Recentment

Arxius

Subscripció