Manel Martínez

Els dies calorosos de l’estiu és molt aconsellable buscar indrets ben frescos.

Un bon lloc és la font dels Boixets, al bosc de Poblet, a gairebé 1.000 m d’altitud hi trobarem un ambient ombrívol i l’aigua de la font (diuen que la més fresca de la comarca) ens ajudarà a refrescar-nos.

El recorregut fins arribar-hi, sigui a peu, bicicleta o motoritzats també ens farà gaudir de bons paisatges i natura.

 (Segueix)

La tardor és l’estació de l’any que més m’agrada i quan més gaudeixo del paisatge i del clima, si bé enguany de moment porta retard.

Cartell del Paratge Natural de Poblet a l’entrada del “barranc” de Castellfollit, mai havia sentit el nom de “vall” al referir-se a aquest indret.

El monestir de Poblet situat al terme de Vimbodí i Poblet fou declarat per la UNESCO l'any 1991 com a Patrimoni de la Humanitat. Actualment però, ha de compartir aquesta categoria amb la de Patrimoni Energètic donada la forta transformació del paisatge que l'envolta a base d'aerogeneradors i torres elèctriques.

Mica en mica estem fent malbé el paisatge de la Conca de Barberà i si no posem remei aviat passarem de ser una comarca singular a ser una comarca com molt d'altres, sense cap tret diferenciador.

A la Conca de Barberà estricta en cap moment podem separar les paraules "Conca" i "Vinya". Amb l'arribada dels monjos cistercencs a "l'Hortus Populeti" allà al segle XII, segurament que s'inicià el cultiu de la vinya a la comarca. Des d'aquells inicis els ceps han acompanyat el paisatge de la Conca. Amb la febre d'or de la vinya, a finals del segle XIX, la plantació de ceps fou tan extensa que arribà a llocs insòlits. S'abancalaren zones de forta pendent i els marges de pedra seca i les barraques de falsa volta sorgiren per tot arreu.

De tota aquella feina transformadora del paisatge es configurà l'actual paisatge, si bé darreramnet bona part d'aquells bancals amb marges i d'aquelles terres plantades de vinya han anat disminuint, alguns cops perquè s'ha abandonat el cultiu i d'altres perquè s'ha transformat en cultiu de cereals.

Si continuem amb aquest pas i no s'hi posa remei, potser aquest segle XXI passarà a la història com el segle de la desaparició del conreu de la vinya a la Conca de Barberà.

Si la Conca de Barberà vol conservar el seu paisatge no entenc que fan tmolins de vent a dalt de les seves serres. Per més inri encara, resulta que la major part estan col·locats fora de la Conca, sent els possibles beneficis pels pobles de les comarques veïnes. Que bonic que és posar la merda i tot allò que no es vol a prop, al costat de la casa dels altres.