Arneres al terme municipal de Solivella (I)

Posted by manelmar on 18 Febrer, 2015 11:49

El terme de Solivella és molt ric i divers en construccions rurals i les arneres també hi són presents. És el terme municipal on hi he pogut fer més localitzacions d’aquest tipus d’arquitectura rural.

 

 Una arnera és un espai deixat en un marge per ubicar-hi una arna (rusc, buc, casera ...). Aquest espai calia deixar-ho en el mateix moment de construcció del marge de pedra seca. Per tant, hem de tenir present la previsió que s’havia de tenir en el moment d’aixecar aquestes construccions. També hi comptava l’orientació. Normalment es tractava d’un marge orientat a migdia per aprofitar el màxim les hores de sol.

L’arna utilitzada per col·locar-la a l’arnera podia ser de qualsevol dels tipus existent: arna de tronc, arna de canya o de sarga, arna de suro, arna de fusta o comú. Altres cops l’arna era qualsevol estri possible per a tal fi (una portadora vella, una capsa de llauna...

Els avantatges d’una arna col·locada dins d’una arnera eren bàsicament la protecció sobre les inclemències meteorològiques com ara la pluja i el vent, i el que era més important, la protecció dels atacs dels depredadors ja que només quedava descoberta la cara de l’arna on hi havia les piqueres d’entrada i sortida de les abelles i que era la part que elles podien controlar per defensar-se.

Aquestes construccions les podem trobar amb una sola arnera aïllada o bé un grup d’arneres.

 Partida de les Sarteres (I)

A la partida de les Sarteres del terme de Solivella hi podem localitzar diferents grups d’arneras com ara un conjunt de 8 arneres dividides en dos marges, 6 arneres al marge de dalt i 2 arneres en el marge de sota.

Algunes arneres ( tres d’elles) estan tapades amb una llosa de pedra que encara protegia molt més a l’arna.

Coordenades: 346486; 4591024. Altitud 545 m

 


Barraca i font a la solana de la Vall. Montblanc

Posted by manelmar on 14 Gener, 2015 12:02

 Darrerament l’empresa del servei d’aigües de Montblanc a obert uns senders a tocar del mas de Ponet, a tocar del barranc de la font del Guasch.

Seguint un dels senders oberts vaig arribar fins a un indret on hi ha una barraca construïda aprofitant la balma de una roca de pedra tosca. Dins de la barraca encara es conserva bona part del jaç fet amb rames i filferro i també una petita llar de foc en un racó. A l’exterior es pot veure el tub de llauna que feia de xemeneia.

La barraca encara conserva la porta de fusta folrada amb llauna i podrem veure la inscripció: Jose Vallbona Pujol any 1967.

A la dreta de la barraca hi ha una font (desconec el nom), d’on capten l’aigua. A l’esquerra trobarem una gerra de ceràmica mig colgada i plena d’aigua.

Per sota de la barraca i la font hi ha les restes d’una bassa.

Tot plegat força curiós en un indret de difícil accés i que fa pensar en l’aprofitament de la zona per algun tipus de conreu i fins hi tot d’hort, donada l’existència de la bassa.

Coordenades de la barraca: 343451; 4580268. Altitud: 605 m.

 


El pou de gel dels Capellans. Sarral

Posted by manelmar on 13 Gener, 2015 11:37

l pou de gel dels Capellans està situat al costat de la rasa o torrent de l’Escanceta. És molt probable que al mateix torrent hi hagués alguna mena de basses on es canalitzés l’aigua del torrent i un cop glaçada, el gel deuria ser tallat i empouat al pou.

 Per accedir al pou sortirem de Sarral per la carretera T-233 direcció Forés. Agafem el primer camí a mà dreta i seguim el camí. Cruïlla a l’esquerra (trobem un indicador). Seguim pel camí fins trobar un altre indicador. Aleshores hem de baixar direcció al torrent per un senderó amb fort pendent. El sender ens portarà fins al pou de gel.

Les restes actuals tenen uns 5 metres de diàmetre. La cavitat del pou esta plena de terra i l’alçada actual des del terra fins al lloc on es veu que arrancava la volta és d’uns 2,30 metres.

