Manel Martínez

El mes de juny d’aquest any 2018, vaig presentar el meu darrer llibre:

“La vida als masos i altres disseminats de la Conca de Barberà”

Es tracta d’una autoedició i només he distribuït llibres per les llibreries de la Conca de Barberà i algunes de Valls i Tarragona. Si alguna persona està interessada en el llibre em pot enviar un correu (manelmar@tinet.cat) i li enviaré el llibre per correu postal (21,95 € amb les despeses d’enviament incloses).

Ressenya del llibre

L’àmbit geogràfic de l’estudi és la Conca històrica amb els municipis de Barberà de la Conca, Blancafort, l’Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. A aquests dotze municipis cal afegir els de Montbrió de la Marca i Rojals que foren municipis propis durant bona part del període establert.

El llibre podem dir que consta de dues parts. La primera, on es fa esment sobre alguns fets històrics relacionats o que han tingut incidència sobre els Masos i la població disseminada, especialment durant els cent anys que abraça l’estudi. També s’explica com es va arribar a organitzar l’habitatge disseminat a partir dels padrons municipals i els censos de població. I, on trobem un recull de fins a 298 hàbitats documentats com espais habitats dins el període de 100 anys (1860-1960). La major part d’aquests hàbitats són masos (131), però també contempla els molins, les cases dels llogarets de la Barceloneta, la Bartra, els Cogullons, el Pinetell, Prenafeta i Rojalons, les casetes i estacions del ferrocarril, les ermites, les cases dels peons caminers, els hostals, els establiments turístics, les indústries, els corrals i les cases forestals.

La segona part del llibre tracta sobre la vida als masos i en altres disseminats a partir de diferents entrevistes realitzades a persones que van habitar en alguns d’aquells hàbitats. En aquesta part del llibre ens transcriuen les respostes donades per les persones entrevistades a un seguit de preguntes concretes sobre diferents apartats: la casa o masia, quina era l’estança principal i on es feia més la vida de cada dia, quins mobles hi solia haver, com il·luminaven les estances, com s’escalfaven a l’hivern o si les parets estaven pintades o decorades, i també quines altres dependències del mas hi havia i d’on obtenien l’aigua. El menjar i els aliments, especialment sobre l’existència de forn de pa i si feien pa, així com a quin molí es portava el gra per fer farina. També sobre les diferents maneres de conservar els aliments. Sobre la roba que s’usava i com la rentaven, i també sobre la higiene personal. També preguntes relacionades amb les collites, les feines al camp, els horts, l’aigua per regar, el cicle de la lluna i altres treballs a jornal o artesans. Preguntes sobre religiositat, creences, senyals del temps, relacions socials i festes. Si anaven a escola, i sobre els jocs i si tenien llibres de lectura. També sobre els animals de pastura: els de consum propi (especialment la matança del porc) i els animals de treball. Sobre les plantes medicinals o per cuinar. Els bolets. Les abelles i la mel. Si tenien records de la Guerra Civil. Les relacions amb la Guàrdia Civil i si van tenir contacte amb els maquis. Sobre els venedors ambulants, els compradors i els marxants. Als masovers també se’ls preguntava per les condicions contractuals i les seves relacions amb els amos. I finalment, també sobre com feien els desplaçaments.

També hi ha un apartat sobre la fidelització i mobilitat dels masovers i sobre alguns exemples de famílies de propietaris i masovers.

La Diputació de Tarragona esta digitalitzant algunes de les seves publicacions. Aquí teniu l'enllaç a l'opuscle Camins històrics i tradicionals, un treball de Rafael López Monnè que val la pena de llegir i també de gaudir veien les fotografies i dibuixos del mateix.

Recordar també que aquest treball sobre camins històrics i tradicionals compta amb una exposició itinerant de la Diputació de Tarragona.

Aquest dissabte, 23 d'octubre, vaig presentar un llibre sobre l'arquitectura rural de la Conca de Barberà

Sinopsi

L’arquitectura rural es basa en construccions senzilles, pensades només com a suport a la feina del camp i en què la pedra és el material bàsic empleat. Són edificacions realitzades dins d’un món agrari amb una economia de subsistència, un món rural avui ja desaparegut. La Conca de Barberà és molt rica en aquest tipus d’arquitectura. Hi trobarem construccions variades i disperses, amb diferents tipologies que depenen de l’ús i aprofitament a què estaven destinades. Tot aquest ampli ventall proporciona una rica mostra de construccions etnològiques dignes de ser destacades i catalogades com a patrimoni cultural. És un patrimoni fins ara poc conegut i, per tant, poc valorat que fa ja moltes dècades que està en desús i que pateix agressions constants. Tot aquest ric patrimoni arquitectònic és en procés de desaparició, ja que no té ni la utilitat ni l’ús pel qual fou construït. Si actualment afirmem que el treball al camp o el treball de pagès es troba en fase d’abandonament, les construccions rurals ja fa molts anys que passaren per aquesta fase. De marges de pedra seca, ja fa molts anys que ningú no en fa, i hem de retrocedir molt més temps per recordar la construcció de les últimes barraques de pedra seca.