Manel Martínez

Els montblanquins i montblanquines coneixen molt bé la Vall. Són molts els que fan les seves passejades fins aquest indret ple de natura amb el seu curs d'aigua que baixa tot l'any i la seva famosa cascada.

A tot aquest entorn natural l'acompanya també un ric patrimoni arquitectònic com ho és el molí fariner anomenat de dins de la Vall, ja que a prop, fora de la vall n'hi ha un altre. Malauradament l'estat de conservació del molí de dins és molt deplorable amb greu perill d'acabar tot en runes.

Les pedres tenen infinitat d'usos. Un de molt antic ha estat durant molts segles fitar les llindes entre propietaris, pobles veïns, comarques i fins i tot països.

A la Conca, com per tot arreu del país en tenim algunes mostres:

La nostra comarca té un gran futur i aquest no és precisament a base de polígons logístics ni fabriques de cotxes xinesos.

Us convido a visitar aquest interessant bloc:

http://laconca51.blogspot.com

El turisme, la vinicultura, l'agroindústria i la pagesia han de ser el futur de la Conca.

A Blancafort els molins de vent per extreure aigua dels pous tenen ja molts anys. Abans dels moderns molins grocs i verds per aquella zona ja n'hi havia molts de molins hidràulics.

L'ametller (Prunus dulcis) ha tingut des de sempre molta presència a la Conca de Barberà, ocupant moltes de les feixes que van deixar buides els ceps de la fil·loxera.

La realitat dels ametllers actuals és però, molt diferent. Ha passat a ser un cultiu no productiu, el preu de l'ametlla està per terra i els ametllers abandonats.

Fa quatre mesos que vaig iniciar aquest bloc. He anat penjant algunes fotografies mostra del patrimoni divers i ric que tenim a la Conca.

Espero, confio i desitjo poder seguir gaudint de l'entorn natural i rural d'aquesta comarca, i que els futurs veïns de la Conca també en pugin gaudir en un futur.

Potser aquesta crisi que tant de mal està fent al país i a molts dels seus ciutadans, ens pugui ajudar als qui, com jo, pensem que a la comarca no li calen grans infraestructures, ni grans inversions. Més aviat ens cal potenciar la petita i mitjana empresa agroalimentària, l'artesania, la pagesia i tot el sector turístic que pot arribar a ser un puntal fort de l'economia de la comarca (si és que no ens carregem abans d'hora el potencial que tenim). Tot això també dóna llocs de treball.

Amb la població actual de la comarca no fa falta que vingui cap multinacional xinesa. No hi ha tanta mà d'obra. Si s'instal·len grans indústries haurà de venir gent de fora, i el dia que la multinacional decideixi marxar, què farem amb la gent a l'atur? Ens quedarem a la comarca sense els seus preuats encants naturals, plena de polígons, urbanitzacions i autovies.

M'agradaria poder donar les gràcies, d'aquí a uns anys, a aquesta "CRISI" que actualment està paralitzant l'arribada de l'autovia i el creixement desmesurat de la població amb el que això representaria d'urbanitzacions i més urbanitzacions, així com la frenada de projectes de polígons logístics amb els forts impactes que representaria al paisatge i sobre el trànsit rodat de camions i més camions.

Segurament no som molts els qui pensem d'aquesta manera, només cal veure darrerament el Consell d'Alcaldes de la comarca reclamant la tan necessària autovia (per a ells), que ha de portar totes les riqueses del món a la Conca, i també podem veure com la majoria dels pobles aposten per créixer sense to ni so.

Aquesta paràlisis d'inversions produïda per la crisi podria servir per a que tots reflexionéssim sobre quina comarca volem. No oblidem que al maig tenim eleccions municipals per escollir alcaldes i regidors dels nostres pobles. Fóra bo que a banda de la política localista de cada poble, també es debatès sobre política comarcal, ja que a la fi seran alguns d'aquests alcaldes i regidors escollits els que formaran el nou Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

El fet de ser pocs o molts (potser més dels que ens podem arribar a pensar), no és motiu per no opinar i reflexionar sobre la Conca de Barberà que nosaltres volem pel present i futur immediat.

La Conca de Barberà és una comarca de secà i de recursos hídrics n’hi ha, però sense ser abundants i localitzats en punts concrets. Per aquest motiu el pagès de la Conca ha hagut d’aprofitar molt bé l’aigua de la pluja a base de cisternes, aljubs, bassots, cossiols i altres construccions. Aigua que li servia per preparar els sulfats per la vinya o per donar beure a l’animal quan era al tros, entre altres coses. En les següents fotografies en tenim una mostra de l’enginy popular per l’aprofitament de l’aigua. Es tracta d’un rec fet a base de picar sobre la roca per tal de conduir l’aigua cap el punt més baix i fer-la saltar cap a dins d’una petita cisterna excavada a terra. Molt similar a aquesta forma de recollir l’aigua de la pluja ho són les antigues premses de vi utilitzades ja en temps dels Ibers.

L'indret conegut com la Pasquala, al terme de Montblanc, és un lloc amb molt d'interès pels seus dos pous de gel, la casa que feien servir els  poues de gel i les mines d'aigua de baix i de dalt que abasteixen d'aigua al municipi de Montblanc.

Vista de la casa de la Pasquala i el seu barranc.

Detall de la casa de la Pasquala en una postal dels anys vint.

La casa de la Pasquala actualment.

  Interior del pou de gel situat al costat del camí.

L'amic Rafael López Monné fotografiant des de l'interior del pou de gel.

En Rafael preparant-se per fotografiar l'accés al pou de gel de la casa de la Pasquala.

Boca d'entrada del pou de gel de la casa.

El mas d'en Xup el trobarem al costat mateix de l'antic camí que va de Blancafort a Senan. És un dels masos més espectaculars de la Conca de Barberà. L'any 1558 ja es anomenat un mas en aquella partida de terra. L'any 1787 es construí una capella adossada al mas que encara es conserva. El mas d'en Xup compta amb una alta torre, dues galeries i dos rellotges de sol, així com un baluard que tanca el mas.

Davant mateix del mas d'en Xup (L'Espluga de Francolí) trobem el mas d'en Guivernau de 1791 (data de la llinda). Aquest més que un mas era un corral de bestiar amb un conjunt d'arcades de pedra d'una gran bellesa.