Les coordenades són: 353411; 4590965. Altitud 487 m.


Barraca amb cisterna. Montblanc

Posted by manelmar on 12 Gener, 2015 12:23

El terme de Montblanc té un gran i valuós patrimoni de barraques de pedra seca (180 barraques inventariades i introduïdes al Wikipedra). Avui us deixo unes imatges d’una barraca singular, ja que té una cisterna al seu interior, fet no massa comú.

La barraca la podem trobar al costat mateix de la pista forestal que puja de Montblanc fins a l’ermita de Sant Joan. A la dreta d’un revolt, tot just després de la cruïlla amb el sender que puja fins a la Pasquala, passant pel Roquer del Penitent.

Si entrem dins de la barraca podrem observar la cisterna al seu interior.

 


El pou de gel dels Cogullons

Posted by manelmar on 08 Setembre, 2014 13:55

A prop de l’antic llogaret dels Cogullons (Rojals – Montblanc) podem trobar un pou del gel. L’indret és fàcil de localitzar. Podem anar pel GR-171 de Rojals als Cogullons i al arribar a la font del Grèvol (situada al costat mateix del sender), ens hem de desviar pel PR que puja de la Bartra. A pocs metres, en una zona on creixen diferents teixos, trobarem el pou de gel. Es pot baixar a dins del pou per un dels costats ensorrats.

Dins del pou hi ha un dos exemplars de teix, un d’ells de grans dimensions, fet que ens indica els molts anys transcorreguts des de l’ensorrament de la cúpula del pou.

 

 

 

Encara s’aprecien les pedres de l’arrencada d’un dels arcs que deurien formar la cúpula del pou.

 


Testimoni gràfic d’un antic forn d’obra als Torrents

Posted by manelmar on 05 Setembre, 2014 11:19

En una de les entrades d’aquest Bloc (30 d’agost de 2013) ja comentava l’existència de varis forns rajolers i teuleries a la zona de l’ermita dels Torrents (Vimbodí i Poblet).

He trobat una fotografia de l’ermita dels Torrents de l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on a primer terme es pot apreciar l’activitat d’un d’aquells forns. Concretament del forn situat on ara hi ha els fogons d’una àrea de lleure.

 

© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

https://www.facebook.com/Arxiu.Fotografic.CEC

Es tracta d’una fotografia realitzada l’any 1909 pel fotògraf Josep Massot i Palmés. Es veu l’estesa de maons a la part superior, on deuria haver l’era del forn, i on actualment hi ha una creu de terme. També s’aprecia una estructura de fusta que deuria ser el cobert del forn pròpiament dit i algunes teules que també es deurien coure al forn.

 <

  Estat actual del lloc on hi havia l'era del forn d'obra

 

Restes de l'antic forn d'obra davant de l'ermita dels Torrents. Vimbodí i Poblet. 


Mas d’en Carles – Rojals (Montblanc)

Posted by manelmar on 14 Abril, 2014 12:08

El nom del mas d’en Carles és conegut internacionalment per aquelles persones interessades en l’art rupestre, ja que allà mateix es poden contemplar algunes pintures: 16 figures d'estil esquemàtic. Aquestes pintures ja eren conegudes pels habitants de la zona, que en comunicaren l'existència a S. Vilaseca i a J. Iglesias, i els acompanyaren per primera vegada l’any 1927.

El mas d’en Carles està situat en la vessant oriental del barranc del Pirro. Es tracta d’un mas balmat que aprofitava una visera de la roca d’una gran cinglera.Encara que avui sembli impossible pensar que aquest indret fos habitat, hi ha testimonis documentals que certifiquen que era habitat. La darrera família documentada en aquest mas la trobem inscrita al llibre de compliments pasquals de la parròquia de Sant Salvador de Rojals de l’any 1820, es tracta de Joan Solé Gavarró i la seva muller Tecla Nogués amb quatre filles. En un llibre de testaments de la mateixa parròquia trobem el testament d’en Joan Solé del mas d’en Carles realitzat l’any 1826.

