Manel Martínez

Dins la Vall de Lladrons (la Vall de Montblanc) tenia localitzat un conjunt de tres forns rajolers i de teules sota mateix del mas de Ponet. La sorpresa ha estat trobar un nou forn molt proper al mas. Es troba amagat per la vegetació i està situat dins del que antigament deuria ser la bassa del molí de Ponet. La bassa es deuria reaprofitar realitzant dues obertures per a dues portes. A la seva part posterior (la que està a tocar al talús) es va construir el forn amb la cavitat dins del talús.

Actualment el forn està tapat amb pedres com també una de les portes que s’obriren a les parets de la bassa. L’interior de l’antiga bassa té uns 7,50 x 7,50 metres i una alçada mitja d’uns 2,50 metres.

La zona del mas de Ponet deuria ser força important en la producció de rajoles i teules com ho testifiquen els quatre forns existents. El que no se, és si tots els forns funcionaren en la mateixa època o s’anaren construint en èpoques diferents.

Segons alguns testimonis, a finals del segle XIX la fabricació de rajoles als forns del mas de Ponet estava en ple rendiment i fou aleshores quan s’obrí el camí carreter que puja des de l’estret de la Vall per poder extreure’n la producció.

Restes del molí hidràulic del mas de Ponet

La vall de Lladrons encara amaga molts secrets. Aquets dies, després de netejar part de la vegetació que ho tapava tot, he trobat un nou molí hidràulic. Amb aquest ja són vuit els molins hidràulics localitzats: el de Muletes, el de Ponet, els dos del Britets, el del Moro, el de la Vall, el de Dins i aquest nou que de moment l’he batejat com a molí de Dalt, pel fet de trobar-se per damunt del molí de Dins.

Aquest nou molí està situat uns metres més amunt del molí de Dins. Es tracta d’una edificació de 5,50 x 3,90 m, amb una portalada d’1,00 m i en la que encara es veu el brancal de la porta. A l’interior es veu una arcada (2,60 x 3,05 m) adossada en una de les parets laterals i que està construïda amb carreus ben treballats. Davant de l’arcada hi ha un forat (0,50 x 0,70 m) que dona accés al cacau del molí. Al darrera de la paret posterior de l’edificació hi ha una altra edificació adossada de 1,55 m d’amplada i on es pot observar les restes d’un cèrcol de ferro d’una mola.

Pel damunt de l’edificació hi ha les restes del que deuria ser una gran bassa d’aigua que deuria alimentar el molí amb unes parets de pedra de fins a 2,00 m d’alçada. En un racó de la bassa es troba el pou de pressió de 0,90 m de diàmetre.

Les característiques d’aquest molí són molt semblants a les dels molins de Muletes i del Moro amb una petita edificació, un cacau per sota i una gran bassa al darrera amb un pou de pressió per fer funcionar el rodet del cacau.

La sèquia que alimentava la bassa encara es pot observar en alguns trams. És probable que l’aigua que sortia d’aquest moli fos conduïda a la bassa del molí de Dins situada uns metres més avall.

El molí de Dins de la Vall de Lladrons o Vall de Montblanc és el més conegut dels vuit molins existents dins d’aquesta vall, però la part de dalt del molí es desconeguda per molta gent, especialment perquè està molt amagada per la vegetació existent.

Dalt de l’edificació hi ha les restes del que fou la bassa del molí que alimentava els dos sistemes de força que tenia aquest molí. Un era una roda vertical col·locada dins de la construcció annexa (més moderna) i separada de la resta de l’edificació. Per portar l’aigua de la bassa que feia rodar la roda es construí una canal aèria suportada per una arcada. L’altre sistema (el més antic) era el d’una torre amb un cup de pressió alimentat directament des de la bassa mitjançant una conducció oberta d’uns sis metres.

Aquí teniu algunes fotografies realitzades després de fer una petita neteja de l’indret.

 La Vall de Montblanc o Vall de Lladrons és una autèntica joia natural que amaga molts secrets, ja he fet algunes entrades relacionades amb el patrimoni d’aquesta Vall. Dins de la Vall hi ha un seguit de construccions destinades a l’aprofitament de la força hidràulica: rescloses, sèquies i molins farineres que mereixen ser recuperades de l’oblit.

Aquests darrers dies vaig descobrir (al menys jo no tenia cap constància) un nou molí fariner, o al menys un seguit de construccions del que hauria estat un molí fariner. Es tracta d’una sèrie de cups o forats de baixada de l’aigua per donar-hi la força necessària per accionar les moles d’un molí. Hi ha dos cups amb els seus corresponents cacaus.

