Un llibre que val la pena llegir i veure...
La Diputació de Tarragona esta digitalitzant algunes de les seves publicacions. Aquí teniu l'enllaç a l'opuscle Camins històrics i tradicionals, un treball de Rafael López Monnè que val la pena de llegir i també de gaudir veien les fotografies i dibuixos del mateix.
Recordar també que aquest treball sobre camins històrics i tradicionals compta amb una exposició itinerant de la Diputació de Tarragona.
1r ANIVERSARI DEL BLOC
Avui fa un any que vaig iniciar aquest bloc amb la idea d’anar penjant noticies, iniciatives, pensaments i donant a conèixer part del ric patrimoni cultural, rural i natural de
Mas Vell - Prenafeta (Montblanc)
Jornades Europees del Patrimoni
Boniques rajoles oblidades
Les restauracions i obres noves al monestir de Poblet i el seu entorn han estat moltes en els darrers anys.
Sempre queden però, llocs oblidats. Un d’elles és l’antiga zona d’esbarjo que havia situada damunt de la Font dels Màrtirs, a la cruïlla de carretera de Vimbodí i l’Espluga de Francolí.
Si ens endinsem en l’espai on abans hi havia hagut taules i bancs, trobarem a tocar de la paret, les restes d’uns enrajolats de ceràmica.
L’escut de Vimbodí i el de Poblet em van agradar força, per això els vull mostrar en aquest Bloc, i si això serveix per que alguna ment de les que prenen decisions s’animi i faci restaurar els enrajolats, millor que millor.
Inicis dels colors de la tardor
La tardor és l’estació de l’any que més m’agrada i quan més gaudeixo del paisatge i del clima, si bé enguany de moment porta retard.
Aquest segon cap de setmana d’octubre ja s’han començat a veure els primers colors de la tardor al barranc de Castellfollit, dins del bosc de Poblet.
Les barraques de pedra seca de Montblanc.
Al terme de Montblanc, encara que no ho sembli, hi ha moltes barraques de pedra seca. Concretament tinc inventariades 172 barraques de diferents tipologies.
Unes de les zones amb més nombre d’aquestes construccions són la partida del Camp Magre i tota la serra Carbonaria, a l’antic terme de Lilla.
La major part de barraques són senzilles i de petites dimensions, i un bon nombre d’elles són barraques de marge (construïdes dins dels marges de pedra seca), res a veure amb altres zones properes on abunden grans barraques.
Espais viscuts
Els masos o molins que trobem escampats per tota la comarca van ser en el seu temps espais viscuts, on els seus propietaris o els masovers vivien i treballaven. Eren altres temps i altres formes de vida.
Avui la major part d’aquells nobles edificis resten mig caiguts o desapareguts del tot. És una veritable llàstima veure l’estat en que es trobem molts d’aquells importants masos o molins.
El recull de fotografies d’alguns dels masos i molins de la comarca que he anat guardant al llarg de molts anys, m’ha engrescat en un nou projecte.
Es tracta de recuperar de l’oblit els masos, molins i altres hàbitats dispersos que al seu dia varen ser habitats. El projecte crec que és ambiciós, ja que en deurien ser molts els hàbitats dispersos que algun dia foren espais viscuts. En un principi faré una limitació en el temps i en l’espai. Em limitaré a la primera meitat del segle XX i sobre els hàbitats dispersos de
El projecte queda obert a la col·laboració de tothom, per tant tota informació sobre espais viscuts a
PEIXERES
Les peixeres, rescloses o preses són construccions realitzades per desviar l’aigua d’un riu, torrent, vall o barranc. Aquesta aigua era conduïda per les sèquies i s’utilitzava per regar les hortes o per funcionar els molins.
El nom de peixera venia donat pel fet que al retenir l’aigua es formava un bon toll d’aigua on els peixos abundaven i la pràctica de la pesca era habitual.
A
Sèquia que porta l'aigua al molí del Celdoni (antic molí del Pont de la Fusta)
Peixera del molí del Pas (riu Francolí) durant una riuda.
Presa romana de Sarral.
APOSTAR PEL TURISME
Cal recordar però, que si realment creiem en el turisme com una font que generi riquesa i llocs de treball a la comarca, el primer que haurem de fer és salvaguardar els nostres encants i alhora potenciar el sector primari per tal que
Manel Martínez
Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.
Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.