Per accedir al mas d’en Carles hem d’anar per l’antic camí de Rojals a la Bartra. Abans d’arribar a una pista forestal, veurem unes fites a mà esquerra que ens portaren per un sender fins al mas. Darrerament la vegetació de la zona ha estat aclarida i el sender senyalitzat amb fites de petits muntets de pedres que faciliten arribar-hi.


Feixes d’antics conreus abandonades

Posted by manelmar on 03 Abril, 2014 11:01

Els vessants de les muntanyes que envolten Montblanc (serres de Miramar, Carbonaria i muntanyes de Prades) estan plens de testimonis d’antics conreus (bàsicament vinya), que els colonitzaren durant el darrer quart del segle XIX, quan el preu del vi era molt elevat i plantar vinya força rentable.Amb l’arribada de la plaga de la fil·loxera (a Montblanc està document que arribà l’any 1893) els ceps es moriren i en aquestes feixes, plantades de vinya, en indrets amb forts pendents i difícil accés, ja no s’hi replantà amb els nous ceps americans. De fet en moltes zones ja no s’hi tornà a plantar mai més cap tipus de conreu.Aquells marges de pedra seca aixecats per abancalar el terreny i obtenir petites feixes de conreu allà es quedaren, tant sols acompanyats per alguna barraca de pedra seca construïda com a aixopluc del pagès.Amb els anys el bosc anar ressorgint i ara, aquelles feixes formen part d’un bosc de pi blanc.Com a exemple d’aquests testimonis serveix fer una caminada per l’inici del camí de les Aigües, fins arribar al Racó de l’Hospital, a l’anomenada Coma de l’Alandó, per damunt de la Serreta de Sant Josep.


Petits ponts de pedra a la Vall de Montblanc

Posted by manelmar on 15 Febrer, 2014 19:21

Avui m’he dedicat ha netejar la llera de dos ponts per poder-los mesurar, fotografiar i inventariar.

El primer el trobem al costat del camí de la Coma que puja del fons de la Vall fins la Serreta de Sant Josep, tot just a l’alçada del molí de Fora de la Vall. Actualment no hi passa per damunt seu cap camí transitable, si bé darrerament el pas ha estat obert per tal d’accedir a alguna finca.

Lloc del pont abans de netejar

Vista del pont un cop netejat

Interior del pont

Pas per damunt del pont

El segon pont és més conegut si bé la vegetació sempre el té ocult. Es tracta d’un petit pont situat al costat del molí de Dins de la Vall i que serveix per creuar el torrent d’aigua que baixa de la cascada de la Vall i de la font del Jesús.

La vegetació no deixa veure el pont

El pont després de netejar


Mas d’en Fort o del Forn

Posted by manelmar on 02 Febrer, 2014 11:39

Al costat del camí de la Pasquala, pujant a mà esquerra, en l’indret anomenat “bosc del París”, trobem les restes d’un mas. Tot fa indicar que es tracta del mas d’en Fort.

Són molt poques les dades sobre aquest mas. Per les restes que encara es conserven sembla que deuria tractar-se d’un mas de grans dimensions, o al menys  amb moltes dependències,si més no algun corral pel bestiar.

 

Al plànol de les Muntanyes de Prades de l’any 1967, editat per l’editorial Montblanc, apareix citat com a “mas del Forn”.

Al llibre dels Masos de Rojals de Josep M. Contijoch i Vicenç Bayona citen un mas d’en Fort “situat a dalt dels Plans de Sant Joan, quasi a la partió del barranc de la Vall”, però no detallen més la seva localització.

En Josep M. Grau al seu llibre sobre “La Indústria tradicional de Montblanc i la Conca de Barberà en el segle XVIII” comenta un acte de venda de 20 jornals de terra a la partida de la Pasquala de l’any 1713, als comuns de Tarragona, propietaris aleshores de la finca de la Pasquala. En les afrontacions de la peça de terra venuda hi diu que “a occident afronta part amb el camí que baixa de les pinedes al mas d’en Fort”.

 

 


Manel Martínez

manelmar

Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.

Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.


Recentment

Arxius

Subscripció