 La seva ubicació està entre el molí de Dins i el molí de Britets, i entre el camí del mas de Ponet i el barranc. En la vessant de la solana. Des del camí no s’aprecia, a no ser que coneguis la seva existència. Jo ho vaig descobrir passant pel costat de l’obaga, seguint el senderó que transcorre gairebé paral·lel al barranc i a les restes de la sèquia del molí de Dins. Des d’aquest sender vaig veure les construccions a l’altre costat del barranc.

Desconec el nom d’aquest molí i agrairia molt qualsevol informació al respecte.

 Darrerament l’empresa del servei d’aigües de Montblanc a obert uns senders a tocar del mas de Ponet, a tocar del barranc de la font del Guasch.

Seguint un dels senders oberts vaig arribar fins a un indret on hi ha una barraca construïda aprofitant la balma de una roca de pedra tosca. Dins de la barraca encara es conserva bona part del jaç fet amb rames i filferro i també una petita llar de foc en un racó. A l’exterior es pot veure el tub de llauna que feia de xemeneia.

La barraca encara conserva la porta de fusta folrada amb llauna i podrem veure la inscripció: Jose Vallbona Pujol any 1967.

A la dreta de la barraca hi ha una font (desconec el nom), d’on capten l’aigua. A l’esquerra trobarem una gerra de ceràmica mig colgada i plena d’aigua.

Per sota de la barraca i la font hi ha les restes d’una bassa.

Tot plegat força curiós en un indret de difícil accés i que fa pensar en l’aprofitament de la zona per algun tipus de conreu i fins hi tot d’hort, donada l’existència de la bassa.

Coordenades de la barraca: 343451; 4580268. Altitud: 605 m.

Avui m’he dedicat ha netejar la llera de dos ponts per poder-los mesurar, fotografiar i inventariar.

El primer el trobem al costat del camí de la Coma que puja del fons de la Vall fins la Serreta de Sant Josep, tot just a l’alçada del molí de Fora de la Vall. Actualment no hi passa per damunt seu cap camí transitable, si bé darrerament el pas ha estat obert per tal d’accedir a alguna finca.

Lloc del pont abans de netejar

Vista del pont un cop netejat

Interior del pont

Pas per damunt del pont

El segon pont és més conegut si bé la vegetació sempre el té ocult. Es tracta d’un petit pont situat al costat del molí de Dins de la Vall i que serveix per creuar el torrent d’aigua que baixa de la cascada de la Vall i de la font del Jesús.

La vegetació no deixa veure el pont

El pont després de netejar

L’obtenció de calç mitjançant forns omplerts amb pedra calcària i posats a una combustió de 900 a 1.000 graus fou una pràctica habitual a les nostres muntanyes fins als anys seixanta del segle XX.

Els forns de calç es feien allà on trobaven la matèria necessària: pedra calcària i llenya per la combustió.

Aixopluc utilitzat pels calciners.

L’amic Antoni Pallisé em va mostrar, aquests dies, un forn de calç a l’obaga de la Vall, sota mateix del cingle que dóna als plans de Rojalons. Es tracta d’un forn efímer, d’aquells que eren utilitzats per a fer-ne unes quantes cuites i que després s’abandonaven. Com a curiositat també vàrem trobar, al costat mateix, un aixopluc fet sota unes grans roques caigudes del cingle i que de ben segur fou utilitzat pels calciners, ja que la cuita de la pedra podia durar fins a 8 o 9 dies i, per tant, les persones que en tenien cura necessitaven algun indret per dormir, menjar i fer vida.

Pedra calcària preparada per fer una cuita

Restes del forn del costat del sender.

L’any 1924, en els documents dels padrons municipals de Montblanc, encara consta com habitat.

Sota mateix del mas, en un bancal, es poden apreciar unes restes del que sembla d’un antic forn de coure rajoles i teules.

Els montblanquins i montblanquines coneixen molt bé la Vall. Són molts els que fan les seves passejades fins aquest indret ple de natura amb el seu curs d'aigua que baixa tot l'any i la seva famosa cascada.

A tot aquest entorn natural l'acompanya també un ric patrimoni arquitectònic com ho és el molí fariner anomenat de dins de la Vall, ja que a prop, fora de la vall n'hi ha un altre. Malauradament l'estat de conservació del molí de dins és molt deplorable amb greu perill d'acabar tot en runes.